Xavi rebrà en herència l’oportunitat de seguir viu a la Champions. En espera del bon joc, un crit alliberador d’Ansu Fati permet al Barça dependre d’ell mateix per ser als vuitens de final de la Champions. Ja arribarà, el bon joc. I tornaran futbolistes lesionats, i arribarà Xavi. En espera del bon temps, a Kíev calia guanyar com fos. Una derrota hauria sigut un cop mortal. I un empat, allargar l’agonia. Però Ansu, tornant de lesió directament a l’equip titular, va demostrar de nou per quina raó ha heretat un dorsal amb tant de pes com el 10. Perquè guanya els partits complicats, quan més toca.

Tal com està el Barça, seguir viu a la Champions és la millor notícia. Tocava salvar la primera pilota de partit en contra i guanyar temps a l'espera de recuperar efectius i de consolidar unes idees que no sempre queda clar quines són. La setmana del judici final de moment somriu a Koeman, més pels resultats contra el València i els ucraïnesos que pel joc. Contra el Dinamo (1-0), el triomf no va poder amagar les esquerdes d’un equip que encara no sap gaire bé què vol ser de gran. Si vol ser valent o prudent. Un equip en què els canvis no sempre milloren la proposta inicial, descompensat, a mig camí entre l’alegria d’Ansu i Gavi i la frustració de Coutinho i Luuk de Jong.

Camí dels 50 anys, Serhí Rebrov ha deixat lluny el fred d’Ucraïna per entrenar l’Al-Ain dels Emirats Àrabs Units. Un dels màxims golejadors de futbol ucraïnès, va formar amb Xevtxenko una parella letal en atac. Xevtxenko va continuar triomfant al Milan després de deixar el Dinamo, però ell no va tenir tanta sort a Anglaterra. I va acabar tornant al club de la seva vida, el Dinamo, on sempre torna, i des d'on recorda una de les nits més negres de la història del Camp Nou, quan el 1997 van golejar per 0-4 el Barça de Van Gaal. Xevtxenko en va fer tres, i ell, l'últim.

Derrota dolorosa, merescuda i amb un punt de vergonya del Barça a la Champions a Lisboa. Els blaugranes queden tocadíssims a Europa, i el seu entrenador, Ronald Koeman, encara més discutit.

Del plantejament alegre contra el Llevant a les pors de Ronald Koeman i el retorn als tres centrals. Tants com gols ha encaixat el Barça contra el Benfica, els mateixos que davant el Bayern Munic al Camp Nou. En dos partits a la Lliga de Campions, Marc-André ter Stegen ha recollit la pilota del fons de la xarxa en fins a sis ocasions, mentre que els blaugranes han estat incapaços d'estrenar el caseller golejador aquest curs a la màxima competició europea de clubs.

El regnat de Koeman al Barça s’ha convertit en una broma de mal gust. Un descens als inferns que sembla no tenir final. Lisboa, convertida en ciutat d’infaust retorn per al barcelonisme, va veure com el Barça cremava amb una golejada que hauria de tenir conseqüències (3-0). El Benfica, amb una idea de joc, va golejar un equip en què costava entendre quin era el sistema. A Koeman, el crèdit se li va acabar fa temps. És com l’economia del Barça, està en números vermells. La seva situació és insostenible, ja que el joc va ser pitjor que el resultat. Encaparrat en morir amb les seves idees, va sortir amb tres centrals, el sistema que afirmava que servia per evitar golejades. La realitat, però, és tossuda. I el Benfica, tal com va fer el Bayern, va golejar un equip que s’ha convertit en la riota de mitja Europa. 

Era el 13 de juny del 2005. Luís Filipe Vieira, el president del Benfica, va acostar-se a Ronald Koeman i li va dir a cau d'orella. "Et toca jugar al mig del camp. Quan puguis, xuta des de fora de l'àrea". L'estadi Da Luz, estrenat dos anys abans, acollia un partit entre treballadors del club i directius. Koeman acabava d'aterrar a Lisboa per dirigir el Benfica. I en un gest simbòlic, li va tocar rebre ordres tàctiques del president, que enlloc fer-lo jugar com a defensa central, el va posar al mig del camp. No va ser una mala jugada. Koeman va marcar tres gols, mentre el president, fent d'entrenador, li cridava a Toni Bruins, membre del cos tècnic: "Si no ho feu bé ocuparé el vostre lloc!"

