Un sondeig de GAD3 de l'any 2020 assegurava que només quatre de cada deu joves sabien identificar qui era Miguel Ángel Blanco. Tot i que es tractava d'un estudi interessat –l'encarregava Amazon Prime, que en aquell moment estrenava sèrie sobre ETA–, les dades assenyalaven el problema del desconeixement de la història del grup armat, sobretot entre la població de menys de 35 anys. Aquesta és una guia d'urgència sobre obres audiovisuals que aporten informació i punts de vista sobre el conflicte basc.

És conegut que Espanya està molt lluny de tenir un mínim consens sobre el seu passat. Així, dreta i esquerra tenen visions completament diferents tant sobre el període republicà com sobre la Guerra Civil i, sobretot, el franquisme. Però és que aquestes discrepàncies arriben fins al passat més recent, en concret fins al final d'ETA, ara fa deu anys, que la dreta es nega a commemorar. Vegem-ho.

Rosa Lluch és filla de l’exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch, i va ser una de les primeres víctimes que va parlar amb representants de l’esquerra abertzale després que l’organització terrorista abandonés les armes.

El 20 d'octubre de 2011, un membre d'ETA encaputxat (David Pla), acompanyat d'altres dos membres de l'organització, també encaputxats, llegia el comunicat en què ETA posava fi a més de quatre dècades de lluita armada. Un dia que, sens dubte, havia d'haver arribat abans, però que no deixava de ser un dia feliç. Històric. Tots d'acord. A partir d'aquí, la catalogació del que ha passat en aquesta dècada ja no té el mateix consens i està subjecte a interpretació.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha refredat avui la satisfacció amb què el PSOE havia rebut les paraules del líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, en què afirmava que la violència d'ETA "no s'hauria d'haver produït mai". Rodríguez les ha qualificat de "pas insuficient" i ha afegit que l'esquerra abertzale "hauria de demanar perdó i condemnar els homenatges a etarres".

Arnaldo Otegi s’ha dolgut del patiment causat per ETA. Ha fet una esmena a la totalitat: "No s’hauria d’haver produït mai", ha admès, i ha demanat "respecte", "consideració" i "memòria" per les víctimes. El representant més carismàtic de l’esquerra abertzale i arquitecte de la pau, Arnaldo Otegi, ha tingut el valor de proclamar-ho solemnement per commemorar mirant endavant els deu anys del final de la violència. Aleshores, el 17 d’octubre de 2011, la Conferència Internacional de Pau d’Aiete era l’última escena, amb tots els focus i els flaixos, del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. Tres dies abans del comunicat, a l’antic palau on Franco estiuejava i on un complot anarquista, amb explosius passats per ETA, intentava el magnicidi, organitzacions i personalitats d’arreu demanaven a l’organització el punt final, en el conveni retòric que el desenllaç havia estat pactat prèviament i molt treballat. Durant anys i amb discreció.

L'esquerra independentista basca, EH Bildu i Sortu, ha decidit fer coincidir el desè aniversari del cessament de la violència a Euskadi per transmetre a les víctimes d'ETA el seu "pesar" pel "patiment" que han hagut de sofrir tots aquests anys. Des d'aquest sentiment "sincer" aquest dilluns el coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, acompanyat del dirigent de Sortu, Arkaitz Rodríguez, han afegit un matís important al que ja havien anat expressant els últims anys, fins i tot presos de la banda terrorista: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït. A ningú el pot satisfer que tot allò passés, ni que s'hagués prolongat tant en el temps". Així doncs, "mai" s'hauria d'haver produït aquest dolor, un missatge que entronca amb el viratge que fa més de deu anys que va començar a fer l'esquerra abertzale i que avui referma en una Euskadi sense violència.