Després de les paraules i les declaracions de bones intencions han arribat els fets. La Unió Europea i els Estats Units han pactat aquest dimarts una treva de cinc anys en la disputa pels subsidis a Boeing i Airbus després de gairebé dues dècades. És la primera demostració de la millora de les relacions amb l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que s'ha escenificat com el principal resultat tangible de la simbòlica cimera entre la UE i els EUA: "El primer viatge oficial a l'estranger del president dels Estats Units ha sigut a Europa. Un clar símbol del nostre vincle transatlàntic", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la reunió.

L'arribada de Joe Biden a l'administració nord-americana es fa notar a Brussel·les. Aquest dilluns la Comissió Europea ha anunciat una petita treva en la guerra comercial que va escalar durant la presidència de Donald Trump, quan l'expresident republicà va imposar aranzels a les importacions d'acer i alumini europeus provinents de la Unió Europea. Unes setmanes abans del primer viatge de Biden a Brussel·les, l'executiu comunitari ha anunciat una treva temporal a través de la qual suspèn l'augment de les represàlies als aranzels de Trump a l'acer i l'alumini, que havien d'entrar en vigor aquest juny. "Aquest pas ens dona espai per trobar solucions conjuntes a aquesta disputa i abordar l'excés de capacitat mundial", ha piulat el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Drombrovskis.

Fa unes setmanes Andreu Mas-Colell celebrava la notícia de l’expropiació del solar de l’antic Teatre Talia al Paral·lel, i ho aprofitava per encoratjar les administracions públiques a adquirir sòl. Sàvia recomanació. Assenyalava que els terrenys edificables absorbeixen el valor econòmic de la condició urbana, de manera que el preu d’un solar urbà està condicionat per la qualitat del seu entorn i aquesta qualitat depèn, sobretot, de les actuacions públiques. Posem un exemple: quan un ajuntament anuncia una nova zona verda, o fa arribar una línia de metro fins a un barri apartat, els preus del sòl de la zona augmenten. La millora de la ciutat provoca un efecte pervers: se socialitzen les inversions (les inversions públiques les paguem entre tots) i es privatitzen els guanys (els obtenen els propietaris). Una manera de compensar aquesta dinàmica és l’adquisició de sòl edificable per part dels poders públics i així contenir els preus dels habitatges, oficines o locals comercials, atès que el cost de la construcció és homogeni en qualsevol indret de la ciutat. És fàcil, però fins ara no s’ha fet.

Les grans superfícies han començat la seva particular remuntada. Després de setmanes parcialment tancades, el relaxament de mesures de principis de març va traduir-se en un increment de les vendes del 29% respecte al mes anterior i d'un 16% en comparació amb un any enrere. Així ho indiquen les dades de l'Idescat, que també mostren que no hi va haver un increment similar en tot l'any passat i que és el primer cop en aquest temps que creix la venda de productes no alimentaris: ho fa prop d'un 60%.

És una de les sabateries que ha format part del paisatge de la plaça Francesc Macià de Barcelona, a la cantonada amb la Diagonal, aquestes últimes dècades. Però al maig tancarà les portes definitivament. Es tracta de la sabateria Padeví, que ja està fent la liquidació de l’estoc. Segons ha pogut saber l’ARA, la substituirà l’empresa catalana de fruita gurmet Camarasa Fruits amb un macroespai gastronòmic que ocuparà les tres plantes de la botiga.

Els centres comercials catalans aguanten, tot i alguna excepció, amb el gruix de locals oberts malgrat haver sigut un dels àmbits més afectats pels tancaments a causa de la pandèmia. La realitat, però, és que les obertures de botigues no es deuen tant a una bona situació del negoci, sinó a limitacions contractuals amb els arrendadors dels establiments. 

La cadena valenciana de supermercats Mercadona va tancar el 2020, un any marcat per les afectacions de la pandèmia sobre el consum i el comerç, amb un increment de vendes i, sobretot, de beneficis. Concretament, va tancar l'exercici amb un augment del 5% de la facturació total a Espanya i Portugal, els dos estats on treballa actualment, des del 25.500 milions d'euros del 2019 fins als 26.932 milions de l'any passat. En canvi, el benefici net, l'increment ha sigut més fort, del 17%, fins a arribar a 727 milions d'euros.

Els centres comercials i les botigues de més de 400 metres quadrats han reobert aquest dilluns a Catalunya després de quasi dos mesos tancades per les restriccions sanitàries imposades per la Generalitat. Els comerciants van qualificar de bona la primera jornada d’activitat, en la qual es van registrar cues puntuals.

"Europa repensa la seva política comercial en un món amb més conflicte geopolític i convulsió econòmica". Aquestes èpiques declaracions del vicepresident de la Comissió Europea, Vladis Dombrovskis, no són només màrqueting polític. Si en algun àmbit té competències la Unió Europea és en política comercial. I Brussel·les ha decidit donar un cop de puny a la taula i actualitzar-la amb més "assertivitat" i noves eines que li permetin emprendre represàlies en un entorn que els últims anys se li ha fet particularment "hostil".

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha avisat alguns dels propietaris de centres comercials a Catalunya que han d'arribar a acords per rebaixar el lloguer dels comerciants afectats per les restriccions sanitàries i tancaments per frenar el covid-19. En cas de no assolir-se cap pacte sobre el preu, el Govern recorda que la normativa imposa una rebaixa de la meitat de la quota.

El Tribunal Suprem ha anul·lat via sentència la capacitat del Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Cava de decidir quantes plantacions noves s'han d'incorporar cada any. I la Junta d'Extremadura ja ha anunciat que sol·licitarà ampliar les hectàrees de què disposa. Tot, en conjunt, obre de nou el conflicte que mantenien Catalunya, Extremadura i el País Valencià al voltant del cava. El dictamen, al qual ha tingut accés l'agència Efe i contra el qual no hi ha cap recurs, dona la raó a la Junta d'Extremadura davant el ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació: el decret 536/2019, tal com està redactat, incompleix la regulació comunitària i viola les competències autonòmiques per donar massa poder al Consell Regulador en qüestió.

En el mateix espai on va ser investit president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell ha deixat aquest dijous formalment el càrrec. L'empresari havia delegat les seves funcions a la vicepresidenta, Mònica Roca, a l'espera de conèixer el resultat de les eleccions del 14 de febrer, ja que el seu nom és en tercer lloc a les llistes de JxCat. Finalment, però, ha decidit fer un pas al costat i deixar el càrrec el mateix dia que comença la campanya electoral.