A Catalunya, paisatge i gastronomia es fonen d’una manera gairebé indestriable. "La cuina explica com és la nostra terra: parla dels nostres camps i dels nostres boscos, dels ramats i dels horts, dels canvis de llum i temperatura al llarg de l’any", explica a l'ARA Josep Sucarrats, periodista gastronòmic i director de la revista Arrels. Aquesta vinculació directa amb l’entorn ha donat forma a un receptari que és tan estacional com territorial, amb plats que varien no només segons el calendari, sinó també segons el territori. "Catalunya és impossible de resumir amb quatre receptes, perquè les diferències entre comarques són molt acusades i són bressol de receptes molt diferents", recorda.

El menú infantil dels restaurants ha de ser sempre macarrons o carn arrebossada amb patates? És possible trobar bufets lliures on els ultraprocessats i fregits siguin una excepció? Lloret de Mar, amb una ferma aposta per consolidar el seu lideratge com a destinació saludable i sostenible, està demostrant que es pot viatjar d'una altra manera.

La dieta mediterrània es posarà al dia per adaptar-se als canvis socials i assolir una alimentació adequada per a la salut humana i la del planeta. El saló d'Alimentaria & Hostelco ha acollit el XIV Congrés Internacional Dieta Mediterrània, en el qual s'ha apuntat cap a on anirà la pròxima revisió de la piràmide alimentària que proposa la Fundació Dieta Mediterrània, que no l'actualitzava des del 2010. "Els temps han canviat molt des d'aleshores, sobretot respecte a la freqüència del consum d'alguns aliments, i ara totes les recomanacions dietètiques han d'incloure aspectes relacionats amb la sostenibilitat", explica el metge Ramon Estruch, que ha presidit el congrés i que vol tenir la nova piràmide d'aquí un any.

La dieta mediterrània va ser inclosa com un dels elements de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 2013, atenent una candidatura conjunta que van liderar Xipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, el Marroc i Portugal. Un reconeixement que depassa allò que posem al plat i que comprèn un conjunt de coneixements, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i les collites agrícoles, la pesca i la cria d'animals, i també amb la manera de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments. 

La peixateria és aquell indret desconegut, especialment per als joves, quan ens disposem a visitar el mercat del barri per comprar aliments frescos i de proximitat. De vegades sembla que faci por enfrontar-se a la casa del peix i, atemorits, passem de llarg quan veiem la parada. És habitual i sovint passa pel desconeixement: tenim molt clar com funciona i es cuina la carn, però no sempre es té la mateixa seguretat amb el peix, concebut com un aliment més complicat de manipular i fins i tot incòmode de menjar a causa de les espines. Cras error: el peix és facilíssim de cuinar, extraordinari en el gust i representa una de les grans potes de la dieta mediterrània. Així que el millor que podeu fer és llegir aquesta guia d'introducció a la peixateria, on podeu anar setmanalment, sobretot si es tracta d'una parada de confiança al barri que us aconselli sobre quin peix triar, com cuinar-lo i quina és la millor època de l'any per a cada espècie.

Seguir una dieta mediterrània pot ajudar les persones d’edat avançada amb sobrepès o obesitat a aconseguir pèrdues de pes d'un 8% o més, així com millores en el rendiment cognitiu almenys durant tres anys després del canvi d'alimentació. Amb els nous hàbits alimentaris, milloren la cognició global i la memòria en persones que tenen unes característiques que les aboquen justament al contrari, a la pèrdua d'aquestes capacitats.

L'alimentació mediterrània s’ha convertit en una teoria bonica i no en una pràctica diària. Ho asseguren els nutricionistes Martina Ferrer i David Gasol, que consideren que si se seguís no hi hauria els índexs alarmants d’obesitat infantil i adulta que hi ha al país.

