La cerimònia de la jura de la Constitució per part de la princesa Elionor al Congrés de Diputats, i el seu accés a la condició d'hereva, ha transcorregut, més enllà de la incomoditat de la dreta amb el discurs de Francina Armengol, amb tota la litúrgia i el protocol que envolta la monarquia i amb mostres de fervor popular al carrer. En aquest aspecte, la Casa Reial pot estar satisfeta perquè l'operació va sortir comunicativament rodona. Tot i això, i per molt que s'intentin amagar, les absències d'aquest dimarts eren massa notòries i amb massa significat històric per ignorar-les.

El sistema es reseteja i reprograma. Imagino que pot semblar estrany, però hi ha un cert fil conductor entre els actes de jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor i la situació política espanyola. Els temps han canviat força entre la cerimònia que va protagonitzar el seu pare, el rei Felip VI, el 1986, i el de la seva hereva, celebrat ahir al Congrés. Però el sentit del ple del parlament, i molts detalls, van ser iguals. Del que es tractava era que la successora de l'actual rei es comprometés amb el compliment de la Constitució. Un acte precedit del recent lliurament de l'espasa d'oficial a la princesa d'Astúries a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Tot simbòlic, però políticament molt rellevant.

La princesa Elionor ha arribat a la majoria d’edat amb una vestimenta conservadora, austera i poc juvenil... però altament simbòlica, que d’això es tracta. I és que aquest aniversari està indefectiblement empeltat del sobrepès d’una institució que, davant de no trobar l’encaix en ple segle XXI, ha de recórrer a la litúrgia i la performativitat. La maquinària per a la supervivència monàrquica està funcionant a tot gas i avui s’ha de reconèixer que ha demostrat estar en plena forma. Elionor se’ns mostra com un àngel redemptor, amb la missió de redimir la monarquia espanyola del seu pecat original. Primer, a través del color blanc que l’allibera de la màcula dels seus ancestres i representa puresa, pulcritud i transparència. El maquillatge sobri, el pentinat senzill que deixa al descobert la cara i l’absència gairebé total de joieria destil·len innocència i l’allunyen del pecat de la cobdícia.

No s'ha sentit parlar en català a la princesa Elionor el dia del seu 18è aniversari i molts dels seus fans més incondicionals deuen haver respirat alleugerits. A Madrid, s'havien passat hores seguint-la a través de les pantalles gegants que Isabel Díaz Ayuso havia col·locat a la Puerta del Sol, i fent temps escridassant Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha comès el sacrilegi de fer servir les llengües cooficials diferents del castellà. "Que torni allà on viu i digui el que vulgui, però aquí que ens deixi, aquesta gentussa!", exclamava una dona visiblement afectada. "Som a Espanya, que parli en castellà!", criticaven dues jubilades d'origen cordovès, probablement alienes al fet que Elionor també parla català amb un accent pràcticament autòcton.

"Els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la confiança en el nostre futur, el futur d'Espanya". Aquestes han sigut les últimes paraules del primer discurs d'Elionor de Borbó com a hereva del tron espanyol, condició que ha adquirit oficialment aquest dimarts 31 d'octubre del 2023 amb la jura de la Constitució en un acte solemne al Congrés de Diputats. El centre de Madrid ha quedat blindat amb motiu d'aquesta cerimònia, que la monarquia ha volgut aprofitar com a imatge de reafirmació en un context de crisi de la institució. L'absència de les formacions sobiranistes i de bona part de l'espectre de Sumar és indicativa, però més encara la de Joan Carles I, que només participarà en una trobada privada de la família al Palau d'El Pardo aquesta tarda.

Madrid s’ha convertit aquest dimarts en un escenari de conte de fades perquè una noia de 18 anys no tingués cap dubte que Espanya està amb ella i que la monarquia no corre cap perill. Cal dir que des del punt de vista escenogràfic tot ha funcionat a la perfecció. Des de primera hora del matí la policia ja vigilava el recorregut i els accessos al Congrés de Diputats, els balcons estaven guarnits amb banderes espanyoles i la gent ja començava a prendre posicions. Les teles i les ràdios martellejaven des de primera hora del matí que era una jornada històrica. Tot i això, encara hi havia, a la zona zero del sentiment monàrquic espanyol, algun despistat o despistada que preguntava a la policia què estava passant.

En un decorat de cartó pedra ha jurat la Constitució Elionor de Borbó. En una cerimònia dignificada pel discurs de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hàbil quan posa la voluntat popular com la raó de ser del Congrés de Diputats i adopta un to aspiracional parlant d'una Espanya pròspera, diversa i progressista. Un discurs més simbòlic que real perquè Armengol només s'ha pogut dirigir a una part dels representants de la sobirania popular. Les absències pesen més que les presències. Per més que els màxims representants de l'Estat despleguin simbolisme i protocol, la institució de la monarquia no està avui per damunt dels reptes polítics. L'absència del president de la Generalitat i del lehendakari, a diferència de la jura de Felip VI, són l'exemple del trencament del paper moderador i representatiu de la monarquia. L'operació Elionor culmina l'intent de passar pàgina als escàndols del seu avi, però Elionor carrega amb els errors polítics del seu pare. Si la monarquia és difícil de justificar al segle XXI encara ho és més des que Felip VI va estripar el paper moderador l'octubre del 2017. L'absència dels diputats, senadors i presidents que representen les nacions que formen l'estat espanyol deixen l'operació Elionor en un gest buit. Armengol va recordar Estellés amb "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble" i de pobles n'hi ha uns quants que no van estar representats en la cerimònia.

