El president dels Estats Units, Donald Trump, va començar el seu mandat amb diverses decisions controvertides, entre les quals destaca el canvi de nom del Golf de Mèxic pel de Golf d’Amèrica. A partir d'ara, el 9 de febrer serà commemorat oficialment com “El dia del Golf d’Amèrica”. En l’ordre executiva aprovada aquell dia, Restoring Names That Honor American Greatness (Restaurar els noms que honoren la grandesa americana), el president va justificar la decisió de canviar el nom del golf afirmant: És “un actiu fonamental per a la nostra nació" i "una part indeleble d'Amèrica", tenint en compte que els estatunidencs acostumen a identificar els Estats Units com Amèrica. El canvi de nom, però, ha obert diferents escenaris de futur i incerteses sobre com afectarà la resta del món.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha firmat aquest dijous una ordre executiva per desclassificar els arxius relacionats amb els assassinats de l'expresident John F. Kennedy, de l'exfiscal general Robert F. Kennedy i de l'activista pels drets civils Martin Luther King Jr. "Aquesta és una gran notícia. Molta gent l'està esperant des de fa anys, dècades. Se sabrà tot", ha dit des del Despatx Oval de la Casa Blanca en el moment de firmar l'ordre.

És innegable que Melania Trump anava vestida estèticament impecable a la cerimònia inaugural del segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units. L’abric de color blau marí dissenyat per Adam Lippes estava perfectament confeccionat i el treball de sastreria era impol·lut. Però, malgrat tot, hi havia quelcom inquietant, pertorbador. No és que no estigués bonica, ni que el disseny escollit desentonés per l’ocasió. Més aviat, el problema residia en la credibilitat, o més ben dit, en la falta de credibilitat, fruit de la no correspondència entre qui és Melania Trump i com es mostra.

Trump no va deixar passar ni vint-i-quatre hores per començar a estampar la seva firma en desenes d'ordres executives. Durant el discurs inaugural va prometre que les seves primeres mesures permetran una "restauració completa dels Estats Units". Fem un repàs de les ordres executives que ha signat i, sobretot, ens fixem en quines implicacions poden tenir aquestes decisions, tot i que encara hi podria haver recursos per intentar frenar-les.

Tant se val les amenaces de Donald Trump i el reguitzell de mesures que ha aprovat en el seu primer dia de mandat. La Unió Europea (UE) vol evitar el xoc frontal amb la nova administració republicana i s'insta a reforçar les relacions transatlàntiques, així com amb nous socis internacionals. Aquest posicionament s'ha tornat a constatar aquest dimarts en el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al Fòrum de Davos. Ha passat gairebé de puntetes pel retorn del magnat novaiorquès, del qual no ha esmentat ni el nom, i s'ha centrat a reivindicar la importància dels vincles culturals i comercials entre el club europeu i la potència estatunidenca.

"Desconec si és una confusió, però sí que puc confirmar que Espanya no és un BRIC". Evitant la confrontació, així ha respòs la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, al primer lapsus del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquesta passada matinada va afirmar erròniament que Espanya forma part dels BRICS, l'organització d'economies emergents fundada pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. I no només això, sinó que també va amenaçar a imposar a aquests països, inclòs l'estat espanyol, aranzels del 100%. "Espanya és un soci fiable i el principal motor econòmic de la Unió Europea. Els últims intercanvis i relacions comercials amb els EUA s’han duplicat en l'última dècada i, per tant, continuarem treballant per refermar l’estreta relació amb l’administració nord-americana", ha apuntat Alegría.

Donald Trump, el 47è president dels Estats Units, el primer màxim mandatari del país que accedeix al càrrec després d'haver estat condemnat per la justícia, aquest dilluns s'ha erigit ell mateix, després de jurar el càrrec davant la Bíblia, en l'home "elegit per Déu" per tornar a fer "Amèrica gran". "El declivi del nostre país s'ha acabat", ha proclamat davant els presidents que l'han precedit, als quals ha situat sense miraments com a culpables d'una "època horrible". Ho ha fet en un discurs hiperbòlic tenyit de deliri de grandesa. "La meva elecció serà recordada com la que ha tingut més conseqüències per a la història del país". Sense cap mena de pudor, Trump ha dit ad nauseam que sota el seu mandat els Estats Units tornaran a ser la nació més gran, més poderosa, més temuda i més rica del món.

Les baixes temperatures de Washington el dia de la investidura de Trump semblaven intentar congelar el temps perquè no arribés el moment. La celebració a l’interior del Capitoli amb l’excusa del fred devia anar bé per raons de seguretat, però restava certa grandesa a l’esdeveniment. Les estretors del públic i les dificultats del cor de militars per desplaçar-se pel recinte eliminaven de la celebració l’espiritualitat que solen tenir els grans discursos a cel obert.