Disminuir el consum de carn vermella i augmentar el de fruita seca i llegums forma part del manual bàsic de la dieta mediterrània, considerada la més saludable del món. Canviar els entrepans de pa blanc per farines integrals i el xoriço per formatge fresc i tomàquet són petites modificacions que, a llarg termini, redueixen el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars. Ara un estudi a gran escala impulsat des de Catalunya es proposa demostrar que les millores nutricionals i uns hàbits saludables tenen un efecte positiu en la salut i la longevitat. Els voluntaris que se sotmetran a aquesta projecte seran treballadors de Seat, que rebran pautes per canviar els hàbits de vida durant sis mesos.

Oli d'oliva contra oli de palma. Verdures contra hamburgueses. El consum de la dieta mediterrània ha baixat durant la crisi, mentre l'atur augmentava i s'incrementava l'obesitat. A causa de la recessió econòmica, moltes famílies catalanes mengen menys i pitjor. És el que se'n diu 'fam oculta', un fenomen en el qual les persones pateixen una malnutrició per falta de micronutrients. És a dir, que s'alimenten, però ho fan sense obtenir els nutrients que necessiten.

Durant segles tothom la seguia sense ser-ne conscient. No va ser fins fa unes dècades que els metges i nutricionistes van començar a parlar de les virtuts de la dieta mediterrània. La van posar de moda arreu del món. Paradoxalment, mentre des d'Austràlia fins a Anglaterra la dieta mediterrània era posada com a exemple a seguir, aquí retrocedia de forma lenta però inexorable. I ho continua fent, tal com demostren diferents estudis, que constaten que cada cop consumim més carn, lactis i dolços, i menys verdures, fruites i productes frescos. Som mediterranis, sí, però, pel que fa a la dieta, cada dia una mica menys.

Promoure la dieta mediterrània disminueix el sobrepès en nens d’entre 3 i 7 anys. Segons un estudi realitzat per professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) en 4 escoles de Vilafranca del Penedès, dins del programa Infadimed, difondre aquest tipus de dieta ha permès reduir 6,3 punts la prevalença de sobrepès en els infants d’aquesta franja d’edat.

Els llegums són un grup d'aliments molt saludables, econòmics i amb molts nutrients, però tot i això hi ha gairebé una generació sencera –els que no arriben als 40 anys– que pràcticament se n'ha oblidat. Aquesta és una de les conclusions presentades a la fira Alimentaria per l'Associació de Llegumistes d'Espanya (ALE), que alerten de la caiguda preocupant del consum de llegums.

Un estudi epidemiològic de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) ha conclòs que augmentar la despesa en alimentació s'associa a una millora de la qualitat de la dieta, especialment a un augment del consum de fruita i verdura i, per tant, a una evolució favorable del pes. Això comporta, a més, segons els autors de l'estudi, la disminució del risc de patir malalties cardiometabòliques, com obesitat o diabetis, o problemes cardiovasculars, com recull l'agència Efe.

Com mengem els catalans? ¿Mengem massa carn? Com hauria de ser una dieta sana? ¿Hem de deixar de menjar fuet? L’alimentació és aquests dies motiu de conversa a totes les sobretaules després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi carregat aquesta setmana contra el consum abusiu de carn vermella i de carn processada i hagi confirmat la seva vinculació amb l’augment de càncer de còlon i recte. De fet, l’avís no diu res que no sabéssim i que metges i nutricionistes no haguessin advertit ja: el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional, la qual cosa no vol dir que s’hagi d’eliminar de la dieta.

El boom de les receptes "healthy" i dels influencers sobre el menjar sa ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de com ha de ser realment una dieta saludable. Amb els anys i les noves investigacions científiques la classificació dels aliments saludables, o almenys les quantitats, han anat canviant. Bona mostra és la campanya de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) demanant reduir el consum de carn vermella i de carn processada després de confirmar la seva vinculació amb l'augment de càncer de còlon.

Un dels típics propòsits d'any nou és el d'aprimar-se. Després dels excessos de Nadal, perdre els quilos de més pot acabar sent una obsessió per a algunes persones. Es calcula que un 87% de la població espanyola es proposa fer dieta a principis d'any però que més de la meitat dels que la comencen l'abandonen per avorriment, falta de voluntat o pèrdua de pes massa lenta, segons l'enquesta Vull perdre pes .