La fins ara presidenta de Junts, Laura Borràs, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem per tal que se li apliqui l'amnistia en el marc de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. L'expresidenta del Parlament va ser condemnada el març de 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat entre el 2013 i el 2018. Tot i que Borràs sempre va defensar que era víctima d'una persecució pel fet de ser independentista i es va negociar si un cas com el seu podia entrar en la llei d'amnistia, el redactat final de la norma deixava poc marge per incloure-l'hi, atès que no té a veure amb el Procés. Ara bé, l'advocat de la juntaire, Gonzalo Boye, fa el pas davant del Suprem, que ha de resoldre un recurs de cassació en contra de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

"Hi haurà debat". Així resumien diversos membres de la direcció de Junts aquest matí com afrontaven la reunió de l'executiva del partit per decidir el relleu de Laura Borràs al capdavant del Parlament. Tanmateix, la discussió no ha estat tan intensa com s'esperava: la cúpula ha pactat el desllorigador abans de la trobada i Laura Borràs ha acabat accedint a proposar el nom d'Anna Erra després de negociar-ho amb el secretari general, Jordi Turull, que és qui en primera instància va pensar en l'alcaldessa de Vic. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, la trobada de l'executiva ha començat amb la intervenció de la mateixa Borràs, que s'ha fet seva la candidatura d'Erra malgrat que no era d'entrada la seva opció. Fins aquest dimarts havia valorat altres vies com Marta Madrenas –que ha optat per anar de cap de llista a Girona el 23-J– o el líder de Demòcrates, Toni Castellà, que va dir que seria un "magnífic" president de la cambra a Catalunya Ràdio. Cap d'aquests noms, però, tenia el mateix consens que Anna Erra. "Tots els diputats de Junts són els meus diputats", ha resumit Borràs en roda de premsa per explicar finalment la seva decisió.

Moviments a l'oposició després que el Parlament hagi retirat l'escó a la líder de Junts, Laura Borràs. El PSC mou fitxa per intentar aconseguir la presidència de la cambra i, segons avancen a l'ARA fonts socialistes, el partit proposarà per al càrrec la seva diputada i actual vicepresidenta segona, Assumpta Escarp. La decisió es podria anunciar després de la reunió del grup parlamentari que tindrà lloc aquest matí.

El Parlament s'ha quedat aquest dijous definitivament sense presidenta. La cambra ha decidit retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna del març passat per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era una decisió cantada des de feia setmanes que s'ha acabat prenent avui, quan el Tribunal Suprem ja no ha donat més marge per seguir dilatant-la. L'alt tribunal espanyol ha notificat aquest dijous a la cambra que rebutjava les últimes mesures cautelars que s'havien demanat per posposar la decisió contra Borràs. Per tant, si avui no es prenia la decisió, els membres de la mesa corrien el risc d'incórrer en un delicte de desobediència. I desobeir ja fa molt de temps que no és una opció per als partits independentistes. S'ha convocat un ple per al divendres 9 de juny a les 12 hores per escollir qui substituirà Borràs.

El 3 de maig la Junta Electoral Central va declarar inelegible Laura Borràs arran de la sentència per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara bé, gairebé un mes després encara no s'ha fet efectiva la retirada de l'escó: el Parlament de Catalunya no ho ha oficialitzat i ara mateix la presidenta de la cambra suspesa es troba en els llimbs més absoluts. Per a la Junta Electoral ja no és diputada, però, en canvi, per al Parlament sí. I aquesta indefinició seguirà almenys uns dies més, ja que fonts parlamentàries asseguren que la Junta Electoral Central no té prevista cap reunió aquesta setmana. De fet, s'ho ha pres amb calma: l'última setmana de la campanya electoral es va reunir i no va tractar la qüestió de Borràs, de manera que ha estalviat a Alba Vergés, vicepresidenta en funcions de presidenta, haver de fer cap moviment abans del 28-M.

