Hores després que Julian Assange es declarés culpable d'espionatge davant del tribunal federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), el fundador de Wikileaks ha aterrat aquest dimecres a l'aeroport de Canberra, on l'esperava un nombrós grup de seguidors. Assange els ha saludat mentre caminava per la pista, i quan s'acostava a la terminal la seva dona Stella ha irromput en escena amb un ampli somriure. S'han fos en una abraçada i Assange l'ha aixecat de terra abans de fer-se un petó.

La notorietat pública global de Julian Assange, que el 3 de juliol farà 53 anys i que podrà celebrar l'aniversari en llibertat per primer cop en catorze anys, va esclatar l'abril del 2010. Havia creat la web de filtracions Wikileaks quatre anys abans, el 2006, però fins aleshores el material que difonia i, sobretot, els mitjans a través dels quals ho feia no havien causat gaire rebombori. Però la difusió a Wikileaks dels primers vídeos que denunciaven els crims de guerra dels Estats Units a l'Iraq va canviar completament la percepció que es tenia de la seva feina.

La tortura judicial de Julian Assange ha acabat. A partir d'ara, només s'haurà d'ocupar de refer la seva vida, en companyia de la seva dona, Stella, i dels seus dos fills. Durant 14 anys, des de l'agost del 2010, el fundador de Wikileaks ha vist com, d'una manera o altra, els Estats Units han volgut fer-li pagar, amb un càstig exemplar per evitar futures filtracions, la seva gosadia. Quin va ser el seu delicte? Exposar amb la publicació a Wikileaks els crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes arran de la guerra de l'Iraq i la de l'Afganistan o, entre altres revelacions, la violació dels drets humans a la presó de Guantánamo.

El calvari judicial de Julian Assange arriba a la seva fi dotze anys després de demanar asil a l'ambaixada de l'Equador a Londres i cinc anys després de quedar empresonat en un centre penitenciari britànic de màxima seguretat. El fundador de Wikileaks ha quedat en llibertat aquest dilluns i tornarà a Austràlia en les pròximes hores després d'haver arribat a un acord amb el govern dels Estats Units, que ha acceptat, finalment, posar fi al cas sobre les seves revelacions de documents secrets, a canvi que Assange es declari culpable d'un càrrec de violació de la llei d'espionatge. La sentència es dona per completa i, per tant, Assange torna a casa.

Victòria parcial per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les li ha concedit aquest migdia de dilluns el dret a una apel·lació completa contra l'extradició als Estats Units. Les garanties que els magistrats van demanar a Washington per assegurar-se que no se’l condemnaria a mort han sigut acceptades com una “promesa executiva inequívoca”, però no aquelles amb què podria buscar acollir-se al dret a la llibertat d’expressió que recull la Primera Esmena de la Constitució del país.

Els Estats Units han presentat, al límit del temps, les garanties processals que el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i de Gal·les van demanar el mes passat en el procés d'extradició de Julian Assange. Unes garanties que, d'acord amb la dona del fundador de Wikileaks, Stella Assange, considera buides i que són una forma "d'escapolir-se" de la qüestió sense un compromís explícit sobre res. A la pràctica, la formalitat completada per Washington situa Assange un pas més a prop de l'avió que l'extradiria.

Nova jugada de daus de Julian Assange, que de moment evita l'extradició als Estats Units. Però la victòria és molt petita. El fundador de WikiLeaks, de 52 anys, podria tenir l'oportunitat d'apel·lar contra la seva extradició als Estats Units si l'administració Biden rebutja donar les garanties que aquest dimarts ha demanat el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per justificar la possibilitat de revisar el cas. En resum, els jutges claven una puntada de peu a la pilota i condemnen Assange a continuar esperant, a la presó, però encara amb moltes menys possibilitats de sortir-se'n.

Julian Assange haurà de seguir esperant fins al mes de març per saber si té dret a una nova apel·lació amb què oposar-se a l'extradició als Estats Units. El segon i últim dia de la vista que s'ha seguit al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les aquest dimarts i dimecres ha acabat passades les 16.30, hora local de Londres, quan la jutgessa Victoria Sharp ha comunicat a les parts que ajornen la decisió per a una data futura, i que si ella o el jutge segon, Jeremy Johnson, requereixen més informació, s'hi posaran en contacte.

El calvari judicial de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, viu aquest dimarts i aquest dimecres un nou episodi, ara al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. I, en funció de la resolució dels dos jutges, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, el camí legal al Regne Unit per aturar l'extradició als Estats Units podria acabar de forma abrupta.