La dreta i la ultradreta valenciana estan fent implosió en aquests moments a causa de les disputes internes, els errors de gestió i una aritmètica parlamentària endimoniada. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, representa ara mateix el problema principal del bloc que va guanyar les eleccions autonòmiques i municipals del 2023 i es va afanyar a ocupar tots els càrrecs de poder allà on PP i Vox sumaven. Mazón es manté en el seu lloc envoltat d'un petit grup de fidels, però tant la direcció estatal com algunes faccions internes del partit a València ja s'han començat a moure perquè el consideren un llast massa pesat per afrontar amb garanties les pròximes eleccions. També Vox s'ha obert a buscar una solució perquè tem ser arrossegat pel descrèdit de Mazón, ja que cada vegada han de ser ells els que li salven la pell a les Corts, com presumiblement passarà si finalment el PSPV presenta una moció de censura. No és descartable que, segons com vagi tot els pròxims dies, veiem Vox demanant el cap de Mazón.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera prioritari que els seus governs autonòmics que depenen de Vox puguin aprovar els pressupostos, ja que aquest és justament l'argument que utilitza Pedro Sánchez per treure ferro al fet que ell tampoc pugui tirar endavant els seus. Amb aquest objectiu, PP i Vox mantenen converses als territoris afectats però també al més alt nivell, ja que al final qui ha de donar llum verda a l'operació és Santiago Abascal. L'extrema dreta espanyola ha vist una oportunitat per avançar en el que és un dels seus objectius prioritaris, compartit amb els seus homòlegs europeus, que és trencar la històrica aliança entre populars, socialdemòcrates i liberals que històricament ha governat la Comissió Europea. El 9 de febrer, el mateix Abascal va reclamar al PP que havia de "trencar amb el PSOE a Brussel·les de forma explícita" si volia suport als comptes autonòmics. I com es tradueix això? Segons ha pogut saber l'ARA, Vox exigeix ara a Alberto Núñez Feijóo que signi una declaració crítica amb les polítiques europees dels darrers anys en matèria d'agricultura (Mercosur), seguretat i immigració, és a dir, que s'autoesmeni i admeti que tot el que han fet a Brussel·les els populars europeus ha estat un error.

Alberto Núñez Feijóo ha criticat la "incomprensible" decisió de Vox de trencar els pactes autonòmics amb el PP. "No han mesurat el moviment, s'han passat de frenada i han descarrilat", ha afirmat el líder dels populars en una compareixença l'endemà de la de Santiago Abascal, en què va confirmar la ruptura amb la qual feia dies que amenaçava. Feijóo ha atribuït la decisió a "una facció de la direcció nacional de Vox", que l'ha "imposat" als càrrecs autonòmics. Ja s'han produït les primeres desercions de crítics amb Abascal, però el president de Vox n'ha tret ferro. En una entrevista al matí a Telecinco, el líder de Vox ha reconegut que hi ha hagut "diferents posicions" en el debat intern, però ha replicat que al partit d'extrema dreta "no es prenen les decisions per les cadires, es prenen per principis". "És una decisió presa en sintonia amb els nostres militants", ha garantit.

L'anunci de la ruptura dels pactes autonòmics amb el PP que va fer Santiago Abascal aquest dijous al vespre ha obert una crisi al partit tan bon punt diversos consellers han decidit rebel·lar-se i no complir els designis de la direcció de la formació d'extrema dreta. A Extremadura i Castella i Lleó hi ha hagut desercions, que finalment s'han circumscrit a dos del total de dotze consellers que ostentava Vox als cinc executius de Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, País Valencià i l'Aragó. La reacció unànime dels presidents del PP ha estat la d'apostar per continuar governant en solitari. L'executiu de les Illes Balears, que també s'ha vist afectat encara que Vox hi donava suport extern, també ha descartat un avançament electoral.

Els cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

Vox havia avisat i ha complert l'amenaça. Santiago Abascal ha anunciat la ruptura de les coalicions autonòmiques amb el PP l'endemà que els presidents populars acceptessin el repartiment de 400 menors immigrants per alleugerir la saturació de les Illes Canàries i Ceuta. En una compareixença sense periodistes una hora i mitja més tard del que s'havia anunciat després d'haver reunit la cúpula del partit, el president de Vox ha confirmat la trencadissa que ja havia donat per feta al llarg del dia. I ha anat encara més enllà. Abascal ha explicat que no només abandonen els governs de coalició a Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura, el País Valencià i l'Aragó, sinó que també retiren el suport parlamentari al PP, la qual cosa afecta, a més, les Illes Balears, on els populars governen en solitari amb el suport extern de l'extrema dreta.