Asseguda al costat de Jordi Turull a la tribuna de convidats del Parlament, Laura Borràs es mostrava expressiva el 27 de setembre en la jornada inicial del debat de política general. Feia que no amb el cap quan Pere Aragonès plantejava l’acord de claredat i també deixava anar algun somriure irònic mentre el president de la Generalitat assegurava estar complint l’acord d’investidura amb Junts.

La militància de Junts va decidir sortir del Govern, però ho va fer amb l'oposició d'un 42% que volien mantenir-s'hi. S'hi van oposar tot i el posicionament de Laura Borràs i també de Carles Puigdemont de trencar amb ERC i sense tenir el suport explícit del secretari general, Jordi Turull. Els que han abanderat aquesta posició han estat bàsicament els consellers del Govern –excepte Gemma Geis i Jordi Puigneró, que ja havia estat cessat de vicepresident– encapçalats pel titular d'Economia, Jaume Giró, i la responsable d'Exteriors, Victòria Alsina. Ambdós han estat els que més s'han exposat a l'hora de defensar les seves posicions, deixant clar que el partit –en paraules de Giró la setmana passada– s'hi jugava "l'essència".

Ja fa temps que s’intercalen anys de virtut dels pressupostos més socials de la història amb anys d’hecatombe dels pressupostos prorrogats. Ara, si no canvia res, a Catalunya sembla que tocarà pròrroga i, com al futbol, això no sol portar res de bo. En tot cas, ja veuran com el món no s’acaba. Algú va dir ja fa temps (Pacheco, alcalde de Jerez) que "el presupuesto es un cachondeo"; entre el dit i el fet del pressupost hi va tot un món d’inexecució operativa. Ara el diner, fungible, es reubicarà el que calgui per alleugerir els efectes de la pròrroga. Tot des de la insensatesa de mantenir formalment, amb la pròrroga, una foto fixa sobre les necessitats dels catalans, en lloc d’una photo finish, prou dinàmica, de les seves necessitats.

1. La desbandada. “El Procés, definitivament, s’ha tancat”. Són paraules de Jordi Sànchez que tenen el mèrit de dir les coses pel seu nom, a contracorrent dels seus. I per això s’ha convertit en la frase referencial del moment.

Després de decidir sortir del Govern, Junts per Catalunya ha de definir com reordena les seves cares visibles ara que serà a l'oposició, començant pels consellers sortints de l'executiu. Violant Cervera, Gemma Geis, Victòria Alsina, Jaume Giró, Josep M. Argimon i Lourdes Ciuró han estat destituïts oficialment aquest dilluns –el vicepresident, Jordi Puigneró, va ser cessat pel president després del debat de política general– i faran el traspàs de carteres als nous consellers aquest dimarts a la tarda. A partir d'aquí se'ls obren dues possibilitats: continuar la carrera política o tornar al món privat. Cap d'ells té acta de diputat –per tant, en l'àmbit nacional és difícil que continuïn sent visibles–, però el partit té un repte important a la cantonada i els consellers sortints es poden convertir en un actiu: les eleccions municipals. Una "possibilitat", segons diverses fonts consultades, és situar-ne uns quants a les llistes, tot i que Junts encara no ho ha debatut formalment.

La primera jornada del nou govern de Pere Aragonès no dista gaire de la dinàmica d'aquesta legislatura, caracteritzada pel xoc amb Junts. Amb els de Laura Borràs fora del Govern, les topades han continuat aquest dilluns, però amb una dialèctica molt més inflamada que fins ara. Junts per Catalunya ha qüestionat la "legitimitat política i democràtica" del nou executiu monocolor d'Esquerra perquè ha perdut el seu suport i el de la CUP, mentre que els republicans acusen els de Borràs de fer un discurs "populista" semblant a l'extrema dreta de Vox. El bon clima no sembla que hagi de regnar entre el nou govern de la Generalitat i JxCat com a nova formació a l'oposició.

