La crisi financera del 2008 va esclatar en el moment en què hi havia més oficines bancàries que mai. Des d'aleshores, les entitats financeres han reduït dràsticament els espais físics on atenen els clients i el desembre del 2020 el total de sucursals a Espanya s'havia retallat un 51%. Catalunya és la comunitat autònoma on la banca ha tancat més oficines, una retallada del 64% que ha suposat la clausura de 5.256 sucursals en els últims 12 anys, segons un informe publicat aquest dimarts per la Fundación Ramón Areces. Tant en percentatge com en nombres absoluts, és la comunitat on l'onada de tancaments s'ha notat més. Tot i així, la davallada en la xarxa d'oficines bancàries també supera el 50% a les Balears, el País Valencià, la Comunitat de Madrid i Galícia. Aquestes cinc comunitats concentren més de la meitat dels tancaments que es van produir entre el 2008 i el 2020.

Ouigo guanya, de moment, la guerra de preus en els trens d'alta velocitat de baix cost. La filial de la francesa SNCF presenta preus més competitius que Avlo, la marca de baix cost de Renfe, i té més freqüències en el servei entre Barcelona i Madrid, tot i que Avlo s'atura en més estacions.

CaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro". 

CaixaBank i el BBVA han anunciat acomiadaments massius en els últims dies i el govern espanyol ha demanat responsabilitat a les entitats financeres. A més, la vicepresidenta i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha introduït un nou element al debat: ha contraposat els acomiadaments a l’elevat sou que cobren els banquers, que, per cert, formen part d’un sector en gran part rescatat amb diners públics durant l’anterior crisi.

La banca online s'endú, de moment, la batalla de preus al mercat d'hipoteques a tipus fix. Entitats noves i que treballen eminentment a través d'internet són les que ofereixen les millors ofertes, especialment si es miren els tipus d'interès.

El grup BBVA va obtenir un benefici de 1.210 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, un anunci que arriba just després de proposar un ERO que afectarà 3.800 treballadors a Espanya. Segons ha comunicat aquest divendres l'entitat, la xifra de guanys ja és similar a la dels resultats trimestrals previs a la pandèmia. En el primer trimestre del 2020, marcat per l'inici de l'emergència sanitària, el banc va registrar un resultat negatiu de 1.792 milions d'euros. En canvi, els comptes d'aquests últims tres mesos s'han vist impulsats per l'evolució positiva dels ingressos recurrents i els sanejaments i provisions més baixos.

El ministeri d'Afers Econòmics, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors han presentat al ministeri d'Educació una proposta per ampliar els continguts relacionats amb la competència financera dels alumnes perquè sigui inclosa en el disseny del currículum escolar, han informat aquest dilluns els tres organismes en un comunicat conjunt.

Bernard Lawrence Madoff (Queens, 29 d'abril de 1938), el més gran estafador de la història de Wall Street, ha mort aquest dimecres, segons han informat les autoritats federals de presons dels Estats Units. Madoff estava complint condemna després d'haver protagonitzat l'estafa piramidal més gran de què es té coneixement, de més de 65.000 milions de dòlars (quasi 50.000 milions d'euros). Segons les autoritats, Madoff ha mort al centre mèdic Butner, a l'estat de Carolina del Nord, a prop de la presó on estava ingressat, sembla que per causes naturals.

El BBVA també se suma a la nova onada de retallades de plantilla que està protagonitzant la banca espanyola. Segons ha pogut saber l'ARA, l'entitat ja ha comunicat a la plantilla que ha obert els tràmits per iniciar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que podria afectar uns 3.000 treballadors. La retallada afectarà tant els serveis centrals del banc com la seva xarxa comercial.

La venda d’alarmes està cada vegada més estesa. Els motius són diversos, des de la inclusió de les alarmes en productes financers com assegurances i hipoteques fins a l’estratègia de les companyies de seguretat. L'increment en la contractació de sistemes de seguretat per al domicili també va de la mà de la presència periòdica de l’ocupació d’immobles en el debat públic, un fenomen molt magnificat en alguns mitjans. El mateix passa amb els robatoris a les llars, que són un problema real en alguns municipis o barris, però que, en general, no passen de ser un fenomen puntual a la majoria d’indrets del país.

