La Laia està nerviosa perquè els Reis d'Orient encara no han arribat a Catalunya i ja fa estona que els espera. Com cada any, rebrà Ses Majestats des de dalt d'una escala amb el seu germà per no perdre's cap detall, però aquest cop van ben abrigats, amb bufanda i un gorro de llana, per protegir-se de les baixes temperatures que han protagonitzat la jornada d'aquest any. "Vindran, sempre venen. Els Reis són màgics i viuran per sempre", la tranquil·litza el seu germà gran, que ja ha presenciat unes quantes cavalcades i sap de què parla. Hores abans de l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar ha nevat en diferents punts del país, però a les grans ciutats la neu que ha caigut entre la matinada i el matí d'aquest dilluns ha durat poc i s'ha fos a la tarda. En cotes més altes, en canvi, sí que s'ha viscut una cavalcada emblanquinada, una imatge molt poc habitual a Catalunya.

Fa tres anys, la joiera Gena Moner va pensar que podria amagar les joies artesanes que fa al seu obrador dins dels tortells dels pastissers de la ciutat. Enguany, per tercer any consecutiu, hi torna, i també hi ha afegit tres pastisseries de Barcelona. Així doncs, en els tortells de Reis de massapà, nata, trufa o crema, a més de la figura del rei i de la fava, algú hi podrà trobar també anells d’or groc de 18 kt amb safir blau natural i diamant natural i polseres de fil amb or groc de 18 kt i també un diamant natural.

Un any més, els Reis d'Orient arribaran el 5 de gener a la capital tarragonina en vaixell. El desembarcament de Ses Majestats serà al barri marítim del Serrallo i no passarà desapercebut, ja que, per donar la benvinguda a Melcior, Gaspar i Baltasar, es faran sonar les sirenes dels vaixells i les barques de Tarragona. També es dispararan 21 salves pirotècniques per celebrar l'entrada dels tres Reis d'Orient a la ciutat, que està prevista per a les 18.15 h.

Les celebracions de la nit de Cap d'Any han acabat amb 117 detencions, 27 de les quals per delictes de violències masclistes, 46 relacionades amb delictes contra el patrimoni, 10 per delicte de lesions, una per delictes contra la llibertat sexual i 33 més per altres fets. En les festes de l'any anterior van ser 10 els arrestats per violència de gènere d'un total de 75.

La cavalcada de Reis a Lleida ciutat afectarà, tot i que en diferent manera, els tres ponts centrals que travessen el riu Segre durant les cinc hores que s'allargarà l'esdeveniment el 5 de gener. Tot i que la cavalcada no arrenca oficialment fins a les sis de la tarda, els tres ponts centrals estaran tancats al trànsit a partir de les quatre.

L’Auditori de Barcelona va acollir una vetllada dedicada als grans títols de Broadway i del West End en un concert organitzat conjuntament per TRAM, el tramvia de Barcelona, i l’ARA. La proposta, concebuda com una celebració musical oberta a tots els públics, va reunir un aforament ampli i divers, en una cita que combina des de fa quatre anys repertori popular amb format simfònic, coincidint amb les festes de Nadal. Un any més, l'èxit de la cita nadalenca va omplir la sala Pau Casals per gaudir de les millors melodies de l'univers cinematogràfic amb els clàssics de sempre i el millor de la cultura pop.

Jugar a videojocs és una activitat present a les llars catalanes, i especialment durant les vacances de Nadal. Per això, la Generalitat de Catalunya ha publicat “Partida Compartida. Guia per gaudir dels videojocs en família”, una eina pensada per ajudar les famílies a convertir el joc digital en una experiència saludable, conscient i compartida.

"Ser o no la persona més gran d'Espanya m'és ben igual", diu Carme Noguera, històrica infermera de 111 anys. Ella no dona gaire importància al títol de persona més longeva de l'Estat, que fa unes setmanes li va arrabassar una veïna de Lleó, de 112. Tot i que continua sent la més gran de Catalunya, hi ha un altre reconeixement que ha rebut últimament que li fa força més il·lusió: el de ser besàvia. Al preguntar-li per això, somriu i confessa que "és un nen molt espavilat des que va néixer i ser besàvia és molt maco", i no se'n pot estar d'explicar algunes anècdotes amb el nen.

