La sortida a borsa de Bankia l'any 2011 va ser un dels desastres financers més grans de la història recent d'Espanya. La reconversió de Caja Madrid i Bancaixa –dues caixes controlades pel PP i que estaven en situació de fallida– en un nou banc batejat com a Bankia va ser el pas previ a una sortida a borsa que pretenia captar el capital necessari per tapar el forat. Per fer-ho es va convèncer milers de petits estalviadors, que ja tenien els seus fons al banc, perquè els convertissin en accions i se'ls va prometre que seria una inversió molt rendible. Era, però, una operació amb peus de fang que va acabar amb milers de persones –moltes d'elles jubilades– veient com els seus estalvis es volatilitzaven i amb un rescat de l'Estat, pagat amb fons europeus, per evitar una catàstrofe encara pitjor.

Els 134 fulls dels fets provats de la sentència de la sortida a borsa de Bankia són un tribut a Franz Kafka. En el seu llibre El procés, el sacerdot diu: “Hi ha qui diu que la història no dona dret a emetre un judici sobre el guardià. Sigui quina sigui l'opinió que ens mereix, és un servidor de la llei, o sigui, que pertany a la llei i escapa al judici humà”. En els fets provats, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, Ángela Murillo -presidenta i ponent-, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, no és que s'abstinguin d'emetre un judici com a tal sobre els guardians -al cap i a la fi, què són si no el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)- sinó que exposen en 134 fulls tot el que els guardians han explicat durant la instrucció. Ho han comprat tot.

L'absolució a l'Audiència Nacional dels 34 acusats pel cas de la sortida a borsa de Bankia ha fet reaccionar les plataformes ciutadanes i organitzacions de consumidors que van col·laborar per fer seure l'exbanquer Rodrigo Rato als tribunals. En un comunicat, la impulsora de la denúncia 15MpaRato ha lamentat la sentència i ha reclamat al govern espanyol i al Congrés de Diputats que impulsin canvis legislatius per protegir la població de la "gestió financera i sistèmica irresponsable".

Bankia podrà arrencar la seva última etapa –la que l'ha de portar a ser absorbit per CaixaBank i a dir adeu a la seva marca– sense noves convulsions judicials. L'Audiència Nacional ha acordat aquest dimarts l'absolució dels 34 acusats pel cas Bankia sobre la sortida a borsa de l'entitat financera el 2011, entre ells l'expresident del banc Rodrigo Rato. Segons la sentència de la sala penal, en el moment de l'operació es va comptar amb l'aprovació de tots els reguladors i el full de sortida a borsa contenia informació financera "àmplia i certa".

Amb un dur al·legat contra la fiscal Carmen Launa per haver ampliat delictes i el nombre d'acusats, va quedar suspès aquest dimarts el judici per la sortida a borsa de Bankia. Les defenses van advertir que el "gir copernicà" de la Fiscalia Anticorrupció, segons les paraules d'un dels lletrats, ha vulnerat els seus drets fonamentals i els ha provocat "indefensió".

La fiscal Carmen Launa va fer servir l’espasa de Dàmocles que havia mostrat a l’inici del judici de Bankia, el novembre passat. Launa va acusar 14 administradors del grup BFA-Bankia pel delicte de falsedat dels comptes anuals, amb els quals l’entitat va sortir a borsa el 2011. A quatre d’aquests, als quals va sumar el soci auditor de l’empresa Deloitte, Francisco Celma, els acusa pel delicte d’estafa d’inversors a l'aportar, al fulletó de sortida a borsa, informació “que no fos d’acord amb la realitat econòmica i patrimonial de l’entitat”.

La Fiscalia Anticorrupció ha elevat la petició de pena per a dotze dels acusats en el judici per la sortida a borsa de Bankia, entre els quals hi ha l'exministre i expresident de l'entitat Rodrigo Rato, que s'enfronta ara a una possible condemna de fins a vuit anys i mig de presó.

La Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), defensada per l'advocat Andrés Herzog, ha decidit renunciar a la declaració en qualitat de testimoni de la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i única candidata a presidir el Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, en el judici per la sortida a borsa de Bankia.

La presidenta del tribunal que investiga la sortida a borsa de Bankia, Ángela Murillo, va comentar ahir a les parts que la prova del judici s'ha d'acabar l'1 de juliol, tot i que el cas no podrà quedar vist per a sentència perquè els informes de conclusions definitives no es presentaran fins al mes de setembre.

Abans que comenci aquest dilluns la prova dels pèrits en el judici oral del cas Bankia, l'inspector clau del Banc d'Espanya, José Antonio Casaus, ha aportat quatre nous correus interns que confirmen la crisi del grup BFA-Bankia el gener del 2012.

