A l'aparador de l'Antico Forno a Legna, a les portes de Castel Gandolfo, la Daniela mostra amb orgull una carta enviada per la secretaria d'Estat vaticana i signada pel papa Francesc en què el pontífex argentí els agraeix l'enviament d'unes pastes artesanals. "La seva Santedat li agraeix el do i els sentiments de filial veneració que li ha suggerit l'amable gest […] i li envia de bon grat la seva benedicció", es llegeix a la missiva amb data del 2022. "El papa Francesc era un fan dels nostres dolços. Cada diumenge passava una persona que se'ls emportava a Roma", explica la propietària d'aquesta petita pastisseria.

Hi va haver un temps en què la missa amb què un nou papa començava oficialment el seu pontificat s’anomenava "entronització", fent referència a la figura d’un monarca, d’un rei absolut, que també caracteritza el líder de l’Església catòlica. Actualment aquest terme ja no s’utilitza, però a la pràctica la cerimònia solemne que marca l’inici del papat continua carregada de simbolisme. Davant de 150 delegacions internacionals i prop de 200.000 fidels, Lleó XIV ha rebut aquest diumenge el pal·li i l’anell del Pescador, símbols de l’autoritat del successor de Pere, i ha llançat un missatge a favor d’una Església unida que actuï com a “ferment” per a un món reconciliat.

Aquesta setmana s'han vist un munt de persones disfressades de papa de Roma pel centre de Nova York, cap al Madison Square Garden. La raó? Els aficionats dels New York Knicks de la NBA estan convençuts que el nou papa els ha beneït. Creuen que l'elecció de Robert Prevost com a pontífex els dirigirà cap al primer títol de la NBA en dècades. I per què? Doncs perquè Prevost va anar a la Universitat de Villanova, la mateixa d'on han sorgit tres dels millors jugadors de l'equip, Jalen Brunson, Josh Hart i Mikal Bridges. Tots tres van brillar als Wildcats de Villanova i es van proclamar campions de la NCAA, la prestigiosa lliga universitària, el 2016. Llavors, Prevost va retuitar a les xarxes un article en què lloava aquesta fita, perquè segueix els resultats dels Wildcats.

1. Interpretar. Des de la mort del papa Francesc, el Vaticà ha estat permanentment a les portades dels mitjans de comunicació, amb un desplegament constant d’articles d’opinió i amb una tan notable absència de mirada crítica que sembla que ja s’ha naturalitzat totalment allò que a llum de la racionalitat crítica moderna haurien de ser les zones fosques de l’Església catòlica. El supremacisme mascle, és a dir, l’exclusió de les dones tant del poder real com del sacramental. La lògica aristocràtica: els cardenals, un nombre ínfim de persones, triades a dit pels papes anteriors, assumint la representació de centenars de milions de ciutadans per elegir el seu líder, sense que els catòlics hi tinguin res a dir. I en conseqüència, el secretisme, preludi de la impunitat, com a principi i valor que marca el ritual del conclave: el tancament dels cardenals a la Capella Sixtina, amb el fum de la xemeneia com a únic instrument de comunicació amb l’exterior, com si fos garantia per sentir Déu a l’hora de prendre la decisió.

El papa Lleó XIV ha fet una defensa ferma de la llibertat d'expressió i de premsa i ha reconegut la "valentia" dels periodistes que treballen en llocs o en circumstàncies adverses, "fins i tot a costa de la seva vida". Davant de milers de periodistes en la primera audiència del seu pontificat, el Papa ha traslladat "la solidaritat de l'Església amb els periodistes empresonats per buscar i informar de la veritat" i n'ha demanat l'alliberament. "Només els pobles informats poden prendre decisions lliures", ha afirmat el pontífex estatunidenc, precisament en un moment en què el govern del seu país d'origen té una lluita oberta contra els mitjans de comunicació.

Quan dijous el cardenal Robert Prevost va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere com a 267è papa, Chiclayo, al nord del Perú, va esclatar d’alegria i d’incredulitat. Aquesta ciutat, la cinquena més gran del país amb una mica menys de 800.000 habitants, era poc coneguda fins a la setmana passada, quan molta gent ni tan sols n'havia sentit a parlar. Fa dies que a Chiclayo no es parla d’una altra cosa.

El papa Lleó XIV ha llançat una crida contra la guerra en la seva primera oració del Regina Coeli aquest diumenge al migdia davant dels milers de fidels que s'han aplegat a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Citant el papa Francesc, el pontífex nord-americà ha denunciat el “dramàtic escenari actual d'una Tercera Guerra Mundial a trossos” i ha apel·lat als líders del món amb fermesa: “Mai més la guerra!”

“La pau sigui amb tots vosaltres”. Així va començar el pontificat de Lleó XIV. Abocat al balcó de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, el nou líder espiritual de 1.400 milions de catòlics va llançar un al·legat a favor de la pau en el seu primer missatge al món. “Una pau desarmada”, va invocar. Tot i la cara afable i la veu gairebé tremolosa, el programa polític del nou papa ja s'apreciava en el seu discurs. En aquests temps convulsos, la prioritat del pontífex nord-americà serà aconseguir assolir la fi dels conflictes. Un ambiciós objectiu que posarà a prova el lideratge del successor de Francesc.

