Iúlia Navàlnaia, la vídua de l'opositor rus Aleksei Navalni, ha fet una crida a protestar públicament contra el president Vladímir Putin l'últim dia de les eleccions, el 17 de març. En un vídeo, Navàlnaia ha instat els russos contraris al règim de Putin a presentar-se en massa als col·legis electorals a les dotze del migdia, en un acte de protesta al qual ja havia donat suport el seu marit abans de morir per causes no aclarides en una colònia penal de l'Àrtic el 16 de febrer.

"Tu no tenies por, nosaltres tampoc tenim por". Amb aquest càntic i d'altres com el "no a la guerra", “Putin assassí”, o el simple nom de "Navalni", milers de persones han desafiat el règim de Vladímir Putin aquest matí de divendres durant el funeral a Moscou de l'opositor Aleksei Navalni, mort a la presó el 16 de febrer. Era realment una demostració de coratge, en assumir el risc que representa sortir al carrer dins de Rússia per demostrar públicament el seu suport i homenatge a qui s'havia convertit en un potencial rival polític de Vladímir Putin. Un home de 47 anys que va morir fa dues setmanes, per causes que encara no estan clares, en una presó de l'Àrtic. La mateixa tarda de divendres, OVD-info, organització russa que vetlla pels drets dels detinguts, ha denunciat la detenció de 56 persones en catorze ciutats russes per haver homenatjat Navalni.

Aleksei Navalni, l'opositor rus que va morir en una presó de l'Àrtic el 16 de febrer, serà enterrat aquest divendres al cementiri Borisov de Moscou, segons ha confirmat el seu equip. El director de la Fundació Anticorrupció i mà dreta del principal dissident al règim de Vladímir Putin, Ivan Jdànov, ha explicat que volien celebrar la cerimònia dijous però que aquell dia "no hi havia ni una sola persona disponible per cavar una tomba", perquè coincideix amb el discurs sobre l'estat de la nació del president rus davant la Duma.

Maria Pévtxikh, presidenta de la Fundació Anticorrupció creada per Aleksei Navalni, ha acusat aquest dilluns el president rus, Vladímir Putin, d'haver ordenat assassinar-lo perquè el seu equip estava ultimant les negociacions per alliberar-lo en un intercanvi de presoners. L'opositor rus va morir el 16 de febrer mentre complia condemna en una presó de l'Àrtic.

Després de dies de xantatge per part del Kremlin, la mare de l'opositor rus Aleksei Navalni ha aconseguit que el govern de Vladímir Putin li entregui el cadàver del seu fill, mort la setmana passada en circumstàncies no aclarides a la presó de l'Àrtic on estava aïllat. "El cos de l'Aleksei ha estat entregat a la seva mare. Moltes gràcies a aquells que ho heu exigit", ha dit Kira Yarmish, que va ser portaveu de l'opositor.

Som a l’any 2007, a Moscou, un dia de primavera càlid i assolellat. És el meu primer míting, i estic nerviosa. Tinc 16 anys, soc tímida i beneita, i m’enamoro de la gent valenta i forta que m’envolta. Sento la meva veu continguda que s’afegeix als crits de “Rússia sense Putin!” Entrellacem els braços i junts expulsem la policia del carrer. Rússia podria ser lliure: és un sentiment nou per a mi. Aquí és on veig Aleksei Navalni per primera vegada.

Cinc dies després de la mort d’Alexei Navalni, les autoritats russes encara no han lliurat el cadàver a la família. L’entorn del líder opositor, que ja va ser enverinat el 2020 i que ara hauria mort en una presó de l’Àrctic de forma sobtada després de fer una passejada matinal, reclama una autòpsia independent per aclarir les circumstàncies de la defunció, que el Kremlin va atribuir a una trombosi.

