Les constants amenaces de Donald Trump contra la Unió Europea han provocat que el Parlament Europeu hagi ajornat fins a tres vegades la votació per validar l'acord comercial del bloc europeu amb els Estats Units. Finalment, però, després de la pressió dels estats membres i la Casa Blanca, l'Eurocambra ha validat aquest dijous el pacte per 417 vots a favor, 154 en contra i 71 abstencions.

La Unió Europea (UE) ja va cedir en l'acord comercial tancat a l'estiu amb els Estats Units i va acceptar un aranzel de fins al 15% als productes que exporta a la potència estatunidenca. Donald Trump, però, no en té prou i, després que Tribunal Suprem dels EUA hagi tombat els seus increments de taxes de duanes, ha apujat l'aposta i ha anunciat un augment extra d'aquest gravamen del 15%, també al bloc comunitari. Una nova amenaça que ha provocat que les institucions europees hagin frenat la tramitació del pacte firmat el juliol passat entre Brussel·les i Washington.

La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units d'invalidar molts dels aranzels del president Donald Trump posa en dubte una sèrie d'acords comercials que el govern estatunidenc havia tancat els últims mesos, inclosos alguns amb els principals socis comercials del país. Molts dels acords havien fixat aranzels al voltant del 15% o el 20%, rebaixant els que s'havien anunciat inicialment –més elevats– a canvi de concessions comercials favorables i promeses d'inversió als Estats Units.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dissabte que apujarà els aranzels globals del 10% al 15%. Ho ha dit en un post a la seva xarxa Truth Social. Aquest anunci es produeix un dia després que el Tribunal Suprem dels Estats Units anul·lés els aranzels que havia posat Trump per considerar que ho havia d'aprovar el Congrés.

Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat aquest dissabte el Canadà amb un aranzel del 100% a tots els seus productes si tanca un acord comercial amb la Xina. A través de la seva xarxa social, Truth Social, ha assegurat que si el primer ministre canadenc, Mark Carney, "creu que convertirà el Canadà en un punt d'entrada perquè la Xina enviï béns i productes als Estats Units, està molt equivocat".

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

Els aranzels sobre productes europeus imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han afectat un 2,9% de les exportacions catalanes a l'estranger, segons dades publicades aquest dimarts per Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat. Les exempcions a les tarifes comercials pactades entre les autoritats dels Estats Units i la Unió Europea han permès deixar sense recàrrecs de duanes un terç dels productes catalans que es venen al mercat nord-americà.

Després de gairebé una dècada de relacions tenses a causa de disputes comercials i topades diplomàtiques, la Xina i el Canadà han anunciat una “nova associació estratègica” impulsada per les grans pressions aranzelàries de Donald Trump. En la visita d'estat a Pequín, el primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha defensat crear una nova relació "adaptada a les noves realitats globals". És una manera de reconèixer que la guerra comercial de Donald Trump obliga el Canadà a buscar nous mercats, també a la Xina.

Fa un any Donald Trump prenia possessió com a president dels Estats Units. Un any que, en el terreny econòmic, ha estat marcat per la guerra comercial desfermada pel president estatunidenc i els seus aranzels als productes exteriors, especialment els fabricats per la Xina. El gegant asiàtic ha vist com les seves exportacions als EUA van caure el 2025, però comercialment no ha tancat un mal any: el 2025 la Xina va registrar un superàvit comercial d'1,189 bilions de dòlars (1,02 bilions d'euros), cosa que representa un increment del 19,8% respecte de la dada del 2024. És la primera vegada que el superàvit comercial del gegant asiàtic supera el bilió de dòlars.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

L'administració de Donald Trump continua pressionant la Unió Europea (UE) perquè desreguli el sector de les grans tecnològiques dins del territori comunitari, on les companyies estatunidenques registren beneficis milmilionaris. El secretari de Comerç estatunidenc, Howard Lutnick, ha vinculat la reducció de les normatives del bloc europeu a empreses com Google, Microsoft o Amazon a una potencial disminució dels aranzels que la potència estatunidenca aplica a la indústria siderúrgica europea, que ara mateix són del 50%. "Si troben un enfocament equilibrat, que crec que poden, aleshores gestionarem les qüestions de l'acer i l'alumini", ha apuntat el dirigent estatunidenc en el Consell de Comerç de la UE d'aquest dilluns a Brussel·les.

