La setmana passada es va anunciar que l’exèrcit israelià ha obert 48 investigacions contra soldats presumptament implicats en la mort de desenes de presoners palestins detinguts a la Franja de Gaza durant el conflicte en curs. Però contràriament al que caldria esperar, aquesta no és una bona notícia per a la justícia en temps de guerra.

Israel ha desclassificat més de 30 ordres secretes emeses per líders militars i polítics del país per rebatre el càrrec de genocidi a Gaza. A més, afirma que aquests documents demostren els esforços israelians de disminuir les morts entre els civils palestins. La publicació d'aquestes ordres, de les quals el New York Times ha examinat les còpies, es produeix després que Sud-àfrica denunciés Israel per genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Per a l'Andrí Kultxitski hi ha un episodi de la Guerra Civil Espanyola que reflecteix el que Putin fa cada dia contra la població civil ucraïnesa: el bombardeig de Guernica. I quan recorda aquella tragèdia, immediatament li surt cridar “No passaran!” Aquesta és, de fet, una de les expressions antifeixistes que s'han recuperat a Ucraïna des de la invasió russa a gran escala. “Jo soc d'una altra generació. He llegit i seguit molt la dictadura de Franco. M'agradava molt la Dolores Ibárruri”, diu aquest ucraïnès. Amb el bombardeig de Guernica es buscava atemorir la població i perpetrar una massacre, el mateix que fa el Kremlin contra la societat ucraïnesa, apunta Kultxitski. Aquesta estratègia del terror, la de llançar bombes de forma indiscriminada arreu d'Ucraïna, ha estat la resposta russa a la pèrdua de territori ocupat i al suport creixent que Zelenski ha anat rebent d'Occident.

El tribunal de l'ONU ha elevat a cadena perpètua la condemna contra el líder serbobosnià Radovan Karadzic per la seva responsabilitat en els crims comesos a la guerra de Bòsnia (1992-1995), entre els quals el genocidi de Srebrenica, la pitjor matança comesa en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial.

Les institucions internacionals no són sant de la devoció del govern de Donald Trump, i avui li ha tocat rebre al Tribunal Penal Internacional de l’Haia (TPI). El seu assessor nacional de seguretat, John Bolton, ha amenaçat de sancionar els jutges i fiscals d’aquest tribunal si investiguen presumptes crims de guerra del seu país a l’Afganistan.

El nombre exacte de morts es desconeix, però les xifres més conservadores parlen de 10.000 persones en els últims anys, d'una campanya sistemàtica de violacions i de l'èxode de gairebé 700.000 persones als països veïns. La immensa majoria han anat a Bangladesh, encara que també n'hi ha a Malàisia, Tailàndia i Indonèsia. Estem parlant dels rohingyes, sí, una minoria ètnica i religiosa de Birmània que, segons afirma ara un recent informe de l'ONU, està patint un genocidi organitzat per la cúpula militar birmana amb l'objectiu de fer una neteja ètnica. El comitè d'experts considera que ha pogut reunir prou testimonis, documents i proves per obrir una causa internacional per genocidi o crims de lesa humanitat contra els responsables d'aquest extermini, que, consideren, estava perfectament planificat.

“Slobodan Praljak no és un criminal de guerra. Rebutjo el veredicte del tribunal”, va cridar ahir el coronel bosnianocroat just abans d’ingerir el verí que duia en un petit pot a la mà. Davant les càmeres del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que emetien en directe, Praljak es va acostar l’ampolleta a la boca i es va empassar el líquid d’un glop. “M’he pres verí, no soc un criminal”, se’l va sentir cridar just després, quan les càmeres enfocaven el president del tribunal, Carmel Agius, visiblement confós i sorprès. Agius acabava de confirmar la sentència a 20 anys de presó per a Praljak, jutjat amb cinc homes més acusats de “neteja ètnica” contra la població musulmana durant la Guerra de Bòsnia. El jutge va suspendre la vista immediatament i va tallar l’emissió, però un advocat present a la sala va explicar a Reuters que Praljak s’havia desplomat a la cadira. Els serveis mèdics del tribunal van córrer a la sala i una ambulància va portar Praljak, de 72 anys, a un hospital de l’Haia, on va morir poc després. La sala 1 del TPII es va tancar, declarada escena del crim per les autoritats neerlandeses, que han obert una investigació.

Jutjat com a botxí, el comandant rebel ugandès Dominic Ongwen s'ha declarat aquest dimarts "víctima" de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA en anglès), un grup liderat per Joseph Kony i del qual el processat era el seu segon. En l'arrencada del judici que se segueix al Tribunal Penal Internacional, Ongwen s'ha presentat com un més de les víctimes del grup armat que, va sembrar de mort el país africà amb assassinats, violacions, segrestos, així com abusos i allistaments de menors de 15 anys per obligar-los a participar en els crims.

El Tribunal Penal Internacional de l'Haia jutja des d'aquest dijous l'ivorià Laurent Gbagbo, en el què és el primer judici contra un expresident. Vestit amb jaqueta blava, seriós i tranquil, Gbagbo s'ha declarat "no culpable" de tots els crims que la fiscalia l'imputa: assassinats, violacions i persecucions que es van produir dies després de la seva derrota electoral, el novembre del 2010 al país africà. Charles Blé Goudé, qui va ser exministre de Justícia, comparteix banqueta i com el seu excap també s'ha exculpat en no reconèixer les acusacions. La pena, en cas de ser condemnats, pot arribar a ser de cadena perpètua.