La majoria de les primeres anàlisis sobre Lleó XIV diuen que el nou papa continuarà les reformes de Bergoglio i que el sector més conservador del conclave n’ha sortit ben escaldat. A risc d’equivocar-me, perdoneu que discrepi.

L'Església catòlica s'ha llevat aquest divendres amb un nou líder. El nord-americà Robert Francis Prevost, que té també nacionalitat peruana i ascendència espanyola, s'havia convertit dijous en el pontífex 267 de la història, al ser elegit per una majoria de dos terços pels 133 cardenals "tancats" el segon dia de conclave. Davant de tots ells, reunits de nou a la majestuosa Capella Sixtina, el nou papa Lleó XIV ha celebrat la primera missa del seu pontificat en què va fer una crida per recuperar la influència de l'Església i va denunciar el declivi de la fe a favor de “la tecnologia, els diners, l'èxit, el poder o el plaer”.

El papa Lleó XIII va dedicar bona part del seu mandat a combatre el que es va anomenar “heretgia americanista”, una tendència catòlica liberal sorgida als Estats Units que acceptava de bon grat la separació entre Església i Estat (que el Vaticà rebutjava) i prioritzava l'evangelització sobre el dogmatisme. Aleshores, en el trànsit del segle XIX al XX, les diòcesis nord-americanes no podien comparar-se, ni en fidels ni en ingressos, amb les poderoses diòcesis europees.

Aquest dijous, Robert Francis Prevost va ser presentat al món com el nou papa, Lleó XIV. Però fins fa només una setmana, era tan sols un cardenal discret que sopava amb un amic a Roma. Aquest amic, el pare Art Purcaro, vicepresident adjunt i professor associat a la Universitat de Villanova, a Pensilvània, havia viatjat a Itàlia per celebrar el 50è aniversari de la seva ordenació com a sacerdot. Tenia previst sopar amb la seva família a Sor’Eva, un restaurant italià tradicional al costat del riu Tíber, no gaire lluny de la Ciutat del Vaticà. I volia que el seu bon amic, el cardenal Prevost —per a ell, simplement el Bob— s’hi afegís.

El papa Lleó XIV va visitar en dues ocasions el barri badaloní de Sant Roc, un dels més empobrits de Catalunya. Era el 2016 i l'agustinià Robert Prevost va acabar a la ciutat convidat, com a prior de l'orde, pel rector de la petita església del barri, on va aprofitar per conèixer de primera mà la feina de l'històric Ateneu de Sant Roc, que té la seu en uns locals enganxats a la parròquia.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

“Si em permeten, també, una paraula, una salutació [...] a la meva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú”, va dir en castellà Robert Prevost en el seu primer discurs com a pontífex, davant una multitud que l'ovacionada, emocionada, a la plaça de Sant Pere, “on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe, i ha donat tant per seguir sent una Església fidel a Jesucrist”.

Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan, a través de la xemeneia col·locada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere, un fum blanc es va elevar al cel del Vaticà. Fumata blanca!

“O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!”, va dir un cardenal al saber que Roderic de Borja havia estat nomenat papa, al segle XV. Un estupor similar va recórrer la plaça de Sant Pere quan es va saber que un nord-americà seuria, per primer cop, a la cadira de Sant Pere. Però la decisió del conclave és clarament continuista.

L’elecció de Lleó XIV planteja moltes incògnites sobre el futur immediat de l’Església. D’entrada, cal dir que els cardenals no han tingut en compte algunes pràctiques no escrites de la història de la Santa Seu, com que rarament es trien successivament dos papes provinents d’ordes religiosos –Bergoglio era jesuïta i Prevost, agustí– o que, per salvaguardar millor la independència de l’Església, no s’elegeix un pontífex d’una superpotència. Tanmateix, atesa la rapidesa del conclave, sembla clar que això no és casual i que a les reunions prèvies ja es devia forjar un consens ampli entorn del cardenal Robert Prevost.

El nom amb el qual cada papa vol ser conegut diu molt de la personalitat i el tarannà que vol imprimir al seu pontificat. El nou papa, Lleó XIV, va confirmar aquest divendres que ha adoptat aquest nom en honor a Lleó XIII i la seva encíclica social, la Rerum novarum, que va abordar per primera vegada de manera estructurada la qüestió social durant la primera gran revolució industrial. "És una figura que em guia", va assegurar davant els cardenals que l'han escollit com a 267è pontífex. L'elecció del nom no és casual: Lleó XIII (1878-1903) va ser el primer papa de l'era contemporània a elaborar una doctrina social pròpia, amb una mirada conciliadora entre capital i treball que, més d’un segle després, continua inspirant sectors reformistes dins de l’Església.

S'han acabat les especulacions. Després de setmanes d'incertesa, l'Església catòlica ja té nou pontífex. L'expectació d'aquest conclave –el més universal i menys europeu fins ara– ha estat majúscula, ja que l'elecció del nou papa havia de determinar quin camí agafava la institució després que les transformacions de Francesc deixessin enfurismats els més conservadors i decebuts els més progressistes. Més enllà de les estampes de litúrgia solemne, el ritu també ha deixat escenes més curioses. En destaquem algunes: