Després de completar diferents estades entre Eivissa i Mèxic, Raúl de Tomás finalitzarà aquest cap de setmana les que molt probablement hagin estat les vacances més tranquil·les de la seva carrera com a futbolista professional. Per primer cop des del 2013, el davanter madrileny ha pogut viure un estiu sense haver de haver de pensar en canvis d’equip o de categoria. “Si Déu vol, l’any vinent estaré a l’Espanyol. Tinc contracte aquí i hi estic molt content”, va reconèixer al maig. El club blanc-i-blau, que malgrat la pandèmia té prou capacitat financera per retenir-lo, serà el primer on disputarà tres temporades consecutives des de la seva etapa al planter del Reial Madrid. 

La renovació de Javi Puado s’ha convertit en la negociació més prioritària de l'Espanyol aquest estiu. El davanter barceloní, a qui li queda un any de contracte, ha sigut una de les grans revelacions de la temporada, amb dotze gols i vuit assistències a Segona que no han passat desapercebuts per a nombrosos equips de la lliga espanyola ni per a d’altres de l’estranger. 

La tercera ampliació de capital aprovada durant el mandat de Chen Yansheng permetrà a l’Espanyol afrontar el mercat de fitxatges estiuenc sense la necessitat de vendre jugadors per quadrar comptes. Així ho ha anunciat el director general del club, José María Durán Farré, durant la junta d’accionistes celebrada aquest migdia. 

Chen Yansheng i la resta del consell d’administració de l’Espanyol dirigiran aquest dilluns (12 h) una junta d’accionistes històrica per a l’entitat blanc-i-blava. La cita, que per segon cop serà telemàtica, servirà per aprovar una ampliació de capital que deixarà pràcticament liquidat l’històric deute net que arrossega el club: per primer cop en aquest segle XXI, quedarà reduït per sota dels 20 milions. Una operació que permetrà a l’Espanyol tornar a Primera amb més múscul financer i un límit salarial més alt malgrat els efectes provocats per la pandèmia.

Pocs qüestionen que La Oreja de Van Gogh va perdre tot el seu encant quan en va marxar Amaia Montero o que els Beatles no podien seguir sense Lennon o McCartney. Amb honroses excepcions, com New Order, que es va refundar però amb nou nom i nous membres després del suïcidi de Ian Curtis al capdavant de Joy Division, al món de la música ningú qüestiona el frontman o principal estrella dels grup. Al futbol, en canvi, és diferent, i un dels debats habituals per matar l'avorriment entre partit i partit és si l'equip juga millor o pitjor sense la seva principal estrella. Aquesta setmana ha sigut el torn de l'Espanyol, després del seu bon partit sense Raúl de Tomás, RDT, la setmana passada. Els blanc-i-blaus visiten aquest divendres el Castelló (21 h, Gol TV), un dels rivals de la part baixa de la taula.

El domini sense efectivitat no serveix de gran cosa. Ni en el futbol ni enlloc. Li va passar a l'Espanyol al Molinón, on va tenir bones arribades per endur-se els tres punts però al final es va haver de conformar amb un empat. Embarba avançava els blanc-i-blaus i Djurdjevic empatava per a l'Sporting a la primera part. Un partit en què el VAR també seria protagonista i que acabaria amb taules i la sensació que a l'Espanyol, que tenia la sensible baixa de Raúl de Tomás, li volaven dos punts.

Reforçat per les victòries contra el Mallorca i el Sabadell, l’Espanyol buscarà aquest diumenge (16 h, #Vamos) un nou triomf en un dels pocs estadis que es mantenen inexpugnables aquesta temporada. Només vuit dels 202 equips de les dues principals categories de les cinc grans lligues europees no coneixen encara la derrota al seu propi estadi. Són el Bayern de Munic, el Wolfsburg, l’Eintracht Frankfurt, el Roma, l’Empoli, el Troyes, el Grenoble i l’Sporting que comanda un vell conegut de la parròquia espanyolista, David Gallego.

L’Espanyol dormirà unes hores líder gràcies a l’efectivitat de la seva societat madrilenya, que ha decantat un disputat derbi contra el Sabadell (1-0). La parella atacant per excel·lència dels espanyolistes, Embarba i De Tomás, segueix justificant sobre la gespa la milionària inversió realitzada per ells ara fa poc més d’un any. No van aconseguir evitar el descens, però si els blanc-i-blaus acaben pujant serà, en bona mesura, gràcies als seus gols i assistències. 

Un punt pot suposar, en futbol, la diferència entre la felicitat i la tragèdia. Un punt, ni més ni menys, és la distància que manté l’Espanyol dins la zona d’ascens directe i el Sabadell en posicions que asseguren la permanència. Els dos conjunts blanc-i-blaus reviuran aquest dissabte (16 h, Movistar LaLiga) un derbi català ple d’urgències. Cap dels dos vol abandonar dues posicions molt perseguides. Les seves lluites tenen objectius antagònics i la mateixa exigència. 

