Fa anys que la sociòloga Elisa García-Mingo se submergeix en l'estudi de la masclosfera, comunitats online que difonen contingut misogin, sigui en comentaris i missatges ridiculitzants o demanant a la intel·ligència artificial que reinventi fotografies de dones per despullar-les.

Que partim d'una intel·ligència artificial amb algoritmes esbiaixats no és secret per a ningú. S'ha demostrat i s'ha remarcat la perillositat d'utilitzar la IA sense regulació, sigui per finalitats personals, o per fer-ne ús en una empresa o una institució, o el que és més alarmant, divulgar contingut a les xarxes. Aconseguir algoritmes ètics, alineats amb els valors democràtics i que tinguin perspectiva de gènere és un objectiu que, sobretot a Europa, s'està intentant assolir. Dones expertes en aquesta matèria posen llum davant d'una tecnologia que avança molt ràpidament, que sembla difícil de controlar i en la qual, com passa al món de les big tech, hi falten dones.

Commemorem el 8-M un altre any, gairebé amb les mateixes reivindicacions o encara pitjor, reivindicant que no volem fer passos enrere. El feminisme sembla Sísif intentant pujar una vegada i una altra una pedra que no para de rodolar costa avall. Avui dia una de les raons que fan més difícil el progrés de drets i la consolidació dels que s'han pogut assolir és el món digital. Perquè ja no és només que tingui un biaix masclista, sinó que per la seva pròpia naturalesa l'amplifica i el multiplica. Com expliquem avui al dossier, els exemples són múltiples i les raons evidents. Una és que l'univers digital està dominat per homes blancs heterosexuals, tant els propietaris de les principals empreses del sector com els que programen i treballen en aquestes companyies. Aquests homes entrenen els algoritmes amb el biaix que porten incorporat de gènere, a partir dels seus interessos i preocupacions, i ni tan sols troben estrany que hi hagi aquest biaix ni el saben detectar.

El concepte backlash (que es podria traduir com a reculada, rebot o contrareacció) descriu un corrent de reacció hostil i estructurada contra els avenços en matèria d’igualtat, especialment contra els drets de les dones. És una contraofensiva ideològica i cultural que no neix de respostes aïllades, sinó d’una estratègia articulada amb un objectiu clar: impulsar una contrareforma que reverteixi conquestes socials en drets i llibertats.

Si algun cop heu arribat tard perquè us heu fiat del temps que us indicava l'aplicació de Google, que sapigueu que no sou les úniques. El seu algoritme s'ha fet a partir de les passes dels homes, que són més llargues, i per tant és lògic que vosaltres trigueu més. És, només, un petit exemple anecdòtic de com els algoritmes també discriminen i estan reproduint al món digital els mateixos biaixos de gènere de la vida real. Aquest 8-M hem volgut posar el focus en aquest biaix digital, i al dossier analitzem amb diverses expertes com funciona i com se li pot fer front. També trobareu una entrevista amb Gisèle Pelicot, tota una icona del feminisme internacional.

Amb les dades més altes de joves que menyspreen el feminisme i l'ofensiva dels discursos de l'extrema dreta contra les polítiques igualitàries, aquest diumenge ha arrencat a Barcelona –puntualment, a les 11.30 h– la manifestació pel 8-M. Enguany, el moviment feminista ha volgut plantar cara a l'onada reaccionària i alertar de l'auge de l'extrema dreta i del conservadorisme, que envia missatges contraris als drets humans que fins ara es creien blindats. “Surto pels mateixos motius que sempre, però ara és més necessari que mai: el món, el que ha arribat i el que pot arribar, fa por”, explica la Teresa, una de les 24.000 manifestants —segons els càlculs de la Guàrdia Urbana— que ha sortit als carrers de Barcelona.

