La crisi del covid ha portat a un gran ús del verb inocular. D'entrada deixo clar que una vacuna es pot inocular (a algú) igual com es pot administrar o injectar (en aquest cas, només si es posa amb una injecció). No són, en canvi, correctes titulars com ara “No subministraran AstraZeneca als menors de 60 anys”. AstraZeneca sí que pot subministrar vacunes, és a dir, proveir de vacunes (un país, un hospital, etc.), però aquestes vacunes no se subministren a les persones sinó que, com hem dit, s'administren, s'injecten, s'inoculen o simplement es posen.

A TikTok el confinament no li va anar gens malament. L’excés de temps lliure i les limitades opcions per fer-lo més amè van portar molts joves a recórrer a aquesta xarxa social per entretenir-se. “Estàvem tot el dia tancades al pis, totes juntes, i un dia se’ns va acudir fer un tiktok. Vam penjar-ne un de prova, i vam flipar”, explica Ona Jou. Juntament amb la Joana, la Laila, la Núria i la Berta, cinc garrotxines que comparteixen pis a Barcelona, van crear el compte de Can Putades, que acumula més de 36.000 seguidors a TikTok.

TikTok és una de les xarxes socials més populars del moment, sobretot entre els mil·lennials i la generació Z. La curta durada dels vídeos i el seu contingut generalment humorístic, sumat a les possibilitats que ofereix l’edició –i, tot sigui dit, a un confinament que n'ha provocat l'esclat– han convençut els més de 800 milions d’usuaris actius mensualment. En aquest context, el català ha anat guanyat a poc a poc presència a la plataforma, i són nombrosos els autors que creen contingut en aquesta llengua i que fins i tot en fan divulgació. Aquí teniu 10 tiktoks sobre el català que no us decebran. 

Quan els gairebé 40.000 alumnes entrin demà dimarts a l’aula per examinar-se de la selectivitat gairebé no trobaran grans canvis respecte a l’any anterior: se’ls repartirà les proves en català i els que ho vulguin podran demanar-les en castellà o aranès. La conselleria de Recerca i Universitats no se sent interpel·lada per les mesures cautelaríssimes dictades aquesta tarda –menys de 24 hores abans de l’inici de les PAU– pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que accepta la petició feta per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (EBA) de deixar de prioritzar el català en els exàmens. 

M.Teresa Cabré (l'Argentera, 1947) és la primera dona, en 114 anys d'història, que es posa al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És minoria a l'IEC: només un 18% dels membres d'aquesta acadèmia són dones. Al llarg de vuit anys n'ha dirigit la Secció Filològica, a la qual està vinculada des del 1989. El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i el 2007 el premi internacional de terminologia Eugen Wüster. També és premi a la qualitat en la docència del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra del 2009 i Creu de Sant Jordi del 2015. Té les idees clares, enumera els seus reptes i insisteix en la necessitat de ser eficient i retre comptes.

Més de 2.000 persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà en contra de la proposta de 61 diputats de l'Assemblea Nacional francesa de derogar alguns articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals el català, el basc i l'occità. Els assistents han reclamat que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l'Assemblea de França i han reivindicat les llengües com un "patrimoni" de l'estat gal.

“T’han fet la PCR?” “Forma part del teu grup bombolla?” “T’han posat una vacuna d’ARN missatger?” Si algú hagués fet preguntes com aquesta fa dos anys, tothom se l’hauria mirat amb cara de sorpresa. Ara, després d’un any i mig de pandèmia, aquestes i moltes altres expressions s’han colat a les converses de tot el món. Efectivament, una situació nova requereix un vocabulari nou. Al llarg dels últims mesos, qui més qui menys s’ha familiaritzat amb termes que eren propis d’àmbits científics o tècnics. Al mateix temps, els missatges informatius i divulgatius de les institucions i els mitjans de comunicació han fet que algunes paraules que ja eren conegudes agafessin una nova dimensió.

Als anys 30 la Itàlia feixista va declarar la guerra als “barbarismes”. L’italià era una llengua normalitzada feia poc, i un dels objectius del feixisme era completar la construcció nacional afegint-hi terres irredemptes i unificant culturalment i lingüísticament el país. Per això, l’Accademia d’Italia (que el feixisme va crear en paral·lel a l’Accademia della Crusca, la institució històrica que encara avui vetlla per l’italià), va redactar llistes de paraules prohibides, com per exemple dessert, champagne o film, que s’havien de substituir per finepasto, sciampagna i pellicola. Només pellicola s’utilitza avui entre els amants del cinema, però no en la llengua comuna.

“Nada más llegar a la oficina, un trabajador se enreda en una ‘call’ (llamada) urgente para explicarle el último ‘briefing’ (informe) y el ‘timing’ (calendario) propuestos a raíz de la ‘brainstorming’ (tormenta de ideas). Y todo esto sin hacer un ‘break’ (descanso) para tomarse el primer café del día. Un adolescente navega por Instagram y ‘stalkea’ (espía) aquello que sus amigos hicieron en la fiesta. Una parte del grupo se dedicó a ‘tiktokear’ (grabar vídeos para TikTok) un ‘challenge’ (reto); otra, los ‘gamers’ (videojugadores), tras varios días ‘baneados’ (bloqueados), a ‘baitear’ (servir de cebo) en el ‘battlefield’ (campo de batalla)”.