Repressió. Aleksei Navalni era una esquerda profunda en el règim de Vladímir Putin. El recordatori constant de les febleses d’un autoritarisme que va acumulant cadàvers i silencis. Navalni ha mort en un penal remot de l’Àrtic. Però el gulag de Putin encara té les presons plenes d’activistes, periodistes, polítics opositors, familiars de dissidents a qui es vol castigar amb sentències interposades contra les persones que estimen i que han deixat a Rússia. És la destrucció lenta, silenciosa i implacable d’un país. Sense l’escombrada de projectils que arrasa l’est d’Ucraïna, sinó feta de l’aniquilació de les idees, del pensament propi, de l’exigència de responsabilitats i de la llibertat d’expressió.

Durant la major part dels 12 anys aproximadament en què Aleksei Navalni ha lluitat contra el govern de Vladímir Putin, el president rus ha mirat d’evitar esmentar la persona que ha sigut el seu flagell, però ell i els seus sequaços han intentat silenciar-lo de totes les maneres possibles, incloent-hi l’assassinat. No obstant això, quan la notícia de la mort de Navalni en un remot camp de treballs forçats del nord va aparèixer als canals de notícies oficials russos, incloïa el detall que Putin, de visita a la ciutat de Txeliàbinsk, n’havia sigut “informat”.

Iúlia Navàlnaia ha fet oficialment el pas endavant per agafar el relleu del seu difunt marit i fins ara principal opositor de Rússia, Aleksei Navalni. Aquest dilluns, en un vídeo de més de vuit minuts i de to emotiu i èpic, ha anunciat que pretén liderar i aglutinar l'oposició al règim autoritari de Vladímir Putin, a qui Occident i ella mateixa culpa de la mort de Navalni. "Continuaré la seva feina", ha promès en un missatge difós per les xarxes socials on fa una crida als russos a "unir-s'hi".

La mort d'Aleksei Navalni aquest divendres a la colònia penal número tres de Kharp, a prop de l'Àrtic, ha generat molts interrogants, i de moment poques respostes. Igual que ha succeït amb tants altres dissidents polítics i periodistes russos assassinats durant els darrers anys, hi ha incògnites que probablement mai es resoldran. Les autoritats ja han canviat tres vegades de versió sobre el motiu de la seva mort, i la ubicació del cadàver continua sent un misteri. La principal qüestió és, però, per què ara? La tragèdia del dissident rus ha deixat en un segon pla la notícia del principal èxit militar rus a Ucraïna des de mitjan 2023, la presa de la ciutat d'Avdíivka, pocs dies abans del segon aniversari de l'inici de la guerra. A només un mes per a la celebració d'unes eleccions presidencials russes que el Kremlin volia tranquil·les, i per a les quals ja s'havia prohibit la participació dels dos únics candidats opositors independents, tampoc semblava el moment més propici.

En la seva ingenuïtat, farcida de pacifisme i també de patriotisme, Borís Nadejdin potser havia arribat a pensar que aconseguiria apuntalar la seva candidatura presidencial enfront de la de Vladímir Putin i que el 17 de març no seria proclamat president, és clar, però sí el candidat més votat després de l’amo del Kremlin. De res li van servir a Nadejdin les més de 100.000 signatures aconseguides en molt pocs dies. Tot estava dat i beneït, i els buròcrates de la Comissió Electoral Central van trobar prou anomalies –sobretot unes quantes “ànimes mortes” no esborrades del cens– per rebutjar les aspiracions de Nadejdin. La negativa al candidat es va fer pública fa just deu dies, i alguns russos potser van arribar a pensar que fer fora Nadejdin de la cursa presidencial tenia alguna cosa a veure amb el seu activisme contra la guerra d’Ucraïna. O potser també amb els seus vincles polítics: Borís Nadejdin va ser home de confiança de Borís Nemtsov, ex vice primer ministre de Borís Ieltsin i quadre significat de la Internacional Liberal assassinat a trets el febrer del 2015 a pocs metres del Kremlin.

