Espanya ha augmentat la seva despesa militar un 9,41% durant l'any de la pandèmia, de 20.050 a 21.623 milions d'euros, que equivalen a 55 milions diaris, i segons els càlculs del Centre Delàs d'Estudis per la Pau suposa més d'un 3,93% del pressupost de l'Estat i un 1,8% del PIB. La inversió en recerca i desenvolupament militar prevista per a 2021 és de 861 milions i la més que la partida de recerca i desenvolupament santiari, que és de 287 milions. El govern espanyol també ha augmentat la despesa en compra d'armes, mentre que segons la Coordinadora Espanyola d'ONGD "Espanya és un dels països que el 2020 va reduir la seva despesa en cooperació , una partida a la qual l'any vinent es destinaran 3.115 milions d'euros.

Quan organitzacions no governamentals i partits polítics piquen a la porta del govern espanyol en matèria d’armament es troben amb un mur d’opacitat infranquejable, sostingut per una llei franquista. És la de secrets oficials del 1968, que permet al consell de ministres declarar “matèries classificades” que “puguin danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Gràcies a un breu acord del consell de ministres del 1987, quan governava Felipe González, són secretes totes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), encarregada justament d’atorgar les llicències a empreses espanyoles per a l’exportació d’armament.

El PSOE i Unides Podem van pactar en el seu acord de govern de coalició que les carpetes d’estat, com Defensa, serien per al partit que lidera Pedro Sánchez. Aquella decisió va suposar un fre a les aspiracions de les entitats que fa anys que denuncien el paper d’Espanya en l’exportació d’armes perquè, a la pràctica, no ha canviat res respecte a l’etapa del PP. Sobre el paper, però, l’abril del 2020 es va produir un fet rellevant: el govern espanyol va aprovar un decret, el 494/2020, que plantejava un mecanisme que l’habilitava per comprovar sobre el terreny que les armes i el material de doble ús que exporta es fan servir per al que s’ha acordat. Un pas important, coincideixen la majoria d’actors consultats, però que té angles foscos. El primer de tots: que no s’ha fet servir.

Ali Jameel i els seus companys de l’ONG Mwatana for Human Rights es juguen la vida per documentar els crims de guerra al Iemen, martiritzat per dècades de conflicte. Després d’un bombardeig en un barri o en un hospital, es planten ràpidament a la zona per recollir les restes de munició utilitzada i per entrevistar els supervivents. Així és com des que va començar la intervenció de l’Aràbia Saudita el 2015 han reunit proves de 177 bombardejos aeris. En 29 casos van poder acreditar que la coalició saudita estava llançant bombes fabricades al Regne Unit, Itàlia i Alemanya. I des d’on es llancen aquestes bombes? Doncs també des d’avions fabricats a Europa, inclosa Espanya. “Espanya és còmplice de crims de guerra per vendre caces i vaixells militars a l’Aràbia Saudita”, denuncia Jameel des de Sanà en una conversa telefònica amb l’ARA.

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1977) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar del l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (Sipri), una de les referències internacionals en matèria d’anàlisi del comerç d’armes al món.

Hi ha un sector de l’economia espanyola que no pateix tant les crisis: la indústria militar. Fa una dècada que Espanya forma part del top 10 dels països que més armes exporten al món, un lloc molt per sobre de la seva capacitat econòmica o del seu pes polític mundial. Segons l’últim informe de l’Stockholm International Peace and Research Institute (SIPRI), publicat fa dues setmanes, ocupa la setena posició en el rànquing mundial d’exportadors d’armes en el període 2016-2020, només per darrere de les grans potències militars del planeta: els Estats Units, Rússia, França, Alemanya, la Xina i el Regne Unit. El 2018 es va situar en cinquè lloc. En els últims anys, un 3,2% de totes les armes que s’han venut al món van ser fabricades a Espanya, amb les corresponents autoritzacions per comercialitzar-les del govern de Madrid. Les exportacions d’armes made in Spain s’han disparat un 295,4% entre el 2010 i el 2019. Tot un negoci que creix en l’opacitat, emparat en la Llei de Secrets d’Estat.