Dos dies després que Junts decidís sortir del Govern, el primer executiu d'ERC en solitari des de la restauració de la democràcia ja té tots els seus noms tancats. Es volien trobar set cares amb el mínim temps possible per intentar demostrar fortalesa, i que algunes fossin d'un perfil independent per enviar un missatge que l'executiu no només mirava d'Esquerra cap endins. Amb tots aquests ingredients condicionant la tria, els escollits finalment han sigut Natàlia Mas (Economia i Hisenda), Carles Campuzano (Drets Socials), Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Meritxell Serret (Acció Exterior), Juli Fernàndez (Territori), Manel Balcells (Salut) i Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria).

Laura Borràs no ha estat mai en un partit a l’oposició –va entrar a la primera línia política el 2017 i abans havia estat al Govern com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes–. I l'últim cop que Jordi Turull s’hi va trobar va ser l’any 2003, quan Artur Mas, després de guanyar les eleccions amb 46 diputats, va quedar fora de la Generalitat per l’acord del PSC amb Esquerra i ICV-EUiA. Per tant, en un moment en què Convergència era el primer partit del Parlament, havia guanyat les eleccions i el seu líder –Mas– era el cap de files al Parlament. Ara, gairebé vint anys després i amb Junts per Catalunya –que no és CDC però hi ha una part del partit que sí que procedeix d’aquí– la situació és ben diferent. Ha sigut Junts qui ha decidit sortir del Govern, va quedar tercer a les eleccions i els seus dos màxims càrrecs orgànics no tenen visibilitat institucional (Turull està inhabilitat per l’1-O i Laura Borràs està suspesa com a presidenta del Parlament).

Amb la sortida de Junts per Catalunya del Govern, el president Pere Aragonès deixa anar al mateix temps el llast i la xarxa. Després de mesos lamentant en privat que si la feina de l’executiu no acabava de projectar-se era per culpa del soroll constant de les disputes entre socis, els republicans tenen finalment les mans lliures per aplicar sense interferències el seu programa, però saben també que ja no tenen excusa si el Govern no s’enlaira.

Amb Junts fora de l'executiu català, el pacte de govern de major rang que té vigent el partit de Laura Borràs és amb el PSC: la Diputació de Barcelona. Firmat el juliol del 2019 entre els llavors secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, i el president del PDECat, David Bonvehí, fins ara ha demostrat ser un acord molt més sòlid que el d'ERC i Junts a la Generalitat. Indestructible. En el nou escenari, torna a prendre força el debat de si és compatible sortir del Govern criticant la manca de rumb independentista i, a la vegada, seguir governant l'ens provincial amb els socialistes. Així doncs, la pregunta és: amb el Govern trencat, ¿l'ona expansiva arrossegarà també la Diputació?

El sobiranisme ha malbaratat a consciència la majoria social dels últims anys i no només ha posat punt final a la majoria parlamentària que va obtenir en les últimes eleccions, sinó que s’ha esforçat a consciència durant les últimes setmanes a desprestigiar l’obra de govern conjunta.

Amb 33 diputats, ERC haurà de refer aliances al Parlament si no vol donar per acabada la legislatura. D'ofertes no n'hi falten, però cap li ve de la banda independentista, un cop Junts ha decidit trencar el pacte amb els republicans. Aquest dissabte hi ha hagut reunió a la seu del partit per analitzar el nou escenari polític i el president dels republicans, Oriol Junqueras, ha aprofitat per deixar clara quina és la seva línia vermella: no al PSC. "És evident que el PSC no està compromès amb la fi de la repressió. Molts dirigents es van encetar les mans aplaudint el nostre empresonament", ha dit en la mateixa línia del que ve dient des que va ser empresonat pel seu paper en el referèndum de l'1-O. Traient els socialistes de l'equació, a Esquerra no li surten els números per aprovar els pressupostos, per això pensen en les pròrrogues: "N'hi ha hagut moltes". És la manera d'intentar treure pressió al Govern de cara a la futura negociació que hauria de començar de manera imminent.

