El 10 de febrer del 1939 van començar els afusellaments davant el parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó que s’endinsava al mar. Els condemnats, amb els peus enfonsats a l’aigua, queien sobre la sorra i els cossos eren traslladats a la fossa de Montjuïc. El mar va anar guanyant terreny i, amb les obres del Fòrum de les Cultures del 2004, qualsevol vestigi del parapet va desaparèixer sota les aigües del Port Esportiu. Es van intentar localitzar les restes amb un sondatge amb radar i una immersió submarina, però no s’hi va trobar res. Però a vegades la memòria és tossuda i, amb motiu de la commemoració dels 80 anys de l’ocupació franquista, el parapet tornarà a mirar el mar amb el nom dels 1.706 executats, segons la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims, entre el 1939 i el 1952.

Hi ha una Barcelona pràcticament invisible. Només de tant en tant surt a la llum, com quan l’Institut d’Estudis Fotogràfics va mostrar l’obra inèdita de Leopoldo Plasencia, que va fotografiar tot el procés de construcció de molts polígons d’habitatges de la Barcelona perifèrica. Hi ha altres memòries desconegudes però que mai no han sortit del seu barri, i l’Ajuntament de Barcelona vol donar-les a conèixer. “Volem que els veïns comparteixin el seu passat, la transformació que han patit els seus barris entre els anys 50 i 70”, diu el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. “Es tracta de mostrar, debatre, projectar i empoderar la memòria dels veïns”, afegeix Vinyes. Una memòria que inclou el barraquisme, l’autoconstrucció, les lluites veïnals i les migracions. “Fins al 1967, més de 3.000 persones vivien en barraques –explica Vinyes–, construïen de nit i l’endemà els tiraven a terra les cases”.

El Born Centre de Cultura i Memòria és una matèria molt sensible. Inaugurat per la Diada del 2013, ha tingut una vida força convulsa i té molts reptes pendents. Potser el més important és que l'equipament atreu visitants, però que molts es queden a les portes. Les xifres són força clares: al llarg del 2017 van entrar al Born 1.500.000 persones, però només van visitar el jaciment i les exposicions 79.000. És a dir, més del 90% van abandonar l'equipament sense conèixer-ne ni la història ni el context. "Hem de deixar de parlar d'exposició permanent. La inversió va ser molt important i no podem parlar de renovació total, però sí de modificacions per fer més eficients els recursos", assegura la directora de l'equipament, Montserrat Iniesta. "Volem ampliar les possibilitats de gaudir del jaciment; ara només es pot fer una visita perimetral des de la balconada o visites en hores concertades on s'explica el jaciment de manera molt especialitzada", ha afegit en la seva primera compareixença pública com a directora del centre. Iniesta vol que el jaciment es pugui visitar de manera autònoma.

El Born Centre de Cultura i Memòria ja té nova directora. És Montserrat Iniesta, que ha estat escollida en un concurs públic i per decisió unànime. Iniesta és llicenciada en geografia i història i doctorada en antropologia urbana i en museologia. Ha coordinat diversos projectes museològics, com ara el de l'Ecomuseu de l'Aigua de Lleida, i té una llarga trajectòria com a investigadora i docent universitària. També té experiència com a directora d'altres centres culturals: durant 10 anys, entre el 2000 i el 2010, va dirigir el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès. Especialitzada en l'estudi antropològic del patrimoni, ha dut a terme diferents estades en centres museïstics de França, Itàlia, Mèxic i el Canadà.

Algunes de les incerteses sobre el Born Centre Cultural, després de la polèmica que es va generar sobre un possible canvi d'orientació de la Barcelona arrasada per Felip V el 1714, finalment han estat revelades. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, han presentat per primera vegada des que hi ha nou govern municipal les línies estratègiques que afectaran el Born i les polítiques de memòria de la ciutat.