El debat de política general del Congrés ha servit per, entre moltes altres coses, constatar de nou que les posicions de màxims del sobiranisme no compten amb prou suports a Madrid. Totes les propostes de resolució relacionades amb el Procés presentades per ERC, Junts, el PDECat i la CUP han restat rebutjades. Amb tot, era de preveure, perquè incloïen un llistat de reivindicacions inassumibles per al PSOE. Sigui com sigui, serveix de reflex dels plans de la Moncloa per a aquesta sessió de tres dies a la cambra baixa, en la qual Pedro Sánchez va intentar amagar al màxim la qüestió catalana en la seva intervenció inicial. Una decisió que els grups independentistes, i també el president d'Unides Podem, Jaume Asens, li van recriminar.

Pedro Sánchez i Pere Aragonès escenificaran divendres la represa del diàleg entre la Generalitat i la Moncloa després de la crisi pel cas Pegasus. De fet, la reunió hauria de servir per abordar el Catalangate, però amb la taula de diàleg encallada de fa mesos, la trobada també es convertirà en l'avantsala de la pròxima reunió entre els dos governs per abordar el conflicte català. És un fet, però, que l'aposta per la negociació amb l'Estat no la comparteix tot el Govern. Junts manté les reticències amb l'estratègia de diàleg d'ERC i la prova l'ha donat una vegada més la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. A dos dies de la reunió entre presidents, la diputada ha aprofitat el debat de política general del Congrés per desmarcar-se del diàleg amb l'Estat i ha enviat dards al govern espanyol i a ERC a parts iguals. Als republicans els ha retret haver-se "allunyat" de l'objectiu de la independència després d'haver obert el diàleg amb l'Estat, i al govern espanyol l'ha acusat de no voler obrir una negociació real i intentar "prendre el pèl" al moviment independentista. "Junts només seurà en un procés de negociació real", ha sentenciat.

El PP s’havia erigit al llarg de les últimes setmanes com l’alternativa sòlida per gestionar l’actual crisi econòmica. Havia promès, de fet, fer servir el debat de política general del Congrés per acabar de consolidar la seva proposta econòmica davant les polítiques del govern espanyol. Però tot plegat ha quedat en un segon pla aquest dimarts. Els populars han decidit tornar a recórrer a ETA per carregar contra l’executiu de coalició i les seves aliances parlamentàries. El PP d’Alberto Núñez Feijóo ha tornat, així, al del seu predecessor, Pablo Casado. 

El moment de més tensió de la primera jornada del debat de política general al Congrés estava reservat per a la intervenció del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El republicà ha tret de la butxaca de l'americana tres bales i les ha exposat a la tribuna: "Sap què són? Són tres bales que ha recollit la diputada d'ERC Maria Dantas de la frontera de Melilla, amb què van matar 37 persones". El gest ha indignat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visiblement molest des de l'escó. "S'ha equivocat greument. La simple exhibició de bales és un error imperdonable, precisament en aquest hemicicle", ha advertit, recordant l'intent de cop d'estat del 1981. El líder del PSOE i el dels republicans a Madrid han exhibit la pitjor de les sintonies a les portes de la reunió que han de mantenir els dos presidents, Sánchez i Pere Aragonès, aquest divendres a la Moncloa.

En caiguda a les enquestes, amb la inflació desbocada i tambors de recessió internacional a la tardor, amb la perspectiva d'unes complicades eleccions municipals i autonòmiques la primavera que ve, i amb el renovat PP d'Alberto Núñez Feijóo fent gala d'una moderació més aparent que real però de moment efectiva, Pedro Sánchez havia d'actuar. I ho ha fet. Ha aprofitat el debat de política general per imprimir un nou gir en la seva estratègia. Una vegada més treu el cap el polític tàctic. L'objectiu: acabar la legislatura i, per tant, posar-ho difícil als que el volen foragitar de la Moncloa. El cap del govern espanyol i líder del PSOE ha decidit tornar a mirar cap als socis que van fer possible la seva investidura i que li han aprovat els pressupostos: es focalitza de nou cap a l'esquerra i fa així oblidar les recentíssimes friccions amb els socis per la crisi del Sàhara, la tanca de Melilla i l'increment de despesa militar a remolc de la cimera de l'OTAN.

