L'arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) parla molt sovint del pes que la "responsabilitat" té en la seva visió de l'ofici. Els edificis han de complir la funció per a la qual estan dissenyats i, alhora, l'han de transcendir poèticament. També han de fer ciutat, i quan són en entorns rurals i naturals, han de construir paisatge. Tot això es troba amb escreix en l'edifici que ha presentat aquest divendres, un nou celler per a La Horra, a Burgos. Tota la part de producció està enterrada, també per una qüestió d'eficiència energètica; i la zona de la verema i la social sobresurten i estan abocades al paisatge.

A l'hora de desenvolupar els seus projectes, l'arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) sempre ha posat molta atenció en el lloc on ha d'intervenir. Quan fa uns anys va rebre l'encàrrec d'ampliar l'hotel mallorquí de Son Brull, Pinós s'ho va agafar com un exercici de paisatgisme i va integrar quatre noves vil·les en l'entorn de l'hotel amb uns murs de pedra que tenen un aire agrícola. Actualment té en obres un celler a Burgos que està parcialment enterrat per fusionar-lo amb el lloc. D'altra banda, el seu col·lega Carles Enrich (Barcelona, 1980) és conegut per obres com la sensible adequació del recinte emmurallat i la capella del castell de Jorba.

L’arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) viu un moment dolç. Aquest dijous ha recollit el Premio Nacional d’arquitectura, per obres com el cementiri d’Igualada, el CaixaForum de Saragossa i l’Escola Massana de Barcelona. I fa unes setmanes va ser reconeguda per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències nord-americana amb el premi Arnold W. Brunner Memorial Prize, juntament amb 24 personalitats més d’arreu del món. La cerimònia del premi que atorga el ministeri de Cultura espanyol s'ha celebrat a la Llotja de Palma, un tresor del Gòtic civil que també recorda l’estreta relació que Pinós manté amb Mallorca, on té una casa a la serra de Tramuntana i ha fet obres com l’ampliació de l’Hotel Son Brull a Pollença. “Quan el ministeri em va suggerir la Llotja, em vaig emocionar”, afirmava Pinós dimarts a l’ARA mentre ella i el seu equip feien proves amb els prototipus del càntir que li ha encarregat el Museu d’Argentona per a la seva festa anual. A l’horitzó té els projectes de dues cases i uns d’habitatges socials a Mèxic, a més de la seu d’una empresa d’implants d’alta tecnologia a Llemotges i un edifici d’oficines a Bèlgica.

El 2021 ha sigut un any excepcional per a l’arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954): després de dues exposicions retrospectives de la seva obra al Museu Ico del Madrid i la Biennal d’Arquitectura del País Basc –encara en cartell–, aquest divendres s'ha fet públic que és la guanyadora del Pemio Nacional d’arquitectura, dotat amb 60.000 euros, per “la solidesa de la seva trajectòria, que és a la vegada prolífica i excel·lent, impregnada sempre per una gran potència creadora”. El jurat del guardó, concedit pel ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, també reconeix que el seu procés creatiu recorre tota la seva obra arquitectònica i culmina “amb una execució excel·lent del que està projectat”. “Estic molt agraïda per aquest premi, els premis serveixen per donar-te credibilitat, perquè confiïn més fàcilment en tu”, diu a l'ARA Carme Pinós. “Encara em queda molt per fer –explica–, i crec que els premis han d’arribar no quan estàs de retirada sinó quan encara estàs actiu, per ajudar-te a continuar”, explica. 

L’arquitecta Carme Pinós, l’autora de l’escola Massana i del CaixaForum de Saragossa, viu un gran moment de reconeixements: ahir va obrir les portes al Museu Ico de Madrid l’exposició més ambiciosa de la seva obra, titulada Escenaris per a la vida, i al novembre una altra mostra diferent dels seus treballs serà l’acte central de la III Biennal Mugak, la Biennal Internacional d’arquitectura del País Basc.

