Confesso que tinc el cor dividit amb el fenomen del jove Lamine Yamal. D’una banda, penso en tots els nanos de barris com Rocafonda que es passen el dia perseguint una pilota, que s’organitzen per formar equips informals i gaudeixen de l’alegria dels esports. No són pocs els que a través del futbol canalitzen situacions familiars conflictives o l’angoixa que comporten la precarietat i el desarrelament de les seves famílies. Surten de casa per anar a jugar però també per fugir-ne. Per als fills de la immigració i els fills dels pobres, que un noi com ells arribi al nivell més alt de l’univers futbolístic és una injecció d’amor propi i orgull, una venjança contra un entorn que sovint els identifica com a aliens, estrangers, perillosos i delinqüents. Que el talent, en aquest cas futbolístic, no discrimini per procedència ni color de pell i aquest fet sigui difós de manera massiva contraresta les essencialitzacions negatives del racisme. Ara bé, l’èxit dels futbolistes que es converteixen en estrelles mundials té un revers contraproduent: que els fills dels barris oblidats ho fiïn tot al somni de voler-se convertir tots en Lamine Yamal. Al capdavall, encara que vingui de Rocafonda i la Torreta, el jugador és membre d’una elit ultraminoritària, un grup molt reduït d’homes que arriben al cim i ho acaben tenint tot. El que amaga la resplendor enlluernadora del seu èxit són els milers i milers de nens que formen la base de la piràmide. La majoria es quedaran pel camí, seran implacablement descartats pels mateixos clubs que ara treuen pit d’inclusivitat. Les famílies que sacrifiquen tots els caps de setmana portant amunt i avall el fill futbolista ho saben prou bé: la cursa és darwinisme pur i els equips amb més anomenada tenen de tot menys compassió pels que no siguin extraordinaris. El perill més gran d’aquest miratge meritocràtic és, llavors, fiar-ho tot al projecte d’aspirar a ser un Lamine Yamal, que seria com fiar-ho tot a guanyar la loteria. Per què t’hauries d’esforçar en els estudis, per exemple, si practicant el teu esport preferit pots arribar a ser milionari? El futbol esdevé així un autèntic sabotejador de la consciència de classe, de saber quin lloc real ocupes dins de la piràmide de l’estratificació social.

Estar davant de la pantalla suposa estar sota l'escrutini constant dels espectadors, i si la misogínia encara impera en la mirada del públic i els mitjans, les preguntes seran del tot impertinents. Aquesta és la situació amb la qual Amy Schumer, de 42 anys, ha hagut de conviure durant dues dècades. L'actriu, guionista i productora nord-americana fa anys que suporta comentaris i atacs sobre el seu aspecte físic en entrevistes i a les xarxes socials. Les vexacions constants dels últims mesos han fet que Schumer hagi decidit anunciar que pateix la síndrome de Cushing, conseqüència del tractament per l'endometriosi.

Tres gotes que fan vessar el got: misogínia, racisme i homofòbia. Amb aquestes paraules, el pràcticament ja inexistent prestigi que li quedava a Scotland Yard, la força policial més important del Regne Unit, amb 43.000 agents, ha quedat fet mil bocins una vegada més després que aquesta matinada es fes públic un informe que hi denuncia "problemes sistèmics fonamentals". Uns problemes que han conduït a la desconfiança dels ciutadans en la Policia Metropolitana de Londres (Met) com a garant de la seguretat de la capital.

La Paula Bonet no va ser la primera. Abans d'assetjar l'artista i escriptora de Vila-real, en Víctor G.T., havia fet el mateix amb altres noies. És el cas de la Laura, que també es dedica al món creatiu, a la música. Ell va escriure-li per Instagram i va plantejar-li de quedar. "Un fan", va pensar ella per treure-hi importància. El 3 de març del 2018 la Laura va fer un concert a la sala Apolo. Quan va acabar va anar-se'n fins a l'espai jove Les Basses, on tocaven uns amics. Un noi solitari se'ls va acostar, es va presentar i es va quedar allí palplantat. "Aquest noi l'hem vist al teu concert", va dir-li una amiga. L'escena es va anar repetint durant els següents mesos. A l'abril també el va veure en un concert a Vic. Després a l'Heliogàbal de Barcelona, on amb prou feines hi havia 20 persones entre el públic. El Víctor la va abordar a fora, quan ella recollia el material. Era ja de nit i la Laura va agrair més que mai anar acompanyada. Després el va veure a primera fila del festival Vida, a Vilanova i la Geltrú, i a l'octubre en una sessió musical en un hotel de Barcelona. Ell estava en silenci. Sol. Mirant-la fixament durant tot el concert. Aquell dia la Laura va tenir por. Estava sola i no volia tornar a trobar-se'l, així que va trucar d'amagat a un amic perquè l'anés a recollir.

