Fred Ramsdell acabava d'aparcar en una zona d'acampada de Montana, als Estats Units, després d'un matí de senderisme per les Muntanyes Rocoses. Era dilluns a la tarda i, de sobte, la seva dona, Laura O'Neil, va començar a cridar. El primer que va pensar ell és que havia vist un os grizzly. Però no era això: O'Neil havia recuperat la cobertura al mòbil i estava rebent una allau de missatges amb la mateixa notícia: "Acabes de guanyar el premi Nobel!", va cridar al seu marit.

"Una dona que manté viva la flama de la democràcia enmig de la creixent foscor". Així ha definit l'opositora veneçolana María Corina Machado el cap del Comitè Noruec del Nobel, Jorgen Watne Frydnes, quan ha anunciat que se li ha concedit el Nobel de la pau 2025. El guardó d'aquest any –sobre el qual planava la insistència de Donald Trump a oferir-se com a candidat– volia ser una crida en contra dels autoritarismes i en defensa de la democràcia "en un moment en què està amenaçada arreu del món", tal com ha dit Frydnes. Una crida, però, que es fa premiant una aliada de Donald Trump i de l'extrema dreta global: Machado va participar per via telemàtica en la cimera de Patriotes per Europa convocat a Madrid pel president de Vox, Santiago Abascal. El cap del Comitè Noruec ha elogiat la lluita de Machado en contra del règim de Nicolás Maduro, "acusat de corrupció, autoritarisme i frau electoral".

Una nova forma de pensar en el disseny de la química que ha permès fabricar materials a mida i amb funcions inaudites ha estat reconeguda amb el premi Nobel de química d'aquest any. Els guardonats són el japonès Susumu Kitagawa, de la Universitat de Kyoto; el britànic Richard Robson, de la Universitat de Melbourne, i el jordà Omar M. Yaghi, de la Universitat de Califòrnia.

Els investigadors nord-americans Mary E. Brunkow i Fred Ramsdell i el japonès Shimon Sakaguchi han estat distingits amb el premi Nobel de medicina, que aquest dilluns ha atorgat la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, per descriure com es regula el sistema immunitari per no fer-nos mal. En concret, els seus treballs van establir el concepte de tolerància immunitària perifèrica, que és un mecanisme de control de les nostres defenses perquè no ens ataquin com si fos una amenaça externa, cosa que ha permès entendre millor com funciona el sistema immunitari i ha obert la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer i les malalties autoimmunitàries.

L'israeliano-nord-americà Joel Mokyr, el francès Phillipe Aghion i el canadenc Peter Howitt són els tres economistes guanyadors del premi Nobel d'economia del 2025. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha reconegut la recerca dels guardonats per “haver explicat el creixement econòmic causat per la innovació”, segons ha informat aquest dimarts en roda de premsa.

No podia ser l’any de la quàntica sense que el premi Nobel de física anés també destinat al progrés realitzat en aquest camp de la física durant els darrers cent anys. D’aquesta manera, l’Acadèmia Sueca de les Ciències ha concedit el guardó a John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis, de la Universitat de Califòrnia, pel descobriment de l’efecte de túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l’energia en un circuit elèctric. “És fantàstic poder celebrar que la mecànica quàntica ha donat moltes sorpreses durant els seus cent anys de vida i és la base de la nostra tecnologia”, ha destacat Olle Eriksson, membre del Comitè del Premi Nobel de Física.

Dilluns al matí, escassos minuts després que s'anunciés els científics guardonats enguany amb el Nobel de medicina, esclatava a les xarxes la polèmica. Des del compte oficial de X dels premis es publicava una fotografia de l'acabat de llorejar Victor Ambros, investigador de la Universitat de Massachusetts (EUA), on apareixia amb la seva dona, la també científica i membre del seu equip Rosalind Lee. Al text de la piulada els suecs explicaven que el premiat estava celebrant la notícia amb la seva dona i col·lega, de qui deien “que és també la primera autora de l’article científic a [la revista] Cell del 1993 citat pel Comitè del Nobel”.

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson per la seva recerca sobre "com es formen les institucions i com afecten la prosperitat" dels ciutadans en diversos països, segons ha anunciat oficialment la mateixa Acadèmia aquest dilluns en un acte a Estocolm.

L'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha premiat amb el Nobel de Literatura la contundència, compromís i lirisme de l'obra de Han Kang (Gwangju, 1970). L'autora de Corea del Sud és coneguda sobretot per la novel·la La vegetariana, i va ser la porta d'entrada per a molts lectors a la rica i enigmàtica literatura produïda en un país que ha donat també figures reconegudes internacionalment com Lee Seung-U, Kim Young-Ha i Bae Suah. L'Acadèmia ha atorgat a Kang el guardó literari més prestigiós del món –i un dels més ben dotats, amb 950.000 euros– per "la seva intensa prosa poètica, que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana". Quan han trucat a l'autora per comunicar-li la decisió del jurat, "acabava de sopar amb el seu fill després de passar un dia com qualsevol altre", han explicat. Kang ha assegurat que en cap cas s'esperava una notícia com aquesta, i que ha celebrat el premi "prenent un te i en silenci". "Em sento molt honrada –ha afegit–. Des de ben petita he crescut llegint llibres de la meva literatura i també traduccions. Em sento molt unida amb la tradició del meu país, així que espero que el Nobel sigui una bona notícia per als lectors de literatura coreana i també per als meus amics escriptors".

