SANITAT
Portada 25/01/2015

Salut perd més de vuit milions l'any per l'atenció a turistes comunitaris

Hi gasta 18,4 milions, però només en rep 9,7 del fons de l'Estat per compensar-ho

Q. Torres
2 min
Martí Sansaloni és el conseller de Salut del Govern balear

PalmaEl Govern balear perd més de vuit milions d'euros cada any per l'atenció sanitària a turistes estrangers comunitaris. Així es desprèn de l'evolució entre la facturació que suposa aquesta atenció i el que rep com a compensació de l'Estat en els dos darrers exercicis tancats, el de 2012 i el de 2013.

L'atenció als pacients comunitaris en els hospitals i centres de salut de les Illes va suposar l'any 2013 una despesa de 18,4 milions d'euros. Es tracta en bona part de turistes (encara que també de residents estrangers) que tenen targeta sanitària europea o que tenen assegurança de viatge. No necessàriament es tracta de turisme sanitari, tot i que és possible que n'inclogui. El Govern no cobra directament als turistes per l'atenció. Per compensar aquesta despesa, l'Estat disposa d'un fons que surt de la compensació que es produeix entre els estats de la Unió Europea per aquest concepte. El saldo que obté l'Estat el reparteix proporcionalment entre les comunitats en funció del percentatge de despesa realitzat. El cas és que Balears hi surt perdent perquè l'any 2013 només va recuperar 9,7 milions dels 18,4 que havia facturat per l'atenció a turistes comunitaris.

El repartiment ha provocat la tradicional queixa de les autoritats sanitàries balears, no només perquè no compensa ni de bon tros la despesa, sinó també perquè arriba amb retard. La situació, però, s'ha agreujat sobretot en els tres darrers anys, quan s'ha incrementat la despesa de manera notable i, en canvi, s'ha reduït la compensació. L'increment de la despesa es podria explicar pel creixement en el nombre de turistes que s'ha produït en els darrers anys. I la reducció de la compensació es justificaria per l'augment de la despesa sanitària provocada per ciutadans espanyols que han sortit a l'estranger (a altres estats comunitaris) i que hauria causat una menor arribada de fons a l'Estat per repartir entre les comunitats.

Sigui com sigui, el fet és que l'any 2010 la diferència entre la facturació generada per l'atenció a turistes comunitaris i la compensació rebuda fou d'1,9 milions d'euros (se'n gastaren 12,4 i se'n recuperaren 10,6). Però un any més tard el saldo es va incrementar fins als 6,2 milions, sobretot per una forta davallada de la compensació. L'any 2012 la compensació es va mantenir baixa i, en canvi, l'augment de turistes va provocar un increment de la facturació que va fer arribar el saldo fins als 8,7 milions, una xifra que es manté l'any 2013, el darrer exercici de què es disposa tancat.

L'any 2013, la nacionalitat majoritària dels turistes atesos en la sanitat pública balear fou la de la Gran Bretanya (33,7% dels casos), seguida per l'alemanya (23,9%). Dels 18,2 milions facturats per l'atenció a turistes comunitaris, 13 milions s'ocasionaren per atenció hospitalària, mentre que la resta fou per atenció ambulatòria.

Aquesta facturació no inclou les reclamacions a tercers, ja sigui a asseguradores mèdiques per la prestació que es dóna a particulars que demanen ser atesos en la sanitat pública a través de la seva assegurança privada, mútues laborals, asseguradores de vehicles o mútues per accidents, entre altres. Per tots aquests casos, el Govern va facturar el 2013 una despesa de 14,2 milions. Però, si amb la facturació per turistes estrangers només es recupera el 50%, aquí el percentatge és més alt i pot arribar al 90%.

stats