És possible estalviar per Nadal? Campanyes com la de Caprabo fan d'aquest repte una realitat. Com? Omplint un carro de productes nadalencs complet –incloent-hi referències fresques, dolços i bàsics– per menys de 70 € i amb la quantitat necessària per preparar diversos àpats sense superar el pressupost.

Llargs àpats, plats abundants i una sensació d’excés que sovint s’allarga més enllà dels dies estrictament festius. Això és el que es repeteix any rere any cada Nadal, però el problema no és tant el que mengem el 24, el 25 o el 26 de desembre, sinó la manera com afrontem tot el període nadalenc. “Tenim el concepte que són tres setmanes de menjar molt, quan en realitat els àpats especials són puntuals”, recorda la nutricionista Bàrbara Romano. El risc, diu, és anar sumant torrons que sobren, aperitius constants i una rutina que s’allunya de l’alimentació habitual.

La cuina de Nadal catalana és molt més que un conjunt de plats associats a aquestes dates. És un relat compartit de receptes imprescindibles que travessa segles, territoris i famílies, moltes de les quals no s’han après als llibres ni a les escoles de cuina, sinó a casa, observant. Mirant com una àvia remenava una cassola sense rellotge o com una mare sabia que el rostit ja estava a punt només per l’olor. 

Al mercat no només s’hi va a comprar, sinó també a preguntar, a contrastar i a prendre decisions. En un moment de l’any marcat pels excessos, els paradistes esdevenen prescriptors clau per cuinar amb sentit, respectant la tradició i ajustant el pressupost sense renunciar a la qualitat.

Les previsions del temps per a aquest dia de Nadal indiquen que la cota de neu baixarà de manera notable i se situarà al voltant dels 500 metres. Serà la porta d'entrada d'un Sant Esteve que possiblement portarà una nevada important al Pirineu, especialment al vessant sud, tal com explica extensament Xavi Segura a l'espai La Méteo del nostre diari. Amb aquesta fotogaleria, que iniciem avui, us convidem a fer-nos arribar les vostres millors fotografies de la nevada. Les podeu enviar al correu electrònic meteo@ara.cat.

Cada Nadal a totes les cases es repeteix el mateix desig: gaudir de les festes amb calma, temps i bon ambient. Però perquè això passi, sovint cal una bona dosi d’organització i idees pràctiques que ajudin a simplificar decisions. Amb aquesta voluntat, Mercadona torna a editar la seva Revista de Nadal, una publicació que recull propostes concretes per resoldre àpats, trobades, detalls de la llar i moments de cura personal sense complicacions.

Des del cor del Penedès, Segura Viudas convida a gaudir d’aquestes festes amb tres dels seus caves més emblemàtics: Reserva Heretat, Rosé Vintage i Brut Reserva. Cadascun reflecteix la filosofia del celler, basada en el respecte per les arrels, la sostenibilitat i l’excel·lència enològica, i es converteix en un aliat ideal per a les celebracions de Nadal.

