Mil dos-cents quilòmetres per hora, propulsats per un tub de baixa pressió amb imants que fan levitar una càpsula. Aquest és el projecte de tren futurista que va proposar Elon Musk fa deu anys i en el qual treballen gegants del transport com Virgin. Tot i això, la primera a apostar per aquesta tecnologia del futur va ser l'americana Hyperloop Transportation Technologies, que aquest dimarts ha sigut protagonista a l'escola de disseny i tecnologia Elisava: 11 alumnes d'últim any han presentat el seu projecte final de carrera, que dissenya l'interior de les cabines, davant del president executiu de la companyia, Andrés de León.

Adif no en té prou amb l'alta velocitat i vol que Espanya també aculli un dels primers trens superràpids del món: el sistema Hyperloop, desenvolupat a partir de la idea del magnat tecnològic i fundador de Tesla, Elon Musk. L'empresa pública del ferrocarril espanyol ha signat aquest dimarts un conveni amb la companyia Virgin Hyperloop One per impulsar un centre de desenvolupament del projecte a Boadilla, a la província de Màlaga.

Una barreja entre el Concorde, un canó electromagnètic i l’hoquei de taula. Aquest era el Frankenstein de conceptes que va fer servir fa cinc anys el guru tecnològic Elon Musk -fundador de Tesla- per descriure què és un Hyperloop. La idea de construir un tren supersònic que converteixi el trajecte San Francisco - Los Angeles en un passeig de mitja hora no ha marxat dels caps pensants de Silicon Valley. En els últims anys el manifest de 57 pàgines que Musk va fer públic l’agost del 2013 ha anat posant els peus a terra a través de diferents projectes pilot. El text de l’emprenedor començava amb una crítica a la línia d’alta velocitat que s’estava impulsant a Califòrnia, en la seva opinió, una de les més cares i lentes del món.

“El corredor mediterrani hauria de ser un Hyperloop. Tardaríem 20 minuts a cobrir els 350 quilòmetres que separen València de Barcelona”. Ho diu Daniel Orient, enginyer aeronàutic i director tècnic d’Hyperloop UPV, l’equip d’estudiants de la Universitat Politècnica de València que ha desenvolupat el primer prototip espanyol de l’Hyperloop, un innovador sistema de transport terrestre de passatgers i mercaderies que pot arribar a velocitats de 1.000 quilòmetres per hora i que podria estar llest en deu anys. “No pots construir el futur amb trens del segle passat”, proclama aquest noi de 24 anys, que acaba d’aterrar a València procedent de Los Angeles. “Si vols apostar per una infraestructura nova, cal apostar també per una tecnologia nova”, declara a aquest diari.

Les autoritats californianes ho consideren absurd, però tot i així Elon Musk, president i fundador de Tesla, segueix endavant amb el seu projecte de crear una xarxa de túnels a més de 13 metres de profunditat per evitar els grans embussos de les ciutats del segle XXI.

El projecte per fer un tren supersònic que arribi als 1.200 Km/h avança: ahir es va fer la primera prova a l'aire lliure d'un sistema de propulsió per aquest vehicle futurista anomenat Hyperloop. El projecte, d'entrada, el va impulsar l’emprenedor sud-africà Elon Musk a través d'SpaceX, però després el va abandonar. Musk també ha creat empreses com PayPal, de pagament per internet, i Tesla Motors, que fabrica cotxes elèctrics.

Makers UPV, un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha guanyat el primer premi en la subcategoria de disseny general del tren supersònic Hyperloop, un ambiciós projecte de l'emprenedor Elon Musk que pretén transportar persones a una velocitat de 1.200 km/h a través de levitació magnètica.