Viure salvant documents del segle XVI
El centre especial d’ocupació CESIBA, que treballa amb persones sordes, digitalitza l’arxiu de sa Pobla
Sa PoblaPer les mans de Josefina ja han passat unes 25.000 pàgines. Una a una, les ha digitalitzades amb un escàner aeri, un aparell que es pot trobar a pocs altres llocs de Mallorca a més del Centre especial d’ocupació per a persones amb discapacitat (CESIBA), una entitat palmesana.
La qualitat de les imatges que s’obtenen amb aquesta eina garanteix que es pugui consultar fins el més mínim detall sense haver de malmenar mai cap tom de l’arxiu històric de sa Pobla, la qual cosa permet conservar els originals i alhora obrir el llegat cultural que contenen a la consulta sense haver de preocupar-se pel seu manteniment.
El primer d’aquests enquadernats es remunta al segle XVI, però hi ha papers del XV i el XIV. Es tracta de documents d’un valor històric incalculable que l’arxiver del poble s’encarrega de dur a poc a poc, tom per tom, a aquest centre per ser digitalitzats. Una vegada acabada la feina, els recullen i en duen un grapat més perquè passin per les mans de Josefina.
Ella és història del centre ocupacional, hi va arribar amb tres anys i n’han passat quaranta. Josefina no hi sent, és sorda, però és una professional qualificada per a tot tipus de feina administrativa i especialitzada en digitalització de documents.
La feina de l’arxiu pobler no avança al ritme que tots voldrien: ja s’han escanejat 25.000 pàgines, però creuen que no han arribat ni a la meitat del camí. Ara bé, pel batle, Biel Serra (PP), això no és un problema. L’any passat hi va destinar 18.000 euros del pressupost i enguany, el mateix. “Conservar l’arxiu és necessari, i fer-ho amb el CESIBA té un valor afegit: el component social”, així ho explica Serra, que en va conèixer l’existència a través d’Autoritat Portuària i que també es va posar en contacte amb la Universitat de les Illes Balears per fer aquesta tasca. Una vegada acabada la digitalització, s’estudiarà quin model de gestió és el més adequat per tal de facilitar la conservació i la consulta de tot l’arxiu.
L’origen, al BOIB
A la dècada dels 80, Vicente Seguí va començar a fer feina al centre de formació per a persones sordes que hi ha a l’escola La Puríssima de Palma. En aquella època ja hi havia uns 100 alumnes que es trobaven sempre amb el mateix problema: en acabar l’ensenyament obligatori, no podien continuar cap via d’educació reglada ni tenien sortides laborals. D’aquella necessitat va néixer una oportunitat, tant per als alumnes com per a la mateixa entitat: crear un centre de formació professional i de treball.
Tot va començar amb cursos d’informàtica i d’introducció de dades específics per a persones sordes. Tot d’una, però, van arribar les pràctiques per a l’elaboració dels Butlletins Oficials de la Comunitat Autònoma (BOIB), gràcies a les gestions de sor Teresa, directora de La Puríssima, amb qui aleshores era president de les Illes Balears, Gabriel Cañellas. Així va néixer CESIBA (Centre especial d’ocupació per a persones amb discapacitat) l’any 1990, digitalitzant el BOIB. Es tractava d’una sortida laboral i de formació per a persones que no podien anar a cap centre professional reglat.
L’any 1992 l’entitat va aconseguir un acord amb l’Autoritat Portuària de les Illes Balears per georeferenciar les instal·lacions i els amarraments dels ports, una feina que encaixa a la perfecció amb el perfil dels uruaris formats al CESIBA, segons explica Vicente Seguí, qui actualment n’és el director.
“Mai no he volgut presentar el centre jugant la carta de fer llàstima. No m’agraden les etiquetes i hem guanyat concursos per a clients que no sabien que fèiem feina amb discapacitats fins que han vingut a veure’ns”, explica Seguí. I continua: “Funcionam com qualsevol altra empresa convencional, treballam a preu de mercat, però la diferència és que el nostre objectiu no són els beneficis econòmics, sinó poder mantenir les portes obertes del centre” i, així mateix, garantir-ne la continuïtat.
