També l’unionisme celebra els indults. Malgrat els escarafalls, les crítiques ditiràmbiques a Pedro Sánchez i les curses entre la triple dreta per veure qui presenta abans el recurs contra la mesura de gràcia, també entre bona part de les files constitucionalistes es respira alleugerit després de l’alliberament. Ho resumia fa tres anys -quan encara governava el PP a Madrid- un dels dirigents més bel·ligerants amb el Procés, que admetia en privat que, “un cop escarmentats”, més d’hora que tard caldria deixa sortir els presos polítics: “Són un maldecap per a l’Estat”. El temps va demostrar que tenia raó. La condemna dels dirigents independentistes ha estat un corcó que -ben alimentat des de l’exili a cop de victòria judicial- ha desgastat la reputació d’Espanya amb episodis que han anat des del fracàs de les euroordres a les topades diplomàtiques de Josep Borrell a Rússia o del mateix Sánchez amb el Marroc, passant pels informes d’organismes i entitats internacionals i acabant en la rebregada de dilluns passat a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa.

Minuts després que Pedro Sánchez escenifiqués des del Liceu l’aprovació dels indults per “obrir pas a la reconciliació”, Pere Aragonès responia que la mesura de gràcia “era un pas, però no una solució per als 3.000 represaliats”. La xifra surt d’un recompte que fa mesos que Òmnium ha posat en circulació i que ha anat augmentant al ritme de les manifestacions, judicis i les primeres sentències. Si en la Diada de l’any passat eren 2.850 les persones represaliades, a principis d’aquest any Jordi Cuixart va assegurar amb una xifra molt concreta que n’hi havia 3.301. Sigui com sigui, aquesta ha sigut la dada que ha encunyat l’independentisme per quantificar la repressió de l’Estat i delimitar l’abast que tindria una possible amnistia. Uns quants, com el vicepresident Jordi Puigneró, parlen de més de 3.000 “encausats”; d’altres, com Aragonès, de represaliats. Però, realment, ¿quantes d’aquestes persones tenen causes judicials pendents de resoldre?

Aquest dilluns l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa aprovava la resolució 2.381, en què demanava a Espanya la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició del Codi Penal, l’indult als presos, la retirada de la demanda d’extradició contra els exiliats, i posar fi a la resta de processos penals i administratius oberts. Es reconeixia Espanya com una democràcia plena i a la vegada s’afirmava que havia respost de manera desproporcionadament repressiva al desafiament independentista (que havia organitzat, segons les seves paraules, un referèndum inconstitucional). Molts mitjans –ja sigui com a crítica o ressaltant-ho com un fet positiu– van destacar aquestes recomanacions com un triomf de la “diplomàcia” independentista. Segurament hi ha part d’això; la feina de formigueta en institucions internacionals i organismes de drets humans a vegades té el seu retorn. Però des del meu punt de vista el més rellevant és l’avenç de la mirada garantista a l’exterior de Catalunya i Espanya a l’hora d’avaluar la resposta estatal als fets de l’octubre del 2017.

Una quarantena de càrrecs i excàrrecs de la Generalitat hauran de comparèixer -a través dels seus advocats- dimarts de la setmana que ve davant el Tribunal de Comptes per conèixer quina fiança se'ls imposa per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La sala d'enjudiciament va rebutjar dimecres tots els recursos presentats que demanaven ajornar la vista i tenir més temps per estudiar l'extensa documentació de la causa. Milers de fulls que les defenses es queixen que no han pogut analitzar amb prou cura i que, a més, no concreten ni argumenten per què es demanen responsabilitats comptables a totes aquestes persones, entre les quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Segons publica El País, la fiança que es fixarà serà de 5,4 milions d'euros.