El president xinès, Xi Jinping, ha defensat el lliure comerç i una globalització inclusiva a la cimera de la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) que se celebra a Corea del Sud. La cimera reuneix 21 economies de l'Àsia-Pacífic que aporten el 50% del PIB mundial i representen més de la meitat del comerç global. Durant la trobada, s'ha coincidit en la necessitat de millorar i enfortir el funcionament de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). També s'han sentit veus com la del primer ministre del Canadà que ha advertit que l'era del lliure comerç basat en normes està desapareixent.

Donald Trump ha qualificat d'“increïble” la trobada amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, que ha servit per reconduir les tensions comercials entre les dues principals potències econòmiques mundials. La part xinesa ha estat menys expressiva, però Xi Jinping ha assegurat que cal evitar “el cercle viciós de les represàlies mútues”.

Amb una encaixada de mans i dos somriures forçats, Donald Trump i Luiz Inácio Lula da Silva han escenificat la reconciliació aquest diumenge a Kuala Lumpur. En una trobada al marge de la cimera d'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), que se celebra a la capital de Malàisia, els presidents dels Estats Units i del Brasil han deixat enrere la mala maror dels darrers mesos i han anunciat que els seus equips respectius començaran "immediatament" les negociacions per rebaixar els aranzels. El desglaç arriba després que a l'agost la Casa Blanca augmentés del 10% al 50% els gravàmens per a la majoria dels productes procedents del Brasil.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous a la nit la fi de tota negociació comercial amb el Canadà, molest amb un anunci televisiu publicat pel govern d'Ontario on apareixen imatges comercials amb la veu de l'expresident Ronald Reagan –que apareix breument al final– expressant-se contrari a la imposició d'aranzels. Trump ha atribuït l'anunci a l'executiu canadenc i ha fulminat les negociacions que estaven en marxa, i ha tornat així a un escenari d'incertesa amb un dels seus socis comercials principals.

El 2019, Washington va descobrir que un buròcrata era més efectiu que un míssil per derrocar un imperi. Aquell any, l’administració Trump va desenterrar una Llista d’Entitats que s’havia creat el 1997 per combatre la producció d’armes de destrucció massiva, i va començar a afegir-hi empreses tecnològiques xineses com Huawei. Gairebé ningú havia sentit a parlar d’aquesta Llista d’Entitats. El seu impacte va ser brutal. Entrar en aquesta llista negra suposava, de facto, que les empreses americanes tinguessin prohibit vendre’t els seus productes i tecnologies. I no només això: les empreses no-americanes també tenien vetat vendre’t productes amb un mínim de components estatunidencs, sota amenaça de sancions. Per a la majoria de tecnològiques xineses, que depenien fortament de components americans, ser afegides a la Llista d’Entitats va ser l’equivalent a una bomba nuclear econòmica.

L'OTAN i la Comissió Europea surten a defensar Espanya. Després de les amenaces de Donald Trump de castigar Espanya amb aranzels o expulsar-la de l'Aliança Atlàntica per no voler-se gastar el 5% del PIB en defensa, una condició que ell mateix va imposar, tant Brussel·les com l'organisme militar –tot i que amb la boca més petita– han fet costat al govern espanyol. Així, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha recordat aquest dimecres que el govern espanyol va "acceptar completament els objectius de capacitats militars" acordats per "unanimitat" pels aliats en la cimera de la Haia del juny passat. "Crec que és important tenir-ho en compte", ha dit en roda de premsa el líder de l'OTAN.

Les exportacions xineses es van accelerar al setembre, malgrat els aranzels de Donald Trump. Així, les vendes a l'exterior del gegant asiàtic van créixer un 8,3% el novè mes de l'any, fins als 328.570 milions de dòlars (uns 282.687 milions d'euros). Aquest increment de les exportacions va agafar, doncs, un ritme superior al del mes d'agost, quan el creixement va ser del 4,4%.