Durant la darrera dècada, el sector tecnològic ha viscut un boom de software as a service (SaaS), que es van erigir en un dels líders de la transformació digital en el món empresarial. Es tracta de programaris basats en el núvol, amb programes de subscripció per usuari i interfícies per a empleats que van definir, en gran part, com les pimes havien d'afrontar la seva transformació digital. Els SaaS tradicionals van suposar un abans i un després sobretot per a la gestió de costos de les empreses, especialment en l'àmbit de la gestió de personal. Amb tot, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i sobretot dels agents autònoms operats per IA han canviat les regles del joc i han fet arribar a una situació que l'ecosistema ha batejat com a SaaSpocalypse, o l'apocalipsi SaaS. Es tracta, més que de la fi del SaaS, d'una reinvenció d'aquest sector, que està observant que si no vira cap a una versió agèntica, és a dir, integrant la IA agentiva, no prosperarà. El model ha passat a necessitar agents autònoms que puguin executar fluxos de feina d'inici a fi, amb supervisió humana, però amb certa autonomia.

El Govern preveu mobilitzar 1.000 milions d’euros fins al 2030 en l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial (IA) de Catalunya. Així ho ha anunciat aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la clausura de la jornada Catalunya intel·ligent: IA per transformar el futur, a la Torre Glòries. Entre altres accions, preveu impulsar un núvol públic sobirà, millorar la connectivitat de banda ampla al territori, promoure nous graus universitaris en IA, infraestructures per al desenvolupament de xips per a sistemes de computació d’alt rendiment i IA i reduir fins a un 40% el temps de tramitació amb l’administració. El gran gruix dels recursos sortiran de l’executiu català i una part mínima serà aportació de capital privat.

La intel·ligència artificial està canviant la manera com treballem a marxes forçades, i en un futur és possible que canviï també l'entorn en què treballem. Així ho apuntava aquest dimecres el responsable global de la relació amb analistes d'IA Generativa a Amazon Web Services (AWS), Albert Esplugas, assegurant que la societat haurà d'acostumar-se al canvi que representarà la IA per al mercat de treball: "En un futur hi serem nosaltres i hi haurà una sèrie d'agents amb els quals col·laborarem tots. En una empresa hi haurà 500 treballadors i 1.500 agents" d'IA, ha dit durant la presentació de l'AI Congress, a Barcelona, celebrat aquest dimecres i dijous a l'auditori AXA de l'Illa Diagonal.

L'empresa responsable de ChatGPT, OpenAI, ha presentat ChatGPT Atlas, un nou navegador web amb intel·ligència artificial. Atlas integra la funció de xat habitual de ChatGPT, però també permet que la IA controli el cursor, executi accions de manera automàtica, com reservar vols, omplir formularis o editar documents directament des de la web. Aquest nou moviment es veu com un intent d'OpenAI de competir amb el navegador de Google, Chrome, que fa anys que lidera el mercat. De moment, ChatGPT Atlas només està disponible per a ordinadors Apple, així que els usuaris de Windows hauran d'esperar.

Nvidia i OpenAI han anunciat la inversió més gran de la història de la tecnologia: 100.000 milions de dòlars (95.000 milions d'euros) per construir la infraestructura més gran d'intel·ligència artificial (IA) concebuda fins ara. L'acord, que supera els 70.000 milions que Microsoft va pagar per Activision Blizzard, pot determinar qui controlarà el futur de la IA.

Nvidia, el gegant nord-americà dels xips, ha anunciat aquest dilluns una inversió de 100.000 milions de dòlars (uns 85.000 milions d'euros al canvi actual) en la tecnològica OpenAI –propietària de ChatGPT– com a part d'una aliança estratègica per construir un centre de dades i sistemes amb més potència i capacitat.

Les cerques de la Sophie a Google suggereixen que estava obsessionada amb l’autokabalesis, una paraula en anglès que significa saltar des d'un lloc alt. L'autodefenestració, saltar per una finestra, és un subconjunt de l’autokabalesis, suposo, però això no era el que ella volia fer. La meva filla volia un pont, o una muntanya.

La batalla per aconseguir que s'instal·li una gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova no serà gens fàcil de guanyar. La Comissió Europea ha anunciat que ha rebut 76 candidatures per a la instal·lació d'aquests projectes, si bé en total només té previst crear-ne quatre o cinc. "És un senyal molt poderós que fa palesa l'ambició de construir una infraestructura d'IA sobirana a la Unió Europea", s'ha congratulat en roda de premsa la comissària europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen.

Quan el director executiu d'una gran empresa tecnològica amb seu a San Francisco comparteix una copa amb els caps dels seus clients de la llista Fortune 500, sovint rep el mateix missatge: "Estan frustrats i decebuts. Diuen «No sé per què triga tant. Hi he gastat diners, en això. No està avançant»".

