El món ha donat la benvinguda a un any, el 2022, que ha començat de nou amb la pandèmia del covid com a protagonista. L'elevada incidència de la infecció provocada per la variant òmicron ha portat molts governs a cancel·lar o esmorteir les celebracions habituals. Nova Zelanda, un dels primers països a entrar a l'any nou, ha cancel·lat els tradicionals focs artificials per evitar aglomeracions i els ha substituït per un espectacle de llums sobre el pont del port d'Auckland, la capital.

L'opinió publicada el 2021 és especial perquè els debats i les crisis que ens ha ajudat a entendre i afrontar han estat (i són) els més complexos en molt de temps. Sense les aportacions de pensadors i analistes, l'aparença inabastable de molts d'aquests fenòmens fàcilment podria arrossegar-nos a una perillosa dimissió com a ciutadans compromesos amb el futur comú. L'ampliació del Prat, per posar un cas, està condicionada per criteris econòmics i mediambientals, però també pel futur del sector de l'aviació, on alhora s'entrecreuen l'emergència climàtica i el progrés tecnològic; la promoció del català demana comprendre una globalització que es desplega tant en nous hàbits digitals com en fenòmens migratoris; la pandèmia posa en qüestió la nostra forma de vida, o, les últimes setmanes, la Gran Dimissió, el fenomen que ha portat milions de nord-americans a abandonar la feina, ens ha fet capbussar en corrents subterranis com l'impacte psicològic acumulat de la precarietat i l'autoexplotació, i, també, en els replantejaments personals que va suscitar el fenomen gegantí i sobtat que van ser els confinaments. 

Aquests darrers dies de l'any, hem publicat resums del 2021 de tota mena: les millors fotografies, els millors llibres, les millors sèries, les millors pel·lícules... Però si algun suport, passats els anys, ens traslladarà com un dard a l'actualitat d'aquest segon any de pandèmia, aquest és el mem. El motiu? La nostra memòria els reté amb moltíssima facilitat perquè els mems, diu l’humorista i excol·laboradora de l’Està passant Dolors Boatella, "són com les olors". Els missatges que transmeten, però, no són innocus. Els mems opinen (no informen) sobre notícies i aspectes socials diversos amb la intenció d’expressar un sentiment o fer una crítica social. Tal com explica el periodista i professor universitari Enric Calpena, “el mem dona una interpretació a una notícia i busca remarcar algun tret determinat del contingut. Funciona exactament igual que han funcionat històricament el sarcasme, la ironia o la metàfora".

Tot i la pandèmia, el mercat del còmic bull amb l'actual boom de vendes del manga, però també gràcies a la vitalitat i maduresa de la novel·la gràfica. En la tria de l'ARA abunden les obres que extreuen la seva veritat de la memòria personal i familiar, però també les que utilitzen el llenguatge de la historieta per obrir nous camins narratius.

En l’era de les cançons estrenades una a una a les plataformes de streaming, aquest any manen els discos pensats com a àlbums: uns amb reflexions profundes però que es poden ballar, i d’altres que relaten separacions i angoixes diverses. Són obres que fugen de la col·lecció de singles, però que no renuncien a la força de la cançó. És la tria de l’ARA.

No deu ser casualitat que l'any en què les directores han guanyat tots els premis (l'Oscar, la Palma d'Or i el Lleó d'Or de Venècia) siguin també tres cintes dirigides per dones les que ocupen les primeres posicions de la llista de 20 millors pel·lícules del 2021 que han triat els crítics de l'ARA. Però tota la collita ha sigut brillant: les sales poden estar en perill, però no la vitalitat, la riquesa i la diversitat del cinema actual. [Han participat en la confecció de la llista: Maria Adell, Gerard Casau, Ignasi Franch, Eulàlia Iglesias, Toni Junyent, Paula Arantzazu Ruiz, Xavi Serra, Manu Yáñez i Toni Vall.]

Tot i que l'any teatral ha avançat amb entrebancs –com les múltiples cancel·lacions a causa de positius en les companyies– i els aforaments no s'han recuperat al 100% fins al novembre, el 2021 ha servit per posar damunt l'escenari noves estrenes i recuperar els espectacles posposats pel confinament. El sector ha fet un esforç titànic per treballar com si fos un any normal i, malgrat que les xifres de públic deuen haver quedat lluny d'aquesta normalitat –la temporada es va tancar a l'estiu amb un milió menys d'espectadors–, el talent ha demostrat que aconsegueix emergir en qualsevol circumstància.

Que no, que aquest any tampoc hi serem tots. El temps va passant indiferent mentre algunes de les nostres persones estimades ens van deixant a nosaltres pel camí. Però el món gira tossut i no s’atura ni quan marxen els nostres i el seu record se’ns queda confinat en la memòria, en els gestos o, amb una mica de sort, en algun dels nostres actes.

Una selecció dels aparells que han marcat l’ús de la tecnologia durant aquest any en què molts hàbits que havien de ser efímers s’han acabat consolidant.

El 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

Les converses sobre sèries s'han convertit en un clàssic de les trobades familiars o entre amics. Triar la millor del moment o la de l'any pot donar lloc a discussions aferrissades no gaire diferents de debats futbolístics. L'ARA aporta el seu granet de sorra en aquesta conversa interminable amb el seu rànquing del millor de l'any, elaborat per l'equip de seriòfils del diari –format per la secció de Mèdia, les crítiques Eulàlia Iglesias i Mònica Planas, els periodistes de Cultura Núria Juanico, Xavi Serra i Jordi Garrigós, i la cap d’Estils Thaïs Gutiérrez–. Hi trobareu vells coneguts que ens havien abandonat per culpa de la pandèmia però també nouvinguts que s'han guanyat el favor dels espectadors.

Quines coses bones has fet per tu aquest 2021? Ara que acaba l'any i és moment de repàs et volem suggerir una sèrie de petits hàbits que poden fer que la teva vida sigui una mica millor. No és massa tard per provar-los i escollir-ne alguns que t'agradaria adoptar. Aquí te'n proposem vuit dels nostres preferits.