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha dit que una de les primeres coses que vol fer és anar a veure l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo, i ha assegurat que els nou presos polítics estan en deute amb la feina que han fet els exiliats. "Li estem agraïts perquè si som en llibertat també és gràcies a la feina que s'ha fet des de l'exili", ha opinat en una entrevista a l'ARA en referència a les victòries judicials en diferents tribunals europeus. Dos dies després que sortís en llibertat amb els altres vuit presos polítics gràcies a la concessió dels indults per part del govern espanyol, Forn també ha admès que ERC ha tingut un paper clau en l'aplicació de la mesura de gràcia. "ERC ha jugat un paper important en la concessió dels indults, com també Jaume Asens, i seria injust que no es reconegués, i de fet li he dit al mateix Oriol Junqueras", ha afegit. Sobre les divergències entre els dos líders dels grans partits independentistes, Forn ha assenyalat que seria "molt desitjable un retrobament entre ells dos per mirar de reconduir la seva relació".

En Ricard Gràcia ha passat de ser un jove desconegut a fer-se viral. Ell és qui va interrompre Pedro Sánchez al Liceu aquest dilluns quan va anunciar els indults als presos polítics. El vídeo de la seva acció s'ha convertit en el més vist de la història d'Arran, on milita, amb més de 111.000 visualitzacions. "Alguns amics m’han reconegut, sort encara de la mascareta", confessa rient, conscient de la repercussió que va tenir la protesta. Amb menys marge del que haurien volgut, quan van saber que el president espanyol vindria a Barcelona van planificar l'acció i ell es va oferir per dur-la a terme sense pensar-s'ho dues vegades. "Últimament quan venen Sánchez o el rei a Catalunya, com que no són ben rebuts, avisen amb poc temps i tens menys marge per preparar mobilitzacions, però no era una acció espontània, estava pensada perquè tenia uns objectius molt clars", diu aquest jove de 20 anys de Barcelona, que no revela com va poder accedir-hi. "Això no ho puc explicar", diu.

Pluja de recursos contra els indults. El mateix dia que s'oficialitzava la mesura de gràcia amb la sortida dels centres penitenciaris dels presos polítics, l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana interposava el primer recurs; i l'endemà comencen a fer-ho els partits. La líder de Cs, Inés Arrimadas, i el portaveu al Congrés, Edmundo Bal, s'han desplaçat aquest dijous fins al Tribunal Suprem per escenificar la iniciativa. La primera força política del Parlament durant la legislatura del Procés ha presentat nou recursos en nom de la llavors cap de l'oposició i els diputats Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra. Obviant la defensa de l'interès general i al·legant l'interès particular dels tres és com la formació taronja busca convèncer la sala tercera de l'alt tribunal que està legitimada per presentar recurs.

Josep Casadevall (Girona, 1946) és un advocat andorrà que va ser president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Respon per escrit a les preguntes de l’ARA un cop les primeres causes sobre la sentència de l’1-O estan arribant ja a Estrasburg.

El Consell General del Poder Judicial respon al Consell d'Europa per l'informe sobre les causes judicials contra el Procés. En un comunicat, la comissió permanent "deplora" que s'hagi aprovat un text que "inclou recomanacions dirigides als jutges espanyols perquè prenguin decisions en un determinat sentit en relació amb la persecució de delictes, obviant els principis de legalitat, la separació de poders, la independència judicial i la igualtat en l'aplicació de la llei". La resolució que va aprovar l'assemblea de parlamentaris del Consell d'Europa aquest dilluns instava l'Estat a retirar les euroordres contra els exiliats, indultar els presos polítics i reformar el delicte de sedició. El CGPJ lamenta que un pronunciament així provingui d'una institució que té "com a objectius declarats la promoció, defensa i protecció de l'estat de dret".

L'activista independentista Marcel Vivet, que va ser condemnat dimecres passat a cinc anys de presó per desordres públics, atemptat contra un agent de l'autoritat i lesions lleus a un agent dels Mossos d'Esquadra, admet que no s'esperava una pena tan dura i lamenta que el Govern no rebaixés la petició quan es va iniciar el procés judicial.

