Pocs dies abans del primer aniversari de l'apagada elèctrica del 28 d'abril passat, segueixen apareixent nous detalls de les seves possibles causes. Aquest divendres la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha explicat que ha iniciat diversos expedients sancionadors per tal de determinar les circumstàncies de l'apagada. Així, l'organisme regulador assegura que, com a resultat de les investigacions, s'han detectat "diversos indicis d'incompliment", alguns dels quals mantinguts en "períodes perllongats de temps", que podrien ser constitutius d'infraccions administratives. La CNMC no ha revelat contra qui s'ha obert aquests expedients, malgrat que considera que han de ser "formalment investigats".

Informe definitiu dels experts europeus sobre la gran apagada de la península Ibèrica. Gairebé un any després de l'incident, l'estudi del grup d'especialistes de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport (ENTSO-E, en les seves sigles en anglès) ha conclòs que la desconnexió del 28 d'abril de l'any passat es va deure a "múltiples factors" que estan "interconnectats entre ells", com "oscil·lacions de tensió", "desconnexions de generadors en cascada" i "sobrevoltatges".

La responsabilitat rere l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat encara no s'ha esclarit, però les grans companyies elèctriques sempre han posat en el punt de mira l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, i aquest dijous hi han tornat. Durant la seva compareixença a la comissió del Senat que investiga els fets, els consellers delegats d'Endesa i Iberdrola, José Bogas i Mario Ruiz-Tagle, respectivament, han assenyalat de nou l'operador del sistema com a únic responsable d'uns fets que van deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica. "No va actuar amb l'agilitat suficient ni en la previsió, ni en la programació, ni en la correcció dels errors", ha sentenciat Bogas, d'Endesa. Ruiz-Tagle, el directiu d'Iberdrola, ha descartat que l'apagada es produís per una causa "multifactorial" i ha assenyalat un "únic" motiu: "Un error de planificació dels elements per controlar la tensió", ha dit en referència implícita a Red Eléctrica (REE).

El setembre passat, l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, va registrar "variacions brusques de tensió" a la xarxa elèctrica i va demanar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aprovar un seguit de canvis normatius per reforçar el sistema elèctric davant la possibilitat que aquests problemes tinguessin un impacte en la seguretat de subministrament. Red Eléctrica, però, va assegurar que les anomalies registrades al setembre no implicaven estar davant un risc d'apagada elèctrica massiva com la del 28 d'abril, cosa que comparteixen des de l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (Aelec), la patronal que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP.

Des de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril que va deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica, l'operador del sistema, Red Eléctrica, funciona en "mode reforç". Aquest mode consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles combinats (centrals de gas) es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema.

Iberdrola emprendrà accions legals contra la presidenta de Red Eléctrica Espanya (REE), Beatriz Corredor, després que atribuís a l'incompliment de grups convencionals la responsabilitat de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril. Segons han confirmat a Efe fonts jurídiques i ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, l'elèctrica sosté que unes declaracions de Corredor de l'11 de setembre suposen un "atac al seu honor", tot i que la presidenta de l'operador del sistema elèctric espanyol no va esmentar la companyia en cap moment.

La gran apagada elèctrica total (blackout) registrada a Espanya i Portugal el 28 d'abril passat va ser un esdeveniment únic al món i es va deure a una "cascada de sobrevoltatge" iniciada al sud de l'Estat que en pocs minuts es va expandir per Espanya i Portugal, segons l'informe tècnic publicat avui per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport. L'informe, però, no apunta culpables i deixa clar que "el problema aquí no és que hi hagués renovables sinó que necessitem una generació que tingui control de voltatge".

La crida a la "sensatesa i el sentit comú" de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, aquest dimarts al migdia, perquè el Congrés dels Diputats votés a favor del decret energètic per reforçar el sistema elèctric, ha servit de ben poc. El PP, Vox, UPN i una bona part dels socis d'investidura (Junts, Podem i el BNG) hi han votat en contra evidenciant, de nou, la debilitat de Pedro Sánchez a la cambra baixa espanyola i la inestabilitat a la qual està immersa des de fa temps la legislatura actual.

En mig del foc creuat per la responsabilitat en l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril, Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric espanyol, s'ha enfrontat als seus accionistes, que aquest dilluns estaven citats a participar en una nova junta general telemàtica, i no ha dubtat a defensar-se: "[El 28 d'abril] van incomplir els generadors [elèctrics]", ha afirmat la presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, que durant la seva intervenció inicial de gairebé una hora ha reiterat que Red Eléctrica va complir "rigorosament" amb la normativa.

Davant l'apagada general del 28 d'abril passat i després dels diversos informes que s'han derivat per mirar d'esbrinar què va causar el zero energètic, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei de mesures per reforçar el sistema elèctric, que inclou inspeccions als operadors obligats a controlar la tensió de la xarxa així com ajudes als consumidors. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Energètica, Sara Aagensen, ha explicat que l'objectiu d'aquestes iniciatives és aconseguir un sistema "més robust i solvent" amb grans beneficis, com factures més estables i previsibles per als ciutadans.