Els Jocs Olímpics de Barcelona van implicar una profunda transformació de l’àrea de la Vall d’Hebron. Ja hi havia el Velòdrom d’Horta i, amb motiu de les Olimpíades, s’hi va construir el Parc de la Vall d’Hebron, amb diverses instal·lacions esportives com el centre municipal de tenis i el pavelló municipal d’esports. Un altre d’aquests edificis, el de tir amb arc, obra d'Enric Miralles (1955-2000) i Carme Pinós, s’ha acabat convertint en una taca en el llegat olímpic i en les carreres dels arquitectes. Es tracta d'un projecte que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura i urbanisme el 1991 de dues de les figures més rellevants de l'arquitectura contemporània.

Carme Pinós (Barcelona, 1954) és una de les arquitectes més reconegudes internacionalment. La setmana vinent inaugura a Melbourne el seu MPavilion, una estructura temporal que al llarg de quatre mesos acollirà tota mena d’actes culturals oberts gratuïtament al públic. Com ha passat en el que va dissenyar l’any passat Rem Koolhaas o amb els dels altres tres arquitectes que han participat fins ara en aquesta curiosa iniciativa de mecenatge privat, el pavelló situat ara als Queen Victoria Gardens de la ciutat australiana es traslladarà a partir del febrer a un altre lloc perquè es tracta d’una donació de la fundació Naomi Milgrom per elevar el nivell del disseny i l’arquitectura del país. És un petit projecte, als antípodes del que està dissenyant a Guadalajara, a Mèxic, on ja va fer la seva famosa Torre Cube -seleccionada a l’exposició central de l’encara oberta Biennal d’Arquitectura de Venècia-, i ara es prepara per a un projecte lligat a la universitat de 97.000 quadrats que inclou dissenyar una gran zona comercial amb hotels i habitatges. I, finalment, comença a ser profeta a la seva pròpia terra i ara mateix ha pogut construir tota una plaça al centre de Barcelona. La plaça de la Gardunya l’ha dissenyada tota, des del darrere de la Boqueria fins a l’Escola Massana, els edificis d’habitatge públic del davant i, esclar, la plaça mateix.

L'exposició central de la pròxima Biennal de Venècia d'arquitectura inclourà obres de tres despatxos catalans, entre els 71 que hi haurà representats: Carme Pinós, l'autora del CaixaForum de Saragossa i la nova escola Massana; Miralles Taglibue, l'artífex d'obres del mercat de Santa Caterina i la torre de Gas Natural i el Parlament escocès; i Flores i Prats, coneguts per la nova Sala Beckett. A més, pel que fa als espanyols, hi participaran els de Paredes Pedrosa i el de Rafael Moneo. Entre els seleccionats hi haurà, per acabar, De Blacam and Meagher Architects, establerts a Irlanda i Eivissa. La Biennal obrirà les portes al públic el 26 de maig i finalitzarà al novembre.

El reconeixement internacional de Carme Pinós, l'autora del CaixaForum de Saragossa i la nova escola Massana, arriba a Austràlia: l'arquitecta ha sigut elegida per la fundació Naomi Milgrom a causa de l'enfocament humanista de la seva obra per dissenyar el cinquè dels seus pavellons temporals, coneguts com a MPavilion. Està previst que durant el temps que duri el pavelló de Carme Pinós s'hi celebrin més de 400 esdeveniments culturals. Segons la fundació "la tasca de Carme Pinós honra la responsabilitat de l'arquitectura a l'hora de servir la comunitat que l'acull, creant espais que situen l'experiència humana i el medi ambient al centre dels seus dissenys. El seu acostament a l'arquitectura, l'habitatge social i la comunitat reflecteix la voluntat del MPavilion d'estimular el debat sobre el rol del disseny i l'arquitectura en contribuir en crear ciutats i comunitats més igualitàries i creatives".

L’últim disc de Sílvia Pérez Cruz, 'Domus', és la banda sonora del seu debut en la interpretació, 'Cerca de tu casa', d’Eduard Cortés. La cantant i ara també actriu ha compost les cançons per a una història extraordinària que ha esdevingut quotidiana, la d’una mare i la seva filla víctimes de la violació del dret a l’habitatge. Per a elles, com per a tanta altra gent, disposar d’una casa pròpia pertany al terreny de la utopia.

L'arquitecta de la nova estació Zona Universitària de la línia 9 del metro de Barcelona, Carme Pinós, ens explica el seu projecte fet realitat.