¿S'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? És el títol de l'informe que ha aprovat aquest dilluns l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa per 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, i que recull en les mateixes 28 pàgines el cas de la persecució dels polítics de la minoria kurda a Turquia i "el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya". El simple fet que el Procés català s'emmarqui dins aquest informe ja és una victòria per al relat de l'independentisme a l'exterior, però el text encara va més enllà i demana indultar o alliberar els presos, retirar les euroordres, retirar les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i no exigir als presos que s'abstinguin de les seves conviccions polítiques a canvi de règims penitenciaris més favorables.

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va trencar ahir el seu silenci. I ho va fer per obrir-se i explicar com va viure tot el procés judicial que va començar l’octubre del 2017 i que es va acabar no fa ni un any, l’octubre del 2020, amb la seva absolució -va admetre que no s’havia llegit la seva sentència-. Un període que se li va fer llarg, que va voler passar allunyant-se del cos dels Mossos, però, malgrat tot, no es penedeix de cap pas de les seves actuacions durant l’1-O. Ara bé, admet que molt probablement el cos va “actuar amb certa ingenuïtat”.

A principis de mes, el Tribunal General de la Unió Europa va retornar provisionalment la immunitat a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín mentre es resol el recurs contra el Parlament Europeu. L’expresident de la Generalitat, però, diu que no tornarà a Catalunya fins que el govern espanyol li garanteixi que no serà detingut quan travessi la frontera. Per això, aquest diumenge en una roda de premsa des de Waterloo, Puigdemont ha reclamat a l’estat espanyol que li “respecti” la seva “immunitat” com a eurodiputat i li doni les garanties necessàries que pot tornar “sense cap tipus de risc”. 

A Josep Manuel Suàrez Iborra, de 73 anys, la vida li va canviar un matí de no fa encara ni tres mesos. "Un bon dia, el 22 d'abril passat, surt això a la premsa i m'assabento que soc una més de les 39 persones afectades". Reacció? "L'impacte emocional va ser demolidor. M'ha fotut molt. No m'ho esperava". Així comença un relat en què, sense carregar-hi gens la mà com es demostrarà al llarg del text, denuncia una cacera sense quarter del Tribunal de Comptes per tot el que els membres de la institució interpreten que fa tuf a Procés independentista.

Els investigats pel Tribunal de Comptes desconeixen la quantitat de diners que se'ls pot reclamar, però s'espera que sigui alta. Ho consideren una altra forma de repressió

Mentre s’obre pas una etapa de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol de pronòstic incert, la repressió contra l’independentisme no s’atura. La pròxima causa que està a punt d’esclatar és una del Tribunal de Comptes que investiga l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La inclusió de l’exconseller Andreu Mas-Colell entre els 41 investigats ha despertat una onada de solidaritat en l’última setmana i ha ajudat a popularitzar el cas. La primera data en vermell d’aquesta causa serà el 29 i el 30 de juny. Els advocats de tots els processats desfilaran pel Tribunal de Comptes per conèixer exactament de què s’acusa els seus clients i sabran el més important: la fiança que hauran de pagar, que es preveu milionària. Els investigats, des dels expresidents Mas i Puigdemont fins a exconsellers com Junqueras i Romeva, delegats a l’exterior i alts càrrecs diversos, s’enfronten a un possible embargament de béns si no poden cobrir els diners.

Tres associacions de jutges espanyoles han fet públic aquest divendres el rebuig a l'informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa que demana l'alliberament dels presos polítics, perquè consideren que posa en dubte "l'objectivitat" de la justícia espanyola i, concretament, del judici i la sentència del Procés. L'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Independiente van una mica més enllà i fan una petició explícita al govern espanyol: li demanen que "desplegui els instruments diplomàtics que té a l'abast" per impedir que s'aprovi aquest informe en l'assemblea del Consell d'Europa, perquè el consideren "injust i deshonrós per a un dels poders de l'Estat".

L'exconseller Josep Rull és el tercer pres polític que acudeix a la justícia europea per denunciar la condemna del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O. Aquest divendres, el seu advocat, Jordi Pina, ha presentat oficialment el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg després que el Tribunal Constitucional espanyol rebutgés el seu últim recurs –amb dos vots particulars– i avalés, d'aquesta manera, la sentència del Suprem.