El reboot de Sex and the city no està deixant lloc a la tranquil·litat i moltes qüestions relacionades amb la nova sèrie estan fent parlar molt. Un d'aquestes qüestions és l'aspecte físic de les tres protagonistes, sobretot de Kristin Davis, que encarna el personatge de la sempre ingènua Charlotte, i a qui s'ha acusat a les xarxes d'haver-se fet massa retocs estètics a la cara abans del rodatge d'And just like that. "Tothom vol fer comentaris, a favor o en contra o com sigui, sobre els nostres cabells i les nostres cares i això i allò altre", ha dit a la revista The Sunday Times Style, on reconeix que l'impacte de tot això "ha sigut un xoc".

La Fiscalia demana 8 anys de presó per a un home que va atacar dones amb un cúter a Barcelona "amb l'única finalitat de deteriorar la integritat física de dones". Els fets van passar fa mig any, el 5 de maig, quan va agredir dues dones que passejaven pel carrer. En el primer assalt hi va intervenir un ciutadà que va evitar que l'home pogués fer mal però en el segon va causar un tall a la cara de la víctima. El servei especialitzat en delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia de Barcelona atribueix les accions a la misogínia del presumpte autor i diu que "el menyspreu que l'acusat sent cap a les dones, pel fet de ser-ho, va desencadenar" els atacs, "mogut pel desig de deixar patent el seu sentiment de superioritat davant d'elles i demostrar que, pel seu gènere, les considerava inferiors".

El jove que va clavar una puntada de peu a una dona a l’avinguda Diagonal de Barcelona el febrer de 2015 i l’amic que ho va gravar hauran de fer un curset per aprendre a acceptar la diversitat de gènere i un de prevenció de conductes agressives, si no volen entrar a la presó. El vídeo, que des d’aquest dimecres està prohibit difondre, es va fer viral per internet en poques hores.

La matinada del 22 de febrer de 2015 un jove de Talavera de la Reina va clavar una puntada de peu per darrere a una noia que travessava l’avinguda Diagonal. Ho va fer d’acord amb un amic, que va gravar les imatges amb el mòbil. El vídeo va acabar corrent per WhatsApp i Facebook i es va fer viral. El fiscal de delictes d’odi va tractar l’agressió com un cas de misogínia. Demanava tres anys de presó per a l’home i una indemnització de 45.000 euros per a la víctima. Tres anys després, el noi ha decidit consignar 60.000 euros al jutjat per buscar un pacte de conformitat que li eviti anar a judici.

El president de la República de les Filipines, Rodrigo Duterte, segueix acumulant episodis polèmics. Aquest dilluns s'han conegut les dures paraules que el president va dirigir a les integrants de grups terroristes: "Digueu als soldats: hi ha una nova ordre. No et matarem. Et dispararem a la vagina".

La diferent connotació de l’adjectiu públic/a segons acompanyi home o dona il·lustra la pervivència de la misogínia en la nostra societat, on es qüestiona l’autoritat de les senyores per exercir el poder i prendre la paraula. El problema ve d’antic. Mary Beard, catedràtica de Cambridge i recent premi Princesa d’Astúries de ciències socials, aplica el seu profund coneixement de l’antiguitat clàssica per resseguir els fonaments culturals d’aquest menysteniment.

El departament de la Presidència i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han denunciat davant de la Fiscalia de Barcelona deu blogs i cinc vídeos d'internet que inciten a la violència masclista. Quatre dels espais acumulen més d'un milió de visites. El CAC també ha demanat a la plataforma de vídeos YouTube que els retiri immediatament.

Els masclistes i misògins que pretenien anar dissabte a les trobades a més de 165 ciutats de 43 països organitzades per la web Return of Kings [Retorn de Reis] s'hauran de quedar a casa. Incloent-hi els que tenien previst reunir-se a Barcelona. El bloguer nord-americà Roosh Valizadeh, el guru masclista de tot aquest moviment –que fins i tot defensa legalitzar la violació en propietats privades–, ha fet marxa enrere i ha suspès les reunions en què pretenia "formar noves tribus d'homes".