El sector crític de l'ANC mou fitxa. Després del rebuig dels socis a impulsar una candidatura electoral a les eleccions passades i que la nova direcció comandada per Lluís Llach vulgui tancar la porta definitivament, mitjançant una reforma dels estatuts, a la possibilitat de presentar batalla al Parlament, el corrent dissident ja prepara la creació d'un nou partit fora de l'entitat. La presentació d'aquesta plataforma, Dempeus per la Independència, tindrà lloc el pròxim 5 de juny a Barcelona, amb la voluntat de posar-se a treballar ja per configurar una llista per al 2028.

S'ha estès dins la part enrabiada de l'independentisme català la idea que cal mobilitzar-se per impedir la investidura de Salvador Illa, en el cas que les bases d'ERC aprovin aquest divendres el preacord que els dirigents del partit han acordat amb els del PSC. Lluís Llach, com a president de l'ANC, ha gravat un vídeo en què surt ell amb una estelada i amb aire greu, i circula una espècie de convocatòria que diu: “si hi ha investidura, estigues a punt”. A punt per a què?

Les eleccions del 21 de desembre del 2017 van suposar el rècord històric de vots independentistes en unes eleccions, però dels més de 2 milions de paperetes que van aconseguir Junts, ERC i la CUP en aquells comicis s'ha passat a poc menys d'1,4 milions als comicis del 12-M. La reculada de l'independentisme ha estat generalitzada. A tot arreu? No. En 63 dels 947 municipis del país, el percentatge de vot independentista (no els vots absoluts) del maig del 2024 va ser superior al del 2017. ¿Però quins són aquests pobles on la paràlisi del Procés no ha afectat les bases independentistes i no s'han abstingut o han votat altres partits com el PSC?

Alhora va fracassar en el seu intent de convertir-se en el quart espai independentista a les darreres eleccions al Parlament. La candidatura liderada Clara Ponsatí va aconseguir poc més de 13.000 vots a tot Catalunya i es va quedar amb un irrisori 0,4% dels vots. La patacada a les urnes va fer que l'exconsellera anunciés l'endemà dels comicis que abandonava la primera línia política. Tot i que era conscient de les dificultats d'obtenir representació, Ponsatí no s'esperava un revés com el que va patir el 12-M i va assumir com a propi el fracàs dimitint, tot i que no s'ha desvinculat del partit.

Malgrat que en les últimes setmanes havien estat negociant la cessió d'un diputat amb Esquerra i, fins i tot, amb els comuns, finalment la CUP haurà de compartir el grup mixt amb els diputats d'Aliança Catalana. Així doncs, els dos partits, ideològicament oposats, hauran de compartir espai i temps durant els pròxims quatre anys —sempre que les negociacions d'investidura tirin endavant—. Les negociacions per a la cessió d'un diputat han fracassat per les dificultats que hi posa el reglament del Parlament de Catalunya, que no hauria deixat tornar al partit d'origen el diputat cedit. Així doncs, en cas que s'hagués "deixat" un escó a la CUP, aquest hauria hagut de quedar-se tota la legislatura al seu grup parlamentari, o bé obtenir la consideració de diputat no-adscrit.

Avui és 21 de juny. Aquesta nit ha començat l’estiu i avui s’acaba l’escola. En certa manera, avui s’acaba l’any, perquè s’ha acabat la temporada 23/24, i per als que tenim organitzada la vida en forma de temporades l’any nou arribarà l’1 de setembre. 

La setmana comença forta, sota l’impacte del manifest que uns 300 militants d’Esquerra han firmat demanant una "renovació general de la cúpula dirigent", és a dir, enviant un missatge, sense citar-lo, dirigit a Oriol Junqueras.

L’elecció de Josep Rull, ahir, com a president del Parlament, no farà president de la Generalitat Carles Puigdemont per Sant Joan però allunya una mica la possibilitat que ho sigui Salvador Illa. Per una senzilla raó: si Esquerra hagués acceptat obtenir la presidència del Parlament amb els vots del PSC (aquesta era l’oferta socialista: fer presidenta de la cambra Laura Vilagrà), el més coherent hauria estat que després els republicans facilitessin la investidura d’Illa amb els socialistes i els comuns. I això no va passar. I no va passar perquè, segons el que ha admès aquest matí Jordi Turull a TV3, va funcionar un dels ponts de diàleg més ferms, sincers i antics entre Esquerra i Junts, que és el telèfon de Jordi Turull i Marta Rovira. 