Els testimonis que van declarant al judici oral sovint s’han de llegir, encara que prestin testimoni des de Basilea, com ha sigut el cas de Fernando Restoy, com a intents de restar credibilitat a altres veus davant del tribunal. Ahir, l’exvicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i exsubgovernador del Banc d’Espanya, imputat en la causa per càrrecs més tard arxivats, va declarar –en resposta directa a l’excap de normativa comptable del Banc d’Espanya, Jorge Pérez–, que “'per se' el descompte [del 74%] no prova absolutament res” sobre el deteriorament dels comptes de Bankia abans de la seva sortida a borsa.

Un dels responsables del disseny de les fusions fredes de les caixes, l'exdirector del departament de caixes d'estalvis del Banc d'Espanya, Pedro González, va aportar dilluns un correu –una pràctica que ja es podria definir com a correus de destrucció massiva (CDM)– i un document en què es detalla que el llavors governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, 'Mafo', tenia coneixement el 5 de juliol del 2010 de la dramàtica crisi de solvència i liquiditat de les set caixes que formarien el sistema institucional de protecció (SIP), primer Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i després Bankia.

L'inspector de capçalera del Banc d'Espanya en el grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, ha conclòs aquest dimecres la seva declaració testifical pronunciant-se sobre l'existència o no de les anomenades provisions específiques pendents d'assignació ('pepas'). Segons ha dit, la raó la tenen els pèrits judicials Antonio Busquets i Víctor Sánchez, que han sostingut que els 6.913 milions de 'pepas' que conté el fullet de sortida a borsa de Bankia del 20 de juliol del 2011 eren "inexistents".

La mort fa poc d'Emilio Ybarra ha obert una escletxa en la capsa de Pandora que va representar la dura batalla que es va saldar a finals del 2001 amb el control total del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) a mans de Francisco González. La mort d'Ybarra coincideix amb la caiguda en desgràcia de la figura de González, arran de les seves pràctiques d'espionatge amb l'aleshores comissari Pepe Villarejo durant molts anys.

L'expresident de BBVA, Francisco González, ha assegurat aquest dimecres davant l'Audiència Nacional que la seva entitat va ser "implacable" al resistir-se als interessos polítics i econòmics i no anar a la sortida a borsa de Bankia, la qual va pretendre parar amb la seva decisió "però desgraciadament no es va fer cas".

Els correus continuen jugant males passades a aquells que insisteixen en presentar la crisi de BFA-Bankia el maig del 2012 com el resultat de la doble recessió o la segona recessió de l’economia espanyola en els primers mesos del 2012. L’acusat Miguel Ángel Soria, exdirector adjunt d’auditoria, va aportar al judici, el dia 19 de març, un correu electrònic del 13 d’abril del 2012 que fa aflorar negociacions amb l’auditora Deloitte, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per comptabilitzar pèrdues addicionals de 3.931 milions d’euros, corresponents als comptes de BFA amb data de 31 de desembre del 2010.

Francisco Celma, soci auditor de Deloitte, acusat per l’acusació popular de delictes d’estafa d’inversors i falsedat comptable en el judici per la sortida a borsa de Bankia, va declarar ahir durant set hores -ja és el tercer dia- i tornarà a fer-ho avui, de manera que superarà l’expresident de Bankia Rodrigo Rato, que va consumir tres jornades.

Què va passar en els 21 dies de finals d’abril del 2012 que van precipitar la destitució de Rodrigo Rato, immediatament després que Deloitte no emetés el seu informe sobre els comptes anuals amb els quals Bankia va sortir a borsa el juliol del 2011? El soci auditor de la firma Francisco Celma, acusat de delictes d’estafa a inversors i falsedat comptable, va declarar ahir al judici sobre aquesta operació i va explicar a preguntes de l’advocat Andrés Herzog que "mai hi va haver un esborrany d’informe d’auditoria dels comptes anuals del 2011". Preguntat sobre si hi va haver un "paper", Celma va respondre que "no és el mateix".

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al magistrat Antonio Serrano-Arnal que conclogui la investigació relativa als contractes de publicitat de Bankia i faci el primer pas per fer seure al banc dels acusats l'exvicepresident del govern espanyol i expresident de l'entitat bancària, Rodrigo Rato, pel delicte de corrupció en els negocis arran del presumpte cobrament de més de 835.000 euros en comissions irregulars.

La crisi de Bankia no era tan "fàcilment anticipable". Almenys així ho ha defensat el que va ser vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), subgovernador del Banc d’Espanya i després director del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Fernando Restoy, que aquest dimecres ha acudit a la comissió del Congrés de Diputats que analitza la crisi financera i el rescat bancari. Restoy ha assegurat que "no resulta senzill" trobar valoracions d’experts que qüestionessin "la raonabilitat" de la sortida a borsa de l’antiga Caja Madrid.