L'expedició del Perseverance, el robot explorador de la NASA que va aterrar a Mart l'any 2021 per buscar-hi vida passada, comença a donar els primers fruits. Tot i que de moment només són senyals fossilitzats que s'han d'investigar en profunditat, el "geòleg de sis rodes" –com l'anomena l'agència espacial nord-americana– ha localitzat vetes blanques i negres en una roca del Planeta Vermell que els científics qualifiquen d'"intrigants". En un comunicat en què es barreja optimisme i prudència, la NASA diu que aquesta troballa obre la porta a continuar investigant si fa milers de milions d'anys hi podia haver vida microbiana.

Quan, a les acaballes del segle XIX, H.G. Wells va descriure una invasió extraterrestre a la novel·la La guerra dels mons, va imaginar els marcians com uns éssers amb un cap gegant i setze tentacles, que acabaven sent víctimes dels bacteris de la Terra, contra els quals no tenien defenses. Wells probablement trobaria irònic que, 125 anys després, sapiguem que a Mart no hi ha hagut vida intel·ligent, però que, en canvi, en algun moment els bacteris podrien haver dominat el Planeta Vermell. Una nova pista la proporciona l’estudi que ha publicat recentment a la revista Astrobiology el grup de Michael J. Daly, de l’escola de medicina de la USU, la universitat del govern federal dels Estats Units, segons el qual podrien sobreviure bacteris sota la superfície de Mart durant més de 280 milions d’anys.

L’exploració de Mart, iniciada als llunyans anys 60 del segle passat en un context de Guerra Freda entre les dues superpotències del moment, els Estats Units i la Unió Soviètica, sempre ha viscut el somni de trobar-hi almenys indicis de vida. De moment, no ha estat possible, però enlloc no està escrit que no n’hi hagi. La distància i les limitacions tecnològiques no permeten assegurar res en un sentit o en un altre. El que sí que han possibilitat, per ara, és descriure fenòmens geològics antics, i també algun de modern, que demostrarien activitat en capes profundes del planeta. S’han documentat masses d’aigua, tsunamis, impactes de meteorits i, molt més recentment, activitat sísmica i fins i tot volcànica.

Els Estats Units ara tenen companyia a Mart. Una nau espacial xinesa ha travessat la fina atmosfera marciana i ha aconseguit aterrar en una gran plana aquest dissabte, informen els mitjans de comunicació estatals, en una gesta que fins ara només havia assolit la NASA. L'aterratge arriba després del llançament el mes passat a la Xina del mòdul bàsic d’una nova estació espacial, així com d’una reeixida missió al desembre que va recollir gairebé quatre quilos de mostres de roques i sòl lunar i els va portar a la Terra. El mes que ve, Pequín té previst enviar tres astronautes a l’espai.

L'activitat a la NASA no s'atura ni un moment. La missió Mars 2020, la joia de la corona del programa espacial nord-americà actual, va assolint una rere l'altra totes les fites que s'havia marcat i aquesta setmana ha sumat un nou èxit: ha aconseguit extreure amb èxit oxigen del CO2 que compon l'atmosfera de Mart. La nau de la NASA Perseverance, que és a la superfície del Planeta Vermell des del febrer passat, portava incorporat un aparell, de la mida d'una torradora, que havia d'experimentar amb aquesta tecnologia: el Moxie (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment).

Als astronautes se’ls encongeix el cor. No és una metàfora de l’esglai que provoca la visió del lloc on, com deia Carl Sagan, ha viscut tothom que coneixen, tothom de qui han sentit a parlar, tothom que estimen. No. És un efecte físic real, mesurat. Durant la seva estada de 340 dies a l’Estació Espacial Internacional el cor d’un astronauta de la NASA, Scott Kelly, va passar de 190 a 139 grams, una reducció del 27%, segons publica la revista Circulation en un article signat pel cardiòleg Benjamin Levine, del University of Texas Southwestern Medical Center.

Aquesta tardor un equip d’astrònoms va donar una notícia que va provocar un gran enrenou. Van afirmar que havien trobat proves convincents que apuntaven a la presència de vida flotant als núvols de Venus. Si això fos veritat, seria extraordinari. Fa molt de temps que contemplem el cosmos i ens preguntem si hi ha vida allà dalt. Si en aquest planeta pròxim a la Terra hi aparegués una resposta afirmativa, hauríem de pensar que la vida no és infreqüent a l’univers, sinó força habitual.

