Dues dones d'uns cinquanta anys surten de fer pilates a un local modern. La fan petar davant d'una immobiliària en què s'anuncien segones residències cares. Som a la part alta de la ciutat, a Sant Gervasi, entre els carrers Reina Victòria i Vallmajor. Aquí es va jugar el primer partit de la història del Barça i s'hi va marcar el primer gol, fa 125 anys. No queda res del vell recinte esportiu, enderrocat fa més d'un segle per fer créixer el barri just per sobre del Turó Parc. Quan per primer cop el Barça va jugar un partit, aquesta zona era plena de descampats i casetes baixes, un lloc ideal per construir els recintes esportius que, de mica en mica, omplien la ciutat. Mentre que el club es va fundar a Ciutat Vella, a un gimnàs del Raval, el primer partit es va fer a la part alta, a una zona que feia pocs mesos que havia passat a formar part de la ciutat.

La ciutat de Berga és una de les tres localitats catalanes on cada any s’hi interpreten Els Pastorets de Serafí Pitarra. Els del Garrofa i el Pallanga. Un text escrit en heptasíl·labs que barreja la mitologia cristiana amb la ficció de dos personatges curiosos que resulta que passaven per allà. I on també hi ha lloc per a la sàtira contemporània. Són les Garrofes: quaranta-quatre estrofes de quatre versos per glossar el que ha passat en l’últim any en un to humorístic. Riure’s del personal. Siguin polítics locals, personatges d’actualitat o esdeveniments d’abast internacional.

El trajo els hi queda tan malament als futbolistes i Joan Laporta improvisa tan folklòricament que et preguntes per què et fots a plorar des del sofà quan veus que al president del Barça se li escapen les llàgrimes a mig discurs davant del Gran Teatre del Liceu. Deia Johan Cruyff que "jugar a futbol és molt senzill, però jugar futbol senzill és el més difícil que hi ha". Des d'aquí sembla impossible explicar com pot ser que una cosa tan senzilla i tan banal com onze jugadors passant-se una pilota amb els peus per fer-la entrar dins d'una porteria et pugui connectar a una realitat més gran que tu. Però en el fons és, efectivament, tan senzill com això. Mentre Laporta repassa els grans moments de la història del Futbol Club Barcelona i la càmera enfoca els jugadors que hi han passat, sents que hi ha alguna cosa en l'estructura comunitària del futbol, en el fet que les coses no depenen d'un individu, sinó d'onze, que et fa entendre com funciona el món.

Qui millor que Joan Gamper per donar la benvinguda als barcelonistes el dia del 125è aniversari del Barça. Gràcies a l’actor Pep Anton Muñoz, el fundador cobrava vida per parlar del seu somni, el de convertir aquell club que va crear el 29 de novembre del 1899 en una entitat oberta a tothom, longeva i exitosa. Un visionari que s’hauria sentit orgullós de veure el Liceu ple de gom a gom i que s’hauria emocionat recordant com allò que va imaginar quedava, fins i tot, curt.

Unes hores abans de celebrar el 125è aniversari del club, el Barça va ser derrotat pel Reial Madrid en un clàssic carregat de tensió que va recordar els mítics enfrontaments dels anys vuitanta (90-97). L'equip català va jugar amb coratge, però va cedir contra un etern rival que havia perdut tots els partits que aquesta temporada havia disputat com a visitant. Un total de 7.572 espectadors van viure en directe un clàssic que va necessitar dues pròrrogues.

"Totes les grans estrelles del Barça han estat xiulades. Quan el Barça de Guardiola vivia la seva era de glòria, tenia un munt de crítics aquí. Com sou, joder, eh?", diu John Carlin (Londres, 1956) amb ganes de jugar una mica. "Totalment d'acord. Però si dins la directiva hi havia gent que li deia el Dalai Lama! Alguns li deien que la seva àvia podia entrenar i guanyar amb un equip ple de genis, per llevar mèrits a en Pep", afegeix l'Antoni Bassas (Barcelona, 1961). Les converses sobre el Barça es van encadenant al voltant d'una taula, al Matos bar de vins & enoteca, on l'ARA ha reunit diferents generacions de barcelonistes per celebrar els 125 anys de vida del club.

La futbolista federada Alba Erruz Prats va patir una crisi comicial la primavera del 2023 en un viatge a Albacete. Després de visitar tres hospitals, els metges, que no sabien com controlar el seu estat, van decidir induir-li un coma farmacològic. No podia moure's del llit ni veure, però sí que tenia actius els sentits de l'olfacte, l'oïda i el tacte.

Joan Gamper

1899-1903

Fundador, president, directiu i també jugador, amb desenes de gols. Un d’ells al Madrid en el primer clàssic de la història.

]]>

Alfons Arús explica que pateix lumbàlgia per culpa de Josep Lluís Núñez. El director i presentador del mític Força Barça es posava de genolls per imitar l’aleshores president del Barça, en un programa que a la dècada dels 90 va ser un referent per a tota una generació de catalans, no necessàriament barcelonistes, que van fer-se seves algunes de les expressions que s’hi popularitzaven. ¿En quantes reunions de boomers no ha aparegut algú dient quizir, pulutant, llambordins o eh, eh? intentant calcar aquella veu tan característica?

]]>

El Barça no és Catalunya. Però la Catalunya contemporània no s'entén sense el Barça. El conflictiu segle XX, marcat per dues dictadures i una guerra civil, ha donat peu a dotar aquesta popular institució d'una identitat extraesportiva que ha quallat en el lema "més que un club", formulat el 1968, en ple franquisme, pel president d'aleshores, Narcís de Carreras. De fet, pràcticament des de la seva fundació, l'equip es va vincular al catalanisme polític. A Catalunya, el triomf del futbol com a esport de masses va anar de bracet, a través del seu club més emblemàtic, amb l'afany de més autonomia i autogovern. I de la mateixa manera, en el moment que l'esport es professionalitzava, el Barça també es va posar en primera línia de negoci, sobretot de la meitat del segle XX ençà, a partir del fitxatge de Kubala, i fins a un present en què els números no surten i sobrevola la possibilitat que el club passi a ser una societat anònima.

]]>

El Barça va celebrar una assemblea el 2 de desembre del 1908 amb un únic punt a l’ordre del dia: la dissolució. Però Joan Gamper va decidir que el futur que li esperava al club era molt diferent. Tenia una idea per salvar-lo i la va posar en pràctica. En aquella assemblea va convertir-se per primera vegada en president i va acostar l’entitat a la Lliga Regionalista amb l’objectiu que l’emergent catalanisme se sentís el club com a propi i el catapultés. 

]]>

Digue'm quins rivals tens i et diré com t’ha anat la vida. La història del Barça es pot escriure de moltes maneres. Amb l’àlbum de cromos d’ídols, amb la llista de nits memorables –que n’hi ha hagut un gavadal– o l’inventari d’arbitratges irritants –que també, deunidó–. O es poden resseguir aquests primers 125 anys a través de les gestes, de les cinc copes als dos triplets. O, fins i tot, narrant la processó de desgràcies, que no han estat poques, des de la clausura de l’estadi, al suïcidi de Gamper o el segrest de Quini.

]]>

Alguns gols els recordem tota la vida. Podem explicar perfectament on érem quan Koeman va batre Pagliuca, amb qui et vas abraçar quan el Barça va culminar la remuntada contra el PSG o la mirada emocionada al sofà del teu avi amb la cua de vaca de Romario.

]]>