Les campanes repicaven mentre els assistents a la desfilada de Schiaparelli buscaven el seu lloc assignat. El xou havia de començar a les 10 del matí, ubicat a París, però, com ja se sap, aquestes coses mai comencen puntuals. Trenta minuts més tard de l’hora establerta, la primera model trepitjava la passarel·la i iniciava la jornada: dramatisme i contrastos, l’ADN de Schiaparelli sota la batuta del dissenyador Daniel Roseberry, anticipava una setmana plena d’art, moda, creació i glamur; un espai en què cada dissenyador interpreta i reinterpreta la costura i l’artesania a la seva manera.

La multimilionària Paris Hilton es passejava per la platja de Bondi (Austràlia) vestida de cap a peus amb el logo de Louis Vuitton. Era l’any 2006 i portava un biquini i una bossa platejada on les inicials de la firma d’alta costura relluïen sense cap mena de complex. L’acompanyava la seva estilista, en aquell moment encara desconeguda, Kim Kardashian, també amb un bolso metal·litzat de la casa francesa. Els paparazzis les perseguien i les fotografiaven, ràpidament apareixien a qualsevol revista del cor del país. Tant era si el modelet semblava de poca qualitat o infantil, l’impacte mediàtic era immens: tothom volia vestir com elles, tothom aspirava a vestir aquell logo per sentir-se com Paris Hilton. Ja no calia preguntar-se d’on havia tret aquell bolso o aquella gorra, el logotip de la peça ho indicava ràpidament.

Com s'aconsegueix estar de moda durant tres quarts de segle? Aquesta és la història d'un exemplar que ha superat set dècades de vida mantenint-se al peu del canó. Una peça de roba vigent que continua sent cobdiciada i admirada i que porta el pes d'una història gloriosa. Perquè és elegant i casual, se sent adorat per la subcultura i valorat per l'alta societat, i és apte per nois i noies. I, evidentment, perquè l'han lluït algunes de les estrelles més famoses del planeta. Parlem, és clar, del polo Fred Perry. El model més popular de la corona de llaurer, el preferit de Paul Weller, Kate Moss, Ewan McGregor, Amy Winehouse, Gwen Stephany o els germans Gallagher, que celebra els seus primers 70 anys sense caducar i convertit en una absoluta icona pop.

Jean Paul Gaultier va anunciar la seva retirada de les passarel·les el gener del 2020, però això no vol dir que la casa francesa de moda estigui morta, sinó tot el contrari. La firma francesa, propietat del grup Puig, ha iniciat una nova etapa amb una nova plataforma online i un servei de lloguer que permetrà a les clientes lluir algunes de les peces més icòniques del dissenyador francès dels anys 80 i 90, com les cotilles que duia Madonna a la gira d'Express yourself. Portar un Gaultier podria costar entre 150 euros, si és una bufanda, i 700 euros, si és un dels vestits-gàbia de la marca.

“Tant de bo haver tingut una sèrie com Sex education quan tenia 16 anys”. Aquest és un comentari recurrent entre els seguidors d’aquesta sèrie de Netflix que mostra amb humor i positivitat la descoberta de la sexualitat per part d’un grup d’adolescents, uns nois i noies que en la tercera temporada, estrenada el 17 de setembre, descobreixen que la roba que vesteixen també pot ser una eina per reafirmar les seves personalitats. Sex education s’ambienta en un lloc indeterminat i en uns anys indeterminats, i això també es reflecteix en un vestuari amb un toc nostàlgic, una barreja de colors i peces vintage i contemporànies que ha desfermat la bogeria entre els fans de la sèrie. Rosa Dias, responsable de vestuari, reconeix a l’ARA que rep moltíssimes consultes per part de seguidors de la sèrie interessats en saber on poden comprar les peces que més els agraden. 

C. Tangana ha fet un pas més en la moda i s'uneix al grup Inditex amb una col·lecció de peces d'aire esportiu i accessoris inspirats en el disc que l'ha consolidat com a artista, El madrileño. A partir d'aquest dijous, la col·lecció està disponible en línia a la web de Breshka i en botigues físiques seleccionades. L'artista ja va llançar a finals d'abril la seva pròpia firma de moda, Late Checkout, amb una col·lecció que reflecteix a la perfecció el seu estil, que es pot definir com un còctel entre el castís i l'extravagant. Ara de la mà de Bershka se submergeix una mica més en la indústria tèxtil per llançar una col·lecció de peces i accessoris inspirats en el gran èxit del seu últim disc.