La promesa electoral que el PSOE va fer l'any 2018 –per bé que després se'n va desdir– ara sí que serà una realitat, o com a mínim així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. ¿El motiu? La necessitat de pal·liar l'increment dels preus i repartir-ne els danys. Així, a partir del 2023, l'executiu posarà en marxa un impost extraordinari i temporal (durarà dos anys) a les grans entitats financeres. Amb aquest nou tribut, el govern espanyol estima recaptar 1.500 milions d'euros a l'any, és a dir, 3.000 milions fins al 2024.

Més dubtes que certeses. Aquesta és la sensació inicial que ha deixat l'anunci, aquest dimarts, de Pedro Sánchez, sobre la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i mitjana distància de Renfe a partir de l'1 de setembre i fins al 31 de desembre. La mesura ha agafat per sorpresa tant els usuaris com la Generalitat i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és qui fixa els preus de les tarifes integrades a Catalunya. La mesura, que es finançarà amb un crèdit extraordinari, ha arribat sense cap lletra petita i sense concretar com s'aplicaria –de forma pràctica– aquesta gratuïtat a l'entramat de títols i bitllets diferents que conviuen en el sistema de transport públic. Cal recordar, a més, que fa només una setmana el govern espanyol ja havia anunciat una rebaixa del 50% en els abonaments, que ara s'amplia fins al 100% en el cas de Renfe.

Quan eren gairebé les dotze del migdia, Feijóo entrava a l'hemicicle del Congrés disposat a escoltar, des d'un escó que no pot ocupar normalment perquè no és diputat, el discurs del president espanyol, Pedro Sánchez, en el debat de política general. Aquesta vegada, però, no ha comès el mateix error de fa poc més d'un mes al Senat. Llavors estrenava seient a la cambra alta i va tenir un lapsus quan, a l'entrar al saló de plens, es va intentar asseure a la bancada reservada per al govern. El portaveu dels populars al Senat, Javier Maroto, el va haver de redirigir a la segona fila. Aquest dimarts Feijóo ja venia preparat i ha pujat els tres esglaons que el portaven fins a l'escó que fins fa pocs mesos ocupava Pablo Casado.

Pedro Sánchez ha volgut utilitzar l'aparador del debat de política general al Congrés per anunciar un paquet de mesures addicionals a les que ja es van aprovar contra les conseqüències de la guerra. Les més destacades són les que han de permetre incrementar els ingressos, i d'altres caldrà esperar per veure com es concreten.

Cop de timó en el tram final de la legislatura. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha presentat al debat de política general al Congrés amb una potent bateria de mesures de caràcter progressista per passar a l'ofensiva i rearmar ideològicament el seu executiu davant de la dreta. "Anem a totes", ha repetit en diverses ocasions. Les dues mesures més importants són la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i l'anunci d'un impost a la banca, però n'hi ha d'altres com una beca suplementària per a estudiants o un pla per reforçar les competències digitals a l'ensenyament. Amb aquests anuncis, Sánchez culmina el gir a l'esquerra que ja va iniciar amb l'impost a les elèctriques que va anunciar fa unes setmanes i que li reclamaven tant els seus socis de coalició, Unides Podem, com socis d'investidura com ERC i EH Bildu.

Pedro Sánchez recorre al debat de l'estat de la nació, una sessió de tres dies al Congrés que acapararà l'atenció mediàtica, per reivindicar la seva obra de govern. La Moncloa malda per remuntar la sensació de desgast que semblen reflectir els sondejos i el president espanyol creu que hi té més a guanyar que a perdre, malgrat que els grups de l'oposició són més proclius a criticar-lo que a valorar-li els encerts. Fins i tot amb el seu soci de govern, Unides Podem, no arriba a la cita en el seu millor moment. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, advertia diumenge en una entrevista a El País que a la coalició li falta "ànima", i que falta "empatia" cap a la ciutadania. "No n'hi ha prou amb gestionar", ha insistit aquest dilluns.