“Corbates de persona”. Així es refereix José Ignacio Goirigolzarri, president in pectore de CaixaBank, a les corbates que no són del color verd Bankia. Enyorava posar-se-les, i viu dies estranys. Dijous, en el seu últim dia a Bankia, en va portar dues: la verda, per arrencar el dia a l’entitat que ha presidit nou anys, i “la de persona”, per anar a signar els últims documents de la macrofusió per la qual ha passat a presidir el banc més gran d’Espanya. La confessió va tenir lloc divendres al pis 24 de la Torre Kio, a 611 quilòmetres de la seu operativa de CaixaBank a Barcelona, en la primera entrevista que mai ha ofert un president del banc català a l’ARA. Aquest bilbaí de 67 anys i sorprenent encant en la distància curta no amaga les emocions viscudes: “La corbata de dijous, la de l’últim dia a Bankia, la guardaré”.

El Banc Sabadell descarta tant les fusions com la venda de TSB, la seva filial al Regne Unit. En la junta d'accionistes celebrada aquest divendres, el president de l'entitat, Josep Oliu, ha assegurat que el futur passa per mantenir el banc "independent".

CaixaBank ja és la primera entitat financera d'Espanya. És el titular del que des d'aquest divendres pot presumir la companyia catalana, que ha tancat l'absorció de Bankia amb la inscripció de l'operació en el registre mercantil de València després que dimarts la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) autoritzés la integració. El resultat és un banc amb 20 milions de clients, el 25% del mercat espanyol, 50.000 empleats, 640.000 milions en actius, una xarxa comercial amb presència física en 2.200 municipis i tres seus: una de social a València, i dues d'operatives a Barcelona i Madrid.

Bankia, el banc que es va convertir en el símbol de la crisi financera, desapareix aquest divendres absorbit per CaixaBank. L'entitat, creada fa dotze anys per la fusió de set caixes d'estalvis, tanca una curta història marcada per escàndols, delictes, la nacionalització, la presó del seu primer president i les multimilionàries pèrdues que van patir els seus accionistes. Les seves accions cotitzaran aquest divendres per última vegada a la borsa de Madrid.

Josep Oliu ha sigut el màxim responsable del Banc Sabadell en quatre dècades diferents. Aquesta curiositat estadística (va ser nomenat president l’any 1999 i en aquests 22 anys ha estat present en quatre decennis) és una bona metàfora del poder i la influència que té sobre l’entitat d’arrel catalana amb seu a Alacant.

La declaració de la renda és un tràmit essencial que toca fer cada any. I aquest 2021 pot variar per a molta gent. La pandèmia ha obligat les administracions a donar ajudes directes a milions de persones, entre subsidis a aturats i afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), transferències a autònoms i altres polítiques puntuals de suport a l'economia. El fet que durant el 2020 tanta gent cobrés diners directament de les administracions públiques, a més dels ingressos habituals per la seva feina, pot afectar la declaració de molts treballadors en la campanya d'aquest any, que començarà el 7 d'abril.

El Banc Sabadell no anunciava un canvi a la seva cúpula des d'abans de l'anterior crisi, el 2007, quan Jaume Guardiola va substituir Joan Maria Nin com a conseller delegat de l'entitat. Aquesta dinàmica ha canviat aquest dijous amb l'oficialització del nou organigrama, en què el financer madrileny César González-Bueno assumeix el liderat del banc que presideix Josep Oliu.

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

El Marc té calculat que cada mes, si no té imprevistos, pot estalviar uns 300 euros. El 20% els guardarà al banc. La resta aniran a parar a la borsa o els mercats de criptomonedes que va descobrir fa alguns anys. "Igual que a la gent gran els atrapen els llumets de les escurabutxaques, per a mi té el mateix efecte mirar com es desperta el preu del bitcoin", confessa aquest barceloní de 28 anys. Ho consulta cada matí, als descansos de la feina i abans d'anar a dormir, quan repassa les notícies del dia per decidir quines accions comprarà o vendrà. "És addictiu, qui ho negui menteix; però jo no compto amb els diners que hi inverteixo", explica.

Les recompres d'accions de les grans empreses tecnològiques s'ha frenat amb la pandèmia. Aquestes operacions, consistents a adquirir els títols de la pròpia empresa i a les quals algunes de les grans corporacions dels Estats Units han destinat més de 6,3 bilions de dòlars en l'última dècada, han patit un sotrac amb la crisi econòmica derivada del covid-19. Els nombres, però, ja indiquen una recuperació el 2021.