La caòtica aparició de Rishi Sunak com a nou primer ministre britànic no marca la fi del Brexit, sinó la del brexitisme: la ideologia que expressa els deliris sobre un Regne Unit sempre capaç d’actuar en solitari, una ideologia que ha culminat amb la insuperable farsa de l’efímer govern de Liz Truss.

Boris Johnson no competirà per tornar a Downing Street i, de moment, les passades 48 hores, quan semblava possible l'impossible, es queden en no res. L'ex primer ministre ha arribat a la conclusió aquest diumenge al vespre que encara que guanyés la votació popular no compta ara per ara amb el suport majoritari del partit per tornar al número 10.

Després que la conversa que aquest dissabte al vespre van mantenir Boris Johnson i Rishi Sunak per arribar a un pacte de consens no s'hagi concretat en res, l'exministre de finances Sunak ha oficialitzat aquest diumenge la seva candidatura al lideratge tory. Johnson encara no, però continua rebent suports de pesos pesants del partit, com el de l'actual ministre d'Exteriors, James Claverly, si bé també entoma cops rellevants. Figures de l'extrema dreta del partit, com l'exministra de l'Interior Suella Braverman o el secretari d'Estat per a Irlanda del Nord, Steve Baker, han declarat el seu suport a Sunak aquest diumenge. La incògnita Johnson continua atiada pel fet que, de moment, tampoc no han dit res uns 150 diputats.

Vint-i-quatre hores després de l'espectacular caiguda de Liz Truss, quan Westminster és una olla a pressió plena d'enquestes, conspiracions i conspiradors per inclinar la balança d'un cantó o d'un altre, de moment cap dels dos grans favorits –Boris Johnson i Rishi Sunak– per ocupar el buit deixat per la premier més breu de la història política britànica ha anunciat que participarà en la cursa per arribar a Downing Street.

Liz Truss ha fet història aquest dijous i s'ha convertit en la premier més fugaç del Regne Unit. Només 45 dies després d'haver estat escollida –i hores després d'haver assegurat que era "una lluitadora" i que no plegaria–, s'ha vist obligada a acceptar la derrota: han sigut menys de sis setmanes de caiguda lliure.

I de sobte, menys d'una hora després que Liz Truss anunciés que renunciava, la premsa britànica –el Telegraph i el Times– ha començat a posar damunt de la taula el nom de Boris Johnson. De vacances a la República Dominicana, el Times ha informat que torna d'urgència aquesta nit al Regne Unit perquè està en joc un afer d'"interès nacional", diu el diari del grup Murdoch. Aliats propers a la seva figura, apunten que BoJo està disposat "a sacrificar-se pel país".

Quaranta-cinc dies i dimiteix. És el que ha resistit al 10 de Downing Street Liz Truss com a primera ministra britànica substituta de Boris Johnson, segons acaba d'anunciar aquest dijous en una compareixença al davant de la residència del govern. La dona que es vestia com Margaret Thatcher i que havia arribat per revolucionar el país i girar-lo com un mitjó, per acabar amb un període d'estacament de l'economia i per atiar el "creixement, creixement i creixement", com va assegurar en el congrés del partit celebrat a primers d'octubre, ha tirat la tovallola 24 hores després de dir al Parlament que és "una lluitadora" i que no abandonaria. Però Truss ha dimitit per una constatació: "No puc complir el mandat per al qual vaig ser elegida".

La primera ministra britànica, Liz Truss, no ha parat de fer el pitjor dels ridículs durant quaranta dies. El seu “minipressupost”, que l’havia d’acreditar com a defensora del lliure mercat, ha sigut un desastre: el rendiment dels bons es va disparar, la lliura es va desplomar i els mercats, lluny de mostrar-se satisfets, estaven clarament descontents. Va renunciar a la rebaixa d’impostos als més rics per mitigar la destrossa, però només va rebre més burles com a recompensa. Al congrés del Partit Conservador uns manifestants van tocar música de pallassos a tot drap i la policia es va negar a intervenir-hi, cosa que a la Gran Bretanya és un indici tan clar d’una administració dèbil com l’assalt del Palau d’Hivern a Rússia.

Tres hores després que la primera ministra britànica, Liz Truss, sobrevisqués aquest dimecres a migdia a una compromesa sessió de control a la Cambra dels Comuns, li ha esclatat una altra crisi a les mans. La ministra d'Interior, Suella Braverman, una radical antiimmigració i favorable a l'enviament de migrants a Ruanda, ha dimitit a causa del que ella mateixa ha definit en la seva duríssima carta de renúncia com una "infracció tècnica". La crisi desfermada per la ja exministra, i les escenes de caos que ha viscut Westminster el dimecres al vespre durant una votació en què hi ha hagut crits, empentes i assetjament entre diputats tories, fan molt possible que Truss ni tan sols acabi a Downing Street aquest dijous.

La interminable soap opera en què des del referèndum del Brexit (2016) s'ha convertit la política britànica viurà, les pròximes hores, un altre episodi per als addictes al drama. En un context del tot incendiari –amb una societat esclafada per la inflació i per unes errades del govern que han doblat les quotes hipotecàries a milions de famílies de la nit al dia–, la primera ministra, Liz Truss, es juga el ser o no ser i continuar al càrrec, almenys fins al 31 d'octubre, en la compareixença d'aquest dimecres a migdia a l'habitual sessió setmanal de control del Parlament.

Humiliació de Liz Truss, més devastadora políticament i personalment que els nombrosos episodis humiliants a què va ser sotmesa Theresa May en els seus quasi tres anys de lideratge (2016-2019). Tenint present que només porta 40 dies en el càrrec, és un rècord absolut. I amb la mirada perduda i pràcticament sense aixecar el cap de terra, desautoritzada i desprestigiada, Truss ha aparegut aquest dilluns a la tarda al Parlament de Westminster. La veritable imatge de la derrota. Semblava el que és, almenys a hores d'ara: una zombi política. Però el més greu és que la primera ministra s'hi ha deixat veure una hora i mitja després que comencés el debat. Una hora i mitja després que tots els Comuns, i tot el país, es fessin la mateixa pregunta: On és Liz Truss? Per què no és al Parlament? Per què no es defensa?

La inestabilitat continua dominant la política britànica i, una vegada més, el futur polític del cap del govern, en aquest cas de la primera ministra Liz Truss, penja d'un fil quan encara no fa ni dos mesos que va assumir el càrrec en substitució de Boris Johnson. En un humiliant gir de 180 graus en la seva política fiscal, Truss ha destituït aquest divendres un dels seus més ferms aliats i amics polítics, el fins ara ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, per intentar salvar així el seu propi cap, cada vegada més qüestionat pels pesos pesants del Partit Conservador.

Inesperada, gegantina i extraordinària. Fins a 5.000 milions de lliures diaris durant els pròxims tretze dies laborables. Així ha sigut la quantificació de la compra de deute públic britànic del Banc d'Anglaterra anunciada aquest dimecres davant del pànic generat per la nova administració dirigida per Liz Truss, que no ha pogut començar pitjor la seva acció de govern.