Tot necessita una història. És com els humans entenem i expliquem el món. I les millors històries són sempre les dels orígens. Primer no hi ha res i després hi ha alguna cosa. Passa amb els superherois, amb els grups de música i, sí, també amb les teories científiques. El problema és que rastrejar l’origen exacte d’una teoria per identificar-lo en forma de punt a l’espai-temps és una activitat que conté una bona dosi d’innocència i un altra d’arbitrarietat. És aquí on entra en joc el poder de les històries. La qualitat d’una història és l’àrbitre que pot decidir, sense cap tipus d’innocència, l’instant en què neix una teoria.

El desenvolupament de la mecànica quàntica que va començar amb la troballa del físic alemany Werner Heisenberg a l’illa de Helgoland ha permès entendre el funcionament de la matèria a escales microscòpiques amb un grau de precisió i detall inaudit. I, com passa sempre, amb la comprensió venen les aplicacions. Segur que mentre passejava encaboriat pels penya-segats d’aquella illa remota, Heisenberg no pensava en les aplicacions de la seva recerca. L’empenyien la curiositat pura d’entendre la natura al seu nivell més fonamental, el repte intel·lectual que això suposava i, molt probablement, la fiblada a l’ego que representava la possibilitat de resoldre un trencaclosques que feia anar de corcoll el mateix Einstein. Però el que Heisenberg va descobrir en aquella illa, i que molta altra gent va contribuir a engrandir, va canviar el món. I ho va fer perquè contenia la llavor de tres tipus d’idees: les científiques, que expliquen com funciona la natura; les tecnològiques, que manipulen la matèria per obtenir-ne un benefici pràctic; i les socials, que redibuixen l’organització de la societat.

El menjador de l’Hotel Métropole de Brussel·les desprenia l’aroma habitual de cafè dels matins. Les ments més brillants de principis del segle XX s’aplegaven al voltant de les taules, endinsats en converses intenses i profundes, comentant i rebatent les presentacions que s’havien impartit el dia anterior durant la darrera sessió de la cinquena conferència Solvay. Aquesta sèrie de trobades entre científics eminents va ser impulsada pel químic belga Ernest Solvay, i estaven dedicades, des de l'any 1911, a aprofundir en els problemes més complexos de la física i la química.

Sensors ultraprecisos, comunicacions més segures, ordinadors més ràpids i potents. Són tan sols uns quants exemples de tecnologies quàntiques, una àrea de desenvolupament tecnològic que està avançant amb força els darrers anys i que està cridada a tenir un impacte molt disruptiu en les pròximes dècades. Fins i tot, ja hi ha algunes aplicacions en expansió comercial, com els sistemes criptogràfics i els primers ordinadors quàntics.

L’oficina d’Anna Fontcuberta i Morral encara fa olor de nou. Comenta que fa poc que s’hi ha instal·lat i que encara ha d’arribar part del mobiliari. I és que encara no fa ni tres mesos que la física catalana va arribar al lloc més alt de la direcció de l’Escola Politècnica de Lausana, més coneguda per les seves sigles EPFL, una de les universitats tècniques més importants del món.

Després de tres anys aturat per falta de finançament, finalment es posarà en marxa el projecte Vall de la Quàntica, una iniciativa estratègica que vol posicionar Catalunya a l'avantguarda en les tecnologies quàntiques a Europa. El govern de la Generalitat ultima un acord que es presentarà els pròxims dies i que preveu una primera inversió de 5,5 milions d'euros que ha de créixer i que promet arribar a ser de 43 milions en cinc anys.

Les lleis de la física que expliquen com funciona el món que veiem i que ens envolta deixen de ser vàlides quan escodrinyem tot allò que passa al regne microscòpic. Allà, les partícules més elementals que formen la matèria, com els àtoms, però també més petites, com els electrons, tenen propietats molt exòtiques que atempten contra tota intuïció i semblen gairebé impossibles, com exemplifica el famós gat de Shrödinger, viu i mort alhora dins d’una capsa fins que l’observem.

L'Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels (ICFO) coordinarà l'ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea PIXEurope, una nova línia pilot europea de xips fotònics. Aquests circuits integrats són una peça clau i estratègica en sectors tan diversos com les tecnologies de telecomunicacions i mèdiques de diagnosi per la imatge, així com per a l'automoció i la defensa. Amb una inversió total d'uns 400 milions d'euros i el suport del ministeri per la Transformació Digital i de la Funció Pública i de la Generalitat, PIXEurope esdevindrà la cinquena línia pilot que implementa la Comissió Europea, emmarcada dins de l'estratègia europea en xips, European Chips Act, que té com a objectiu la creació de tecnologia fotònica de propietat europea. L'investigador Icrea a l'ICFO Valerio Pruneri és el director de PIXEurope.