El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat que han detectat 21 nous positius de pesta porcina africana en senglars. Un d'aquests positius s'ha localitzat a Sant Just Desvern, fora del radi inicial de Cerdanyola del Vallès. Això ha obligat a incloure aquest municipi i també Esplugues de Llobregat a la zona d’alt risc, que ara amplia el perímetre, segons han confirmat fonts del departament d’Agricultura. Amb aquests, el nombre total de casos ja s'enfila a 216. Agricultura també ha explicat que s'han analitzat 1.708 senglars més que han donat negatiu.

El ministeri d'Agricultura ha confirmat un nou cas de pesta porcina africana (PPA) fora del radi on es va detectar el primer focus de contagis a Collserola. Es tracta del tercer positiu fora d'aquesta àrea de màxima vigilància, i s'ha detectat en un senglar que es va trobar mort a Sant Feliu de Llobregat. Després d'aquesta infecció, la Generalitat ha tornat a ampliar la zona d'alt risc de contagi per afegir-hi aquest municipi i, per primera vegada, ha inclòs una part de la ciutat de Barcelona. En concret, la zona de Can Castellví al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.

Josep Usall és director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) des de fa gairebé vuit anys i reconeix que els últims mesos han estat els més complicats al capdavant de la institució. El Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) ha estat fins fa poc a l'ull de l'huracà pel brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Catalunya a finals de l'any passat. Només havia passat una setmana dels primers casos quan el ministeri d'Agricultura va informar que estava investigant si el virus s'havia escapat d'un laboratori, cosa que va convertir el centre català en el sospitós principal d'aquesta crisi, ja que està situat a prop d'on es van trobar els primers animals infectats. Mesos després d'acusacions i descrèdit, l'informe inicial del comitè científic del govern espanyol descarta que darrere la crisi hi hagi un sabotatge, un cas de transmissió natural o una fuita accidental d'un laboratori.

"Les dades disponibles indiquen que l’inici del brot s’hauria produït entre el setembre i l’octubre, no després". Aquesta és una de les primeres conclusions que ha tret l'IRTA-CReSA –la institució de referència a Catalunya en salut animal– sobre l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya. D'aquesta manera, l'IRTA, que també és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en PPA, posa sobre la taula l'opció que el brot de PPA comencés un o dos mesos abans que a finals de novembre es detectés el primer cas de pesta porcina africana a Bellaterra.

El Govern ha detectat dos nous casos de pesta porcina africana (PPA) fora del radi inicial de Bellaterra. És el primer cop des que es va detectar el brot al novembre que es troben positius de PPA fora de la zona zero (el radi de 6 km al voltant del punt on es va trobar el primer positiu). Aquests dos casos s'han detectat en una urbanització de Molins de Rei, a 2 km del límit de la zona considerada fins ara d'alt risc. Davant d'aquest nou escenari, el Govern ha decidit ampliar la zona de màxim risc per incloure-hi Molins de Rei i el Papiol. Així ho ha anunciat aquest divendres des de Lleida el conseller Òscar Ordeig, que ha detallat que no hi ha "cap granja afectada" en els nous radis.

La teoria de l'entrepà –l'opció que l'origen del brot del virus de pesta porcina (PPA) fos un aliment contaminat– torna a agafar força. Aquest dilluns, el ministeri d'Agricultura ha fet públic l'informe inicial del comitè científic al qual el govern espanyol va encarregar analitzar l'origen del brot de PPA a Bellaterra i, tot i ser un document inicial, els experts descarten que darrere la crisi hi hagi un sabotatge, un cas de transmissió natural o una fuita accidental d'un laboratori. En canvi, veuen "coherent" i "compatible" que la teoria de l'entrepà expliqui l'origen del brot de PPA.

El sector porcí català ha acumulat, de moment, unes pèrdues de 63 milions d'euros ocasionades pel brot de pesta porcina africana (PPA) detectat al Vallès Occidental, segons els càlculs presentats aquest dimarts pel sindicat agrari Unió de Pagesos.

Trenta-sis dies després que el Govern confirmés els primers casos positius de pesta porcina africana (PPA) en dos senglars de Collserola, l'origen del brot d'aquest virus a Catalunya continua sent desconegut. Després que el focus mediàtic se centrés a saber si el virus s'havia escapat del laboratori IRTA-CReSA de Bellaterra –aquesta setmana la primera anàlisi conclou que les mostres del laboratori no coincideixen amb les dels positius que s'han trobat a l'exterior–, els experts insisteixen a dir que el més important ara no és saber d'on ha sorgit el brot, sinó trobar les estratègies adequades per evitar que s'estengui. I en aquesta fase de contenció, que de moment està aconseguint que no s'hagin detectat contagis fora del radi de 6 km de la zona zero, és clau saber com actua la nova variant de PPA detectada a Bellaterra.

La teoria que el brot de pesta porcina africana (PPA) de Collserola podria haver sortit del laboratori IRTA-CReSA cada dia es desinfla més. Aquest dimarts el Govern ha anunciat que l'anàlisi que va encarregar a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) no ha trobat cap coincidència entre la soca del virus amb què van ser infectats els primers senglars i les diverses mostres del patogen amb les quals es treballa al laboratori català.

Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

Itàlia lluita contra la pesta porcina africana (PPA) des del gener del 2022. Allà el patogen és actiu en senglars i ha afectat diverses granges domèstiques. Per saber com es propaga el virus, un grup d'investigadors italians de l'Institut Zooprofilàctic Experimental d'Úmbria i de Marques (IZSUM) va analitzar el comerç nacional il·legal de senglars i productes càrnics decomissats en inspeccions per falta d'etiquetatge o per irregularitats en la importació. En l'informe, publicat a finals de novembre, es va fer una troballa sorprenent: entre els productes importats irregularment es va detectar el virus en una de cada quatre mostres analitzades. Parlem amb Francesco Feliziani, coautor de l'informe i director de l'IZSUM.

