Que Alejandro Fernández és una figura incòmoda dins el PP no és cap novetat. Tampoc que va per lliure i que la direcció del seu partit li gira l'esquena. "Soc un home sense tuteles", va proclamar el president dels populars a Catalunya a mitjans de setembre en una conferència a Barcelona, a la qual no el va acompanyar cap membre de la plana major del partit. Tot plegat s'ha tornat a evidenciar aquest dimecres al vespre en una visita a Madrid. El líder del PP català ha participat en un col·loqui organitzat per la Fundación Neos —presidida per l'exministre del PP Jaime Mayor Oreja— amb el títol El camí suïcida cap a l'autodeterminació. No hi ha assistit cap dirigent del PP d'Alberto Núñez Feijóo.

Ha hagut d’esperar més del que havia imaginat, però des d’ahir Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961) ha complert la profecia que deia des de ja feia molt temps que algun dia lideraria el PP. No va ser a la primera -quan el 2016 en ple bloqueig a l’Estat alguns miraven cap a Galícia en busca d’algú que rellevés Mariano Rajoy- ni a la segona -quan ja el 2018 la corrupció feia caure l’expresident espanyol i s’obria la cursa per la successió al partit-, però sí a la tercera. La cruesa de la inesperada guerra oberta entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso ha brindat al president gallec l’escenari que sempre havia desitjat: una catifa vermella que el fes aparèixer com l’esperança per salvar el PP.

El PP es va conjurar aquest divendres per projectar una imatge d'unitat al voltant de la figura d'Alberto Núñez Feijóo que, tot i els grans esforços i l'escenificació, no respon a la realitat i, a més, es va fer a costa d'esquivar el gran tema pendent, que és què cal fer amb l'extrema dreta. El congrés extraordinari convocat per rellevar Pablo Casado va fer equilibris per reivindicar figures avui del tot allunyades com José María Aznar i Mariano Rajoy, obviant que l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo representa la victòria de l'últim president espanyol del PP i la derrota de l'aznarisme.

Cuca Gamarra (Logronyo, 1974) té una rara virtut en política que comparteix amb els profetes, i és la de no cremar-se quan camina sobre la cendra encara roent de les diferents crisis que ha hagut de travessar. Va sobreviure al fet d’haver apostat per Soraya Sáenz de Santamaría al Congrés del postrajoyisme, i ha sobreviscut ara al seu pas pel casadisme. Però qui és Cuca Gamarra? 

El PP va patir ara fa poc més d’un mes una de les fractures més profundes de la seva història. El partit encara es recupera d’una de les batalles públiques més cruentes en el si de la formació: la pugna pel poder entre l’encara president dels populars, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va acabar amb una revolta interna contra la direcció de Casado, que no va tenir cap més remei, tot i resistir-s'hi, que fer un pas al costat. A la banda, s'escalfava el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que aquest cop sí, es va deixar entronitzar pels barons com a futur president dels populars. El dirigent gallec vol imprimir un nou rumb al partit, fer-lo virar cap al centre i eixamplar-ne la base. I ja ha triat amb qui farà tàndem per complir aquest objectiu: l'actual portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra. Aquest divendres Feijóo agafarà oficialment les regnes del partit en el congrés que els conservadors celebraran a Sevilla fins dissabte. Allà posarà les bases del que vol que sigui el nou PP davant d’un Pablo Casado que dirà el seu últim adeu al partit.