Una papallona aleteja a San Diego i el brunzit es fa notar al nord d'Anglaterra. El passat tretze de març, Rishi Sunak, un addicte a la Coca-cola sense mala consciència de ser-ho, obria i bevia llaunes sense parar mentre anava amunt i avall per la base naval dels Estats Units a la ciutat de Califòrnia. Mentrestant, a The Devonshire, un dels pubs més populars de Barrow-in-Furness, a la regió de Cúmbria, al nord-oest d'Anglaterra, els parroquians –no gaires, d'acord amb les imatges ofertes per la televisió local– s'empassaven amb una pinta i un somriure de satisfacció el que acabaven de sentir. No per coneguda, la confirmació oficial de la notícia era menys esperada.

La Xina celebra la setmana de la seva festa nacional amb un rècord de vols militars sobre Taiwan. És una manera de reafirmar que la reunificació amb l'illa és un objectiu irrenunciable i alhora una via per explotar la vena nacionalista, mentre celebra el 72è aniversari de la proclamació de la República Popular. L'exhibició de poder militar és un desafiament als Estats Units, que, després de l'acord militar amb Austràlia i el Regne Unit per augmentar la seva presència al Pacífic, reclama rebaixar la tensió.

La crisi política i diplomàtica entre França i els Estats Units pel pacte militar al Pacífic i l’anul·lació del contracte dels submarins ha tornat a donar arguments al govern d’Emmanuel Macron per reclamar una força militar europea. El ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, ha demanat aquest dijous als socis europeus que “obrin els ulls” per veure com Europa ja no pot confiar en Washington. “No podem seguir comptant amb els Estats Units per garantir la nostra protecció estratègica”, ha advertit en una entrevista a l'emissora France Info. "La primera lliçó que cal treure d'aquest episodi és que la Unió Europea ha de construir la seva independència estratègica”, ha insistit.

Després d’una setmana de crisi i tensió transatlàntica, la situació es comença a reconduir. El president de França, Emmanuel Macron, i el dels Estats Units, Joe Biden, han mantingut aquest dimecres a la tarda una trucada telefònica per parlar de l’aliança estratègica i militar que van signar la setmana passada els EUA, Austràlia i el Regne Unit per frenar la Xina al Pacífic, coneguda amb el nom d'AUKUS. De la conversa entre els dos mandataris –s’ha produït a iniciativa de Biden, tal com han volgut remarcar– n’ha sortit un comunicat conjunt que rebaixa la tensió entre els dos països i posa fil a l’agulla per superar la disputa que ha provocat una crisi diplomàtica sense precedents. 

Fa temps que analistes, experts i fins i tot alguns mandataris coincideixen en fer una afirmació: les Nacions Unides estan ferides. En els últims anys, l'organisme –que, en paraules del suec Dag Hammarskjöld, va ser creat el 1945 per "salvar la humanitat de l'infern" després de la foscor de dues guerres mundials– ha vist com la seva capacitat d'influència en el tauler global minvava mentre es feia cada cop més dependent dels grans governs del món. A més, en l'última dècada, l'onada de polítiques populistes, que criden al replegament i clamen contra el multilateralisme, ha evidenciat el gir d'unes potències cada cop menys disposades a pensar i actuar conjuntament. L’America first [Amèrica primer] de Donald Trump, el Brasil acima de tudo [Brasil per sobre de tot] de Jair Bolsonaro o el Brexit al Regne Unit en són exemples recents. En aquest context de pessimisme sobre la salut de la institució, aquest dimarts ha començat a Nova York l'Assemblea General de l'ONU, la cita diplomàtica més important de l'any, la primera semipresencial des de l'inici de la pandèmia, i la primera amb Joe Biden com a president dels Estats Units, que ha volgut deixar clar que "no estem buscant una nova Guerra Freda", en referència a les tensions creixents amb la Xina.

No hi figura a l'agenda oficial però l'Assemblea General de l'ONU que comença aquest dimarts a Nova York estarà marcada per la crisi diplomàtica entre França i els Estats Units per la nova aliança estratègica i militar entre els EUA, el Regne Unit i Austràlia als mars de l'Índic i el Pacífic, que ha deixat París sense un contracte milionari per vendre submarins al govern de Canberra. A Nova York, els passadissos de la seu de l'ONU serviran perquè la Unió Europea comenci a preparar una resposta conjunta al nou pacte militar, subscrit al marge de l'OTAN i sense comptar amb cap soci europeu, i perquè els Estats Units intentin calmar les aigües. El president dels Estats Units, però, també aprofitarà la cimera per discutir els detalls de la seva aliança amb els seus dos socis preferents.