Quan la princesa d’Astúries, Elionor de Borbó, faci aquest dimarts el recorregut cap al Congrés dels Diputats per a la cerimònia de jurament de la Constitució coincidint amb els seus 18 anys, veurà banderoles amb el seu rostre als principals carrers de Madrid, els colors de l’ensenya espanyola a tot arreu i gent victorejant-la. Però aquesta bombolla que les autoritats conservadores madrilenyes han preparat a consciència, no s'adiu amb la realitat de l’Espanya actual, cosa que tindrà el seu reflex en el Congrés.

D’aquí 24 hores, la infanta Elionor podrà votar, obrir-se un compte al banc i matricular-se a l’autoescola. La princesa (i ara també cadet) farà 18 anys, i ho celebrarà aquest dimarts jurant la Constitució al Congrés de Diputats. L’acte, al qual no assistiran els reis emèrits, no és només simbòlic. Un cop Elionor juri la Constitució, podrà ser declarada reina si Felip VI mor o si és inhabilitat. Si res no canvia a Espanya, serà un pas més a prop de succeir en el tron el seu pare.

La fotografia de Felip VI caminant pel barri del Born de Barcelona, acompanyat de Miquel Iceta i Jaume Collboni, marca una nova etapa en la relació de la monarquia amb Catalunya. Va ser el passat 18 d'octubre quan el rei va trepitjar la capital catalana per inaugurar les exposicions al Museu Picasso i la Fundació Joan Miró, acompanyat del ministre de Cultura i l'alcalde de Barcelona. Fins fa pocs mesos, aquest càrrec l'ocupava Ada Colau, que evitava les salutacions públiques amb el monarca, tal com va tornar a fer al Mobile World Congress d'aquest any. L'entrada del PSC al consistori és una porta oberta a la normalització de les relacions entre Casa del Rei i l'Ajuntament de Barcelona, si bé el camí de la reconciliació amb Catalunya és tortuós i qui sap si intransitable.

Fa setmanes que la princesa Elionor acapara més espai mediàtic del que era habitual. En l'últim mes l'hem vist besant una polèmica bandera espanyola a la seva escola militar, vestida d'uniforme al costat dels seus pares en els actes del 12-O i presidint els Premis Princesa d'Astúries i relacionant-s'hi amb figures com l'actriu Meryl Streep. El motiu que ho justifica és que s'acosta la seva majoria d'edat. Dimarts que ve, 31 d'octubre, el dia que farà 18 anys, jurarà la Constitució davant les Corts, tal com va fer Felip VI fa 37 anys. La seva presentació en societat està sent, a més, una oportunitat per a la monarquia espanyola: la de generar acceptació i simpatia cap a l'hereva del tron. I, de retruc, renovar la imatge d'una Casa Reial ferida pels escàndols de Joan Carles I.

Va néixer infanta, avui és princesa i està cridada a ser reina. A punt de fer els 18 anys, les seves aparicions es multipliquen i alguns ja utilitzen el terme de Leonormania. És una campanya organitzada? Leonor dona imatge de joventut? Per què augmenta l’audiència quan apareix en pantalla? Avui a l'ARA en parlem amb el cap de Mèdia, Àlex Gutiérrez, el subdirector David Miró i el politòleg Pablo Simón.

"És un dels nostres béns més preuats". Així es refereix l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on la princesa Elionor va començar fa una mica més d'un mes la seva formació militar, a la bandera que es va utilitzar en la jura de l'hereva al tron espanyol, que va tenir lloc dissabte, i ha generat polèmica. "Atresora entre els seus plecs milers de petons d'oficials de l'Exèrcit de Terra i de la Guàrdia Civil, que la van jurar des de l'any 1886, quan va ser entregada per ordre de la reina Maria Cristina", continua l'explicació a la pàgina de l'Acadèmia. Entre ells, els de Felip VI i Joan Carles I.

Segur que aquests dies han vist profusió de fotografies i vídeos amb l'ingrés de la dama cadet Borbó a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va arribar acompanyada dels pares i la germana. Per a l'Abc, l'esdeveniment va ser tan important que divendres va dedicar la fotografia de portada a aquest fet per sobre de la constitució del nou Congrés. Però no era d'això, del que volia parlar, sinó d'una informació anterior, signada per Mariángel Alcázar a La Vanguardia, on se'ns il·lustrava sobre l'embolic que s'aproxima amb la cerimònia prevista a la cambra per celebrar l'arribada de la princesa a la majoria d'edat. El cas és que el pròxim 31 d'octubre Elionor complirà 18 anys, i la tradició marca que ha de jurar la Constitució davant les Corts, com va fer el seu pare el 1986. El problema és que en aquesta data, si no hi ha hagut un acord d'investidura abans, les Corts podrien estar en camí de ser dissoltes i amb un govern en funcions, cosa que deslluiria la cerimònia.