Landry Dimata no podria haver escollit un millor context per transformar el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-blava. En el seu segon partit com a espanyolista, el davanter belga ha rescatat un Espanyol que ha tirat d’efectivitat per assaltar Son Moix (1-2). Sis mesos després del seu últim gol, el davanter belga s'ha disfressat d'heroi en un partit que reenganxa l'Espanyol a la lluita pel lideratge. El conjunt de Vicente Moreno marxa de Son Moix a dos punts dels balears –a qui, a més, han guanyat el goal average particular–. Un triomf que ha de servir com a punt d'inflexió de cara al tram final de la temporada.

L’Espanyol afronta aquesta tarda a Son Moix (14 h, #Vamos) la que segurament és la cita més transcendental d’aquesta temporada. L’actual líder contra el principal aspirant. Un partit marcat en vermell al calendari dels dos equips i que pot marcar el desenllaç del curs. No és una final, però s’hi assembla força, ja que un triomf local allunyaria els balears a vuit punts –més el goal average– de l’Espanyol, mentre que una victòria visitant acostaria els blanc-i-blaus a només dos punts del líder. 

Això serà més difícil del que en algun moment hem arribat a pensar. No és cap sorpresa: les millors plantilles guanyen més sovint, però no guanyen sempre. I molt pocs cops ho fan amb facilitat. A això hi podem afegir els ingredients que no per repetits deixen de ser veritat: la mala sort (dilluns un altre pal), els arbitratges desfavorables, la “mala sort” amb el VAR (dilluns un altre gol anul·lat, aquest cop amb justícia) i la manca de caràcter del grup i l’entrenador. Però per canviar la dinàmica de resultats no podem incidir en cap d’aquests factors. El que sí que es pot fer és canviar peces. Tot i que ens hem après un onze que molts pensàvem que era el millor, els resultats no ho confirmen. Per tant, toca canviar. Aquestes són, per ordre d’importància, les meves propostes.

Hi ha partits en què ho intentes tot i no et surt res, com contra el Girona. N’hi ha d’altres en què ho tens tot a favor per guanyar i desaprofites un clar avantatge, com contra el Rayo Vallecano. I també n’hi ha alguns en què no pares de picar pedra i t’has de conformar amb una petita engruna que resulta del tot insuficient tenint en compte els mèrits generats. I això últim és el que li va passar a l’Espanyol a Lugo (1-1), on va haver de suar de valent per rescatar un punt en un partit que va estar a punt de guanyar. Ho va impedir el pal, que va frustrar el que hauria sigut el gol de la remuntada de De Tomás a quatre minuts per al final. 

L’Espanyol tancarà aquest dilluns (21 h, Gol) la jornada al camp del Lugo. Un Anxo Carro on els gallecs només han perdut dos partits dels onze disputats com a locals aquest curs, contra l’Almeria i el Mallorca. Andalusos i balears són, ara mateix, els principals rivals dels blanc-i-blaus en la lluita per les posicions d’ascens directe a Primera. 

Tres punts de dotze en els quatre últims partits de Lliga. Tres derrotes que, analitzades aïlladament, no haurien de ser motiu d’una preocupació excessiva. Una expulsió incomprensible, un jugador en calçotets, unes mans claríssimes dins l’àrea no xiulades, mil ocasions de gol desaprofitades, el rècord en pals i travessers. 

Un davanter que arriba i un altre que se'n va. L’Espanyol ha tancat un mercat d'hivern auster amb dos moviments d'última hora que afecten la davantera. D’una banda, incorpora Landry Dimata, atacant nascut al Congo però nacionalitzat belga de 23 anys i que arriba cedit, procedent de l’Anderlecht. De l’altra, deixa sortir Campuzano cap a l’Sporting, on es retrobarà amb David Gallego. 

La supèrbia és un pecat que es paga molt car en una categoria, la Segona Divisió, que no permet relaxacions. L’Espanyol ha badat i s'ha complicat la vida de valent en un partit que creia tenir guanyat al descans, quan manava per dos gols d’avantatge, i que ha acabat perdent (2-3). La segona part ha sigut un cúmul d’errors i desídia d’un equip que ha d’assumir com una cura d’humilitat una derrota incomprensible. Els blanc-i-blaus ho tenien tot al seu favor per allunyar-se d’un rival directe en la lluita per l’ascens, però han acabat donant ales a un Rayo Vallecano que se’ls acosta a només cinc punts. 

Fer-se fort entre els grans de Segona. Aquest és el gran repte pendent de l’Espanyol de cara a la segona meitat del seu cinquè curs a la divisió de plata. Els blanc-i-blaus, que aquest diumenge reben el Rayo Vallecano (16 h, M. La Liga), no poden fallar si no volen perdre el lideratge de Segona, una posició que és el gran repte del club, del cos tècnic i del vestidor, i que els espanyolistes han ocupat després de 14 de les 22 jornades disputades.