Barcelona, la Rioja i l'Havana

Martín Pérez va néixer a Barcelona el 1964, la ciutat on va emigrar la seva família, ja que, segons explica ell mateix, el seu pare provenia d’un poble petit de la Rioja i la seva mare havia nascut a l'Havana. “Sempre dic que els meus pares eren unes persones molt treballadores i bondadoses. Moltes vegades miro enrere i sento que mai treballo prou en comparació amb ells”, admet Pérez. Quan va acabar l’institut va estudiar administració i direcció d’empreses i relacions públiques a la Universitat de Barcelona. “Només entrar a la universitat ja em vaig posar a treballar, perquè la veritat és que sempre havia volgut ser empresari i tenir les meves coses. Els anys de la carrera van ser uns dels més meravellosos de la meva vida, i actualment encara mantinc moltes amistats d’aquella època. Jo era bastant terrible aleshores, ho reconec, i a vegades sembla que no hagi passat el temps quan ens tornem a veure”, recorda.

]]>

Un canvi de rumb

Mónica Rodríguez és nascuda a Lleó el 1992, ciutat on va viure tota la seva infantesa. Després d’estudiar allà tant a l’escola com a l’institut, Rodríguez va decidir marxar a Madrid. La realitat és que va optar per començar la carrera de medicina, però al cap d’un any va canviar de rumb per estudiar un doble grau de màrqueting i relacions públiques a la Universidad Europea entre els anys 2011 i 2016. “Quan portava un any i mig a la Facultat de Medicina, em vaig interessar pel món de la comunicació, el disseny i el màrqueting, i, de fet, vaig acabar creant una marca de roba amb una amiga”. Durant la seva etapa com a estudiant, Rodríguez explica que va marxar a l’estranger, primer un any a París, a l’escola de negocis ESCE, i després un altre any a Califòrnia, a UC Irvine. “Mentre estava fora, vaig continuar amb la marca de roba, una etapa que va durar uns cinc anys i de la qual vaig aprendre molt”, apunta ella.

]]>

De la medicina als negocis

Frederic Llordachs és nascut a Barcelona el 1968, tot i que "contra tot pronòstic", ja que la seva família és de Tarragona. El seu pare es dedicava a l’odontologia i Llordachs identifica aquest fet com una influència important en la seva carrera professional: "Sempre m’havia cridat l’atenció tot això de la bata blanca i tenia bastant clar que em volia dedicar a la medicina". De fet, Llordachs narra que de jove va treballar de socorrista en diverses platges del Tarragonès: "Va ser un primer contacte amb els pacients, a la meva manera". És per això que el 1987 va entrar a la Universitat Rovira i Virgili per estudiar medicina i cirurgia, on es va graduar el 1994. "En acabar la carrera, vaig pensar a estudiar odontologia a Madrid, però em vaig trencar el braç i vaig canviar de decisió", explica Llordachs. El 1996 va començar un MBA a Esade, un gir cap al món dels negocis i que va descobrir a través d’un conegut: "Passar d’una realitat tan tècnica com la medicina al món de l’empresa va donar-me l’oportunitat de desenvolupar un perfil híbrid molt concret".

]]>

La medicina com a vocació

Montserrat Barceló va néixer a Granollers el 1967, ciutat on ha continuat lligada al llarg de la vida. “Des de ben petita se’m va ficar la idea al cap que volia ser metgessa i anar a treballar al continent africà”, recorda. Barceló també explica que, des dels 9 anys, els seus pares l’enviaven a passar l'estiu amb una familiar a Irlanda: “A ella li dec bona part del meu èxit professional, perquè em va permetre aprendre idiomes que he necessitat després”. Tal com detalla, la medicina era la seva passió i va decidir estudiar la carrera a l’Hospital Clínic i a la Universitat de Barcelona entre els anys 1984 i 1988. Va ser la primera universitària de la seva família. Tot i això, el darrer any de carrera es va casar, ben jove, i se'n va anar a Santander: “El meu marit era jugador d’handbol, una passió que compartim, i li va sortir l’oportunitat de fitxar per un equip de Cantàbria, així que vaig traslladar l’expedient a la universitat d’allà per acabar els estudis de medicina”.