La patronal d'elèctriques Aelec, de la qual formen part Iberdrola, Endesa i EDP España, ha apuntat aquest dilluns a una "mala gestió" de Red Eléctrica com a causa principal de l'apagada massiva del 28 d'abril. Un informe de l'associació, elaborat per Inesc Tec i Compass Lexecon amb dades dels seus membres –que representen el 45% de la capacitat instal·lada i el 78% de les xarxes de distribució–, alerta d’una "escassa programació de generació convencional", com ara nuclears, cicles combinats de gas, carbó i grans hidroelèctriques.

Un dia després de fer-se públic l'informe del comitè del govern espanyol sobre l'apagada elèctrica massiva, qui ha exposat les seves conclusions ha estat l'operador del sistema, Red Eléctrica, sobre qui continua planant l'ombra de la responsabilitat, o com a mínim d'una part d'aquesta pel que va passar el 28 d'abril. La companyia que s'encarrega d'operar el sistema, i que alhora és la propietària de les xarxes de transport d'alta tensió (línies, transformadors, estacions de transformació...) també ha publicat un informe en què desgrana allò que ha detectat que va passar perquè la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric durant tantes hores. Ara bé, l'operador ha deixat clar que la investigació s'ha fet sense tenir tota la informació i assenyala, directament, les grans elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP). "Ja els puc assegurar que no tota la informació rebuda de terceres parts ha tingut la qualitat desitjada, ni ha estat prou completa", ha afirmat la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, en roda de premsa aquest dimecres.

El govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

L'apagada massiva del 28 d'abril no només ha posat en el punt de mira el sistema elèctric espanyol, sinó també la transformació que l'Estat viu des de fa temps, que té a veure amb el mix elèctric, amb molta més penetració de les energies renovables i menys participació de tecnologies com les centrals de gas, cosa que va en paral·lel al procés d'electrificació de l'economia –aconseguir que l'electricitat sigui una font de subministrament primordial per a l'activitat de les empreses, el transport i les llars per reduir, així, les emissions.

Quan els ciutadans encara estem esperant explicacions precises sobre les causes de l'apagada, el Congrés dels Diputats ha viscut aquest dimecres una sessió de control al govern de vergonya. El PP, obsessionat amb recuperar l'ambient irrespirable del final del felipisme, va brandar els missatges de WhatsApp entre Pedro Sánchez i José Luis Ábalos que aquests dies està publicant El Mundo com si fossin una prova de càrrec sumaríssima, quan en realitat no passen de ser pura xafarderia. No, els missatges no demostren que hi hagués hagut mala praxi o corrupció en el rescat d'Air Europa per part del govern espanyol. I, si fos així, el que hauria de fer el PP és portar-los al jutjat més que no pas fer-los servir d'artilleria parlamentària. Ara bé, sí que representen un avís seriós de com pot arribar a ser de destructiu el cas Ábalos per al PSOE.

El laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

A les possibles indemnitzacions que ciutadans i empreses reclamin per l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril s'hi poden afegir sancions "multimilionàries" de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en cas que detecti alguna infracció greu o molt greu en l'origen de la incidència. Així ho ha advertit la mateixa presidenta de l'organisme, Cani Fernández, que ha anticipat que l'ens ja s'ha posat a investigar què va passar aquell dia perquè la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric durant hores. De fet, l'endemà de l'apagada Competència ja va anunciar que estava fent un seguiment dels fets i obria la porta a "dur a terme les actuacions pertinents d'acord amb la funció de supervisió que té encomanada".

La Generalitat estudia la incorporació de serveis bàsics i infraestructures rellevants, com els operadors ferroviaris i algunes companyies petrolieres i elèctriques, a la xarxa RESCAT, el sistema de radiocomunicacions d'emergència i seguretat de la seva propietat. L'objectiu és garantir el contacte intern (dins els mateixos serveis) i extern (amb Protecció Civil) en cas que es declari una emergència que comprometi les xarxes de comunicació convencionals. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta és una de les mesures que hi ha sobre la taula del govern de Salvador Illa de cara a poder donar una resposta integrada que garanteixi la continuïtat dels serveis estratègics en "situacions de fallada generalitzada", com la causada fa dues setmanes per l'apagada general a la península Ibèrica.

Brussel·les tampoc no sap quines són les causes de la gran apagada que va patir la península Ibèrica, però sí que té clar quin és el camí per evitar que es repeteixi: una millor interconnexió energètica entre estats membres, també amb Espanya i França. Tant la Comissió Europea com els experts consultats per l'ARA apunten que la Unió Europea no té un mercat elèctric unit, cosa que debilita la seguretat energètica del bloc comunitari i, per tant, augmenta les probabilitats que es produeixin talls de subministrament com el del 28 d'abril.