La població de porcs senglars a Catalunya era de més de 200.000 exemplars a Catalunya abans de l'arribada de la pesta porcina africana (PPA) i de més de 2,4 milions al conjunt de l'estat espanyol. Són les xifres que ha revelat el primer mapa europeu de densitat de senglars, elaborat pel Grup d'Investigació en Sanitat i Biotecnologia de l'Institut d'Investigació de Recursos Cinegètics (IREC) i el consorci europeu ENETWILD.

Després que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, hagi allunyat la possibilitat que el virus de la pesta porcina africana (PPA) hagi sortit del laboratori del Centre d’Investigació en Sanitat Animal IRTA-CReSA, segons es desprèn de les dades recopilades per l’auditoria encara en marxa per esbrinar-ne l'origen, la resta d'hipòtesis tornen a cobrar força. Des de la que diu que el brot s'ha produït de manera intencionada fins a la teoria de l'entrepà.

Les primeres informacions sobre l'auditoria al Centre d'Investigació en Sanitat Animal IRTA-CReSA per intentar esbrinar si la pesta porcina africana (PPA) va sortir d'un dels seus laboratoris apunten que les instal·lacions i els protocols "estan bé" i que tot ha funcionat com toca. Ho ha explicat aquest divendres el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, després que dijous una operació conjunta dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil escorcollés aquests laboratoris dins del marc de la investigació per conèixer l'origen dels contagis. "A falta d'alguna documentació extra que encara ens cal, tot apunta que les instal·lacions estan bé, els protocols estan bé i tot s'ha fet correctament, segons l'auditoria dels experts", ha assegurat el conseller.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil ha fet aquest dijous una entrada i escorcoll a les dependències del laboratori IRTA-CReSA, l'únic espai autoritzat a Catalunya per manipular mostres de la pesta porcina africana (PPA). L'escorcoll ha començat passades les 8.30 hores i ha acabat pràcticament a les onze de la nit. "Va per llarg", anaven dient fonts policials. Aquesta diligència ha estat ordenada pel jutjat d'instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès en el marc de la causa judicial pel brot de pesta detectat a Collserola, declarada secreta. L'objectiu és recollir documentació per a la investigació que pretén aclarir si l'origen del focus ha estat una fuga de laboratori. L'entrada i escorcoll en aquestes instal·lacions s'ha dut a terme seguint els protocols i mesures de seguretat que requereixen aquest tipus de centres d'investigació, han avisat els dos cossos policials.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha revelat aquest dimecres al ple que "per recomanació dels experts" s'han investigat "totes les mostres amb què s'ha treballat en els sis centres o empreses que han treballat amb brots de pesta porcina africana". Una part de la seqüenciació l'ha feta l'Institut de Recerca Biomèdica i una altra part ha anat a diligències del laboratori de referència del ministeri d'Agricultura espanyol. L'últim ple de l'any ha estat marcat per la compareixença del president per la pesta porcina, que li ha servit per defensar-se de les crítiques de l'oposició per la gestió de la pesta porcina africana, la seva absència la primera setmana de la crisi i el possible origen en un laboratori d'IRTA.

El Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid) ha confirmat el positiu en virus de la pesta porcina africana (PPA) en 10 porcs senglars més. Tots s'havien trobat en l'entorn del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, com tots els altres exemplars en què s'ha confirmat la presència del patogen. Comptant els 10 casos confirmats d'aquests dimarts, en total ja són 26 senglars morts per PPA en el radi de més alt risc. Els 208 cadàvers més que s'han analitzat han donat negatiu en PPA, segons ha informat el ministeri d'Agricultura en un comunicat.

"Els senglars no hi entenen, de fronteres". Són paraules d'una tècnica de medi ambient d'un municipi del Baix Llobregat que resumeixen bé quina és la problemàtica que afronten els ajuntaments amb el control de la fauna salvatge. Tot plegat ha agafat protagonisme arran de la crisi pel brot de la pesta porcina africana, però ja fa mesos –i en alguns casos, anys– que els municipis metropolitans amb muntanya a la vora s'arremanguen per mantenir a ratlla aquests porcins. El problema arriba quan, fora dels parcs naturals, l'opció que tria un municipi afecta la situació de l'altre: ja sigui perquè opta per la cacera, que fa que els senglars –molt sensibles al soroll– es moguin cap a una altra zona, o perquè no fa res per controlar-los. És un escenari que fa que la gestió municipal del control del senglar es converteixi en un autèntic camp per a la teoria de jocs.

José Ángel Barasona és investigador Ramón y Cajal del Centre de Vigilància Sanitària Veterinària (VISAVET) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Fa 10 anys que investiga la pesta porcina africana (PPA) en senglars i a hores d'ara treballa amb porcs senglars infectats amb PPA.

Des d'aquest dilluns, la Generalitat relaxa les restriccions per poder accedir al medi natural dels municipis que pertanyen al segon perímetre del focus de pesta porcina africana. Tal com es va confirmar divendres, a partir d'avui es pot accedir en aquesta zona que no està considerada d'alt risc. En concret, estem parlant de la rodona que hi ha a partir dels 6 quilòmetres de l'epicentre de la plaga (el punt on es van trobar els primers cadàvers) fins als 20 quilòmetres. Això inclou terrenys d'unes 70 localitats, com Barcelona, Badalona o L'Hospitalet. En canvi, continuaran amb les mateixes restriccions els municipis més propers al focus: Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Polinyà, Terrassa i Rubí.