És un xamfrà senyorial de la rambla de Catalunya de Barcelona. Som a la pastisseria Mauri: paradís del dolç i el salat. Si mirem el sostre, hi veiem unes pintures originals. Hi trobem Amaltea, envoltada d’angelets, tombant el corn de l’abundància d’on brollen fruites. Si mirem endavant, veiem que el que queia de la cornucòpia s’ha traslladat davant dels nostres nassos convertit en un mar de galetes de te, pastissos, cristines, diplomàtics, secalls, braços de crema, croissants –aquí encara es venen més els de llard que els de mantega–, croquetes, sandvitxos, brioixos, borregos... Deixem-ho aquí perquè no acabaríem. “Tenim més de mil productes” explica el gerent, Marc Mauri. Tot fresc, sense additius ni conservants. “És un petit transatlàntic al mig de Barcelona”, diu. Jo diria que és també una petita obra d’orfebreria. Cada dia el Marc dedica més d’una hora a fer la comanda del que caldrà elaborar l’endemà. Un document necessari d’una gran dificultat. Quants tortells de Reis haurien de produir, per exemple? Per prendre aquestes decisions, es val de les dades dels anys anteriors. Però també cal consultar les dades de l’any en què va caure el mateix dia de la setmana. Tot un trencaclosques que per resoldre'l es val del seu passat com a consultor informàtic. El Marc és la quarta generació de Mauri. La botiga la va obrir el seu besavi, Francesc Mauri. Després va ser el seu avi, Francesc Mauri, qui va continuar el negoci, i posteriorment va ser el seu pare, Francesc Mauri, qui la va fer créixer i la va deixar en estat de gràcia per a la generació actual. Cal dir que el Marc té un germà 11 mesos més gran que es diu, esclar, Francesc.

"Qui porta el cava?" És una de les preguntes clau en qualsevol dinar o sopar de Nadal a Catalunya. Perquè el cava és imprescindible per celebrar aquestes festes. I perquè, tot i que és un honor ser qui el porti, també és un petit drama oblidar-lo. Per això, en veure aquesta mateixa pregunta il·luminant el carrer Aragó de Barcelona, la resposta és clara: si algú pot portar el cava a totes les cases és Freixenet.

S'acosta Nadal i es nota a la decoració de les cases. Els elements de la natura són protagonistes, en forma d'avet o de molsa per muntar-hi el pessebre. Antigament no era estrany fer una sortida al bosc per recollir-hi els elements necessaris, però avui això és desaconsellable: aquesta pràctica, que sembla que no tingui importància, fa un mal considerable al medi ambient. A petita escala sembla inofensiu, però a gran escala és un espoli que deixa rastre.

Tothom s’hi atura. Els aparadors de la Bomboneria Almera són com una flama que t'hipnotitza. És impossible no sentir-se seduït per aquest comerç històric. De fet, un cop va ser el mateix Pedro Almodóvar el que hi va entrar, esperant poder-la posar en una pel·lícula seva. Soc a la porta i em trobo una clienta de tota la vida. Ve a comprar dues caixetes de bombons per unes amigues. Diu que la seva mare, que va viure fins passats els noranta anys, va venir-hi tota la vida a comprar caramels. Rebre un regal de Ca l’Almera, com en dirà qualsevol badaloní, és sempre festa grossa. Per la seva qualitat i per l’amor que posen a l'embolicar els paquets. Diumenge, el dia de descans, Teresa Almera estava dins la botiga fent llaços, precisament. Ara ja ningú en fa, de llaços, m’explica. La Teresa és de la classe de botigueres que no compten les hores i que viuen la seva feina amb entusiasme per preservar el llegat de l’avi Cinto.

Passeges pels carrers empedrats d’un poble petit, on el so de les teves passes és l'única banda sonora. El fred et rosega les galtes, però l'olor de llenya cremada que surt d’una xemeneia et reconforta. De les finestres en surten llums tènues que ballen amb l’ombra dels geranis hivernats. Al capvespre, un avi s’abriga mentre col·loca unes branques de vesc a la porta, i els nens, amb les galtes vermelles del fred, decoren un pessebre al mig de la plaça. Mentre t'ho mires, de cop, et sembla que estiguis caminant dins d’un pessebre de mida real. Cada detall, cada balcó amb garlandes, cada xemeneia traient fum, t’endinsa en l’esperit de Nadal. Sents que et trobes en un equilibri perfecte entre el silenci de les pedres centenàries i l’escalf de la vida que els habita. Caminar-hi és com retrobar un record, una calma que et fa voler quedar-t’hi. Aquí, el temps sembla aturar-se, les llars de foc escampen la seva escalfor i cada detall sembla pensat per viure l’esperit nadalenc.