Porta dues setmanes sobre la superfície de Mart però encara no s'havia mogut. Cada petita proesa del ròver Perseverance de la NASA es prepara amb tot detall i s'executa amb tota atenció. Així va ser, aquest divendres mateix, el primer passeig del robot per la superfície marciana, que va durar 33 minuts i li va servir per recórrer un total de 6,5 metres.

Mart i la Terra són planetes germans, van néixer pràcticament alhora, fa 4.600 milions d'anys. Mentre per a l'ull humà tan sols era una estrella vermella, Mart va generar múltiples històries i teories. Ara que el Perseverance ha aterrat a la seva superfície i ens arriben fotografies en color i mostres del seu pedregar ressec, continuen les preguntes. ¿Si la vida s'extingeix, pot renéixer en un futur? ¿Hi va haver una civilització que va acabar desapareixent? ¿Si hi va haver vida, com era? ¿Pot servir Mart per explicar el nostre present o albirar el nostre futur? ¿Pot ser el planeta on s'acabin mudant els terrícoles? La nostra percepció d'aquest planeta pròxim ha anat canviant i sovint la ficció ha acabat intoxicant la realitat. L'exposició Mart. El mirall vermell, que es pot visitar al CCCB fins a l'11 de juliol, no ofereix respostes reconfortants. "Convida a fer-nos preguntes. És un relat de relats", assegura el responsable d'exposicions del CCCB, Jordi Costa.

La NASA ha fet públiques imatges inèdites de l'arribada del Perseverance a Mart. És un vídeo breu de l'aterratge gravat des del robot. "Finalment tenim una visió de primera fila del que anomenem els set minuts de terror de l'aterratge a Mart", ha dit Michael Watkins, director del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que gestiona la missió. "Des de l'obertura explosiva del paracaigudes fins a l'encesa dels coets d'aterratge, que aixequen polseguera al voltant del vehicle, és absolutament impressionant", ha afegit. Una impressionant gravació que amaga, a més, un missatge secret de la NASA, ocult en el dibuix del paracaigudes.

Ve de lluny, de molt lluny, la fascinació del cinema pel Planeta Vermell, pels seus cràters i zones obscures, la textura argilosa de la seva superfície, el magnetisme malsà de voler saber si hi ha vida o no. Això és el més emocionant, ¿existeixen o no els famosos marcians, també anomenats marcianets? ¿Són verds i llefiscosos? ¿Volen dominar l’univers? ¿Són bona o mala gent? ¿Són pitjors o millors que l’habitant de la Terra? Tirallonga de preguntes irresoltes que el cinema s’ha encarregat de resseguir amb obsessió anticipatòria pràcticament des dels seus inicis. I no ha defallit, al contrari, la curiositat ha augmentat en paral·lel a la carrera espacial de l’home. Com més avenços tecnològics, com més astronautes han perseverat en l’aventura d’enlairar-se amb coet cap a altres mons, més films han insistit a fabular sobre què diantre hi passa a Mart.

Els antics devien veure aquell astre vermellós i els devien venir imatges de sang i de ferro roent. De ferro sabem que n’hi ha, i que de fet per això el planeta és vermell; si hi ha sang, o alguna cosa semblant que doni vida, és el que el Perseverance està mirant d’esbrinar des del seu emocionant aterratge, dijous. Fos com fos, si a la brillant estrella de l’alba li van donar el nom de la deessa de l’amor –Venus, per als romans–, al Planeta Vermell totes les cultures el van relacionar amb un déu guerrer i destructiu. Mart, l’anomenaven els bel·licosos romans, que el van fer un dels seus déus principals, protector de l’exèrcit però també de l’agricultura, i van posar el seu nom al mes en què comença la primavera, el març, que antigament també era l’inici de l’any. Mart, que també dona nom al dimarts, és un deu masculí, viril, violent, testosterònic, que diríem, i dos dels seus fills es diuen Fobos (por) i Deimos (terror). Els artistes l’han representat nu, vigorós, amb el casc i l’escut guerrer, i també abunda la iconografia en què apareix descansant després de fer l’amor amb la seva amant, Venus.