Aquest serà el primer titular de molts amb xalar, la paraula guanyadora de la iniciativa Re/mot, en què han participat més de 3.000 lectors. La resposta a la crida de l’ARA per recuperar paraules va ser espectacular. Ens van arribar gairebé 1.800 propostes i la tria del jurat no va ser gens fàcil. Cadascú tenia els seus motius per preferir una paraula o una altra, i és evident que no totes eren desconegudes per tothom. Ben al contrari, moltes formen part de la nostra llengua passiva, és vocabulari que coneixem però que potser no utilitzem en tots els contextos i que ha sigut exclòs de l’estàndard dels mitjans de comunicació. El que és indubtable és que els lectors tenien ganes de xalar i ho han aconseguit. Tot seguit analitzem en detall les deu paraules finalistes (de més a menys votades).

“En el català antic es troben a vegades mots que un pensa que, si no haguessin desaparegut, haurien pogut servir per a designar objectes moderns als quals donem avui noms forasters”. Aquest objecte “modern” al qual es referia Pompeu Fabra el 1925 era una bústia. Avui ens sembla del tot habitual anomenar-les així, però el 1925 tothom en deia bussons. Tot i que ell mateix en aquesta conversa filològica (que és com s’anomenen els articles de divulgació lingüística que va publicar als anys 20 sobretot a La Publicitat) assegurava que “s’ha d’anar molt amb compte a proposar mots antics o nous donant-los arbitràriament una significació determinada”, la seva proposta, sens dubte, va triomfar.

Arran de la iniciativa de recuperació de paraules Re/mot analitzem com canvia el lèxic del català i també d'altres llengües veïnes com el castellà i l'italià. Si històricament es recorria al patrimoni lingüístic i es creaven mots nous a partir de la manera particular d'entendre el món, l’escenari actual de mundialització ens porta a un coneixement compartit de la realitat, de superposició cultural i de dificultat per redenominar el que ja ens arriba denominat (de l'anglès, bàsicament). També xalem repassant les deu finalistes del Re/mot i tot el vocabulari que hem après amb la pandèmia. El món és canviant i la llengua s'hi adapta.

El Tribunal Constitucional francès ha tombat la possibilitat d'immersió lingüística en català, basc, bretó i occità a les escoles públiques franceses. Ha rebutjat alguns articles de l'anomenada llei Molac, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, que defensava protegir i promocionar el patrimoni lingüístic de les anomenades llengües regionals. El Tribunal ha considerat que aquesta part de la llei és anticonstitucional perquè "la llengua de la República és el francès". El diputat bretó ha lamentat en un comunicat aquesta decisió i reclama que el govern canviï la Constitució perquè s'aplica "una visió totalment obsoleta" que obligarà "a prescindir d'una pedagogia molt eficaç".

No. Esclar. Ningú vol que morin paraules. Però passa a les millors famílies. Quan m’embrutava la cara menjant, la meva àvia (ma iaia) sempre em deia “Torca’t”. L’altre dia em va sortir dir-ho a una de les meves filles i no sabia què li estava demanant. Ara diem que és un dialectalisme, ho diuen aquí o allà, però sembla que en algun moment va ser d’ús general. El DCVB no la situa en cap territori concret. Hi ha llocs, separats del meu poble fins i tot per mar, on encara es torquen amb torcaboques. Amb què voleu que ho facin, si no?

Mercè Rodoreda, a l’entrevista que li va fer Joaquín Soler Serrano el 1980 per al programa televisiu A fondo, explica que ella no va aprendre el català a l’escola. No és freqüent, fora de la literatura catalana, que els autors més respectats hagin hagut d’aprendre la llengua pel seu compte. Ni a la meva àvia (de la generació de Rodoreda), ni a la meva mare no els van ensenyar la seva llengua a l’escola. De fet, a mi tampoc, ja que no vaig rebre la primera classe de català fins al BUP, és a dir, en la fase postobligatòria. Són tres generacions seguides a les quals, sense haver emigrat, ens han escatimat a l’escola la llengua que parlàvem a casa, la pròpia del país. Quan l’any 2012 el ministre d’Educació José Ignacio Wert explicava al Congrés que aspirava a “espanyolitzar els nens catalans” no feia més que reprendre l’objectiu del governador civil de Barcelona nomenat el 1939, “la reespañolización cultural de Cataluña”. Aquesta fita va durar unes quantes dècades, i tan sols té un tímid parèntesi anomenat “normalització lingüística”, que cada vegada més partits polítics i més mitjans de comunicació volen tancar.

El jurat de la campanya Re|mot, organitzada pel diari ARA amb el suport de l'Optimot per promoure la reincorporació de paraules poc utilitzades als mitjans de comunicació, ha fet aquest dilluns la tria dels deu mots finalistes, triats entre les més de 1.700 propostes dels lectors.

Que la ela geminada de noms com ara Gal·la sigui respectada és sovint una cursa d'obstacles, perquè hi ha sistemes informàtics que no accepten aquesta grafia. Era el cas de la web de l'Ajuntament de Barcelona per fer els tràmits virtuals de preinscripció a les escoles bressol públiques de la ciutat, que no acceptava cap nom amb ela geminada. Ni amb punt volat ni amb punt normal ni amb guionet, s'havia d'optar per Gala o Gal la, amb un espai al mig. Però després d'una notícia publicada a l'ARA denunciant-ho, el consistori ja ha solucionat la incidència i ja és possible inscriure noms amb ela geminada a les escoles bressol municipals. Segons fonts de l'Ajuntament, el problema era que "el camp de text estava restringit a un únic tipus de caràcter i no admetia caràcters especials, i ara ja s'ha corregit perquè els admeti".

“Condemno a pagar 1.897,92 euros”. ¿Cal traduir aquesta frase al castellà per entendre la sentència? El Banc Popular diu que és necessari perquè els seus advocats “no sabem català”. L’entitat va pagar els diners fora de termini i assegura que estava esperant a tenir la sentència traduïda al castellà. Però l’Audiència de Barcelona rebutja aquest argument i considera que això no permet “dubtar” de la quantitat que s’ha de pagar.