Aleksei Navalni era un dissident contra la Rússia de Putin que va acceptar, amb una serenitat d'esperit esbalaïdora, que el seu destí més probable era la mort si portava la lluita fins a les últimes conseqüències. Cal subratllar que Navalni va tornar a Rússia voluntàriament des d'Alemanya el 2021 després de recuperar-se d'un intent d'enverinament. I només baixar de l'avió va ser arrestat. Putin va optar llavors per un sistema molt més cruel per acabar amb el seu opositor més ferm: la tortura psicològica i el càstig temporal allargats en el temps. Com que la presó on era no semblava afectar prou la salut de Navalni, el règim va decidir enviar-lo a la colònia penal IK-3, a la localitat àrtica de Kharp, considerada una de les presons més dures de tot Rússia, que ja és dir. Des d'allà s'ha informat de la mort de Navalni en un lacònic comunicat que només intenta disfressar el que és el resultat d'un assassinat polític més de Putin, una condemna a mort al més pur estil del gulag estalinista.

Són moltes les morts que s'atribueixen al Kremlin des que Vladímir Putin està al poder. Molts dels seus opositors, però també gent afí o que formava part del seu entorn, han resultat morts en estranyes circumstàncies. Des de la invasió russa d'Ucraïna, fins i tot alts funcionaris de l'administració russa també han mort, sovint al caure misteriosament de balcons. Però la pràctica de silenciar les veus crítiques a trets, amb l'agent nerviós Novitxok o amb un te de poloni és un costum que ve de més enrere. Fem un recull dels noms més destacats d'aquesta llista de víctimes del Kremlin per ordre cronològic.

Ivan Pustovalov (Ekaterimburg, 1979) és un periodista rus que es va haver d'exiliar per la seva oposició al règim de Putin. Va marxar de Rússia el febrer del 2021 i no ha deixat de fer costat a Aleksei Navalni i la seva Fundació Anticorrupció, ara des de Barcelona.

Yulia Navalnaya, la dona de l'opositor rus Aleksei Navalni, s'ha mostrat convençuda que el president rus, Vladímir Putin, i els seus aliats "no quedaran impunes" si la mort del seu marit es confirma. Els serveis penitenciaris russos han informat aquest divendres al matí que Navalni, que complia condemna en una colònia penal a l'Àrtic des del desembre, ha mort de manera sobtada mentre passejava a dins de la presó.

Pocs minuts després de la mort de l'opositor rus Aleksei Navalni, diferents dirigents de la Unió Europea i dels Estats Units han sortit a mostrar la seva indignació i n'han responsabilitzat Rússia. El més contundent, probablement, ha estat el president nord-americà, Joe Biden, en una compareixença des de la Casa Blanca: "Putin és responsable de la mort de Navalni. És així. Ningú s'ha de deixar enganyar. Ni a Rússia ni en cap lloc del món". Biden ha destinat bona part del seu discurs a parlar sobre el líder opositor rus. “Aleksei Navalni va enfrontar amb valentia la corrupció, la violència i tot allò dolent que feia Putin. En resposta, Putin el va enverinar, el va fer arrestar i el va processar per delictes inventats. El va enviar a la presó, aïllat. Però fins i tot així, Navalni va poder continuar denunciant les mentides de Putin, fins i tot a la presó, era una veu poderosa per la veritat", va apuntar el president dels EUA. I va afegir: "Navalni podria haver viscut amb seguretat a l'exili després de l'intent d'assassinat contra ell el 2020, però va tornar a Rússia sabent que probablement seria empresonat o fins i tot assassinat".

Tant si triava l’exili com tornar a Rússia, on seria empresonat, Aleksei Navalni sabia que estava més que mai en el punt de mira de Vladímir Putin; de la mateixa manera que Putin tenia molt clar que el retorn de Navalni des d’Alemanya, després de l’intent d’enverinament, no podia quedar amb una simple detenció o un empresonament d’unes quantes setmanes.

L'opositor rus Aleksei Navalni, de 47 anys, ha mort a la presó aquest divendres 16 de febrer, segons ha informat el servei de presons de la Federació Russa. Considerat com el crític més ferm de Vladímir Putin, Navalni complia diverses condemnes que sumaven tres dècades de privació de llibertat per delictes que, des d'Occident, es consideren de motivació política. Aquest dissabte, un portaveu de la família Navalni ha confirmat que la mort s'ha produït a les 14.17 de divendres, hora local, segons el certificat de defunció que s'ha lliurat a la mare de l'opositor, i que el cos està ara en mans d'investigadors.