"La legislatura del 52%". L'eslògan –arrodonint a l'alça el 51,14% de vot independentista del 14-F– va fer fortuna poc després de començar la legislatura actual. La xifra, però, s'ha anat matisant amb el temps. El PDECat, que es va quedar fora del Parlament, ja va advertir per exemple que no es podria comptar alegrement el seu 2,72% si algú pretenia impulsar una nova DUI. En el 52% també s'hi afegien altres petits partits extraparlamentaris com Primàries o el Front Nacional, però, sigui com sigui, l'independentisme havia complert una d'aquelles fites que els seus dirigents tant anhelaven: tenir més de la meitat dels vots en uns comicis al Parlament. El 6,67% de la CUP aviat es va veure que tampoc seguiria els designis de la majoria. Decebuts amb el Govern, els cupaires van abandonar el vaixell durant la negociació pressupostària de l'any passat. Ara és Junts qui trenca amb ERC al·legant incompliments del pacte de govern i s'emporta el seu 20% a l'oposició. El resultat és el Govern amb menys diputats de la història (33) i amb el suport del 21,3% de la ciutadania. I el que és més preocupant per al president: a Pere Aragonès el volen fer caure des del mateix moviment independentista.

Menys de 3.000 persones decidides i nobles, en paraules de Jordi Turull, han posat el seu partit, Junts, en el camí cap a la marginalitat. Tot fent via, però, la seva capacitat de desestabilitzar la vida política serà gran. 

Cap de setmana intens al Palau de la Generalitat. Com ja va fer dissabte, aquest diumenge el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha tornat a tancar des del matí al seu despatx per acabar de configurar el seu nou gabinet. Trucades, reunions amb el seu equip més proper i, sobretot, molt d'hermetisme. Fins ara no ha transcendit cap nom més enllà de les travesses habituals que es fan quan s'està coent un nou executiu. La idea és que els noms es puguin fer públics entre avui i demà. L'objectiu final, que els nous inquilins dels departaments de la Generalitat estiguin asseguts dimarts a la sala Tàpies de Palau –on es reuneix el consell executiu– per arrencar amb el primer govern en solitari d'Esquerra des de la restauració democràtica.

Diàleg i estabilitat. Junts ha anunciat que trencava la coalició de Govern pocs minuts després de les cinc de la tarda i la Moncloa no ha trigat ni un quart d'hora a estendre la mà a ERC. El govern espanyol sap que a partir d'ara el PSC serà una peça clau per a la governabilitat de Catalunya i Pedro Sánchez ha verbalitzat la seva intenció de no desaprofitar aquesta oportunitat que s'obre per als socialistes catalans per presentar-se com l'alternativa, però també per al govern espanyol, que té els republicans com a socis prioritaris. "El valor de l'estabilitat és fonamental", ha afirmat el mateix Sánchez des de Praga, on ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després d'assistir a la reunió del Consell Europeu.

De la implosió de l'antiga Convergència en van sortir tres sectors ben definits: el primer el formen els que podríem anomenar true convergents, que són els que es van negar a abandonar el PDECat i han acabat sent marginals; el segon sector va abraçar les tesis rupturistes de Carles Puigdemont i es va desempallegar de la motxilla convergent; i el tercer, segurament el més nombrós, va fer el pas cap a Junts però sense renunciar al seu ADN. Aquests són els que aquest divendres podrien haver quedat arrasats pel borrasisme, però han resistit a la seva trinxera amb un digníssim 42%.

L'aprovació dels pressupostos, l'obertura de sis noves delegacions a l'exterior, el desplegament de la fibra òptica a bona part del país o les campanyes per incentivar l'ús del català a la justícia són alguns dels projectes que els ara ja exconsellers han liderat al capdavant dels seus departaments. Jordi Puigneró va ser el primer a sortir de l'executiu, destituït per Pere Aragonès, i ara l'acompanyen els altres sis consellers de Junts, que ja han comunicat la seva renúncia al president.

500 dies després que la coalició entre ERC i Junts es posés a caminar sota la batuta de Pere Aragonès, el president de la Generalitat afronta un repte que llavors poc s'hagués imaginat que li arribaria, com a mínim tan aviat: governar en solitari. Entre els avantatges, estarà al capdavant d'un executiu monocolor que permetrà que els republicans assoleixin quotes de poder que no tenien des de la Segona República. Entre els inconvenients, liderarà el Govern amb menys suport parlamentari des de la restauració de la democràcia: 33 diputats. Després de conèixer-se l'adeu de Junts, el president ha comparegut des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat amb un missatge clar: descarta convocar eleccions perquè "seria irresponsable deixar el país en situació d'interinitat" i Catalunya tindrà un nou executiu amb la "màxima celeritat possible".