Des del 4 de maig que per a la Junta Electoral Central (JEC) Laura Borràs ja no és diputada del Parlament. Va prendre un acord en què "deixava sense efecte" la seva credencial, la declarava vacant i expedia la credencial del següent candidat de la llista de Junts, Toni Castellà. Ara bé, fins ara el Parlament no ha assumit oficialment la retirada de l'escó a la presidenta del Parlament suspesa –no ha sortit publicat al Butlletí Oficial– i per això aquest dimecres la JEC ha reclamat a la vicepresidenta de la cambra en funcions de presidenta, Alba Vergés, que mogui fitxa en un termini concret: cinc dies hàbils.

La situació rocambolesca que viu el Parlament des de fa gairebé un any fa que avui no se sàpiga del cert si Laura Borràs és encara presidenta del Parlament. La Junta Electoral Central (JEC) ja ha expedit la credencial de qui l’ha de substituir com a diputada –Antoni Castellà–, però com que encara hi ha recursos pendents, els partits independentistes mantenen que encara no hi ha cap decisió definitiva. És simplement qüestió de dies, fins que Alba Vergés –presidenta en funcions– executi la decisió sense gaire marge per oposar-s’hi si no es vol arriscar –que no– a una desobediència estèril que li podria fer perdre també a ella la condició de diputada. Vergés farà el que li diu la JEC que faci, no sense abans recórrer al conte de l’enfadós, exactament el mateix que abans que ella van fer la mateixa Borràs –quan va retirar l’escó a Pau Juvillà– i Roger Torrent –quan ho va fer amb Quim Torra.

La Junta Electoral no ha sortit del guió i ha acordat retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna –encara que no sigui ferma– de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ho ha fet amb els mateixos arguments jurídics que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà i ho ha transmès aquest dijous al migdia de forma oficial al Parlament, que tard o d'hora acabarà acatant la decisió. La mesa s'ha reunit i ha acordat elevar al ple la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem, la qual cosa es debatrà aquesta mateixa tarda. Ara bé, amb una premissa clara: el recurs no atura els efectes de la resolució i, per tant, la retirada de l'escó a la líder de Junts s'ha de fer efectiva si no es vol incórrer en responsabilitats penals. A continuació desgranem els arguments de la Junta Electoral.

La Junta Electoral ja ha decidit el futur de Laura Borràs. No hi ha hagut sorpreses, i finalment ha ordenat retirar-li l'escó, segons ha avançat ABC i ha confirmat l'ARA. Aquest ja era l'escenari previst per totes les fonts consultades al Parlament, que assumien el mateix final: que la JEC seguiria la mateixa doctrina que amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà i que declararia inelegible la presidenta del Parlament suspesa sense sentència ferma.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

La Junta Electoral Central (JEC) va obrir un termini de deu dies hàbils –que s'acaba el 28 d'abril– perquè la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, li comuniqués en quina situació estava Laura Borràs i quines accions prendria davant de la condemna per prevaricació i falsedat documental pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. I Vergés ha mogut fitxa aquest dimarts: ha proposat a la mesa presentar al·legacions i defensar l'acta parlamentària de la líder de Junts davant l'ens electoral. Fonts parlamentàries expliquen que la línia argumental serà la mateixa que en el cas de l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, en què la cambra va al·legar que el reglament només preveu la retirada de l'escó en cas de sentència ferma. En el cas de la líder de Junts, la cambra catalana hi afegirà que ara mateix ja no està exercint de parlamentària perquè el mes de juliol passat va ser suspesa com a diputada per l'obertura de judici oral per delictes vinculats a la corrupció.

La setmana passada la Junta Electoral Central va iniciar el compte enrere per a la retirada de l'escó a Laura Borràs, però abans de res va situar la pressió al Parlament i, en concret, a la seva vicepresidenta, Alba Vergés. En deu dies hàbils ha de respondre quines decisions ha pres en relació amb la líder de Junts després de la sentència condemnatòria per falsificació i falsedat documental arran del cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dilluns el portaveu de JxCat, Josep Rius, també ha situat el focus al mateix lloc: sobre Alba Vergés i Esquerra. "Haurà de ser ella, amb les seves conviccions, la que respongui el requeriment [de la JEC]", ha dit en roda de premsa: "Estarem amatents a la resposta". Els republicans, per la seva banda, intenten espolsar-se la pressió de sobre.