Quin impacte tenen els avenços en intel·ligència artificial sobre la política industrial i l’organització del mercat de treball? Com han de canviar les polítiques industrials davant el nou ordre mundial? Aquestes són les preguntes que han procurat respondre tres economistes reputats: Richard Blundell, professor de política econòmica a l'Escola Universitària de Londres; Pinelopi Goldberg, catedràtica d'economia a la Universitat Yale, i Preston McAfee, economista distingit a Google i execonomista en cap a Microsoft; en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i la Barcelona School of Economics (BSE) i conduït per l'economista Andreu Mas-Colell.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

Pilar Manchón (Sevilla, 1972) és filòloga i informàtica, i actualment és la directora d'estratègia d'investigació en intel·ligència artificial de Google des del 2019. Va aterrar a Silicon Valley fa dotze anys i, des d'aleshores, la seva carrera en el món de la lingüística computacional no ha fet més que créixer. Va venir a Barcelona al març de la mà de la Mobile World Capital com a conferenciant al Talent Arena, el congrés paral·lel al Mobile que es va celebrar a Montjuïc. La carrera de Manchón no ha estat lineal, i en una conversa amb l'Empreses explica com va arribar fins on és ara i què pot aportar el món de la IA en el llenguatge.

Antonio Torralba (Madrid, 1971) va quedar fascinat per la intel·ligència artificial (IA) des de ben petit. "Sempre m'havien agradat els ordinadors; no per jugar-hi ni per la programació de jocs, realment m'interessava la IA en concret", explica en una conversa amb l'ARA en el marc del Talent Arena organitzat per la Mobile World Capital Barcelona. Amb només 15 anys va començar a treballar amb alguns models de llenguatge, i aquesta obsessió l'ha portat a ser un guru en aquest camp. És professor d'enginyeria elèctrica i ciències de la informàtica al Massachusetts Institute of Technology (MIT), dirigeix la Facultat d’IA del MIT i també va ser el codirector del MIT-IBM Watson AI Lab. A més, forma part del Consell Assessor Internacional en IA d’Espanya. Va estudiar a Barcelona i a França, però el 2000 va fer una formació postdoctoral al MIT i ja es va quedar a Boston.

La cursa de les intel·ligències artificials ha viscut aquesta matinada un nou episodi que pot ser crucial. Elon Musk, el propietari de X, activava als volts de les sis del matí la tercera encarnació de Grok, l'aplicació d'IA associada a aquesta xarxa social. El magnat havia aprofitat la seva participació en la cimera mundial de governs que se celebra a Dubai per crear expectativa davant d'aquest llançament: "Grok té capacitats de raonament molt poderoses. A les proves que hem realitzat fins ara està superant tot el que s'ha llançat, dins del que tenim coneixement, així que és bon senyal". En una piulada posterior va afirmar que és "la IA més llesta de tota la Terra". I, per als apocalíptics, encara va deixar un altre missatge inquietant: "És tan intel·ligent que fa por".

La start-up catalana TravelPerk, dedicada a la gestió de viatges de negocis, és l'única empresa espanyola que participa a l'aliança d'empreses europees que invertiran en la IA europea; un pla anunciat dimarts per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pel qual es mobilitzaran 200.000 milions d'euros en inversions en el sector de la IA en els pròxims cinc anys. Al llistat, l'empresa catalana hi figura de la mà d'alguns dels grans gegants industrials europeus, però cap d'ells és espanyol; hi participa, això sí, el grup Airbus, que té la seu a França, però compta amb participació espanyola.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Carles Sierra (Barcelona, 1963) és un investigador i científic català i un dels grans experts en intel·ligència artificial (IA) de casa nostra. És director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial i professor del CSIC i també professor adjunt de la Universitat de Tecnologia de Sydney (UTS). Sierra, que ja va firmar una carta amb centenars d'experts en IA que demanava frenar la cursa per la IA generativa d'aplicacions com ChatGPT, considera que "s'està corrent massa" i que cal calmar les aigües, però veu la irrupció de la xinesa DeepSeek com una oportunitat per democratitzar la IA. Amb tot, ho té clar: "Som en una bombolla".

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

La irrupció de l’últim model de DeepSeek, que s’hauria fet amb una despesa molt més baixa que els grans models de llenguatge d’intel·ligència artificial nord-americans –i d’una manera molt més ràpida–, no posa en dubte l’interès i el futur de la IA, ben al contrari. Fa que aquest sector que ja evolucionava a tota velocitat sigui encara més dinàmic i volàtil. El que posa en dubte és la bombolla econòmica que es va crear al voltant de la idea que només es podien desenvolupar grans models de llenguatge amb inversions immenses en xips d’alta gamma i processament de dades. O sigui, amb grans quantitats de diners. Paradoxalment, tal com deixa clar el dossier que publiquem avui, la xinesa DeepSeek pot ajudar a democratitzar la IA generativa. I això és una oportunitat per al sector tecnològic europeu, i per a Europa en general, perquè aquesta tecnologia tindrà un paper cada vegada més important en el futur més pròxim, encara que sovint ens passi desapercebuda.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.