Carles Hac Mor (Lleida, 1940–Sant Feliu de Guíxols, 2016) ha estat reconegut pòstumament amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria que cada any concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És la primera vegada que el guardó distingeix un autor mort.

El 26,4% dels lectors té el català com a llengua de lectura habitual de llibres d'oci, el 71% el castellà i el 2,6%, altres l'any 2015. Aquestes són algunes dades de 'L'Estudi sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya 2015' realitzat per Conecta i que ha estat presentat aquest dilluns.

El rànquing setmanal que Libridata ofereix sobre els llibres més venuts a Catalunya indica que entre els candidats a autors que es vendran més durant la diada hi ha Víctor Amela, Juan Marsé i Empar Moliner en ficció. En no-ficció, els llibres més venuts de l'última setmana són 'Confessions d'un culer defectuós', de Sergi Pàmies i 'Educar millor', de Carles Capdevila. En no-ficció castellana destaquen 'La magia del orden', de Marie Kondo –que té edició catalana a Ara llibres– i 'X', l'últim llibre de Risto Mejide.

Fins i tot en plena crisi el nombre de novetats publicades ha pogut satisfer els lectors més àvids. Ara que les últimes xifres confirmen que el sector editorial ja no cau més, l’activitat continua a ritme frenètic, amb novel·les de Mario Vargas Llosa, John Irving, Claudio Magris i Sílvia Alcàntara, recuperacions -com les de Blai Bonet i Mercè Rodoreda- i novetats com ara els nous segells de ficció d’Enciclopèdia Catalana, Catedral i Rata, i la publicació del primer premi Llibres Anagrama, 'Jambalaia', d'Albert Forns, i la novel·la finalista del guardó, 'Joyce i les gallines', d'Anna Ballbona.

“Adesiara és un bolet”, diu Jordi Raventós, editor d’Adesiara. El bolet, “que vol fer accessibles llibres inèdits o introbables fins ara en català”, celebrarà els deu anys d’existència el 2017, però abans de l’efemèride arriba al títol número 100 amb L’enemic de la barba, de Julià l’Apòstata. “Des de l’inici ja ens marcàvem un ritme de publicació volgudament modest, entre 10 i 14 títols a l’any -fa memòria-. Mai no hem superat aquesta xifra. El nostre èxit és haver arribat al centenar de títols sense haver de reorientar els nostres objectius. Som una editorial que omple buits en català. Com tots sabem, n’hi ha molts”.

Els últims cinc anys han proliferat les novel·les que ofereixen un retrat apocalíptic de Barcelona. Hi ha el realisme grotesc amb què Julià de Jòdar oferia una dissecció del present a 'El desertor en el camp de batalla' (Proa, 2013), però també les faules de Marina Espasa en què els animals tenen un protagonisme fonamental: a 'La dona que es va perdre' (Empúries, 2012) un exèrcit de talps tenia plans per conquerir el món començant per la plaça de les Glòries; a 'El dia del cérvol' (L’Altra, 2016) planteja l’enfrontament entre els Atletes del Nord i els Ganduls del Sud a partir d’una història d’amor entre una estudiant de doctorat i un noi misteriós (en aquest cas, els cérvols són un símbol positiu, capaç de transportar aquell qui els toca a moments i espais diferents).

Es un dels escriptors en català contemporanis amb un projecte més sòlid i, malauradament, encara poc conegut pels lectors, potser per la peculiar -i exigent- forma que prenen les seves creacions. Sebastià Perelló ha publicat vuit llibres, però Veus al ras (Club Editor) és només la seva segona novel·la. “Aquesta vegada he partit d’una trama esquemàtica i esquelètica -avança-. M’interessava la idea de vestir els personatges a partir de petits detalls esfilagarsats. Veus al ras és una novel·la plomada. Si hi passen poques coses és perquè no vol que hi passin. Escup l’èpica”.

Alicia Kopf

Amb 'Jambalaia', Albert Forns ha guanyat el primer premi Llibres Anagrama de novel·la. El llibre explica l’estada d’un narrador –'alter ego' de l’autor– a una residència per a escriptors als Estats Units. Mentre es pregunta si pot continuar escrivint i sobre què hauria de fer-ho apareixen comentaris sobre el capitalisme als Estats Units, barrejats amb alguns referents clau per entendre el llibre, com ara el dramaturg Edward Albee o el novel·lista Max Frisch.

"No és un dels nostres clàssics, Verdaguer? No tingué una vida plena de fets d'una gran repercussió social? No es mereix una biografia, documentalment actualitzada, escrita per als lectors d'avui?" Aquestes són tres de les preguntes que Narcís Garolera i Marta Pessarrodona s'han proposat de respondre a 'Jacint Verdaguer. Una biografia', que Quaderns Crema publicarà el dia 13 d'abril.

L'autor barceloní Juan Marsé publicarà el dia 7 d’abril la seva catorzena novel·la, 'Esa puta tan distinguida' (Lumen). L’acció avança a dos temps: arrenca el 1949, en què una prostituta és assassinada en un cinema de barri durant la reposició de 'Gilda'; la segona narració transcorre l’any 1982, durant la preparació d’una pel·lícula sobre els escabrosos fets. L’assassí, el projeccionista Fermín, ja no recorda per què va escanyar la seva “estimada” Carol.

Des que va debutar en castellà el 1988 amb 'Querida Nélida' (Montesinos) i el 1993 en català amb els contes de 'Viatges subterranis' (El Mèdol), els llibres de Flavia Company (Buenos Aires, 1963) han anat apareixent amb regularitat, dividits entre novel·les, reculls de narracions, poesia i literatura infantil. Traduïda a França, Holanda, el Brasil, Polònia, Alemanya, Portugal, Itàlia i els Estats Units, Company parla amb entusiasme del seu últim projecte, el més extens i un dels més ambiciosos que ha escrit fins ara, 'Haru', que publica en català i castellà a Catedral.

Quan parla -a una velocitat, per cert, remarcable- Patricio Pron observa l’interlocutor amb ulls analítics i sorneguers. No passa per alt cap detall. Ni en la vida que queda fora dels llibres ni en la que comprimeix en novel·les, relats i assajos d’ençà que va debutar als 22 anys amb Formas de morir (1998). Ara, a No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles (Literatura Random House), proposa un joc complex i intel·ligent que arrenca el 1945 amb la mort d’un escriptor italià, Luca Borrello, i arriba fins al desembre del 2014: el primer escenari és un fictici Congrés d’Escriptors Feixistes Europeus; l’últim, la ciutat de Milà, en plena onada de protestes contra l’aprovació de l’última reforma laboral, que retallava -una mica més- els drets dels treballadors.

Dijous 21 d'abril, l'escriptor Claudio Magris conversarà amb Josep Ramoneda al voltant del món del llibre i la lectura al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a les set de la tarda.

Fa quatre anys, quan vas publicar 'La dona que es va perdre' (Empúries, 2012) em vas dir que hi retrataves “una societat de final de l'Imperi Romà”. Diries que el món que apareix a 'El dia del cérvol' és més fosc?

Sergi Pàmies tornarà a publicar nou llibre per Sant Jordi, tres anys després de 'Cançons d'amor i de pluja' (2013). El nou títol serà 'Confessions d’un culer defectuós', un llibre sobre les passions i els sentiments que envolten el futbol… i més concretament, el Barça. El publicarà a Empúries i Destino, totes dues del Grup Planeta, i no pas als seus segells habituals, en els quals seguirà publicant, Quaderns Crema i Anagrama.