Amb la decisió de dijous de la Junta Electoral Central (JEC) s’activa el procediment perquè la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, es quedi sense escó a la cambra catalana. Tal com va passar amb l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà –i abans amb el llavors president del Govern, Quim Torra–, ara la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, té la responsabilitat de traslladar a la JEC quines decisions prendrà arran de la condemna a Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental. Si no li retira l’escó, el més previsible és que sigui directament la JEC qui ho faci en plena campanya de les eleccions municipals. Què passarà a partir de llavors? Si s'arriba a aquest escenari, s'iniciarà el procediment per escollir una nova presidència al Parlament, per a la qual ja hi ha noms sobre la taula, tot i que ben segur no estarà exempt de polèmica: "[Alba Vergés] Ja ha vulnerat els meus drets. Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament", va etzibar divendres Laura Borràs.

Pilota a la teulada del Parlament: la Junta Electoral Central demana a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que li comuniqui en deu dies hàbils què pensa fer amb l'escó de Laura Borràs. Així ho ha decidit aquest dijous en una reunió mantinguda al migdia, de manera que replica el mateix esquema que va seguir amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: insta la cambra catalana a traslladar-li les accions que hagi dut a terme arran de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la diputada de Junts per prevaricació, que és un delicte contra l'administració pública i que, segons la interpretació del Tribunal Suprem, implica perdre la condició de parlamentari encara que la sentència no sigui ferma.

Per a un socialista de pedigrí com Ferran Pedret (Barcelona, 1979), fill dels històrics diputats del PSC Jordi Pedret i Lídia Santos, no haurien calgut gaires motius per entrar en política. Però si el 1993 va començar a militar a la JSC ho va fer empès per la indignació amb la guerra dels Balcans i marcat per una de les lliçons que el professor Juan de Mairena, personatge d’Antonio Machado, dedica als joves: feu política o algú en farà per vosaltres. I així ho va fer, i fins i tot va arribar a afiliar-se dues vegades al PSC: primer als 16 anys i, després que s’invalidés l’ingrés per un canvi en l’edat mínima als estatuts, als 18.

La petició de restituir Laura Borràs com a presidenta del Parlament, formulada aquest dimecres pels seus seguidors més afins dins de Junts, sense que se sàpiga ben bé en nom de qui parlaven, ha descol·locat la direcció del partit, que, tanmateix, davant el gest s'ha mantingut en un silenci indecís: no ha contradit la fugida endavant dels borrassistes, però tampoc l'ha avalat. La formació està en un carreró sense sortida.

Magda Oranich (Barcelona, 1945) és l’única veu de Junts per Catalunya que ha apostat públicament perquè Laura Borràs deixi la presidència del Parlament, fet que li ha costat crítiques internes i atacs a les xarxes.

Després que tots els grups parlamentaris, excepte Junts, hagin demanat a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, que plegui després de la condemna per la contractació a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, i el diputat Jaume Alonso-Cuevillas s'han plantat aquest dimecres al faristol del Parlament per reclamar un moviment en sentit contrari: que sigui restituïda. En roda de premsa, Madaula ha assegurat que la sentència per prevaricació i falsedat documental certifica que "no és corrupció" perquè no hi ha "lucre personal" i que, per tant, s'ha d'anul·lar l'acord pres per la mesa del Parlament el 28 de juliol que va propiciar la suspensió de Laura Borràs.

Fa mesos que els grups parlamentaris reclamen que s'acabi la situació d'interinitat del Parlament des que la seva presidenta, Laura Borràs, va ser suspesa de funcions el juliol del 2022. L'arribada de la condemna ha accelerat els moviments dels partits que reclamen a la líder de JxCat que dimiteixi. Davant la seva negativa, el PSC ha registrat aquest dimarts una proposició de llei per reformar el reglament de la cambra i fer possible revocar-li el càrrec. La proposta que va anunciar aquest dilluns el líder del partit, Salvador Illa, preveu que el Parlament pugui deposar el president de la cambra o qualsevol altre membre de la mesa (incloses també les meses de les comissions) per pèrdua de confiança de la majoria absoluta del ple o bé perquè hagi sortit del grup parlamentari pel qual va ser elegit diputat.