He tingut l'oportunitat d'observar l'emprenedoria femenina tant des de la investigació social com des de la meva pròpia experiència. Aquesta doble perspectiva em permet afirmar amb força rotunditat que quan les dones emprenen no només creen empreses, sinó que qüestionen silenciosament el model de lideratge i èxit que fins ara hem donat per natural. No es tracta només de quantes companyies dirigeixen, sinó de com les dissenyen, quines relacions generen i quin tipus d'impacte busquen.

En el món interconnectat d’avui, la defensa dels drets de les dones i els drets sexuals i reproductius és una responsabilitat compartida.

A punt d’un altre 8 de març i el feminisme veu i viu un escenari desastrós. El moviment pateix un retrocés arreu del món i, segons els resultats d’una enquesta publicats en aquest diari, el 60% dels homes de l’estat espanyol consideren que se’ls està discriminant pel fet de ser homes. Dades com aquesta ni ens sorprenen ni són alienes al nostre entorn. Sovint, en aquests mateixos articles que escric cada setmana, hi ha homes que se senten automàticament ofesos només pel fet d’haver utilitzat un adjectiu en femení. Encara que l’adjectiu em pugui incloure a mi, que soc una dona, i tant és si es parla de l’estafa de les balises o de viure més de cent anys. Són individus, quasi sempre sense revelar la seva identitat, que no es mouen de la tradició de pensar només en ells mateixos. Ni de la tradició que a les dones se les pot discriminar. Però ai si un genèric no els fa sentir inclosos! (De ser-hi hi són, però ells volen mantenir les seves condicions. Per altra banda, no han de ser a tot arreu, tampoc.) Aquests homes tenen molta por de perdre el que ells suposen que els correspon des del naixement. Però els sentiments d’aquests homes també tenen a veure amb l’egocentrisme i amb la voluntat expressa de fer mal. Perquè veient com està el món, no demostren ni la mínima empatia per unes dades contrastades i per una raó fonamental: reclamar els drets humans és esgotador. Tenim altres coses a fer, a la vida. Però volem una vida més justa per a tothom. I volem posar els adjectius com ens doni la gana. 

Durant ni més ni menys que dinou segles, la inferioritat de les dones respecte dels homes no es posava en dubte, i de vegades ens n’oblidem. Sense anar més lluny, a finals del segle XIX, Gustave Le Bon, sociòleg i físic francès, escrivia: "Hi ha una gran quantitat de dones el cervell de les quals presenta una mida més semblant a la del goril·la que a la de l’home, que està més desenvolupat. Aquesta inferioritat és tan òbvia que ningú en pot dubtar ni per un moment; tan sols té sentit discutir-ne el grau. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’home adult i civilitzat" (Revue d’Anthropologie, número 2, 1879).

Torna el 8 de març i moltes dones tornarem a sortir al carrer per denunciar tot el que ens manca per aconseguir la igualtat, i, sobretot, per assenyalar la insuportable violència de tota mena que, de nou, sembla créixer contra nosaltres. Que lluny aquell 8 de març del 2018, quan van envair els carrers les nenes, les mares i les àvies i, per un moment, vam pensar que el camí cap a una igualtat real ja seria imparable!

El feminisme retrocedeix. La meitat dels homes joves espanyols (51,5%) considera que el feminisme “només s'utilitza com a eina política de manipulació i adoctrinament”, detalla l'últim Baròmetre Joventut i Gènere que ha publicat aquest dimarts la Fundació Fad Juventud. Ha passat gairebé una dècada des de l'aparició del moviment Me Too i les massives manifestacions que situen el feminisme en la quarta onada, però avui la població entre els 15 i 29 anys es manifesta menys feminista que els seus germans grans.