Rus de l’Índia de color fúcsia, indi o groc. Tot depèn dels teixits que s’estiguin tenyint a la fàbrica de torn. Nens i nenes en edat escolar fent jornades maratonianes en naus insalubres. Avions i vaixells carregats de contenidors plens de fast fashion que contaminen el cel i l’oceà. Fabricar roba barata no surt gratis, al contrari, té un cost molt elevat que es paga tant en explotació laboral com en impacte mediambiental. Segons un informe recent de l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta i ja representa el 10% de les emissions globals i el 20% de les aigües residuals. Davant d’aquestes dades, cada cop costa més empassar-se que una samarreta que val 4,99 euros sigui una ganga. 

Una cabellera ros platí, unes ulleres de sol inaudites, bodi de licra arrapat al cos i una llagosta lligada a la cintura que li arriba fins al pubis. L’actriu danesa Lotte Tarp no és l’única que apareix en aquesta fotografia: també hi treu el cap Salvador Dalí i el seu inconfusible bigoti mig retallat. Aquest instant es va capturar a Portlligat el 1965, mesos després que André Courrèges presentés a París la col·lecció de primavera-estiu que va revolucionar la moda de la dècada. Més enllà de la roba futurista amb connotacions espacials, el dissenyador francès va deixar clar que les ulleres de sol també eren un món per explorar.

La firma de moda espanyola Delpozo ha anunciat que tancarà portes després de més de 47 anys de trajectòria. La casa, hereva de l'antiga firma homònima Jesús del Pozo, ha decidit acomiadar-se del món de la moda després de no poder trobar un inversor per mantenir en funcionament la companyia, segons ha avançat el digital especialitzat Moda.es. Amb les seves creacions Delpozo va traspassar les fronteres espanyoles i va vestir estrelles de Hollywood com Keira Knightley, Cate Blanchett o Zendaya, i personalitats com Melania Trump, ex primera dama dels Estats Units.

Encara que semblin difícils de trobar, hi ha coincidències entre noms tan dispars com els d'Indiana Jones, Lebron James, J Balvin, Robin Hood, Willy Wonka i Winston Churchill. Tots ells han compartit un sentiment comú: l'amor pel barret. Icònica i històrica, tan sols cal baixar al carrer per adonar-se que aquesta peça pensada per tapar el cap i resguardar-lo de sol i fred no viu el seu millor moment com a tendència masculina. El barret ha sobreviscut reinventant-se al llarg dels anys, però fa temps que ha deixat de ser hegemònic, sobretot si ho comparem amb els segles XIX i part del XX, quan la majoria d'homes en portaven. Encara que s'hagi substituït pel seu succedani més modern i pràctic, la gorra, el simbolisme que l'acompanya i la persistència en el temps mantenen el barret com el complement més diferent que un pugui tenir al vestuari.

La companyia de cosmètica natural Freshly Cosmetics ha entrat al mercat xinès a través de la plataforma Tmall Global, l’e-commerce per a petites i mitjanes empreses d’Alibaba (l'equivalent a l'Amazon xinès) que agrupa milers de marques i té 800 milions d’usuaris actius.

Ha acabat sent un símbol de prestigi, perquè ser famós acostuma a ser sinònim de poder i, normalment, de tenir prou capital per diversificar inversions. La indústria del totxo ha sigut tradicionalment la preferida, però sobretot en alguns músics de renom, molt acostumats a viure de la imatge, també es porta crear marques de roba o, en casos menys arriscats, tenir col·leccions pròpies en firmes potents. No és un fet nou: quan avui veiem C. Tangana creant la seva firma personal de roba hem de pensar que això mateix ho van fer rapers com Jay-Z, Nas o els Wu Tang Clan fa 25 anys. Van ser els primers a adonar-se que la roba podia ser una via complementària al marxandatge típic dels concerts. Però fora de la música també hi ha exemples a grapats: marques tan populars com Lacoste o Fred Perry surten de famosos, en aquest cas esportistes, tot i que en els seus casos van començar com a roba tècnica.