El Gaddafi dels pneumàtics i el rei dels pollastres. Luís Filipe Vieira i José António dos Santos es van fer amics quan eren joves. Dos joves que s'escapaven dels barris pobres de Lisboa obrint i tancant negocis, buscant-se la vida. No estaven disposats que res els pogués aturar. I, de fet, Vieira va arribar tan lluny que durant més de 20 anys ha sigut el president del Benfica. Aquest juliol, però, just quan el club portuguès jugava la prèvia de la Lliga de Campions, tots dos van anar a la presó. Tant Vieira, el Gaddafi dels pneumàtics, com Dos Santos, el rei dels pollastres. Malnoms guanyats gràcies als seus primers negocis, quan es creien imparables. La llei, però, sol ser pacient. I tard o d'hora, t'enxampa.

Antoni Bassas i Toni Padilla analitzen l'últim partit del Barça contra el Granada, la jornada cinc de la Lliga que va acabar en empat 1-1 al Camp Nou.

Lionel Messi ha sigut titular per primer cop amb el PSG, però l’equip francès no ha pogut passar de l’empat al camp del Bruges belga (1-1) en un mal partit dels homes de Pochettino, que han perdut Kylian Mbappé per lesió al minut 51. Ander Herrera ha fet el 0-1, però abans del descans Hans Vanaken ha empatat pels locals en el primer partit on els francesos han fet jugar plegats Messi, Neymar i Mbappé. Al mateix grup, el Manchester City de Guardiola ha golejat per 6-3 l'RB Leipzig alemany en un partit esbojarrat.

Les males notícies no solen venir soles. La derrota contra el Bayern va deixar dos lesionats més al vestidor del primer equip blaugrana, Pedri i Jordi Alba. El migcampista ofensiu canari, que va jugar tot el partit contra els bavaresos, té una lesió muscular al quàdriceps de la cuixa esquerra i, segons el comunicat del club, “l'evolució en marcarà la disponibilitat”. La baixa seria d’unes tres o quatre setmanes. Al Barça, la lesió es va rebre amb ràbia perquè entenen que és una conseqüència de la temporada anterior, quan el jove jugador de 18 anys va batre tots els rècords participant en 73 partits oficials, entre el Barça i les seleccions espanyoles –amb l’absoluta va ser semifinalista de l’Eurocopa i finalista als Jocs–. De fet, el partit contra el Bayern era el primer de Pedri després de les minivacances que li havia concedit Koeman i que el van fer descansar contra el Getafe.

Torna 'El cafè de la Champions' amb Antoni Bassas i Toni Padilla. Aquest dimecres analitzen la primera jornada de la Lliga de Campions entre el Barça i el Bayern, que va acabar amb un 0-3 al Camp Nou.

La desfeta davant del Bayern de Munic va ser un cop de realitat, però la decisió de Koeman a l’hora d’apostar per les joves promeses encoratja els culers. Veient la superioritat de l’equip bavarès, per al tècnic neerlandès la solució va ser donar entrada els joves. Després de la segona diana del Bayern, el tècnic va decidir revolucionar l’equip. Els primers a trepitjar el verd van ser Gavi i Demir, substituint dos dels capitans blaugranes, Sergio Busquets i Sergi Roberto, visiblement esgotats. Minuts més tard, Balde va entrar en el lloc d’un Jordi Alba lesionat. I, encara amb Pedri, Ronald Araujo i Eric García des de l’inici sobre el camp, el Barça va canviar de versió.

El Barça va caure amb estrèpit a la Champions League i de manera merescuda davant del Bayern Munic (0-3). A continuació, quatre apunts d'una derrota carregada de contingut que torna a assenyalar els mètodes de l'entrenador barcelonista.

