Al congrés que el PP va celebrar tot just el passat juliol, Alberto Nuñez Feijóo va fer una crida al conjunt de la dreta a tancar files darrere seu per conquerir la Moncloa. Des del centre moderat a l’extrema dreta, però tots al voltant d’una força política, els populars, per fer fora Pedro Sánchez. Ara bé, mig any després d’aquell conclave, el PP es veu abocat a matisar el discurs, ja que el cicle d’eleccions encadenades que ell mateix ha ideat ha evidenciat que no poden tocar poder sense Vox. En aquest sentit, les eleccions aragoneses de diumenge passat, on el PP va perdre dos escons, han obert una reflexió a Génova sobre quina ha de ser la seva relació amb l’extrema dreta. Una anàlisi que estarà condicionada per com avancen les negociacions a les autonomies i que va iniciar-se a la junta directiva que va presidir Feijóo dilluns a Madrid, en la qual va demanar "responsabilitat" a Vox. Aquest divendres, en la presentació de la seva candidatura a Castella i Lleó, Alfonso Martínez Mañueco, enduria el to contra l'extrema dreta: "Les condicions les posem nosaltres".

El PP aprofita totes les palanques de poder que té al seu abast per desgastar el govern espanyol. El Senat, que tradicionalment s'ha comportat com una cambra de segona lectura, s'ha convertit en un autèntic contrapoder del Congrés on la majoria absoluta popular juga amb les eines que té per situar contra les cordes els ministres del PSOE. Allà hi ha una bona representació de dirigents de l'ala dura del PP, amb la presència, per exemple, de la mà dreta d'Isabel Díaz Ayuso, Alfonso Serrano. Amb les autonomies Alberto Núñez Feijóo pretenia fer el mateix: aprofitar que governa en 11 de les 17 comunitats per reforçar la seva estratègia a escala estatal i reclamar a Pedro Sánchez que marxi i convoqui eleccions davant la incapacitat d'aprovar pressupostos i de tenir una majoria parlamentària sòlida. Per això, tant María Guardiola a Extremadura com Jorge Azcón a l'Aragó van avançar comicis davant la impossibilitat d'aprovar els comptes amb Vox.

Ajustada victòria del PP davant del PSOE al territori de la Franja. Els populars aconsegueixen un 13% més de vots que els socialistes al còmput global del territori –en termes absoluts, 6.280 vots pels 5.526 dels socialistes–, però el resultat dibuixa una correlació de forces diferent de la de la resta de la comunitat autònoma. La diferència del 13% a favor dels populars contrasta de manera punyent amb la realitat al conjunt de l’Aragó, on la distància entre les dues formacions s’eixampla fins al 40% a favor dels populars. Una dada que suggereix que la Franja continua sent un territori més disputat i amb una implementació del socialisme territorialment més resilient. 

Quan falta menys d'un mes per a les eleccions a Castella i Lleó –són el pròxim 15 de març–, el PP veu com l'escenari d'Extremadura es repeteix a l'Aragó. Com María Guardiola, Jorge Azcón (PP) ha guanyat les eleccions autonòmiques, però no amb la majoria suficient, i depèn més de Vox que abans de la convocatòria. L'extrema dreta ha duplicat els resultats en les eleccions aragoneses d'aquest diumenge i ara ja demana la seva part del pastís: aquest dilluns el portaveu estatal dels ultres, José Antonio Fúster, s'ha mostrat interessat en entrar al govern autonòmic i ha situat les seves prioritats: ha condicionat el seu suport a combatre les polítiques verdes i la immigració i a abaixar els impostos.

Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.

Excloent Catalunya de l'equació, l'última victòria electoral socialista es remunta al 28 de maig del 2023. Llavors, tot i perdre suport popular, el PSOE va ser primer en les autonòmiques a Castella-la Manxa, Astúries, les Canàries i Extremadura, malgrat que en aquestes dues últimes es quedés fora del govern. Sumem-hi les dues victòries recents a Catalunya, el 2024 i el 2021, i el balanç dels últims sis anys és de 6 victòries a les urnes i 21 derrotes, comptant eleccions generals, autonòmiques i europees. ¿Com és possible que, tot i aquest nefast cicle electoral, Sánchez segueixi a la Moncloa i estigui a punt de superar José María Aznar com el segon president més longeu de la democràcia?