Bolígrafs, llapis, jerseris, paraigües, colònia, estoigs, rellotges i, fins i tot, taüts. Antonio Miró ha arribat arreu del món amb tota mena d’objectes. Però la marca Antonio Miró ha anat perdent força a mesura que es feia més gran a còpia d’eixamplar la seva petjada amb acords amb socis, el que es coneix com a llicències. L’inventor d’aquest negoci va ser el francès d’origen italià Pierre Cardin, que també ha anat a la baixa. Ara, després d’anys de perfil baix, l’empresa que gestiona la marca Antonio Miró ha presentat el concurs de creditors, en el que pot ser el final d’una de les icones de la moda dels anys noranta. Aquesta és la història del dissenyador que va perdre l’oportunitat de convertir-se en un gegant de la mà del grup propietari de Cortefiel.

Per ser una icona pop a escala planetària al darrere ha d'haver-hi un encert fora del comú. I més quan fas un pam de llarg i tens setanta anys d'antiguitat. És el cas de les incombustibles Ray-Ban Wayfarer, el model d'ulleres de sol més famós, venut i icònic de tots els temps. Que el 2021 encara estigui entre les cinc ulleres més venudes en òptiques i botigues especialitzades d'arreu del món, i sent un model pràcticament idèntic original, de l'any 1953, no fa més que remarcar el mite que l'acompanya.

La millor manera de ser sostenible en moda és aturar el seu consum, però això seria contraproduent per al sector. Actualment existeix una nova consciència basada en valors com la sostenibilitat, la transparència i la durabilitat que guanya adeptes. Conscients de la tendència, les marques se les enginyen per crear un tipus de moda funcional que sigui versàtil i perduri en el temps, però que segueixi agradant. L’última jornada del 080 Barcelona Fashion, celebrada a la Casa Milà, ha presentat algunes fórmules innovadores amb roba que combina raó i emoció.

Aquest dijous es clausura aquesta edició virtual –la segona– del 080 Barcelona Fashion i és el torn dels dissenyadors més joves i debutants. Serà un dia per fer un tastet del que les noves generacions de la moda catalana tenen per dir i per oferir en un panorama canviant –ara més que mai– i on els vells esquemes de producció, distribució i venda estan en entredit sobretot perquè els consumidors més joves volen més compromisos ètics i de sostenibilitat per part de les marques.

La Casa Milà de Barcelona s'ha convertit aquest dimecres en un espai de celebració de la moda que vol recuperar la fantasia al carrer. Marques consolidades com Custo Barcelona i Maite Casademunt hi han presentat en format digital les últimes propostes comercials aprofitant els quaranta anys de trajectòria. La tercera jornada del 080 Barcelona Fashion també ha destacat per les propostes eclèctiques de diversos dissenyadors que marquen una nova visió de la moda no tan cenyida a les convencions.

"Ha sigut el pitjor any de la nostra història. No recordo haver tingut un any amb pèrdues". Amb aquesta sinceritat Marc Puig, el president i conseller delegat de la companyia de moda i fragàncies Puig, reconeixia obertament aquest dimecres que la pandèmia ha fet molt mal a l'empresa, fins al punt de tancar el 2020 amb uns números vermells de 72 milions d'euros abans d'impostos i una reducció de vendes del 24%, després de la qual han arribat als 1.537 milions. Les dades, segons el mateix Puig, encara haurien sigut pitjors sense la compra de la marca britànica de maquillatge Charlotte Tilbury l'estiu passat. "Amb el confinament i el distanciament social la gent ha utilitzat menys perfum, cosmètica i vestits de festa", ha explicat.

El nom més destacat d'aquesta tercera jornada del 080 Barcelona Fashion és el de Custo, la marca catalana que presentarà la seva nova col·lecció Wake up World, per a la primavera-estiu vinent. La col·lecció de Custo Dalmau està inspirada en una nova consciència sorgida de les circumstàncies que estem vivint i que porten ganes de canvis. Vol ser un cant al respecte, al fet de parar-se a admirar la bellesa que ens rodeja i a ser, en definitiva, més humans. Tal com expliquen des de Custo, el blanc és un dels grans protagonistes de la col·lecció tot i que haurem d'esperar a les 20.30 h del vespre per veure el fashion film amb què la marca farà la presentació oficial.

La moda és un reflex de la societat de cada època i, com a tal, també s’utilitza com a plataforma reivindicativa per donar visibilitat a diverses realitat incòmodes que afecten la nostra quotidianitat. La segona jornada del 080 Barcelona Fashion ha evidenciat aquest dimarts algunes d’aquestes crítiques en format cinematogràfic, amb els fashion films dels dissenyadors i marques que hi han participat.