Donald Trump ha sigut entronitzat per quatre anys amb un discurs messiànic i considerant-se a ell mateix ungit pel seu Déu per fer gran Amèrica. El president, el primer que entra a la Casa Blanca condemnat per la justícia, arriba envoltat d'oligarques tecnològics i amb un discurs reaccionari de recuperació de la llei i l'ordre per a la "reconstrucció nacional". Trump no ha fet cap concessió al diàleg o a la reconciliació i ha dit exactament el mateix que en campanya. El nou president dels Estats Units promet aturar el declivi amb l'expulsió de milions d'immigrants, parla de l'augment massiu d'aranzels, anuncia que la bandera arribarà a Mart, que el país expandirà el seu poder al canal de Panamà, que es perforaran nous pous de petroli, i diu que acabarà amb la censura i que reequilibrarà la justícia. Per decret, només hi haurà homes i dones. La democràcia nord-americana s'enfronta a una dura prova de resistència. No es tracta només d'un president populista que va animar l'assalt al Capitoli i que ha connectat amb la ira dels que queden al marge d'un món desconcertant, sinó d'una involució que amenaça la fortalesa amb la qual estan fetes les institucions de la que fins ara ha sigut una de les democràcies més sòlides del planeta.

Quan Joe Biden va assumir la presidència el 2021 va prometre unir el país, restablir la democràcia nord-americana i deixar enrere el govern de Donald Trump. En el seu discurs inaugural, en plena pandèmia, va afirmar que la democràcia havia “prevalgut” i va deixar clar que els anys de Trump havien estat un període fosc, marcat per abusos de poder, mentides sobre un frau electoral inexistent, la negativa a acceptar la derrota i l’assalt al Capitoli liderat per una turba de seguidors seus. Biden aspirava a convertir Trump en una anomalia, en un peu de pàgina de la història, però va fracassar i el seu llegat quedarà per sempre tacat pel retorn del republicà a la Casa Blanca.

Com cada dia, el rellotge ha marcat les dotze del migdia, sense saber que avui també marcava l'inici de la segona era de Donald Trump. Les efígies d'anteriors presidents que decoren la Rotonda del Capitoli han assistit mudes a la presa de possessió del 47è president dels Estats Units, el mateix que va instigar la massa enfurismada que va ocupar aquesta mateixa sala el 6 de gener de 2021. Congressistes i multimilionaris de les grans tecnològiques han escoltat com Trump, davant de dues Bíblies sostingudes per la seva esposa Melania i amb la mà dreta alçada, ha pronunciat les 35 paraules del jurament del càrrec. És el primer delinqüent condemnat de tota la història del país que ho fa.

Donald Trump ha fet moltes promeses sobre els seus primers dies a la presidència: la deportació d'immigrants "més gran de la història", abaixar el preu del cistell de la compra o indultar els condemnats per l'assalt al Capitoli. El republicà també va dir en campanya que posaria fi ràpidament a la guerra de Gaza i a la d'Ucraïna. Trump torna aquest dilluns a la Casa Blanca amb un context molt diferent de fa vuit anys, dins i fora dels Estats Units.

Una darrera mostra de força abans del seu retorn triomfal. Quan falten menys de 24 hores perquè prengui possessió com el 47è president dels Estats Units, Donald Trump ha celebrat el seu míting de la victòria, en què ha tornat a prometre "posar fi l'establishment de Washington" i "tornar a fer gran Amèrica". Trump recupera les regnes del país i es proposa acabar la feina i canviar els Estats Units des dels fonaments: "No només volem un mandat, sinó que hem construït una nova majoria que portarà al nostre país a un èxit sense precedents durant les pròximes generacions".

Quan Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016, la sorpresa entre les elits nord-americanes va ser majúscula. El magnat no havia forjat encara l'aliança amb les grans fortunes del país que li permetria, vuit anys després, donar la campanada i tornar a guanyar. En el seu primer mandat tot girava al voltant de Trump i la seva personalitat i de les seves decisions més o menys estrambòtiques, que en alguns casos eren boicotejades pels alts funcionaris de l'administració, tal com va explicar el prestigiós periodista Bob Woodward al llibre Rage. El panorama aquest 2025 és completament diferent. Trump ja no arriba sol a la Casa Blanca, sinó acompanyat per megarics com Elon Musk o Peter Thiel, que han estat claus en la seva reelecció. Alguns d'ells, i no només Musk, formaran part de l'executiu, com el nou responsable del Tresor, Scott Bessent, un multimilionari de Wall Street, o Doug Burgum, amb lligams amb la indústria petroliera.