El comiat anunciat de Xavi Hernández, aquest llarg adeu que durarà mesos, et deixa el cos estrany. Per una banda, s'empatitza amb qui pateix. Per una altra banda, costa entendre el calendari escollit pel terrassenc. Costa imaginar que l'equip reaccionarà i aixecarà el vol, sabent que el tècnic marxa i qui sap qui ocuparà el seu càrrec. Els mesos vinents, el soroll sobre qui serà el pròxim entrenador arribarà a ser insuportable. Ja han aparegut més de quinze noms. Més d'un ja s'ha vist obligat a parlar per negar que vulgui venir al Barça. Amb el risc que fos filtrat, potser era millor dir al president Joan Laporta que la decisió estava presa i permetre al club treballar en un recanvi sense tant de circ al voltant ni tanta pressió.

El Barça viu un moment crucial per a la seva història. No només per saber si guanyarà algun títol la temporada que ve, sinó també perquè està en joc la seva supervivència. Fa dos anys i mig la directiva de Joan Laporta, que va agafar un club ofegat econòmicament, va decidir invertir en la plantilla per intentar capgirar la dinàmica, injectant vitalitat i alegria en un club decadent, i d’aquesta manera estimular totes les àrees de l’entitat.

Fa encara no dues setmanes el Col·legi Oficial d’Arquitectes admetia que, tot i que el 2023 havia sigut un mal any en visats d’obres, al conjunt del sector li havia anat molt bé el fort augment en superfície visada (del 48%), gràcies a grans projectes a Barcelona, i al capdavant posava com a exemple l’Espai Barça i el nou Camp Nou, que conjuntament superaran els mil milions d’euros. Hi podem afegir l’atractiu que per al turisme suposa la marca Barça: durant anys el Museu del Barça va ser el més visitat de Catalunya, i actualment, fins i tot sabent que no hi ha Camp Nou i que el substitut és l’Estadi Lluís Companys, disposar d’entrades per a un partit de l’equip blaugrana forma part dels objectius de milers dels turistes que visiten el país, i és notori el canvi en el perfil dels assistents als partits des de fa ja uns anys. A banda, la samarreta del Barça continua sent reconeguda en pràcticament qualsevol racó del planeta.

Hi ha una pulsió molt futbolera i primària que consisteix en increpar a tort i a dret quan els jugadors del teu equip et deceben. No cal que repassi tot el ventall de riques possibilitats que ens ofereix el diccionari, però en essència aniríem aquí: dropos, vividors i impresentables. 

Quan José Luis Morales va marcar l'últim dels cinc gols del Vila-real a Montjuïc, un sector de la grada d'animació blaugrana va cantar "Barça sí, Laporta no". Aquests pocs crítics –d'un estadi amb més de 46.000 persones, la segona millor entrada de la temporada– encara no sabien que Xavi Hernández renunciaria a la banqueta del Barça el 30 de juny, a un any que s'acabi el seu contracte acabat de millorar i de renovar. Amb tot, van avançar-se a una tendència que el barcelonisme visita cíclicament quan la piloteta no entra: buscar els culpables a la llotja. En aquell moment el president blaugrana mirava a la gespa amb la mateixa cara de pomes agres que els seus companys de junta, tot comprovant que el paraigua encarnat per un mite com Xavi deixava caure gotes de tempesta sobre el seu mandat.

1. Xavi Hernández, en el seu últim partit com a jugador del Barça, va aixecar la Champions a Berlín. En el seu últim partit com a entrenador podria fer el mateix. A hores d’ara, però, ni el culer més optimista veu l’equip amb opcions de jugar la final de Wembley l'1 de juny. Així doncs, l’últim partit de Xavi a la banqueta seria a camp del Sevilla, el 26 de maig, amb l’objectiu de deixar l’equip entre els quatre primers classificats. És a dir, s’haurà tancat el cercle i, tres anys després, el Barça serà on era. De “nova era”, com diu la sèrie de televisió de propaganda del club, res de res.

"La situació mereix un canvi de rumb i com a culer això no ho puc permetre". Ras i curt: Xavi Hernández ha anunciat en roda de premsa que no continuarà a la banqueta del Barça a partir del 30 de juny. La decisió l'ha comunicat al president executiu blaugrana, Joan Laporta, després de la dolorosa derrota contra el Vila-real a Montjuïc. Acompanyat de la seva dona, Núria Cunillera, i del seu segon i germà, Òscar Hernández, Xavi ha decidit dir prou. La roda de premsa ha sigut més d'una hora després del partit. Primer Xavi havia atès les televisions amb drets. Només ha fet valoracions respecte del partit. Després s'ha reunit amb el president blaugrana al seu despatx de Montjuïc. La reunió l'ha demanat el tècnic. Ha sigut l'avantsala abans de deixar anar la bomba.

Ser del Barça és una muntanya d'emocions en què massa sovint surt creu. Que li expliquin a l'afició, que ha signat una de les millors entrades de la temporada en el retorn del futbol a Montjuïc (46.229 espectadors). Feia més d'un mes que el Barça no jugava a casa, des del 20 de desembre, contra l'Almeria. Els seguidors, amb una actitud encomiable, animant des del primer minut, i etzibant alguns xiulets a les portes del descans, han transitat per tots els estats d'emoció possibles en duel delirant contra el Vila-real (3-5). S'ha passat de l'entrega inicial de la gent, gairebé dient-los als jugadors que els perdonen, que només volien veure una mica de bon futbol, a transitar per l'èxtasi del que semblava l'enèsima remuntada, però acabant amb un final autodestructiu. Dimecres el Barça es va acomiadar de la Copa, avui ja pot dir adeu a la Lliga. El desenllaç del partit ha sigut cruel. Una hora més tard, Xavi ha dit que marxarà a final de temporada.

Duríssima derrota del Barça contra el Vila-real a casa. Duríssima. Amb polèmica servida i dos gols al descompte per fer enorme la ferida. A continuació, uns apunts en calent.