]]>

Estudiar informàtica abans del boom

Toni Pérez va néixer a Barcelona l’any 1972. Els seus pares, migrants de Melilla a Catalunya, van establir-se al barri de la Sagrera, on ell va criar-se durant tota la seva infantesa. “Des de ben petit ja vaig tenir interès per la informàtica i la programació, suposo que per influència del meu pare, que era enginyer industrial i tenia molta curiositat pel tema”, admet Pérez. Gràcies a aquests inicis, Pérez es va acabar matriculant a la carrera d’informàtica a la Universitat Autònoma de Bellaterra, que va cursar entre els anys 1992 i 1997. Segons recorda Pérez: “En aquell moment era una carrera tan nova que no teníem ni una facultat pròpia gairebé, i érem uns nerds. Estudiar informàtica a l’època, especialment abans del boom d’internet, significava tancar-se en un soterrani gairebé”. El directiu també explica que, durant molts anys, va intentar combinar la informàtica amb la seva altra passió, el bàsquet, però, al final, va acabar centrant-se en els estudis i en la feina perquè no ho podia compaginar tot.

]]>

Formació

“Soc de Barcelona i he viscut des de sempre a la ciutat. Tant el meu pare com la meva mare eren empresaris, i crec que això m’ha marcat al créixer. Molts cops diuen que els emprenedors surten de la seva zona de confort, però en el meu cas, al viure-ho a casa, sempre m’ha semblat una cosa natural. Després de l’institut vaig entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar la carrera de dret als anys noranta. No tenia cap jurista a la família, però en aquell moment volia opositar per ser jutge. L’últim any de carrera vaig marxar a la Universitat de Montpeller d’Erasmus i en vaig disfrutar molt. Després he fet diversos màsters: un de tributació, un de fiscalitat internacional a l'escola SOAS de la Universitat de Londres i, més tard, un PDD a l’Iese. També vaig poder estudiar un any a la Universitat de Pequín gràcies a una beca de la Fundació ICO”.

]]>

Formació

“Tot i néixer a Barcelona, vaig viure durant tota la meva infantesa a Granollers. Em vaig criar vivint amb el meu pare perquè els meus pares es van separar, i jo crec que es nota molt que he estat una dona criada per un home. De petita era molt exigent amb els estudis, però també amb l’esport, i em va ensenyar el que realment era el valor de l’esforç. Des de sempre vaig dedicar-me a la gimnàstica esportiva, i entrenava moltes hores cada setmana. Pel que fa als estudis, acostumava a treure bones notes i, a l’hora d’entrar a la universitat, em vaig decantar per fer la carrera de Traducció i Interpretació en anglès i alemany, especialitzada en documents legals. Vaig estudiar a la Universitat de Vic entre els anys 2000 i 2004, i després vaig fer pràctiques de traducció a les oficines de l’ONU a Viena. Malgrat això, sento que ara, si tornés enrere, potser em decantaria més per altres sectors que també m’han atret sempre com l’economia o el periodisme”.

]]>

Formació

“La meva família és de Sant Joan Despí i, quan era petita, el meu pare treballava al parc d’atraccions de Montjuïc. Ell sempre treballava els caps de setmana, així que, per passar temps junts, els dilluns la meva germana i jo no anàvem a l’escola. Fins als dotze anys no vaig anar a classe un dilluns, la veritat, tot i que llegíem molt. De petita no tenia gaire clar què volia ser de gran, però sabia que volia dedicar-me a alguna cosa que m’apassionés realment i que estigués relacionada amb l’observació. Vaig estudiar a l’Escola Súnion, de la qual en guardo un bon record. Vaig dubtar entre estudiar economia o química, però vaig acabar entrant a la carrera de química a la UB, on em vaig graduar el 1997. Abans d’entrar al món de la recerca i el doctorat, també vaig fer un màster en química orgànica. Més endavant, també vaig fer un programa executiu a La Salle i un MBA a la UOC".

]]>

Formació

"Soc el petit de la família i vaig néixer a Barcelona. Vaig fer el graduat escolar al col·legi del Parc Guinardó. Tot i això, fa vint anys que vam marxar a viure a Torroella de Montgrí amb tota la família, d'on era originària la meva àvia materna. Jo de petit era molt trasto, la veritat, i no vaig fer estudis superiors perquè els vaig deixar després d'acabar l'institut, però he anat realitzant cursos de petit format. Des dels 16 anys que vaig començar a formar-me per ser monitor de vela, començant pels cursos més bàsics fins a arribar a ser entrenador estatal. En l'àmbit comercial i de l'empresa, també he anat duent a terme cursos per la meva banda de vendes i màrqueting com a comercial. Vaig fer un màster d'un any el 2004 a la Universitat de Girona sobre direcció d'empreses".