Creix la crisi diplomàtica entre França i Austràlia i –sobretot– els Estats Units. El primer ministre australià, Scott Morrison, ha sortit a defensar aquest diumenge l'aliança anunciada dimecres entre el seu país, els EUA i el Regne Unit, que ha causat la ira de París, ja que l'acord ha suposat la suspensió d'un contracte multimilionari per a la venda de submarins que els francesos tenien pactat amb els australians.

Quan el 7 de novembre de l'any passat, després de quatre dies llargs de recompte agònic, les urnes van certificar la victòria de Joe Biden als Estats Units, Emmanuel Macron va ser un dels primers mandataris del món a felicitar-lo. Primer a través de Twitter, després en una trucada telefònica. "Tenim molta feina per fer per superar els reptes d'avui en dia. Treballem junts", li va dir el mandatari francès. No era cap secret que a Europa, però sobretot a París, rebien amb eufòria l'arribada del demòcrata a la Casa Blanca després dels quatre anys imprevisibles i caòtics de Donald Trump. Els primers missatges de Biden, que prometia recuperar i reforçar la relació transatlàntica, generaven optimisme al Vell Continent. Mesos després, al juny, Biden i Macron van voler escenificar la seva bona sintonia en la cimera del G-7 en terres britàniques: abraçades, somriures, bromes i una reunió bilateral en què es van desfer, mútuament, en elogis. "És magnífic comptar amb un president dels Estats Units que forma part del nostre club", assegurava el president francès.

Dimecres a la nit, quan els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia van anunciar la creació d'una nova aliança per defensar els seus interessos als mars que separen l'Índic i el Pacífic, els tres caps de govern es van esforçar per no pronunciar un nom: la Xina. El nord-americà, Joe Biden, fins i tot va declinar contestar preguntes sobre el rol que el gegant asiàtic havia tingut a l'hora de prendre aquesta decisió. Però malgrat el silenci –evidentment acordat entre els tres executius–, a ningú se li escapa que el veritable objectiu d'aquesta aliança és frenar l'ambició expansionista del govern de Xi Jinping i, concretament, plantar cara al seu domini en aquesta zona marítima que fa anys que és motiu de disputa. D'aquí els crits de rebuig i malestar que, ràpidament, es van fer notar des de Pequín, acusant Washington d'implementar jocs estratègics propis "de la Guerra Freda".

La nova aliança entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia per plantar cara a la Xina és un altre desafiament existencial per a la Unió Europea, que, com més s’esforça per mantenir-se al marge d’aquesta nova confrontació bipolar entre Washington i Pequín, més accelera la nova realitat geoestratègica.

El "contracte del segle", tal com els mitjans francesos l’havien batejat, ha obert una crisi diplomàtica sense precedents entre França i Austràlia. El govern dirigit per Scott Morrison anunciava, per sorpresa, aquest dimecres a la matinada que feia marxa enrere en el contracte signat el 2016 entre Austràlia i França –a través de Naval Group–, que preveia la venda de dotze submarins convencionals per valor de 56.000 milions d’euros. Austràlia ha decidit trencar el contracte amb França i negociar-ne un de nou amb els Estats Units després de l’anunci d'una aliança estratègica i militar entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit per aturar l'expansió de la Xina al Pacífic. 

L'escenari que es va escollir va ser la Casa Blanca. El president Joe Biden va comparèixer dimecres a la nit envoltat de banderes i de dues pantalles. De banderes n'hi havia tres: la nord-americana, la britànica i l'australiana. I a les pantalles hi apareixien el primer ministre britànic, Boris Johnson, i l'australià, Scott Morrisson, que assistien telemàticament a la cita. Tots tres mandataris estaven a punt d'anunciar un pacte: el d'unir forces per plantar cara al domini de la Xina a la regió del Pacífic. A la pràctica, els tres governs han creat una aliança de seguretat estratègica per defensar els seus interessos en aquesta zona i frenar l'ambició expansionista de Pequín. L'acord, que s'anomena AUKUS –acrònim d'Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units– i portarà cua, permetrà a Austràlia desenvolupar submarins de propulsió nuclear, fet que li facilitaria patrullar zones en disputa que el govern de Xi Jinping intenta consolidar sota la seva sobirania.