Si algú creia que Viktor Orbán optaria per una posició més conciliadora envers Brussel·les un cop passades les eleccions, l’ultraconservador primer ministre hongarès només va trigar uns minuts a demostrar que la idea era un miratge. En el seu discurs victoriós postelectoral, no es va oblidar de llançar un dard a la UE: “Aquesta és una victòria tan gran que potser es pot veure des de la lluna, i segur que també es pot veure des de Brussel·les”. Ben aviat, Orbán podria posar a prova la unitat europea en ple desafiament de Putin a l’ordre europeu. 

La Comissió Europea ja té via lliure per congelar la concessió de fons europeus a Hongria i Polònia. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres el mecanisme que permet condicionar l'entrega de fons comunitaris a estats membres en funció de si compleixen o no els estàndards de l'estat de dret. La decisió desestima, doncs, el recurs que Hongria i Polònia van presentar per tombar aquest instrument amb el qual la UE va decidir dotar-se quan va aprovar el fons de recuperació antipandèmia.

La Comissió Europea vol demostrar a Polònia que no pot seguir ignorant els fonaments legals de la Unió Europea. Aquest dimarts, l'executiu comunitari ha activat per primera vegada el mecanisme que li permet retenir fons europeus a un estat membre per no haver pagat una sanció. Concretament, Brussel·les retindrà per ara 14,5 milions d'euros de fons destinats a Polònia després que el país es negués a tancar la mina de lignit de Turów tal com li exigien les autoritats europees.

Primer pas de la justícia europea per permetre que la UE congeli fons europeus a Hongria i Polònia pels seus reiterats incompliments a l'estat de dret. L'advocat general de la UE ha recomanat aquest dijous al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que desestimi els recursos que els governs d'Hongria i Polònia van presentar en contra del mecanisme aprovat l'any passat que condiciona l'entrega de finançament comunitari al compliment de l'estat de dret, concretament a l'existència de garanties que el pressupost comú de la UE no està en risc per l'absència de principis bàsics com la separació de poders o la independència judicial.

Mil·límetre a mil·límetre. La Comissió Europea ha enviat aquest cap de setmana dues cartes als governs d'Hongria i de Polònia en què els exigeix garanties sobre el correcte ús dels fons europeus tenint en compte el deteriorament de l'estat de dret a tots dos països. Aquest és un primer pas burocràtic que no té conseqüències pràctiques encara i que arriba després que l'Eurocambra hagi portat la Comissió Europea als tribunals per no haver actuat encara contra els continus desafiaments de Varsòvia i Budapest.

Nou capítol en la pugna que manté la Unió Europea contra la deriva autoritària d'Hongria i Polònia. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat contràries al marc legal europeu dues lleis d'aquests dos socis comunitaris. D'una banda, el tribunal amb seu a Luxemburg considera il·legal la potestat del ministre de Justícia polonès, que és al mateix temps fiscal, de nomenar i retirar jutges als tribunals superiors del país. De l'altra, el TJUE també considera il·legal la normativa hongaresa que va criminalitzar les organitzacions que ajudaven els sol·licitants d'asil a presentar les seves peticions al país.

A finals de la setmana passada, desenes de milers de persones ocupaven els carrers de la capital polonesa, Varsòvia. La majoria eren dones que protestaven i lamentaven la mort d'Isabel, una dona de 30 anys que va morir després que els metges no li practiquessin un avortament d'emergència que hauria pogut salvar-li la vida. El fetus no era viable, però des de fa un any l'avortament per malformació és il·legal a Polònia i els metges van témer les conseqüències penals.

Cop d'efecte en el pols entre Polònia i la Unió Europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha imposat aquest dimecres una multa diària d'un milió d'euros al govern polonès fins que compleixi amb les mesures que el mateix tribunal de Luxemburg li va ordenar al juliol per tal de protegir la independència del Tribunal Suprem polonès. La sanció l'haurà de pagar a la Comissió Europea, que és qui va reclamar la multa i que ha portat el país davant els tribunals europeus en diverses ocasions per vulnerar l'estat de dret i, en particular, per aprovar diverses reformes en l'àmbit judicial que minen la independència dels tribunals. Mai abans s'havia imposat una sanció diària tan elevada a un estat membre, però cal tenir en compte que el PIB de Polònia ronda els 500.000 milions d'euros i que, per tant, l'impacte sobre les finances públiques del país és limitat.

La sentència del Tribunal Constitucional de Polònia que posa en qüestió els fonaments jurídics de la UE ha obert un territori inexplorat tant a escala política com jurídica que els experts miren amb atenció des de tots els vessants. Un dels més actius a les xarxes a l'hora de traduir i interpretar tot el que té a veure amb el pols que Varsòvia manté amb la UE és Jakub Jaraczewski, advocat de formació i actualment coordinador de recerca de l'ONG Democracy Reporting International, que posa la lupa en la salut de l'estat de dret a la Unió Europea.

En la que molt probablement sigui l'última cimera europea de la cancellera alemanya Angela Merkel, el seu posicionament ha sigut clau per refredar un xoc amb Polònia després de l'explosiva sentència del Tribunal Constitucional del país. "Hem de trobar vies i possibilitats de tornar a acostar-nos, perquè una cascada de litigis davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no és una solució al problema", ha dit la mandatària germànica en el que suposa el seu 107è Consell Europeu. La posició de Merkel ve secundada per la de França i també Espanya, que van voler escenificar la voluntat de diàleg amb reunions bilaterals amb el primer ministre del país, Mateusz Morawiecki, abans d'asseure's tots al voltant de la taula d'un consell en què trobaria interlocutors molt més hostils.

Fins a l’última hora d’aquest dimecres, diplomàtics i assessors del president del Consell Europeu, Charles Michel, van estar discutint si incloure o no Polònia i el seu desafiament a l’estructura jurídica de la Unió Europea en l’agenda de la cimera que se celebra aquest dijous i aquest divendres a Brussel·les. Entre els governs que preferien evitar-ho hi ha l’espanyol, perquè havia aconseguit col·locar de manera prioritària la crisi energètica després de setmanes de crides i iniciatives a Brussel·les per buscar solucions conjuntes a l’escalada imparable de preus. Finalment, però, hi ha governs molt més interessats en enfrontar el repte que implica la sentència polonesa que no pas en obrir el meló de la reforma energètica, que ha acabat perdent protagonisme.