Els descobriments que s’han fet a Mart gràcies a les fotografies capturades de la seva superfície són múltiples i ben diversos. Segurament, la troballa més famosa és la cara d’una dona captada a la regió de Cidònia el 25 de juliol del 1976 per la sonda espacial Viking 1. És una mena de rostre d’una esfinx que per als ufòlegs d’aquella època es va convertir en la prova irrefutable de l’existència d’éssers intel·ligents a Mart.

El pròxim lloc per on passejarem serà Mart, sigui quina sigui la raó per la qual vulguem anar-hi. Carl Sagan, el divulgador sobre el cosmos més popular de tots els temps, ho tenia clar: la trucada des d’un altre món vindrà de Mart. La fascinació pel Planeta Vermell, i més concretament per la possibilitat que els humans el trepitgin, s’hi instal·lin i fins i tot el converteixin en destinació turística, ha inspirat mites i llegendes des de fa pràcticament dos mil anys. És un indret que comparteix tantes similituds amb la Terra que com més se’l coneix, més augmenta el magnetisme en els creadors. Aquesta fal·lera va aguditzar-se a partir de la cursa espacial, quan va passar a ser un tema recurrent en la cultura popular.

1- Per què anar a Mart?

Mart és el segon planeta més pròxim a la Terra. Això permet plantejar viatges d’una durada raonable, de l’ordre d’uns mesos. Venus és més a la vora, però el seu ambient –enormes pressions i temperatures capaces de fondre el plom– el fan infinitament més hostil.

]]>

La tecnologia existeix. I els diners hi són. L’únic que cal és voluntat. Això pensen molts experts sobre la possibilitat d’establir una colònia habitada permanentment a Mart. Si més no, ho pensen els equips de tot el món que s’han presentat al concurs de disseny d’una ciutat marciana organitzat per la Mars Society, una entitat sense ànim de lucre que promociona el coneixement i la recerca sobre el Planeta Vermell. La tecnologia, defensen, és la que es fa servir en la construcció de les grans infraestructures terrestres i en les missions espacials. Pel que fa als diners, fer arribar una nau a Mart amb 100 tones de material costa uns mil milions d’euros. Per comparar aquesta xifra amb un exemple proper, la línia 9 del metro de Barcelona ja ha costat, sense estar acabada, prop de set mil milions d’euros, és a dir, l’equivalent a set coets fins a Mart.

]]>

Els set minuts de terror van passar i el Perseverance estava sencer i estalvi sobre la superfície de Mart. Quan va esclatar l’ovació a la sala de control de la NASA, de fet, la nau ja hi portava onze minuts, els que triguen a arribar a la Terra les imatges que l’aparell envia des del Planeta Vermell. “El Perseverance ja està segur sobre la superfície de Mart”, deien des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, a Califòrnia, quan faltaven pocs minuts per a les deu del vespre hora d’aquí. Pas a pas, el pla de l’aterratge s’havia anat complint a la perfecció i els petits aplaudiments esporàdics es van convertir en una gran aclamació final. “Entoma això, Jezero!”, cridava algú des de la sala, després que el ròver Perseverance es posés just al punt on estava previst: el cràter Jezero de Mart, on espera trobar, per fi, restes de vida marciana.

]]>

Després de set mesos de viatge per l'espai, el Perseverance ha aterrat sobre Mart aquesta nit a les 21.55 h a Catalunya (migdia als Estats Units), en una nova jornada d'infart a la sala de control de la NASA en el Jet Propulsion Laboratory (JPL) de Califòrnia, retransmesa en directe arreu del món. Però el Perseverance és només la primera de les dues naus humanes que aquest any tenen previst visitar el Planeta Vermell. La missió Tianwen-1 de la Xina pretén fer aterrar per primer cop un ròver xinès a Mart (això sí, molt més petit). Tot un desafiament al monopoli nord-americà de l'exploració de Mart.

]]>

Després de set mesos de viatge, el rover Perseverance de la NASA intentarà aterrar a Mart aquest dijous, en una maniobra molt perillosa que marcarà l'inici d'una recerca de diversos anys per trobar formes de vida que hi pot haver hagut en el passat.

]]>

El tren per anar a Mart surt un cop cada 26 mesos. Si el perd haurà d’esperar dos llargs anys més per tenir la seva pròxima oportunitat.

]]>