Quants cops més haurà de rebre el Barça? Quantes derrotes doloroses haurà de patir l’afició perquè Ronald Koeman entengui que, posats a perdre, és millor plantant les llavors d’un futur millor? El retorn de la Champions era una oportunitat per engrescar-se, però el Barça va jugar amb por i va caure com un equip petit contra un Bayern que continua sent molt superior (0-3). Tan superior, que Koeman va haver de reaccionar fent els canvis molt abans que quan li agrada. I amb joves com Gavi i Demir sobre la gespa, el Barça va millorar. I l’afició hi va creure. Ara mateix, el barcelonisme, més que guanyar partits, necessita saber que hi ha futur. I el futur passa pels joves de la Masia que van jugar amb el cap alt, mentre alguns veterans titulars miraven a terra.

El PSG no ha guanyat mai la Champions, però aquesta temporada és impossible no situar l’equip francès com un dels aspirants a aconseguir el títol. L’arribada de Leo Messi i la continuïtat de Kylian Mbappé han disparat l’eufòria a París. L’estrena, la prova del cotó fluix, serà al camp del Bruges, on Mauricio Pochettino juga amb la possibilitat d’alinear les seves tres grans estrelles juntes a la davantera. “És possible, he caigut rendit a la petició col·lectiva”, bromeja l’entrenador.

Julian Nagelsmann, entrenador del Bayern Munic, tenia cinc anys quan Ronald Koeman va donar al Barça la seva primera Copa d'Europa. Ara, el neerlandès i l'entrenador més jove de la història de la Champions alcen el teló de la competició europea al Camp Nou. Nagelsmann és un entrenador altament intervencionista, amb una gran capacitat camaleònica. Des que va debutar al primer nivell amb el Hoffenheim ha cridat l'atenció dels grans clubs, i ara al Bayern té a la seva disposició alguns dels millors jugadors del món per plasmar al camp tot allò que dibuixa a la pissarra. Després de fer bona feina a l'RB Leizpig, Nagelsmann ha aterrat a la capital bavaresa per seguir guanyant títols, tal com va fer-ho Hansi Flick, el tècnic campió a la Champions d'ara fa dues temporades.

Torna la Lliga de Campions al Camp Nou. El Bayern de Munic, botxí del Barça la trista nit del 2-8 a Lisboa, serà el rival dels blaugranes en la seva estrena en la competició continental i els fantasmes tornen a sobrevolar el vestidor culer. La traumàtica i dolorosa derrota a Lisboa als quarts de final l'estiu del 2020 va marcar el final d'una era i ara, ja sense Messi, toca començar de nou. Amb un equip debilitat per les sortides forçades per l'economia de subsistència de l'entitat i amb una relació complicada entre Ronald Koeman i Joan Laporta, l'equip dirigit pel neerlandès encetarà una nova campanya plena de llums i ombres. El record de Lisboa, però, encara està molt present al vestidor. "Són coses que són difícils d'acceptar. El futbol és així. Ha passat temps i estem mentalitzats que aquest partit ha de ser diferent", ha admès Sergio Busquets en la roda de premsa prèvia al matx d'aquest dimarts contra el Bayern (21h, Movistar Liga de Campeones).

L’Europa d’entreguerres, temps de revoltes i canvis viscerals, era tan complicada que una mateixa persona podia arribar a tenir diferents noms. Richard Kohn, jueu vienès, va ser el primer home que va unir el destí del Barça i el Bayern, perquè va entrenar els dos conjunts, però amb noms diferents. A Barcelona seria conegut com a Jack Domby, mentre que a Munic li deien Richard Dombi. El primer cop que va arribar a Barcelona, de fet, la premsa es va referir a ell com "Dombi Littles", un error provocat pel sobrenom que tenia a casa, "la petita eminència", perquè no era gaire alt però era llest com una fura. La seva segueix sent una figura poc coneguda, perquè li va tocar la maledicció de viure dies històrics, quan Europa s’encaminava cap a l’infern.