"100 ha dit, 100 només, ja en parlarem als 103, o potser 10 anys després [...]. Joves, acudiu als llibres i al seu caliu, els llibres fan bona olor i us el signarà l'autor, els fulls són de bon passar, tenen tacte català. Un llibre és un bon amic, una auca bona amiga, un còmic no us farà figa, recordeu el que us dic". Josep Vallverdú ha rapejat per sorpresa el rap dels seus 100 anys després d'admetre que "un escriptor ha d'escriure de tot". "Un servidor és bastant aficionat al rap", ha dit fins i tot. Ha sigut al final d'un dels actes més prometedors i encertats de la Setmana del Llibre en Català, l'slam poeticomusical Ens faltaran llorers, en què els grups de música urbana 31 FAM i Bounce Twice han fet les rèpliques de poemes de l'escriptor centenari, a primera fila, i de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, poeta barroc de versos estripats commemorat també aquest any.

A la Setmana del Llibre en Català han recitat avui mateix els poetes Lluís Calvo i Enric Casasses, dimarts passat es va presentar la primera antologia de poesia catalana feminista actual amb poetes com Mireia Calafell i Blanca Llum Vidal, i el diumenge 10 s'hi van poder escoltar Maria Isern, Pau Vadell i Andreu Gomila. Cap amb tanta expectació com l'acte de Juana Dolores d'aquest dijous. Amb gent dempeus al voltant de l'escenari, però cadires lliures entre els assistents i uns quants flaixos, fins i tot ella ho ha trobat desmesurat. Un cop ha acabat de recitar i ha començat el torn de preguntes, ha demanat que no li fessin més fotos. "No soc Beyoncé, soc una escriptora catalana insignificant que publica llibres en català, que ho fa més insignificant encara", ha dit cap als fotògrafs.

Tothom té lloc a la Setmana del Llibre en Català, diu la seva directora, Cristina Domènech. Ho constata la primera passejada: el lector que demana consell a l'editor, els polítics, la parella que llegeix davant del mar, els infants que fan un taller de fanalets, l'escriptora sueca Karin Smirnoff, els fans que s'apleguen al voltant de la sorpresa literària de la temporada passada, Regina Rodríguez Sirvent, la poeta jove Laia Pujol confrontant la vergonya amb els seus versos i el premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Piera. Si comparteixen alguna cosa és la llengua.

La Setmana del Llibre en Català és la cita anual que dona el tret de sortida al curs editorial. Aquesta 41a edició, que se celebra del 8 al 17 de setembre, programa més 300 activitats i acull 287 expositors, una xifra rècord, al Moll de la Fusta de Barcelona, i espera superar els 55.000 visitants de l'any passat. Des de novetats fins a llibres de fons, passant per propostes per a lectors habituals i no habituals, i també familiars: l'objectiu és que tothom trobi el seu lloc a la Setmana, diu la directora, Cristina Domènech. Què hi podran trobar els visitants?

Crec que estarem d’acord que, exercicis comptables a banda, la frontissa del calendari és més la del curs que la de l’any. La represa del setembre va més carregada de bons propòsits que el Cap d’Any si hom ha tingut la sort de tenir uns dies de vacances que li hagin permès descansar i allò que en diem “desconnectar”. I aquí vaig.

Quan, l'any 1983, es va celebrar la primera edició de la Setmana, qui volgués estar al corrent de les novetats que es publicaven en català les podia llegir gairebé totes. Quatre dècades després, només durant els deu dies que se celebra la fira, convertida en "gran festival" –en paraules de Joan Carles Girbés, el seu president–, s'hi presenten 150 novetats. El llibre en català factura més de 245 milions d'euros anuals i ja fa una dècada que el nombre de novetats anuals no baixa de les 10.000.

Politòloga, gestora i promotora cultural, Judit Carrera (Barcelona, 1974) dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de l'octubre del 2018. Aquest any ha rebut l'Ordre de les Arts i les Lletres per part del ministeri de Cultura de França i el premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català. "Soc la cara visible d'un grandíssim equip. El CCCB té una trajectòria llarguíssima a l'hora de difondre tantes disciplines que es poden i s'han de poder fer en català", recordava el dia que es va fer públic el guardó. La visitem al seu despatx.

La relació d'Antònia Vicens (Santanyí, 1941) amb les paraules ha estat singular des que era molt petita. L'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha tornat a Barcelona per pronunciar el pregó de 40a Setmana del Llibre en Català, l'edició més gran de la seva història, que arrenca aquest divendres al Moll de la Fusta i estarà oberta fins al 18 de setembre. "Parlaré de la potència de les paraules, que és enorme, i de com em van canviar la vida –ha recordat aquest dijous coincidint amb la publicació de Quasi un miracle a La Magrana, volum que reuneix tota la seva narrativa breu–. Vaig néixer en un moment de misèria econòmica i cultural. S'havia acabat la guerra feia poc. A casa havíem de lluitar per tenir un plat a taula. No hi havia llibres, llibreries ni biblioteques. Quan era petita, com que no tenia contes me'ls havia d'inventar. El dia que vaig descobrir que podia dibuixar amb paraules la finestra que no tenia a l'habitació, alguna cosa va canviar dins meu".

Encara que consideri l'escriptura com un "ofici desagraït", Joan F. Mira (València, 1939) hi ha dedicat més de cinc dècades, durant les quals ha publicat novel·les, reculls de narracions, assajos, articles i traduccions. L'escriptor, que atén l'ARA per telèfon, ha estat reconegut amb el premi Trajectòria de la Setmana. És una bona ocasió per repassar algunes de les fites del seu llarg i fructífer recorregut, però també per conèixer la seva opinió sobre el present de la llengua i la literatura catalanes.

La Setmana està d’aniversari. Aquest 2022 celebra 40 anys convertida en l’esdeveniment al voltant del llibre més important del país, i ho celebra reunint més expositors i novetats editorials que mai, i amb una programació que oferirà més de 300 activitats per a tots els públics. Una edició que vol consolidar la cita com el Festival del Llibre en català.