]]>

Formació

"Des que em vaig jubilar, el 2016, m'he dedicat a participar en projectes de recerca i start-ups, tot i que sempre des d'una posició de la distància. Jo tinc un background de coneixement del sector gastronòmic però a nivell científic, em considero un "outsider". Al final, mai he volgut implicar-me en el món empresarial com a tal, però he acabat sent soci o accionista de diverses empreses perquè realment hi ha iniciatives a Barcelona que valen molt la pena. ot i això, sempre m'he considerat assessor científic i no m'agrada el concepte de start-up "a l'americana" que a vegades trobem avui dia. Per això també m'he dedicat a impulsar congressos de cuina, ciència i innovació, per reforçar la vessant de divulgació. A tot el món es parla de revolució gastronòmica i es posa la lupa a Catalunya. Hi ha persones amb molt renom al territori i hem aconseguit que es converteixi en un pol de coneixement molt important".

]]>

Formació

"Vaig néixer a Barcelona i he estudiat aquí tota la vida. Quan vaig acabar l'institut, vaig entrar a la universitat per estudiar la carrera de dret a la UB entre els anys 1992 i 1997, i també vaig marxar d'Erasmus als Països Baixos. Soc jurista de formació, però després vaig començar un doctorat en teoria política i polítiques públiques. Jo aleshores em volia especialitzar en polítiques culturals, però encara sent estudiant vaig entrar en contacte amb el món digital. A través d'una de les meves primeres feines vaig descobrir el protocol TCP/IP, em vaig quedar meravellada i vaig decidir reorientar la meva carrera personal cap a aquí. Vaig començar a treballar i, tot i tenir estudis de doctorat, vaig haver-lo de deixar i no he acabat la tesi. Malgrat això, més tard també he seguit vinculada a la universitat, amb la UOC, fent recerca entre el 2018 i el 2021"

]]>

Formació

"Vaig néixer a Santa Perpètua de Mogoda i hi vaig viure vuit anys. Després ens vam traslladar a Lliçà d'Amunt, on vaig viure vuit anys més, i als 16 vam marxar a viure a Sant Quirze del Vallès. Tot i això, sempre vaig anar a l'Escola Sant Nicolau de Sabadell, durant tota la infantesa. Els meus pares es dediquen al món de la química i, quan vaig acabar l'institut, jo també vaig optar per estudiar biotecnologia i bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona, del 2001 al 2006. Sempre havia tingut molt clar que em volia dedicar a la innovació i la investigació, a l'escola m'agradaven molt les classes de biologia, física, química... Quan vaig sortir de la carrera vaig cursar un màster experimental a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. És justament al màster on vaig conèixer l'Òscar Expósito, amb qui vaig cofundar Vytrus Biotech anys després".

]]>

Formació

"La meva passió, ja des de petit, sempre ha sigut el món de l'empresa, sempre ho he portat a dins. En el meu primer viatge fora d'Espanya – vam anar a França en cotxe amb la família quan jo encara era un nen–, em vaig passar tot el trajecte fent veure que redactava contractes de compravenda. D'altra banda, a casa he viscut molt de prop el món del dret a través de la meva mare, que és advocada. Veure-la a ella estudiar la carrera de dret a distància mentre era petit m'ha inspirat molt i he volgut seguir el seu exemple".

]]>

Formació

“Durant la meva infància vaig passar per dues escoles franceses a Barcelona: primer vaig estudiar a l’Escola Francesa Ferdinand de Lesseps i després vaig acabar els estudis al Liceu Francès abans d’anar a la universitat. Aleshores vaig marxar a fer arquitectura a França, a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais. Soc de la promoció del 2011 i allà vaig fer la llicenciatura i el màster. Poder estudiar-hi la carrera va ser molt interessant perquè estava concebuda com belles arts, amb tallers i mentories d’arquitectes reals. Tenia clar que volia enfocar-ho així, va ser una educació molt autodidacta i basada en projectes. A més, marxar a viure aquells anys a París va ser tota una experiència. París és una ciutat que sembla un museu i té una gran escena artística, sempre hi ha coses noves per aprendre. Tot i això, ara valoro molt la qualitat de vida de Barcelona”.

]]>

Formació

 “Soc de Barcelona, tot i que part de la meva família ve de Sant Feliu de Guíxols. Vaig viure a Barcelona fins als 25 anys i de petit vaig estudiar a l’escola Sadako. Més tard també vaig passar per l’Institut Montserrat, fins que el 1995 vaig entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar química. La veritat és que aleshores, quan havia de triar la carrera, dubtava entre escollir arquitectura o química perquè sempre m’havia agradat el fet de construir alguna cosa, ja fossin edificis o molècules, però al final vaig optar pel vessant més científic. El 1999 vaig acabar el grau i vaig començar un màster i, posteriorment, un doctorat centrat en el disseny de fàrmacs, que sempre ha estat el que més m’ha interessat. Després, enfocat en el món empresarial, vaig fer diverses càpsules formatives per tal d’emprendre”.