Enmig de les negociacions entre les forces independentistes per la mesa del Parlament i la presidència de la Generalitat, hi ha un tema paral·lel que complica més l'equació: la demanda de la CUP per tenir grup propi. Els resultats de les eleccions al Parlament van deixar els cupaires amb només quatre representants –en calen cinc per tenir grup– i la formació anticapitalista no vol compartir, de cap de les maneres, grup mixt amb Aliança Catalana, als antípodes dels seus postulats tot i ser també independentista. "És tan senzill com que no volem estar amb Aliança Catalana per tot el que comporta ideològic i els volem confrontar", assenyalen des de les files cupaires.

Després d’un dilluns de negociacions, el Parlament s’ha constituït amb l’elecció de Josep Rull com a president de la cambra, l’elecció de les vicepresidències i la resta dels membres de la mesa, que han garantit una mesa de majoria independentista. Però els acords que avui han fet Rull president no garanteixen a cap candidat la majoria per a una investidura com a president. Quin és el calendari a partir d’ara i quines són les primeres decisions que haurà de prendre el flamant president?

A Catalunya hi ha hagut cinc governs de coalició des del 1980, i en absolutament tots s'ha complert aquesta condició: el president del Parlament i el de la Generalitat sempre han tingut colors diferents. El soci majoritari presidia el Govern i el minoritari la cambra catalana. Va passar amb Pasqual Maragall (PSC) i Ernest Benach (ERC); amb José Montilla (PSC) i, de nou, Benach; amb Carles Puigdemont (CiU) i Carme Forcadell (ERC); amb Quim Torra (Junts) i Roger Torrent (ERC) i, en la legislatura passada, amb Pere Aragonès (ERC) i Laura Borràs i, més tard, Anna Erra, totes dues de Junts. Fins i tot si tenim en compte els governs de CiU –eren dos partits que formaven una federació– es complia el patró: Generalitat per Convergència i Parlament per Unió. El premi gran per al partit gran i el de consolació per al petit. Ara, Puigdemont vol ser candidat a la investidura sense tenir la majoria necessària per guanyar-la i el seu partit no ha volgut renunciar a tenir la segona autoritat del país.

Fins al 25 d’agost hi ha temps per investir president a Catalunya i tot apunta que la incògnita no es resoldrà fins al final. Esquerra en té la clau i els seus dirigents, que en són plenament conscients, han intentat sense gaire èxit desviar l’atenció cap a un hipotètic pacte de govern entre el PSC i Junts. Per això és tan rellevant el que passi en la primera votació de la legislatura: en cap cas serà definitiva, però si els republicans s’alineen amb els socialistes a la mesa del Parlament s’entendrà que aplanen el camí cap al tripartit.

A l'Ajuntament de Barcelona va funcionar l'entesa unionista per evitar que Xavier Trias fos alcalde el 2023 i Ernest Maragall el 2019. El PSC i els comuns van ser uns actors imprescindibles en els dos casos, però també la plataforma de Manuel Valls el primer cop i el PP el segon. Fa pocs mesos l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana va tenir un paper important en l'operació per fer alcalde Jaume Collboni i ara s'ha tornat a activar per fer el mateix a la Generalitat i permetre que Salvador Illa esdevingui president del país. La mesa del Parlament és la primera parada en aquesta operació, malgrat que el PSC manté que el seu camí només passa per fer un pacte d'esquerres amb ERC i els comuns.

La nit electoral del 12 de maig, a la seu dels comuns es van sentir crits de celebració quan, durant l’escrutini, el PSC va recuperar l’escó que els permetia tornar a sumar una majoria de 68 diputats amb Esquerra i els de Jéssica Albiach. És una anècdota que il·lustra bé la lectura que el partit va acabar fent del seu resultat electoral: tot i que les urnes els han fet passar de vuit a sis escons, continuen sent decisius per formar un Govern d'esquerres que passi per un acord tripartit i, de passada, freni una repetició electoral que podria desconfigurar aquesta majoria. Malgrat les dificultats que auguren a la negociació, fonts dels comuns consultades per l'ARA són optimistes i, en aquest sentit, veuen amb bons ulls que els republicans condicionin la investidura de Salvador Illa al fet que assumeixi un "finançament singular" per a Catalunya, on creuen que és possible arribar a un acord quan es tanqui el capítol de la mesa del Parlament. De moment, PSC, Esquerra i comuns s’asseuran junts a la part esquerra de l’hemicicle i compartiran l’ala dels despatxos a la cambra. Hi ha qui ja hi veu una primera victòria simbòlica.

