Aquesta setmana, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament —a través dels fons Next Generation i Feder— per impulsar la construcció de tres noves dessalinitzadores a Catalunya. El Govern va traslladar la petició a la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, en una visita a Barcelona. L'executiu ho va justificar per la necessitat de reforçar la disponibilitat d'aigua i reduir la dependència de la pluja després d'una històrica sequera que, a hores d'ara, sembla llunyana davant dels nivells de les reserves d'aigua en embassaments i conques internes (92%), però que va dur Catalunya a una situació crítica el 2023. A l'espera de saber si l'òrgan executiu de la Unió Europea els dona suport, l'organisme llança un avís a la Generalitat: més dessalinitzadores, sí, però només si formen part d'un pla més ampli i integral de la gestió de la demanda i del subministrament d'aigua. I si tota la resta de deures estan fets.

Després de tres anys de sequera greu, Catalunya respira certa tranquil·litat. Els embassaments han recuperat els seus nivells, les restriccions s’han relaxat i l’emergència ja no és imminent. L’Observatori de l’Aigua de Catalunya –que integra els col·legis professionals d’enginyers de camins, canals i ports; d'enginyers agrònoms; d'enginyers industrials i d'economistes– valoren positivament els avenços governamentals en la preparació de les infraestructures hídriques de cara a noves emergències, però també ha tornat aquest dijous a la càrrega amb la seva proposta estrella: la interconnexió de les xarxes hídriques a banda i banda del país, des de l'Ebre fins a la Muga, per redistribuir els recursos en funció de les necessitats de la població, la indústria i el sector agrícola. Un pla que, segons els impulsors, el Govern "ja coneix".

Els embassaments de les conques internes ja han assolit el 80% de la seva capacitat. Una xifra impensable fa tan sols uns mesos i que no es registrava des del juliol del 2021. Gairebé quatre anys han calgut per arribar a uns nivells que a finals de primavera haurien de ser els habituals, i tot plegat ha estat gràcies a les precipitacions freqüents que han caigut durant la primavera. Sobretot, per les extraordinàries pluges i nevades del mes de març –el més plujós del segle–, que han aportat molta aigua i han garantit un desgel que encara dura i que continua mantenint un bon cabal als principals rius del país.

Amb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públic i l’estalvi d’aigua.

Després de la falta d'aigua i les restriccions al consum, Catalunya ha sortit de l'alerta per sequera i Barcelona es torna a permetre el luxe d'encendre les 330 fonts ornamentals amb què compta. El novembre del 2022 es van tancar la gran majoria –només se'n van mantenir 85 perquè són petits ecosistemes de biota, flora i fauna– i després de dos anys apagades, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimecres que es recuperaran progressivament. “Més de dos anys d'aturades han provocat problemes de manteniment que s'han d'ajustar", ha explicat en un acte simbòlic davant les Fonts Bessones de la plaça Catalunya.

Les generoses pluges de la primavera han portat els embassaments a nivells inèdits en els últims anys. El país ha passat prop de tres anys patint per una sequera molt greu, però en l'últim mes les reserves s'han més que duplicat i ja són al 60% de la capacitat. El motiu és que els rius i rieres que abasteixen les capçaleres de les conques internes han rebut més de 300 l/m² al llarg del març, i la perspectiva és optimista perquè encara falta tota l'aigua provinent del desgel primaveral.

Després de tres anys extrems de falta d'aigua, amb limitacions al consum domèstic, industrial i agrícola, Catalunya s'acomiada de la històrica sequera. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat aquest dissabte que la bona situació dels embassaments catalans, que han disparat les reserves en qüestió de setmanes gràcies als recents episodis de pluja, i el "bon ritme" de les obres per guanyar infraestructures hídriques permeten alliberar les zones més poblades del país de les restriccions d'ús de l'aigua.

Josep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

Els últims dies de pluja han estat "oli en un llum". Són paraules de la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, que aquest dimarts ha anunciat la relaxació de les restriccions d'aigua en deu de les 18 unitats d'explotació fixades pel Pla de Sequera. Així, i amb les reserves a les conques internes al voltant del 46,3%, l'Alt Empordà –la zona més castigada per la sequera– surt de la fase d'emergència: el Govern ha decretat el pas de l'embassament de Darnius-Boadella d’emergència a alerta i el de l'aqüífer Fluvià-Muga, d’emergència a excepcionalitat. A més, l'embassament de Riudecanyes, a Tarragona, passarà d'emergència a prealerta.

Pels volts de Nadal, els 800 habitants del petit poble de Borrassà, a tocar de Figueres, van rebre una alerta de l'Ajuntament que els obligava a canviar els seus hàbits per complet d'un dia per l'altre: l'aigua de l'aixeta deixava de ser potable. Ja no podien omplir un got a la pica de casa per treure's la set ni fer servir l'aigua corrent per cuinar. Dos mesos després, la situació continua igual i els veïns d'aquest municipi alt-empordanès s'han hagut d'acostumar a desplaçar-se regularment en cotxe fins als supermercats de Figueres per acumular carregaments de garrafes d'aigua embotellada per subministrar-se.

Gonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

Catalunya evitarà tornar a l'emergència per sequera aquest 2025. La previsió d'una primavera plujosa s'està complint ja aquest mes de març, amb pluges que estan sent generals i molt abundants, sobretot a les capçaleres de les conques internes. Si a això li sumem les actuacions previstes per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per generar més aigua, tot plegat allunya aquest escenari per a la gran majoria de la població. La primavera arriba aquest dijous 20 de març a les 10:01 h amb els embassaments de les conques internes disparats per les precipitacions de les últimes setmanes, i ja superen el 47%, triplicant les xifres que hi havia fa just un any. Tots aquests factors fan pensar que enguany les reserves es mantindran ben lluny del crític llindar del 16% que implica l'entrada a l'emergència.

Després de tres anys de sequera extrema i sense pràcticament reserves als embassaments, la Generalitat es va veure empesa a desplegar restriccions d'ús de l'aigua i va anunciar l'acceleració d'obres clau per ampliar el catàleg d'infraestructures hídriques –encallades durant anys– com ara dessalinitzadores i plantes potabilitzadores. Ara que deixem enrere el 2024, el balanç és força diferent: l'any ha estat plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, tot i algunes excepcions. Les precipitacions han estat les habituals o superiors a la mitjana anual a diverses comarques, cosa que ha marcat un canvi de tendència impensable fa només uns mesos.

El Govern impulsarà la construcció d'una potabilitzadora i un nou dipòsit d'aigua a la Vilella Baixa (Priorat) amb la intenció d'acabar amb el problema de subministrament d'aigua que ha patit el municipi durant la sequera. Aquesta zona ha estat una de les més afectades per la falta d'aigua i, de fet, durant els episodis més crítics la Vilella Baixa es va quedar sense subministrament. Durant mesos, l'aigua només arribava als veïns amb garrafes.

Les multes als ajuntaments que van consumir aigua en excés o la van malbaratar durant la sequera quedaran en un no res. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern aprovarà aquest dilluns un decret llei que derogarà la infracció per gastar més aigua de la permesa en aquells territoris que tenien activat algun nivell d'alerta per sequera, prevista al règim sancionador del Pla de Sequera. Es tracta d'un moviment que, a la pràctica, significarà la condonació de les sancions a 204 municipis amb sancions en tràmit.

El comportament d'un català davant l'escassetat d'aigua canvia substancialment quan es declara oficialment l'entrada del seu municipi en una situació de sequera. N'hi ha que modifiquen l'hàbit de consum de manera immediata i d'altres que triguen una mica més, però, en general, les llars catalanes redueixen la despesa d'aigua entre un 5% i un 10% quan se'ls anuncia que han entrat en fase d'alerta o emergència per estrès hídric. Això és el que es desprèn d'un informe de CaixaBank a què ha tingut accés l'ARA, fet a partir de les dades dels rebuts d'aigua domiciliats de centenars de milers de clients entre el 2021 i el 2024.

Els enginyers i economistes tornen a la càrrega: tenint en compte les dantesques projeccions climàtiques de futur, l'Observatori de l'Aigua demana que les xarxes hídriques de Catalunya estiguin connectades de punta a punta del país i de forma estable en el temps per poder abastir d'aigua la població, la indústria i el sector agrícola en moments de necessitat. L'ens intercol·legial ha presentat aquest dimecres un full de ruta per a la transició hídrica en què insisteixen que cal una “solució estructural” per contenir l'amenaça de la sequera de cara al 2050.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya estan a un 27% de la seva capacitat i l'últim informe del Govern –el primer des que Salvador Illa és president– no descarta que el sistema Ter-Llobregat pugui tornar a la fase d'excepcionalitat al novembre. Això passarà si, com ha passat els dos últims anys, aquesta tardor és seca i no plou. Si cauen alguns xàfecs, aquesta decisió es podria ajornar fins al desembre, segons un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). 

Les pluges de tardor han arribat puntuals aquest setembre i han regat força comarques. En alguns punts com el Camp de Tarragona hi ha hagut autèntics aiguats amb acumulacions molt per sobre de la mitjana. Aquestes imatges han fet que molta gent pogués pensar que les reserves d’aigua han millorat, i més tenint en compte el relaxament de les restriccions dels últims mesos. Però la realitat no és aquesta: els xàfecs i les tempestes més importants han esquivat les principals capçaleres dels rius de les conques internes i les reserves continuen en caiguda lliure i ja es troben a prop del 28,5%. Tan sols els de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) s’han vist beneficiats per les pluges.

L'enginyer industrial Josep Lluís Armenter serà el nou director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), segons ha avançat l'ACN. Nascut l'any 1962 i de perfil tècnic, Armenter té una llarga experiència en el sector hídric. De fet, fins ara ha estat el responsable de projectes i el coordinador de les actuacions del pla de sequera d'Aigües de Barcelona (Agbar). Segons ha pogut saber l'ARA, l'ACA encara ha d'aprovar el seu nomenament en un consell d'administració encara pendent de convocar.