]]>

Formació

"Vaig néixer a Barcelona a principis dels vuitanta. A casa sempre havien estat molt exigents amb els estudis i la veritat és que a l’escola jo era un nen molt responsable. Però a 1r de batxillerat, amb 17 anys, vaig tenir una crisi i vaig petar psicològicament. Tenia molta pressió a sobre i em vaig acabar rebel·lant, i vaig passar de treure molt bones notes a suspendre-ho gairebé tot en un any. Ningú no entenia res, però vaig repetir curs i va ser una molt bona experiència per a mi. Aleshores vaig entendre que realment havia de tenir una motivació i no fer les coses per pressió, i que a l’escola potser no vaig saber trobar la manera d’explotar el meu potencial. Després vaig acabar estudiant dret i administració d’empreses a la CEU San Pablo entre el 2001 i el 2006, fent els dos graus a la vegada, malgrat que em van dir que no ho aconseguiria. Més tard, també vaig estudiar un MBA a la Universitat de Deusto l’any 2010".

]]>

Formació

“Vaig néixer en ple cor de Barcelona, al carrer Bertrellans, i més tard vaig anar a viure a Sarrià. Aleshores el barri era com un poble i allà vaig començar a estudiar als Escolapis. Després, vaig passar a formar-me a l’Escola d'Art i Superior de Disseny en Barcelona, coneguda com la Llotja, on vaig estudiar disseny gràfic a principis dels anys vuitanta. Sempre m’havien agradat les activitats més creatives, així que em vaig decantar per aquest àmbit, tot i que també vaig pensar en l’interiorisme. Més tard, als noranta, també vaig marxar a fer un màster a l’estranger: vaig cursar un màster a l’Escola d'Arts Visuals (School of Visual Arts) de Nova York. Als Estats Units vaig fer un màster en tipografia i un altre de branding amb gent com Milton Glaser. Aquesta experiència em va servir per millorar els coneixements en branding i packaging, ja que aleshores a Barcelona no existien aquest tipus de formacions, i per adquirir una nova concepció del disseny”.

]]>

Formació

“De petit vaig anar a una escola dels Maristes de Portugal, on vaig fer des de l’educació infantil fins al batxillerat. Quan vaig acabar, al voltant del 2002, vaig marxar a estudiar a una de les universitats d’enginyeria més prestigioses de Portugal, la Universitat Tècnica de Lisboa, on vaig cursar la carrera d’enginyeria de camins. Era un grau de cinc anys i, al quart curs, vaig marxar a fer un Erasmus a Göteborg (Suècia) per fer una estada a la Universitat Tecnològica de Chalmers el 2007. Més tard, per canviar de rumb professional, vaig fer un màster de direcció i administració d'empreses a Insead el 2011 amb la intenció d’entrar en el món de la consultoria estratègica. Vaig marxar a Singapur perquè realment volia estudiar a Insead, que és una escola coneguda per formar molts consultors i jo hi volia ser. Gràcies al màster, també vaig fer una estada a París i em va servir per entrar en una gran consultora posteriorment”.

]]>

Formació

El meu pare era italià i la meva mare espanyola, i jo soc nascuda a Madrid. De petita vaig anar a dues escoles diferents i després vaig entrar a la Universidad Carlos III de Madrid. Allà vaig fer la carrera d’econòmiques entre el 1993 i el 1998, i vaig anar uns mesos d’Erasmus a Roma, on vaig treballar també gràcies a una beca. Més tard vaig fer un MBA internacional a la Universitat Autònoma de Madrid. Gràcies a això, vaig marxar a estudiar a Niça per especialitzar-me en estudis europeus.

]]>

Formació

“Visc a Torrelles de Llobregat des dels cinc anys. D’adolescent feia atletisme i corria per la muntanya, així que pensava a dedicar-me al món de l’esport. En entrar a la universitat, vaig estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), però a cap al final de la carrera em vaig adonar que el que realment m’agradaven eren els negocis. Sempre havia estat molt curiós, així que després vaig fer un màster en gestió econòmica d’empreses esportives a la Universitat de Barcelona i, el 2015, un MBA a ESIC”

]]>