"Mentre es continuï decidint sobre els nostres cossos, ignorant la nostra salut, menystenint les nostres tasques i el nostre criteri, infravalorant el cost físic i emocional de les nostres maternitats, exercint violència sobre nosaltres amb total impunitat, ocuparem els carrers sense descans". Així de combativa s'expressava aquesta tarda l'Antònia, de quaranta anys i mare d'un petit de tres, que ha anat a la manifestació del 8-M acompanyada de la seva família. Assegura que no se n'ha perdut ni una. Aquest any l'amenaça de pluja a Barcelona tampoc no ha espantat ni una mica les ganes de reivindicació feminista: fins a 25.000 persones, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana, s'han aplegat aquesta tarda a la plaça Universitat de la capital catalana per demostrar, un any més, que la lluita feminista no recula, sinó que es manté més ferma que mai, fins i tot davant de l'onada reaccionària que ha fet augmentar l'extrema dreta arreu.

En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.

Coincidint amb la quarta onada del feminisme, s'han fet forts els partits ultradretans a tot el món que obliguen les dones a construir estratègies d'insubmissió. De l'Àfrica a Amèrica, i passant també per una Europa que a cada elecció veu com els discursos de l'odi i contra els drets de les dones es van fent grans, en part gràcies a l'altaveu de les xarxes socials.

El 8-M és un bon moment per prendre la temperatura a la paritat. En l'àmbit europeu, malgrat les pressions i l'increment de poder de l'extrema dreta reaccionària, es pot dir que sobre el paper les lleis defensen la igualtat, tot i que en la resta del món, les dones tinguin prohibit casar-se amb qui vulguin, decidir sobre el seu propi cos o anar vestides com vulguin. Els vuit mapes que aquí mostrem evidencien que els drets de les dones encara tenen molt camí per recórrer.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Madrid no s'ha salvat de la borrasca que des de fa dies travessa l'Estat, però això no ha estat un impediment perquè milers de persones omplissin els carrers més cèntrics de la capital espanyola aquest dissabte, quan es commemoren 50 anys de la Declaració Oficial del Dia Internacional de la Dona. Una mica més tard de les 12 del migdia ha arrencat la manifestació organitzada per la Comissió 8-M. Els paraigües i els impermeables han estat els aliats dels milers de persones, la gran majoria dones, per resistir a la pluja que queia i que tot i que ha dificultat l'arrencada de la marxa, no l'ha aturat. De mica en mica, les manifestants han enfilat passeig del Prado amunt amb proclames com "Som aquí les feministes" i s'han dirigit fins a la plaça de Cibeles. Un cop allà han travessat la Gran Via, una de les artèries principals de la ciutat, per poder acabar la manifestació a la plaça Espanya. Segons els primers càlculs de l'organització, més de 80.000 persones han assistit a la manifestació. "Plogui o nevi, les feministes ens movem", s'ha sentit en algun moment de la manifestació.

L’octubre del 2020, en plena pandèmia, un grup de països entre els quals hi havia els Estats Units de Trump i el Brasil de Bolsonaro van impulsar el que es coneix com el “Consens de Ginebra”. És una declaració i una mena d’associació voluntària i no vinculant de països que defensen polítiques contra l’avortament i a favor, diuen, de la família com a base principal de la societat, en què la dona té un paper central. Joe Biden en va sortir, igual que Lula da Silva, però a mitjan febrer Trump s’hi va tornar a adherir, i és probable que aquest lobby ultraconservador agafi cada cop més volada. No és broma. Està format per uns 40 països, entre els quals Rússia, l’Aràbia Saudita, el Senegal, Guatemala, Egipte i Hongria. Tots ells coneguts pel tracte discriminatori a les dones i per una visió del món religiosa i patriarcal que vol dinamitar els grans consensos que hi ha hagut fins ara en el context internacional.

Davant dels esdeveniments internacionals recents, sembla cada cop més factible la possibilitat d'un retrocés en el camí cap a la igualtat de les dones. La veritat és que la corba ascendent no sempre és constant, sinó que a vegades té recaigudes. Però soc optimista i penso que això no passarà i que estem davant d'un procés, ara com ara, imparable.