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha adjudicat un premi Nobel de química coral a tres investigadors per la seva contribució al desenvolupament i la comprensió de les proteïnes, autèntiques peces d'enginyeria per crear vida i que fins fa relativament poc eren desconegudes per a la comunitat científica. El guardó reconeix David Baker, director de l'Institut de Disseny de Proteïnes de la Universitat de Washington, "per haver dissenyat proteïnes emprant eines computacionals”, i Demis Hassabis i John M. Jumper, de Google DeepMind, “per fer possible la predicció de l'estructura de les proteïnes”.

Totes i cadascuna dels prop de 39 milions de milions de cèl·lules del nostre cos contenen al seu nucli un conjunt idèntic de gens que dicten tota la informació per fer funcionar l'organisme. Aquesta informació està emmagatzemada i empaquetada als cromosomes. Són una mena de manual d'instruccions que totes les cèl·lules comparteixen. I, tanmateix, el nostre cos compta amb diferents cèl·lules especialitzades que realitzen funcions diferents i fan ús de gens diferents. Per exemple, les de la pell no tenen a veure amb les del budell o les de les neurones. Tampoc no tenen les mateixes característiques. Com pot ser? La resposta a aquesta pregunta són les molècules de microARN, una troballa dels dos guardonats amb el Nobel de medicina d'enguany, els biòlegs Victor Ambros, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Massachusetts, i Gary Ruvkun, de l'Hospital General de Massachusetts.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

"Dona, vida, llibertat". Les tres paraules que són el lema de la revolta pels drets de les dones a l'Iran han estat aquest divendres les tres paraules que han introduït la presentació del premi Nobel de la pau 2023, a Oslo. El guardó d'enguany s'ha concedit a l'activista iraniana Narges Mohammadi, que actualment és a la presó, "per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran". Mohammadi, que és vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans de l'Iran, presidit per una altra Nobel de la pau (2003), Shirin Ebadi, està condemnada a un total de 31 anys de presó i 154 fuetades.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Un Nobel de literatura amb poques sorpreses. L'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959), reconegut com un dels dramaturgs internacionals més importants, comparat sovint amb Ibsen i Beckett, era a les primeres posicions de les travesses i ha guanyat el guardó dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 949.000 euros). L'Acadèmia Sueca li ha atorgat el premi "per les seves obres de teatre innovadores i per una prosa que dona veu a allò que no es pot dir". La seva singularitat està en "la radical reducció del llenguatge a l'acció dramàtica" i la forma en què "posa al centre l'ansietat humana i l'ambivalència", ha afirmat el portaveu de l'Acadèmia quan ha fet l'anunci aquest dijous a les 13 h, com marca la tradició.

El Nobel de química ha premiat aquest 2023 tres científics veterans que, de forma complementària i independent, han trobat la manera de dissenyar i produir a escala industrial els anomenats punts quàntics, partícules tan petites que les seves propietats no depenen del nombre d’àtoms que les formen sinó de la seva grandària. Amb el control de les propietats s’aconsegueix tenir també el de les aplicacions previstes, de manera que els efectes quàntics que es produeixen passen a ser manejables. Els premiats són Moungi G. Bawendi, de la Universitat de Chicago i professor del MIT; Louis E. Brus, de la Universitat de Colúmbia, i Aleksei I. Ekimov, de l’Institut de Física Teòrica de Sant Petersburg, a Rússia, i antic directiu de la companyia Nanocrystals Technology, amb seu a Nova York.

El premi Nobel de física 2023 ha reconegut les tècniques experimentals per estudiar les escales més petites de temps, amb les quals es poden investigar els moviments ultraràpids de les partícules fonamentals que constitueixen la matèria. La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha atorgat aquest dimarts el prestigiós guardó al francès Pierre Agostini, de la Ohio State University (EUA), a l’hongarès Ferenc Krausz, del Max Planck Institute of Quantum Optics (Alemanya), i a la francesa Anne L’Huillier, de la Universitat de Lund (Suècia), "pels mètodes experimentals que generen polsos de llum d’attosegons per estudiar la dinàmica dels electrons a l’interior de la matèria".

Nobel de medicina per als pares de les vacunes d'ARN missatger, la tecnologia que va fer possible la protecció de la gent gran i més vulnerable davant les greus conseqüències del coronavirus. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat aquest dilluns el prestigiós premi a la bioquímica Katalin Karikó (1955, Hongria) i a l'immunòleg Drew Weissman (1959, Estats Units) "pels seus descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids". La seva troballa va fonamentar el disseny de dues vacunes "efectives" contra una de les crisis més greus a què s'ha enfrontat la humanitat els últims anys: la pandèmia de SARS-CoV-2. "Han salvat milions de vides i han previngut malalties greus en moltes més", ha argumentat el jurat durant l'anunci del premi.

Malgrat que les crisis bancàries generen recessions econòmiques profundes, el seu estudi no formava part del mainstream de l’anàlisi macroeconòmica. La crisi financera global del període 2007-2009 va ser un crit d’alerta a l’acadèmia per incentivar l’estudi dels bancs. Abans del 2009 hi havia treballs molt bons, però era difícil publicar una recerca sobre banca en una revista generalista de primer nivell. Això va canviar després de la crisi i el Nobel d’economia d’aquest any n’és un exemple.