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, va avançar les eleccions perquè no va arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos. "Hem d'escoltar la veu dels aragonesos", va dir al desembre quan les va anunciar. Ara bé, la jugada no li ha sortit bé: tot i que el seu partit ha guanyat els comicis, ha retrocedit dos escons (de 28 passa a 26) i l'extrema dreta de Vox s'ha disparat de 7 a 14, duplicant els resultats. D'aquesta manera, lluny de reduir la dependència dels ultres, Azcón queda a les seves mans: si vol ser investit, haurà d'entendre's amb la formació de Santiago Abascal, que s'ha bolcat en aquesta campanya electoral, com ja va fer a Extremadura. En la seva valoració aquesta nit electoral, Azcón ha volgut esquivar les negociacions que li esperen si vol mantenir la presidència: "La veritat d'aquesta nit és que nosaltres hem guanyat [...]. És cert que hem perdut dos escons, però no hi ha cap altre partit que hagi tingut el resultat del PP". "Només nosaltres podem formar govern per als pròxims quatre anys", ha afegit.

L'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

"Aviat tindrem bones notícies sobre aquesta qüestió", diu somrient el director general de la Cambra de Comerç de Saragossa José Miguel Sánchez, preguntat sobre la possibilitat que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita i passi de ser la cinquena CCAA més rica d’Espanya a la quarta. Sánchez és el principal exponent de l’eufòria econòmica que regna a l’Aragó gràcies a la pluja de milions en inversions que han anunciat grans tecnològiques nord-americanes com Amazon o Microsoft però també Blackstone per construir centres de dades. De moment ja se n'han anunciat una trentena. Les xifres maregen, però segons què se sumi es parla de magnituds de diners que superen l’actual PIB aragonès, que se situa en els 49.000 milions d’euros. "És el moment de l’Aragó", avisa Sánchez des del seu despatx a la seu històrica de la Cambra, situada al costat d’on s’està construint la Nova Romareda, un dels camps de futbol que aspira a acollir partits del Mundial del 2030.

Jorge Pueyo Sanz (Fonts, 1995) rep l'ARA al seu despatx al Congrés dels Diputats en un dels seus últims dies a la cambra baixa. Després de dos anys al grup parlamentari de Sumar, deixa Madrid per liderar la candidatura de la Chunta Aragonesista a les eleccions del 8 de febrer a l'Aragó. Li queda l'espina de no haver aprovat uns pressupostos generals de l'Estat, celebra que l'escalf que rep als carrers aquests dies no es veia des dels temps de José Antonio Labordeta, es presenta com un deixeble d'oratòria de Gabriel Rufián i reconeix que, amb uns comicis que no coincideixen amb cap altra comunitat, es compleix el "somni humit" de l'aragonesisme.

Els gairebé 88.000 aragonesos que a les eleccions generals de 2023 van optar per la papereta de Sumar es trobaran amb un dilema a les pròximes eleccions autonòmiques, el 8 de febrer. Si en aquella ocasió van poder votar una candidatura unitària de les forces a l'esquerra del PSOE, ara hauran de triar entre tres llistes diferents: la d'Esquerra Unida i Sumar, la de Podem i la de la Chunta Aragonesista (CHA) i Verds Equo. A aquesta trencadissa s'hi afegeix el fet que, mentre competeixen electoralment, la Chunta seguirà integrada dins del grup de Sumar al Congrés. De totes tres formacions, la CHA és ara mateix qui més pes té a les Corts de l'Aragó: té tres diputats, per davant de Podem (1 diputat) i Esquerra Unida (1 diputat). Per acabar-ho d'adobar, el candidat de la CHA és ni més ni menys que Jorge Pueyo, diputat al Congrés i, per tant, membre de Sumar a la cambra baixa.