El nostre calendari està marcat per diverses festes, religioses o populars, amb dolços de tota mena que tenen una forta càrrega simbòlica. Els panellets de Tots Sants, per exemple, neixen de les ofrenes i els àpats que es feien en record dels difunts al segle XVIII. Fem un repàs d’algunes delícies que toca menjar durant els mesos més gèlids de l’any i que són patrimoni dels Països Catalans.  

De sobte, Halloween esdevé no només el dia dels fantasmes i de la por, de les grans decoracions de les cases amb motius terrorífics –sobretot als Estats Units–, sinó el dia dels gossos. I, sobretot, el dia dels amos de gossos que han embogit o, per dir-ho d'una manera més amable, que han caigut sota l'encanteri de les xarxes socials i d'una nova moda que, com una perversió comercial extrema de la del famós trick-or-treat, també arriba des dels Estats Units.

"Si trepitges la línia, estàs mort!", "si la teva espasa em toca el pit, estic morta!", "¿juguem a fer-nos les mortes i la primera que obri els ulls perd?", etc. Els infants ho juguen tot: l'alegria, la tristesa, la por, el risc i també la mort; un tema tan transcendental no podia ser l'excepció! Involucren la mort al joc i així l'exploren i la processen d'una manera segura i controlada. Jugar a morir-se demostra maduresa perquè demana l'esforç de mantenir-se quiet i en silenci, excloent-se del joc dels vius i quan senten que no poden assimilar-lo, que és massa per a ells, tornen a "viure". Aquest procés bonic els fa comprendre de manera gradual i segons la seva maduresa, el significat de la mort. Altres jocs, com el d'amagar-se durant una estona, els fa veure què significa no ser-hi per als altres.

Fa una setmana la revista New Yorker publicava una vinyeta del dibuixant Jimmy Craig que posava imatge a un concepte que comença a fer furor entre els seriòfils: les sèries que "fan que tardor", és a dir aquelles que ens posen en l'estat d'ànim ideal per rebre una estació en què comença a fer fred i cauen les fulles dels arbres. Per exemplificar-ho, Craig dibuixava una parella passejant per un parc i acompanyava l'estampa tardorenca de la frase "M'encanta quan fa temps de Las chicas Gilmore". I és que només arrencar el mes de setembre van ser molts els internautes que van compartir fotogrames de la sèrie d'Amy Sherman-Palladino per anunciar que consideraven que ja havia començat l'estació perfecta per recuperar les aventures de Rory Gilmore i la seva mare Lorelai. Repassem per què Las chicas Gilmore és una sèrie tardorenca –un concepte que és força lax– i oferim altres títols per gaudir d'aquesta estació.

La tardor s'endinsa en les seves jornades més fosques i fredes i abraça aquesta setmana entrant la celebració de Tots Sants, festa nostrada dels morts no exempta de vestigis de la celebració internacional de Halloween. La festa de Tots Sants és tradicionalment també un homenatge a l'inici de la foscor in crescendo, un descens en la il·luminació que es considera màgic en assenyalar la connexió entre el món dels vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire allunyat de la tradició nord-americana que, com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tradició a casa nostra és un homenatge als avantpassats, la seva singularitat és que va acompanyada de molta teca, especialment de panellets i castanyes, i són dies de cuina, també amb infants, i no de llaminadures i caramels com passa a l'altra banda de l'Atlàntic. Per animar aquesta festa i deixar de banda l'abundant sucre de les llaminadures, és una gran idea jugar amb les criatures a elaborar divertides i terrorífiques propostes que, a més de fer-los riure, els ompliran d'energia.

Vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. A finals del segle XVIII s’havien arribat a posar més de dues-centes parades a la ciutat. Tot i que ara no són tan nombroses, la tradició continua i cada tardor els carrers i les places de la ciutat s’impregnen de l’olor càlida de les castanyes fent-se a foc lent (cada vegada amb més vianants en màniga curta). Per fer-vos més fàcil la recerca de castanyes i moniatos us oferim el mapa de les 65 parades d'aquest 2025. El teniu tot seguit:

"La castanyada no és una festa". Així de contundent es mostra l'escriptor i folklorista Amadeu Carbó (Barcelona, 1970) cada cop que aborda la veritat sobre l'origen d'una data tan assenyalada a casa nostra. L'autèntica celebració és la jornada de Tots Sants, entre el dia 1 i el 2 de novembre, una diada de tradició catòlica que homenatja els difunts, fruit de la connexió que sorgeix entre el nostre món i el més enllà, segons tots dos calendaris. “Perquè sí, els morts també tenen calendari”, assegura Carbó. 

Sí, ho confesso, soc una persona poruga. Però poruga nivell que quan ja tinc les terroristes estirades al llit amb el llum apagat i em pregunten “Mama, què és aquesta ombra?” just abans de dormir, em faig la forta i amb to serè contesto “...Deu ser un reflex d’un playmobil...” mentre les meves glàndules sudorípares tornen a tenir nou anys i es posen en marxa visualitzant la nena del revolt que ve a dir-me que un dia va morir al rebedor. O pitjor, l’esperit d’algun avantpassat de l’edifici que ha quedat sepultat sota la muntanya de roba per rentar i clama venjança.

Ja fa uns anys que els panellets han assolit uns preus que els converteixen en tot un luxe, bàsicament per dos motius: per la farina d'ametlles i també pel preu dels pinyons de proximitat. Enguany no és una excepció, així que us proposem que els feu a casa amb la recepta original, els panellets de massa de massapà i els pinyons. Per garantir que ens surtin tan bons com a la botiga, ens ajuda el pastisser Miquel Guarro. Aquí teniu la llista per preparar 18 panellets a casa i celebrar la Castanyada com toca. Si també voleu provar altres opcions, com ara fer panellets de xocolata o amb forma quadrada, us ho expliquem aquí.

Durant molts anys, Els Simpson han estat els encarregats d'anunciar l'arribada de Halloween a les pantalles de les llars catalanes, que gràcies a la sèrie hi van establir el primer contacte quan aquesta festa pràcticament no se celebrava al país. Amb trames atrevides i terroríficament esbojarrades, els episodis especials de la sèrie d'animació, titulats La casa de l'arbre del terror, s'han convertit en una tradició televisiva per als fans dels personatges de Matt Groening. La idea d'aquests capítols va sorgir fa 32 anys arran de sèries d'EC Comics com els Contes del guardià de la cripta, i es van incorporar a partir de la segona temporada d'Els Simpson. Els especials de Halloween han donat peu a un bon grapat d'anècdotes, sorpreses i curiositats. Aquestes són les més sonades.

Ja els tenim aquí, els panellets. Des de setembre que moltes pastisseries n'han començat a elaborar, i ara que s'acosten les dates, tenir a l'abast la millor recepta per elaborar-los a casa és ideal. Per aquest motiu, el pastisser Èric Ortuño, de L'Atelier Barcelona, ens explica com podem preparar-ne una massa única a partir de la qual afegeix altres ingredients per preparar els panellets de pinyos o de xocolata o els que la imaginació us faci pensar. Tots seran bons. A més, una dada molt important: l'elaborador ens proposa que en rebaixem la quantitat de sucre respecte de la de farina d'ametlla, perquè el resultat no sigui tan dolç. En les receptes tradicionals, la quantitat de sucre i la d'ametlla en pols sempre ha estat la mateix, però el mestre pastisser de L'Atelier ens suggereix que en fem el canvi.

El cuiner Vador Brugués explica una recepta "senzilla de veritat", com ell assegura de forma insistent, per fer amb carbassa i amb l'ajut del forn. L'única dificultat és saber-la tallar, per a la qual cosa necessiteu un bon ganivet, però a partir d'aquí la preparació és senzilla, i el plat es converteix en ideal com a aperitiu o per a acompanyar altres plats. La curiositat de la recepta és que el cuiner proposa cuinar-la amb la pell inclosa. Per tot plegat, si us donen carbasses, rostiu-les, que és la millor manera d'assaborir la tardor.