Per evitar corredisses per l’hemicicle i curses per ocupar els despatxos, el Parlament ha distribuït aquest dimarts els llocs de cara a la sessió constitutiva del 10 de juny, quan se n’escollirà la nova presidència. La mesa sortint ha traslladat una proposta als grups després d'escoltar les seves preferències i, a falta que la ratifiquin, hi ha canvis en la distribució al saló de plens dels vuit partits que van obtenir representació a les eleccions del 12 de maig: després de passar-se uns anys a la dreta de l'hemicicle, el PSC torna a la meitat esquerra, on històricament s’havia assegut abans dels anys àlgids del Procés. La compartirà amb ERC, la CUP i els comuns, que recuperen l’espai on tradicionalment s’asseien els diputats d’ICV. En canvi, Junts s'asseurà a la banda dreta de l’hemicicle, a les mateixes files on en el seu moment s’asseien els diputats de CiU, una localització que, segons fonts del partit, han triat per mantenir visibilitat i no perquè volguessin ser a la dreta de la cambra.

Esquerra va moure fitxa aquest dissabte posant els socialistes en un dilema: o finançament singular o Salvador Illa no serà president de la Generalitat. Aquesta dicotomia deixa un escenari en què el PSC ha de triar si ha d'impulsar el concert econòmic sortint del règim comú, una decisió a les mans del president espanyol, Pedro Sánchez. Illa ha refredat aquest diumenge la condició que va posar sobre la taula la secretària general dels republicans, Marta Rovira, en un discurs en què ha demanat contenció. Així, ha enviat un missatge a ERC en plenes converses del seu partit per formar el nou govern del país: "Cal tocar de peus a terra", ha afirmat en un acte des de Lleida en la campanya de les eleccions europees.

L'escenari polític català es va aclarint i ERC ja ha fixat la condició fonamental per permetre que el líder del PSC, Salvador Illa, esdevingui president de la Generalitat: el finançament singular. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha assenyalat el camí en un acte del partit sobre l'amnistia, en plena campanya de les eleccions europees: "No farem servir els vots que hem deixat a Sánchez per fer un president sense programa a Catalunya; el que toca ara per avançar cap al referèndum és el primer pas claríssim: primer la sobirania fiscal i després fer possible la democràcia perquè tothom decideixi en quin país hem de viure", ha reivindicat en una connexió des de Ginebra, on continua exiliada.

Diana Riba (Barcelona, 1975) encara recorda el dia que Raül Romeva, el seu marit, li va trucar des de la presó per dir-li que Oriol Junqueras volia que fes tàndem amb ell en els comicis europeus del 2019, quan el líder d'ERC també estava empresonat. "Va ser la primera vegada que es va fer un silenci en les trucades de quatre minuts que teníem. Fins llavors mai n'hi havia hagut", recorda la mateixa Riba en una conversa amb l'ARA. L'eurodiputada va acabar acceptant i, cinc anys més tard, el partit li ha tornat a fer confiança perquè, aquesta vegada, sigui la número 1 de la candidatura. Pedagoga de formació, Riba s'havia dedicat a la gestió cultural i fins i tot havia obert el seu propi negoci, la llibreria el Pati de Llibres a Sant Cugat del Vallès. Però és a partir del 2017 quan la vida li canvia: la justícia espanyola empresona Romeva i ella es converteix en una de les cares de la repressió, que fins i tot ha patit ella mateixa amb l'espionatge del seu mòbil.

Els contactes per la investidura del pròxim president de la Generalitat ja fa dies que han començat, però a hores d'ara tots els partits mantenen les seves posicions de màxims. ERC té la clau per a una eventual investidura de Salvador Illa, però el partit assegura que "ara mateix" no estan en l'escenari de facilitar que el líder del PSC sigui president de la Generalitat i, de fet, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha avisat que no els fa "por" anar a una repetició electoral. "Com carai se'ns pot demanar a nosaltres que investim gratis un president que ni tan sols aposta per acabar amb aquest ofec econòmic i financer pel nostre país i al mateix temps argumentar que això és bo per a Catalunya?", ha preguntat Rovira en una entrevista a RAC1. Junts també estira ERC perquè s'avingui a investir Carles Puigdemont, però en aquest cas al líder de Junts li caldria també que el PSC entrés a l'equació i, en aquest sentit, aquest divendres el candidat a les europees, Toni Comín, ha amenaçat els socialistes amb retirar el suport al PSOE si no s'avenen a fer president Puigdemont.